Tic.... Tac....

Un exèrcit

de sospirs derrocats.

I passa el temps....

Atardorada....

Encara que estigui envoltada de tardor i fulles mortes que empaperen el terra, fent una catifa als meus peus, seguiré lluint el meu color (ara marcit) en un marc de núvols blanc-i-blaus.... Esperaré ufana mentre miro des del meu cim d'espines com passa l'estació pel meu davant, i caurà una altra fulla - i set mil fulles més - però aguantaré l'embranzida del vent, sense plorar i amb un somriure....
______________________________________________
Aunque esté rodeada de otoño y hojas muertas que empapelan el suelo, haciendo una alfombra a mis pies, seguiré luciendo mi color (ahora marchito) en un marco de nubes blanquiazules.... Esperaré ufana mientras miro desde mi cima de espinas como pasa la estación delante mío, y caerá otra hoja - y siete mil hojas más - pero aguantaré la embestida del viento, sin llorar y con una sonrisa....

Cercant un miracle....

Mariló i Ámber (imatge de T.Soriano)

Em sumo a la iniciativa proposada pel Tino Soriano per tal de veure si amb les noves tecnologies que tenim al nostre abast, algú pot fer alguna cosa per la Mariló i l'Ámber.... Propostes com aquestes, em fa donar-li més sentit a un espai tan personal com un bloc.... Tan de bo s'aconssegueixi el miracle. Gràcies.

__________________________________________________________

Me sumo a la iniciativa propuesta por Tino Soriano para ver si con las nuevas tecnologías que tenemos a nuestro alcance, alguien puede hacer alguna cosa por Mariló y Ámber.... Propuestas como éstas, me hacen darle más sentido a un espacio tan personal como un blog.... Ojalá se consiga el milagro. Gracias.

Benvinguda....

Ja la tinc -per fi- acabada d'arribar d'un llarg viatge, a les meves mans.... La meva nova Canon EOS 500D.... Tinc 288 pàgines de manual d'instruccions per endavant, moltes ganes d'aprendre, i molta il·lusió, així que, amb la calma i paciència espero anar gaudint d'ella.... La meva filla m'ha fet la "darrera" foto amb la petita Lumix. Aquí la deixo de record del dia d'avui....

Em queda bé?

L'original....

Només la poso per si algú tenia curiositat per la imatge original....

En gran (fent click) s'aprecien els detalls millor, tot i ser una fotografia pèsima

- Gràcies -

Barcelona'm....

He estat treballant en aquesta foto un munt d'hores.... Feina de photoshop i moltes ganes d'aprendre a fer cosetes noves per a mi, que no en sé gens ni mica de fotografia.... No sé si arribaré a veure acabada la Sagrada Família, però me la imagino així, neta i polida, sense grues, magnífica, mirant i donant color al cel de Barcelona.... Li he donat un efecte que es veu amb la imatge gran (click a la foto). Avui només m'agradaria saber si us agrada, o no.... Gràcies!

__________________________________________________________

He estado trabajando en esta foto un montón de horas.... Faena de photoshop y muchas ganas de aprender a hacer cositas nuevas para mí, que no sé nada de fotografía.... No sé si llegaré a ver acabada la Sagrada Familia, pero me la imagino así, limpia, sin gruas, magnífica, mirando y dando color al cielo de Barcelona.... Le he dado un efecto que se ve con la imágen en grande (click en la foto). Hoy sólo me gustaría saber si os gusta, o no.... Gracias!

Només....

No m'anomeneu gos,

no mereixo tan alt qualificatiu....

No sóc tan fidel, ni tan lleial.

Només sóc un ser humà....

_________

No me llaméis perro,

no merezco tan alto calificativo....

No soy tan fiel, ni tan leal.

Sólo soy un ser humano....

_________

(extret de "cites famoses sobre animals de companyia")

El món....

Gira, il mondo gira,

nello spazio senza fine....

Con gli amori appena nati

- con gli amori già finiti -

con la gioia e col dolore

della gente come me....

_________________

(Jimmy Fontana - Il mondo)

Petits detalls....

Els detalls formen part d'un "tot". Detalls que no són els més valorats potser - els secundaris - però que sense ells, el resultat del "tot" no seria el mateix. Això també és aplicable a les persones.... Ens anem fent una mica d'aquí, una mica d'allà. Conformats per les experiències, els gens impostos, les persones que ens envolten.... Anomenem "tenir un detall" a rebre una cosa que no ens esperavem potser, o diem "quin detall més lleig" quan algú ens juga una mala passada. Petites coses que ens marquen amb un benestar-malestar interior. Els detalls no s'esperen, aparèixen.... I si són fets de cor, no hi ha res que ho superi.... Una trucada amiga per saber com estàs, un acudit per animar, un correu simpàtic, unes paraules sense cap altra pretensió que fer un bé o un copet a l'esquena amb complicitat.... Gràcies, no sabeu el bé que fan aquests petits detalls....

_________________________________________________________

Los detalles forman parte de un "todo". Detalles que no son los más valorados quizá -los secundarios- pero que sin ellos, el resultado del "todo" no sería lo mismo. Esto también es aplicable a las personas.... Nos vamos haciendo un poco de aquí, un poco de allá. Conformados por las experiencias, los genes impuestos, las personas que nos rodean.... Llamamos "tener un detalle" a recibir algo que no nos esperábamos tal vez, o decimos "qué detalle más feo" cuando alguien nos juega una mala pasada. Pequeñas cosas que nos marcan con un bienestar-malestar interior. Los detalles no se esperan, aparecen.... Y si están hechos de corazón, no hay nada que lo supere.... Una llamada amiga para saber como estás, un chiste para animar, un correo simpático, unas palabras sin otra pretensión que hacer un bien o una palmada en la espalda con complicidad.... Gracias, no sabéis el bien que hacen estos pequeños detalles....

Mirant....

Balada 27....

Els llums s´han apagat.

Costa obrir els ulls després de despertar.

Ja no hi ha ningú.

Poso els peus a terra i veig la realitat.

Ara sí que el somni s´ha acabat....

potser un dia torni a començar.

Només ens cal collir

tot allò que ningú ha aprofitat.

Només ens cal guardar

tot el foc que encara no ha cremat.

(Lletra de Balada 27 - SAU)

Perduda....

Si s'acaba el verd

cercarem altres colors....

És necessitat.

Puntals....

Hi han un parell de pilars fonamentals a la meva vida.... Un el composa el conjunt de persones que m'estimo (família, parella.... l'amor al cap i a la fi). L'altre pilar vindria a ser el trobar-me bé... bé no només físicament -que també és important- si no sentir-me bé, en pau amb mi mateixa, sense alteracions. No cal dir que intento que els meus dos puntals siguin ben ferms, però no sempre és senzill.... Si els meus estan bé, jo estic bé. Si la meva filla riu i està feliç, jo també ho estic.... Però no sempre estic així. Hi han actituds que em fan emprenyar, sobretot de gent que s'autoanomena "company de feina", gent que et fa passar males estones en un lloc on hi passes moltes hores al dia.... Apareix l'estrès, l'angoixa i la mala llet (oi XeXu?), em vinc avall, no suporto sentir-me impotent davant d'algú que no m'agrada com tracta a la resta d'un equip de persones i no hi puc fer res.... Aleshores un del meus puntals comença a corcar-se, a tenir foradets, com una biga malaltissa.... I és quan em suen les mans, apareixen nervis per no res i em passa com la poma podrida al cistell, que va encomanant la poma del costat, com si fos un cuc.... Aleshores la meva vida personal se'n resenteixi i no sé posar-hi remei, no en sé....

_________________________________________________________

Hay un par de pilares fundamentales en mi vida .... Uno lo compone el conjunto de personas a las que quiero (familia, pareja.... el amor al fin y al cabo ). El otro pilar vendría a ser el encontrarme bien.... bien no sólo físicamente -que también es importante- si no sentirme bien, en paz conmigo misma, sin alteraciones. Por supuesto, intento que mis dos puntales sean bien firmes, pero no siempre es sencillo.... Si los míos están bien, yo estoy bien. Si mi hija rie y está feliz, yo también lo estoy.... Pero no siempre estoy así. Hay actitudes que me cabrean, sobre todo de gente que se autodenomina "compañero de trabajo ", gente que te hace pasar malos ratos en un lugar donde pasas muchas horas al día.... Aparece el estrés, la angustia y la mala leche (no, XeXu?), me vengo abajo, no soporto sentirme impotente ante alguien que no me gusta como trata al resto de un equipo de personas y no puedo hacer nada.... Entonces uno de mis puntales empieza a carcomerse, a tener agujeros, como una viga enfermiza.... Y es cuando me sudan las manos, aparecen nervios por nada y me pasa como a la manzana podrida del cesto, que contagia la manzana de al lado, como si fuera un gusano.... Entonces mi vida personal se resiente y no sé poner remedio, no sé....

Homenatge....

Avui en fa 86, i és igual de guapa.... per dins, i per fora.

- sóc el que sóc gràcies a ella -

(com em dius tu, una artista de revista, oi yaya Adela?)

______________

Hoy cumple 86, y es igual de guapa.... por dentro, y por fuera.

- soy lo que soy gracias a ella -

2-10-1946....

Saps, mare? No tindré prou temps a la vida per agrair-te el que sempre has fet per mi -per nosaltres- sense demanar mai res a canvi. I res millor que veure dia a dia el teu somriure, que perdura en el temps, com quan eres una nina.... Gràcies per tot el que em dius i el que calles, per cada rialla i cada llàgrima, per les abraçades sense més ni més, per picar-me l'ullet, per parlar de tonteries o de coses importants.... per ajudar-me incondicionalment, sempre, sempre.... Només puc que donar-te les gràcies una i mil vegades, i no oblidis mai, si us plau, que

T'estimo, per molts i molts anys....

******* Felicitats *******

3r. Haikú....

Vespre de tardor,

batec de cor insistent.

Juguem a l'amor?

Sia....

Ulls fets d'espurnes de mar-i-cel,

ets suau, dolça com una carícia....

Perseguidora incansable de taps de suro

i escaladora de cortines de menjador.

Va, miola, que t'obriré la porta

i fas "nonetes" al meu costat

mentre somies amb roses seques que escapçar....

____________

Ojos hechos de chispas de mar-y-cielo,

eres suave, dulce como una caricia....

Perseguidora incansable de tapones de corcho

y escaladora de cortinas de comedor.

Venga, maulla, que te abriré la puerta

y duermes a mi lado

mientras sueñas con rosas secas que decapitar....

Per pebrots....?

Tinc ganes d'escriure, però avui no em quedo satisfeta amb el que veig a la pantalla.... Normalment, trio una foto, i em va sortint tot el que vull dir, no sempre amb la mateixa intensitat, es clar.... Però, i quan no surt res, què passa? Quantes vegades has escrit al bloc (o blog) o hi has penjat una foto només per cumplir, per que toca, per que si? De vegades voldria escriure sobre coses més personals, per buidar, per compartir, per que no és a mi sola que em passa la vida per minuts, o segons (que 4 segons donen per molt, oi Lala?).... Escriure al bloc m'encanta, és una teràpia econòmica i una mica egocèntrica -doncs si, una mica ho és- però m'agrada.... Fins a quin punt això és sà? Hem d'escriure "per pebrots"?

__________________________________________________________

Tengo ganas de escribir, pero hoy no me quedo satisfecha con lo que veo en la pantalla .... Normalmente, elijo una foto, y me va saliendo todo lo que quiero decir, no siempre con la misma intensidad, claro .... Pero, y cuando no sale nada, qué pasa? Cuántas veces has escrito en el blog o has colgado una foto sólo para cumplir, por que toca, por que sí? A veces quisiera escribir sobre cosas más personales, para vaciar, para compartir, por que no es a mí sola que me pasa la vida por minutos o segundos (que 4 segundos dan para mucho, verdad Lala?).... Escribir en el blog me encanta, es una terapia económica y un poco egocéntrica -pues sí, algo lo es- pero me gusta.... Hasta qué punto esto es sano? Debemos escribir "por narices"?

_________

* Quisiera agradecer esta fotografía a mi buena amiga Naia, que los prepara, los fotografía, pero no se los come .... Nena, esta expresión "per pebrots" no la encontrarás en el traductor, lo siento.... Muxus y zorionak!

Bla, bla, bla....

No escribas nunca bajo estados alterados.

Esto es aplicable tanto a las entradas de tu propio blog

como a los comentarios que realices en otros blogs.

No escribas enfadado o desesperado,

ni bajo lo efectos del alcohol u otras drogas.

– José Luis Orihuela, profesor de comunicación digital y Bloguer-

____________________

Demà serà un altre dia.... Avui estic emprenyada!

Tal qual....

M'he canviat alguns cops de casa -molts, crec- i ara visc a la meva vuitena adreça. Sé que com a mínim m'en queda una altra més (la definitiva?). Tres cases amb els pares, tres més de lloguer independitzada, i dues de ben meves.... Quantes coses he anat deixant pel camí, oblidades en un racó, coses que en el seu moment m'havien fet servei, segur.... Quantes parets he pintat, quants mobles he comprat, quantes reformes he fet.... No ho vull pensar. Sempre m'he dit que vull una casa per viure, no viure per una casa.... No m'espanta tornar a canviar de domicili, tot i que només de pensar-ho m'esgota.... Què hi deixaré aquí quan marxi? Són oblits conscients o necessaris? No m'agrada viatjar amb massa equipatge, pesa massa, pesa tot.... els records, l'esforç, les mudances (fes caixa, omple caixa, buida caixa, llença caixa).... Així ha estat sempre, i, tal qual tornarà a ser.... Qui va dir por?

__________________________________________________________

Me he cambiado algunas veces de casa -muchas, creo- y ahora vivo en mi octava dirección. Sé que como mínimo me queda otra más (la definitiva?). Tres casas con mis padres, tres más de alquiler independizada, y dos bien mías.... Cuántas cosas he ido dejando por el camino, olvidadas en un rincón, cosas que en su momento me habían servido para algo, seguro.... Cuántas paredes he pintado, cuántos muebles he comprado, cuántas reformas he hecho.... No lo quiero pensar. Siempre me he dicho que quiero una casa para vivir, no vivir para una casa.... No me asusta volver a cambiar de domicilio, aunque sólo de pensarlo me agota.... Qué dejaré aquí cuando me marche? Son olvidos conscientes o necesarios? No me gusta viajar con demasiado equipaje, pesa demasiado, pesa todo.... los recuerdos, el esfuerzo, las mudanzas (haz caja, llena caja, vacía caja, tira caja).... Así ha sido siempre, y, tal cual volverá a ser.... Quién dijo miedo?

2n. Haikú....

I bufarà el vent

de tardor, que s'acosta.

Tot anirà bé.

De tres persones que m'estimen....

Avui, els meus pares i la meva filla m'han fet aquest regal, que vull transcriure

*Tal dia com avui, fa 41 anys, a dos quarts de cinc de la tarda, després d'haver-te esperat durant 9 mesos, per fi et vaig poder abraçar entre els meus braços. Eres la nena més bonica del món, i jo la mare més feliç i orgullosa de tot l'univers. Fins aquest dia, va ser la cosa més important que havia fet en tota la meva vida. (Mama)
__________________________________________________________

*Després de 41 anys, segueixo estimant-te igual que el primer dia. (Papa)

__________________________________________________________

*Com et pots imaginar, sóc la teva única i especial filla que has portat al món. Ja sé que de vegades ens enfadem, ja sé que de vegades m'engegaries a pastar fang (i jo també, jeje).... Però, malgrat tot, no et canviaria per a res del món, per que ets per a mi i vull que sempre sigui així. Que tu ets la persona en la que pugui depositar al llarg de la meva vida tot el carinyo i amor que et pugui donar (La teva Princeseta)

__________________________________________________________

Gràcies per aquest regal que m'heu fet.... Només puc donar-vos les gràcies a tots tres, per fer-me tan feliç SEMPRE.... (D'una persona que us estima)

En plata....

Sol i Platja.... L'aroma de les vacances comença a esvair-se, però com un bon perfum, que deixa la seva essència a la pell.... Un Mediterrani esplèndid de tarda, com un mirall ben polit que em recorda el "caminar sobre les aigües".... Castells de sorra fina, passejades tonificants, ombrel·les de mil colors i repòs necessari.... Rialles a quatre boques i complicitat de migdiades sense aclucar els ulls.... Si, s'han acabat, però, que bé em sento avui....

"Somric en plata i ja t'enyoro altre cop...."

__________________________________________________________
Sol y playa.... El aroma de las vacaciones empieza a desvanecerse, pero como un buen perfume, que deja su esencia en la piel.... Un Mediterráneo espléndido de tarde, como un espejo bien pulido que me recuerda el "caminar sobre las aguas".... Castillos de arena fina, paseos tonificantes, sombrillas de mil colores y reposo necesario.... Sonrisas a cuatro bocas y complicidad de siestas sin cerrar los ojos.... Sí, se han acabado, pero, que bien me siento hoy....

Cadenats....

Sevilla.... Preciosa i exultant com la recordava de fa 20 anys.... Vaig tenir la sort d'anar-hi amb una bona amiga, que hi havia estat fa no pas massa. Tornar a gaudir de la bellesa de la Torre del Oro a peus del Guadalquivir, la magnífica Catedral i la Giralda, caminar pel barri de la Juderia per admirar els seus carrerons, el Parc de Murillo, això si, acompanyades de tota la calor del món.... Parada per a refrescar-nos al carrer Sierpes i davallada cap al famós barri de Triana. Malgrat que em va decebre, suposo que per la immensa xafogor que feia (45º) i les obres per arreu, em va captivar el pont que ens hi portava. El Pont d'Isabel II, que va oferir-me als ulls promeses d'amor etern.... Els enamorats hi posen cadenats, i llencen la clau al riu verdós que creua la ciutat. No sé si és una mena de moda, però em va semblar molt emotiu, imaginar la de parelles que s'hauran fet vots muts d'estimar-se per la resta de la seva vida.... I, com si fos un llibre de família, d'alguns d'ells n'hi penjaven altres de més petits.... Tots hi duien escrits dos noms i una data.... No hi havia arròs al terra, ni pètals de roses, ni convidats, només quedava el record d'un dia d'amor a Sevilla.... ( el meu sospir recordant-te, també si va quedar....)

__________________________________________________________________________________

Sevilla.... Preciosa y exultante como la recordaba hace 20 años.... Tuve la suerte de ir con una buena amiga, que había estado no hacía demasiado. Volver a disfrutar de la belleza de la Torre del Oro a pies del Guadalquivir, la magnífica Catedral y la Giralda, caminar por el barrio de la Judería para admirar sus callejuelas, el Parque de Murillo, eso sí, acompañadas de todo el calor del mundo.... Parada para refrescarnos en la calle Sierpes y descenso hacia el famoso barrio de Triana. Aunque me decepcionó, supongo que por el inmenso bochorno que hacía (45º) y las obras por todas partes, me cautivó el puente que nos llevaba. El Puente de Isabel II, que ofreció a mis ojos promesas de amor eterno.... Los enamorados ponen candados, y tiran la llave al río verdoso que cruza la ciudad. No sé si es un tipo de moda, pero me pareció muy emotivo, imaginar la de parejas que se habrán hecho votos mudos de amarse para el resto de su vida.... Y, como si fuera un libro de familia, de algunos de ellos colgaban otros de más pequeños.... Todos llevaban escritos dos nombres y una fecha.... No había arroz en el suelo, ni pétalos de rosas, ni invitados, sólo quedaba el recuerdo de un día de amor en Sevilla....

"El corazón que a Triana va,
nunca volverá.... Sevilla.
Con que pasión te enamorará
y te embrujará.... Sevilla "
-M.Bosé

Haikú.... o no

Esclat de dolçor,

són colors de verema.

Enyor de petons.

Entre oliveres....

Vinc de passar uns dies per terres d'Extremadura.... Desconnectada de tot, m'he perdut en una caseta, al bell mig del camp, on només escoltava el crit del gall matiner, una multitud de grills i algunes aus no identificades.... He pogut trasplantar plantes, recollir ametlles i raïm, fins i tot dedicar-me a un parell de rosers que no sé si sobreviuran, però ho he intentat.... Coses d'aquestes, insignificants, malgrat que no puc fer-les mai, m'ha deixat un molt bon regust de boca.... Un dels matins, vaig bocabadar-me amb aquesta imatge.... el cel de primera hora ple de colors càlids, les oliveres retallant-lo, una tassa de cafè.... i jo mirant-m'ho en mig d'un camí ben sec.... Només ho volia compartir....
__________________________________________________________

Vengo de pasar unos días por tierras de Extremadura.... Desconectada de todo, me he perdido en una casita, en medio del campo, donde sólo oía el grito del gallo madrugador, multitud de grillos y algunas aves no identificadas.... He podido trasplantar plantas, recoger almendras y uva, hasta dedicarme a un par de rosales que no sé si van a sobrevivir, pero lo he intentado.... Cosas como estas, insignificantes, pese a que no pueda hacerlas nunca, me han dejado un buen sabor de boca.... Una de las mañanas, me quedé absorta con esta imágen.... el cielo de primera hora lleno de colores cálidos, las oliveras recortándolo, una taza de café.... y yo mirándolo en medio de un camino reseco.... Sólo quería compartirlo....

Regal II ....

Quan vaig conèixer aquesta ciutat, crec que no existien les càmeres de fotos digitals i no he trobat les fotos d'aquell any. Vaig demanar-li a una coneguda que em fes una foto des d'un lloc encisador, el "Pierre Loti Café".... Diuen que és la única ciutat que uneix dos continents (Europa i Àsia).... Poques vegades un poble m'ha captivat tant com la preciosa i enigmàtica Istambul. Veure el Cuerno de Oro, navegar pel Bósforo amb una copeta de raki o poder visitar una mesquita tan increible com Santa Sofia (la mesquita blava) o la torre Galata.... Perdre't en un laberint soterrat com el Gran Basar, ple de carrers iluminats per l'or i aroma de narguiles de tota mena, mentre es regateja per qualsevol cosa i et conviden a un saborós turquish tea.... Deixar que els nens t'enredin per comprar un "Chanel nº 5" per dos duros.... Omplir-te de l'aroma d'espècies, i gaudir d'un hammam reparador envoltada de marbre blanc.... I, quan menys t'ho esperes, sona per arreu, el crit a resar. Tothom deixa les sandàlies a l'entrada de les esglèsies i demanen que.... ves a saber, però una pau inquietant t'envolta durant uns instants.... Un dia hi tornaré amb una càmera com Déu -Allāh- mana....

_________________________________________________________

Cuando conocí esta ciudad, creo que no existían las cámaras de fotos digitales y no he encontrado las fotos de aquel año. Le pedí a una conocida que me hiciera una foto desde un lugar encantador, el "Pierre Loti Café".... Dicen que es la única ciudad que une dos continentes (Europa y Asia).... Pocas veces un pueblo me ha cautivado tanto como la preciosa y enigmática Istambul. Ver el Cuerno de Oro, navegar por el Bósforo con una copita de raki o poder visitar una mezquita tan increible como Santa Sofía (la mezquita azul) o la torre Galata.... Perderte en un laberinto sepultado como el Gran Bazar, lleno de calles iluminadas por el oro y el aroma de narguilas de toda clase, mientras se regatea por cualquier cosa y te invitan a un sabroso turquish tea.... Dejar que los niños te enreden para comprar un "Chanel nº 5" por dos duros.... Llenarte del aroma de especias, y disfrutar de un hammam reparador rodeada de mármol blanco.... Y, cuando menos te lo esperas, suena por todas partes, el grito a rezar. Todo el mundo deja las sandalias en la entrada de las iglesias y piden que....vete tú a saber, pero una paz inquietante te rodea durante unos instantes.... Un día volveré con una cámara como Dios -Allāh - manda....

París, toujours París....

Tinc ganes de tornar-hi.... Anar a veure el Musée du Louvre i extasiar-me davant d' obres d'art com La Gioconda.... passejar xino-xano per Montmartre, fer fotos al Sacré Coeur.... admirar l'alçada de la Tour Eiffel sota la seva estructura de ferro.... pujar a un dels molts bateaux mouche en qualsevol punt del Sena que m'acosti a Notre-Dame i a la estàtua de la Llibertat.... passar per davant del Moulin Rouge i també arribar al centre Georges Pompidou per gaudir dels artistes que habiten a la seva plaça.... asseure'm a un bar dels Champs Elysées i fer un "café au lait" a prop de la Place de la Concorde i el seu Obelisc (más de mil cabezas rodaron bajo la guillotina en esta plaza, hoy la más grande y bella de París).... Entrar al Jeu de Paume i veure més quadres, més art.... Amb sort, visitar de bell nou Versailles -quan estigui ben florit- i recordar que T'estimo és Je t'aime, mentre escolto la veu de Charles Aznavour cantant La Bohème.... Aleshores tancaré els ulls i deixaré que una llàgrima de felicitat rellisqui per les meves galtes....

__________________________________________________________

Tengo ganas de volver.... Ir a ver el Musée du Louvre y extasiarme delante de obras de arte como La Gioconda.... pasear con la calma por Montmartre, hacer fotos al Sacré Coeur.... admirar la altura de la Tour Eiffel bajo su estructura de hierro.... subir a uno de los muchos bateaux mouche en cualquier punto del Sena que me acerque a Notre-Dame y la estatua de la Libertad.... pasar por delante del Moulin Rouge y también llegar al centro Georges Pompidou para disfrutar de los artistas que habitan en su plaza.... sentarme en un bar de los Champs Elysées y tomar un "café au lait" cerca de la Place de la Concorde y su Obelisco (más de mil cabezas rodaron bajo la guillotina en esta plaza, hoy la más grande y bella de París).... Entrar en el Jeu de Paume y ver más cuadros, más arte.... Con suerte, visitar de nuevo Versailles - cuando esté bien florido - y recordar que Te amo es Je t'aime mientras escucho la voz de Charles Aznavour cantando La Bohème.... Entonces, cerraré los ojos suavemente y dejaré que una lágrima de felicidad resbale por mis mejillas. ...

Aquarel·la....

No has tingut mai ganes d'agafar no res i marxar allà on es pon el sol? M'agradaria anar amb tu, a buscar l'horitzó o cercar un mar desconegut (pintat amb aquarel·les), sense cap altre preocupació que viure dia a dia.... passejar per carrers ben perduts, gaudir de qualsevol petit racó de món que trepitgem.... sense pressa, sense rellotge, només amb les ganes.... Oblidar totes "aquellas pequeñas cosas, que nos dejó un tiempo de rosas en un rincón, en un papel o en un cajón " .... aquelles que ens han fet patir més del compte.... llençar-les al fons de l'oceà, brindar pel futur amb copes de cristall, i, com si fos cap d'any, demanar un desig -o mitja dotzena- i pensar que tot anirà bé.... En fi, saps una cosa? que tinc ganes d'estar al teu costat....

13....

Fa 13 anys que estem juntes.... Vas néixer amb olor de llimones, tan bonica com t'imaginava dins meu.... I tu em dons les gràcies a mi? No, carinyo, les gràcies te les donaré jo sempre, per ser tan especial, tan bona nena, dolça com la mel i tan meva.... Gràcies Princeseta, per ensenyar-me a ser millor persona.... a ser mare - assignatura ben complicada - però tu i jo ens vam graduar juntes el mateix dia, oi? Aprenc cada dia coses noves, del teu somriure, de la lluentor dels teus ulls, dels teus xisclets d'alegria, de tot i més.... Avui només puc dir-te un altre cop, que ets el millor que m'ha passat mai, que estaré al teu costat pel que necessitis, i que no oblidis mai, mai, que procuro fer les coses de la millor manera possible, tot i que ningú m'en ha ensenyat, petita meva, d'acord? Moltes felicitats mi amor i que per molts anys més. T'estimo per sempre.... fins a dalt del cel i més amunt de les estrelles....

__________________________________________________________

Hace 13 años que estamos juntas.... Naciste con olor de limones, tan bonita como te imaginaba dentro de mí.... Y tú me das las gracias a mí? No, cariño, las gracias te las daré yo siempre, por ser tan especial, tan buena niña, dulce como la miel y tan mía.... Gracias Princesita, por enseñarme a ser mejor persona.... a ser madre -asignatura bien complicada- pero tú y yo nos graduamos juntas el mismo día, verdad? Aprendo cada día cosas nuevas, de tu sonrisa, del resplandor de tus ojos, de tus chillidos de alegría, de todo y más.... Hoy sólo puedo decirte otra vez, que eres lo mejor que me ha pasado nunca, de que estaré en tu lado para lo que necesites, y que no olvides nunca, nunca, que procuro hacer las cosas de la mejor manera posible, todo y que nadie me ha enseñado, pequeña mía, de acuerdo? Muchas felicidades mi amor y que por muchos años más. Te quiero por siempre.... hasta encima del cielo y más arriba de las estrellas....

Sincerament....

Y no escojas sólo una parte, tómame como me doy, entera y tal como soy.... no vayas a equivocarte. Soy sinceramente tuya, pero no quiero, mi amor, ir de visita por tu vida, vestida para la ocasión... preferiría, con el tiempo, reconocerme sin rubor. Cuéntale a tu corazón, que existe siempre una razón escondida en cada gesto.... del derecho y del revés, una sólo es lo que es y anda siempre con lo puesto.... Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio. Y no es prudente ir camuflado eternamente por ahí, ni por estar junto a ti, ni para ir a ningún lado.... No me pidas que no piense en voz alta por mi bien, ni que me suba a un taburete - si quieres probaré a crecer- es insufrible ver que lloras y yo no tengo nada que hacer. Cuéntale a tu corazón, que existe siempre una razón, escondida en cada gesto.... del derecho y del revés, una sólo es lo que es y anda siempre con lo puesto.... Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio....

(Joan Manuel Serrat - Sinceramente tuyo)

Sol, solet....

Surt el sol, després d'una intensa nit, inacabable, emotiva, necessària.... Surt el sol, i fa caloreta, d'aquella que reconforta el cos sencer, esgotat després d'una batalla.... Avui lluiré somriure per dins i per fora. Agraeixo les paraules, el temps i les carícies -tan enyorades- tan desitjades.... I, si tornés a ploure, saps què faré? trauré el paraigües (un que té els colors de l'Arc de Sant Martí) o xiularé com en Gene Kelly "I'm singing in the rain" ....

Però avui fa sol, solet.... i escalfa de valent !

________________________________________________________

Sale el sol, después de una intensa noche, inacabable, emotiva, necesaria.... Sale el sol y hace calorcillo, de ese que reconforta el cuerpo entero, agotado después de una batalla.... Hoy luciré sonrisa por dentro y por fuera. Agradezco las palabras, el tiempo y las caricias -tan añoradas- tan deseadas.... Y si volviera a llover, sabes qué haré? sacaré el paraguas (uno que tiene los colores del Arcoiris) o silbaré como Gene Kelly "I'm singing in the rain" ....

Laura....

Surts de la ciutat, agafes el cotxe i les ganes que portes acumulades de la setmana, carregades com una motxilla que no pesa.... Mitja tarda i el divendres que acaba per donar pas al desig de descansar, del fer-no-res.... Vaig al teu costat, a passar un cap de setmana dels nostres, de jugar a les cartes, de rascar-nos la panxa, fer-nos la manicura, beure un got de vi (o dos si són petits), pujar a la piscina, gastar-nos quatre "duros" al bingo casolà o simplement dedicar-nos a la contemplació i a les confidències. Ja fa més de 30 anys que fem coses semblants, oi?.... Quantes coses hem passat plegades i quantes n'hem de passar encara.... Aquesta imatge és la que a tu t'agrada, la que veus cada setmana quan t'escapes, la que et fa estar en pau amb el món.... Gràcies per compartir-la amb mi, poder-la fotografiar, tan bella, tan magnífica.... com ets tu, la meva Laura.... T'estimo per sempre -per molts i molts anys-.... Felicitats en el teu dia, amiga....

"La vie en rose...."

I de la major obscuritat

-reclosa en un món d'ombres i foscor permanent-

surt ella, a treure els colors....

A lluir-se al carrer,

a veure la llum del sol i a omplir-se de claror.

Mireu-la bé,
que preciosa, insultantment bella,

tan plena de vida....

....de vida rosa

Mediterrani....

Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa, y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya.... y amontonado en tu arena guardo amor, juegos y penas. Yo, que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno, que han vertido en ti cien pueblos, de Algeciras a Estambul, para que pintes de azul sus largas noches de invierno. A fuerza de desventuras, tu alma es profunda y oscura. A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recodo al camino.... Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino, tengo alma de marinero.... Qué le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo? Y te acercas y te vas después de besar mi aldea. Jugando con la marea te vas, pensando en volver, eres como una mujer perfumadita de brea.... que se añora y que se quiere, que se conoce y se teme. Ay.... si un día para mi mal viene a buscarme la parca, empujad al mar mi barca, con un levante otoñal y dejad que el temporal desguace sus alas blancas. Y a mí enterradme sin duelo, entre la playa y el cielo.... En la ladera de un monte, más alto que el horizonte, quiero tener buena vista. Mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos y amarillo a la genista.... Cerca del mar.... Porque yo, nací en el Mediterráneo....

(Joan Manuel Serrat - Mediterráneo)

Altres nius....

Aquests dies he estat a casa d'una amiga. M'havia ofert allotjament i cap allà que m'en he anat. He vist i disfrutat del seu entorn, on passa el seu dia a dia, conèixer a la seva família i sobretot gaudir de la seva companyia.... Em va portar per arreu.... al camp (on hi té un projecte que està realitzant mica en mica), vam passejar per camins on no hi va ningú i no existeix més soroll que el dels grills i el vent acaronant als arbres.... tastar ametlles verdes i veure com creix el raïm. Compartir amb ella estones de piscina memorables, que m'expliqués la història de la seva família (ja li he dit que l'ha d'escriure, és increïble).... Em va ensenyar on havia passat la seva infantesa, la casa dels avis al casc antic, i em va explicar les històries de poble que m'encanta escoltar. Tot això m'ha omplert, m'ha revifat.... Em feia falta descansar i descobrir altres nius, on gent senzilla -amable i propera- està envoltada de pau i de colors. Gràcies, amiga, per tot.... Mantindré l'anonimat del teu raconet....

__________________________________________________________

Estos días he estado en casa de una amiga. Me había ofrecido alojamiento y allí que me he ido. He visto y disfrutado de su entorno, donde pasa su día a día, conocer a su familia y sobre todo disfrutar de su compañía.... Me llevó por todas partes.... al campo (donde tiene un proyecto que está realizando poco a poco), paseamos por caminos donde no va nadie y no existe más ruido que el de los grillos y el viento acariciando a los árboles.... probar almendras verdes y ver cómo crece la uva. Compartir con ella ratos de piscina memorables, que se me explicara la historia de su familia (ya le he dicho que la tiene que escribir, es increíble).... Me enseñó dónde había pasado su niñez, la casa de los abuelos en el casco antiguo y me explicó las historias de pueblo que me encanta escuchar. Todo eso me ha llenado, me ha reavivado.... Me hacía falta descansar y descubrir otros nidos, donde gente sencilla -amable y cercana- está rodeada de paz y de colores. Gracias, amiga, por todo.... Mantendré el anonimato de tu rinconcito....

Estic....

Als qui aneu passant pel meu "raconet":

Marxo uns dies de vacances.... Si teniu temps -i ganes, es clar- us convido a visitar les primeres entrades d'aquest bloc que ja està prenent forma després de 3 mesos.... Si voleu deixar un comentari (en qualsevol d'elles), bé per la foto, o el text que l'acompanya, sabeu que sempre serà un plaer de llegir-ho. Gràcies i una salutació cordial. Bon estiu i Bones vacances a tothom!!

_________________________________________________________

A los que vais pasando por mi "rinconcito":

Me marcho unos días de vacaciones.... Si tenéis tiempo - y ganas, claro - os invito a visitar las primeras entradas de este blog que ya va tomando forma después de 3 meses.... Si queréis dejar un comentario (en cualquiera de ellas), bien por la foto o el texto que la acompaña, sabed que siempre será un placer de leerlo. Gracias y un saludo cordial. Feliz verano y Felices vacaciones a todos!!

Cris :)

Vicis....?

"excessiva afició a alguna cosa, especialment si és perjudicial"

Doncs si, fumo... i encara que no ho sembli, m'encanta mossegar-me les ungles (és com menjar pipes de carbassa i les mandonguilles casolanes de la meva mare .... comences a menjar-ne una i ja no pares). També em passa amb un bon llibre, que no el puc deixar de llegir o quan escolto aquella música especial.... És un vici consultar la wikipedia quan tinc dubtes (massa sovint), tenir a mà un diccionari de català i "malgastar temps" en aquest bloc que tant m'aporta i m'ensenya.... Més que vici -obsessió- és sortir amb la càmera a fer fotos, ensenyar-te a a fer-les i que me les regalis.... I, parlant de tot i de res, escolta'm bé: un dia d'aquests ho deixo, paraula.... _________________________________________________________

"excesiva afición a algo, especialmente si es perjudicial"

Pues sí, fumo... y aunque no lo parezca, me encanta morderme las uñas (es como comer pipas de calabaza y las albóndigas caseras de mi madre.... empiezas a comer una y ya no paras). También me pasa con un buen libro, que no lo puedo dejar de leer o cuando escucho aquella música especial.... Es un vicio consultar la wikipedia cuando tengo dudas (demasiado a menudo), tener a mano un diccionario de catalán y "trabajar" en este blog que tanto me aporta y me enseña.... Más que vicio -obsesión- es salir con la cámara a hacer fotos, enseñarte a hacerlas y que me las regales.... Y, hablando de todo y de nada, escúchame bien: un día de estos lo dejo, palabra....

Reposant....

Dia de platja, mar reposant.... com jo....

Compartir estones amb qui et faci somriure (encara que no en tinguis moltes ganes).... Baixar a la platja, cremar-te la planta dels peus.... Omplir-te de sorra el banyador, arrebossar les penes i aclarir-les una mica submergint-les dins el mar.... Fer el dormilega sota la ombrel·la, escoltar el soroll de l'aigua mentre els pensaments es relaxen.... Menjar arròs al "xiringuito" i de postres un gelat.... retornar a la sorra, fer fotos de boies grogues i de coloms tafaners.... recollir a tota pressa per una nova tempesta d'estiu, mentre es perd una xancleta pel camí i s'obliden algunes penes a la vora del mar.... una orxata ben fresca i dolça per berenar.... reposar cinc minuts més.... Respirar en blau....

_______________________________________________________

Día de playa, mar reposando. ... como yo....

Compartir ratos con quien te haga sonreír (aunque no tengas muchas ganas).... Bajar a la playa, quemarte la planta de los pies.... Llenarte de arena al bañador, rebozar las penas y aclararlas un poco sumergiéndolas dentro del mar.... Hacer el dormilón bajo la sombrilla, escuchar el ruido del agua mientras los pensamientos se relajan.... Comer arroz en el chiringuito y de postres un helado.... volver a la arena, hacer fotos de boyas amarillas y de palomas entrometidas.... recoger a toda prisa por una nueva tormenta de verano, mientras se pierde una chancleta por el camino y se olvidan algunas penas cerca del mar.... una horchata bien fresca y dulce para merendar.... reposar cinco minutos más.... Respirar en azul....

Contrast de sentiments....

Estic apàtica, tristona, moixa, tova.... Em sap greu trobar-me així, per que tinc ganes d'escriure com sempre, però només em passen pel cap paraules malenconioses.... M'agradaria estar optimista.... pensar en colors vius, en música que em fes moure els peus.... però aquests estats d'ànim de vegades són incontrolables. Qui més qui menys els ha patit en algun moment de la seva vida.... No s'hi pot lluitar contra ells, almenys jo no n'he après, encara. Tot i que dic sovint allò de: "Si un problema té solució, per què amoïnar-se? I si no la té.... per què amoïnar-se?.... Doncs res, intentaré aplicar-me la meva pròpia medicina, i m'ho diré ben fluixet - a cau de cor - com una carícia tendra.... no se m'espanti pas i s'acabi de trencar.

Bon dia....

Alguna vegada em llevo abans de que soni el despertador, com avui.... (em sembla que he patit un malson, però no el recordo). Aleshores, descalça, he enfilat cap a la terrassa i m'he trobat amb un principi de dia esplèndit que m'ha robat un esborrany de somriure.... M'he recolzat a la barana i he respirat aire, profunda i lentament .... Hauria d'intentar esvair les teranyines del meu cap, que s'estan fent massa espesses.... -ara que m'hi fixo, també s'haurien de regar una mica els geranis-....

__________________________________________________________

Alguna vez me levanto antes de que suene el despertador, como hoy.... (creo que he sufrido una pesadilla, pero no la recuerdo). Entonces, descalza, he enfilado hacia la terraza y me he encontrado con un principio de día espléndido que me ha robado un boceto de sonrisa.... Me he apoyado en la barandilla y he respirado aire, profunda y lentamente.... Debería intentar desvanecer las telarañas de mi cabeza, que se están haciendo demasiado espesas.... -ahora que me fijo, también se tendrían que regar un poco los geranios-....

....

Que com estic ? Doncs, aixafada....ni més ni menys.

El pas del temps....

María i Salva, Salva i María.... Fa mil anys escrivien a quatre mans.... Hores "perdudes" en un bar d'un poble qualsevol, composant poemes i cançons, les que mai no sonaran enlloc.... lletres a dos que mai ningú més llegirà.... Gargots polits en un dèbil tovalló de paper, que de ben segur el pas del temps només els hi reservarà a la seva memòria com a grat record.... Hi ha tanta gent que emmagatzema "estones".... tanta, que de vegades obrim la "caixa dels trons" i allà és quan reapareix aquell tresor amagat fa ja una eternitat, allò que el vent finalment no s'endugué.... Retorn de la nostàlgia que fa aflorar els sentiments més profunds i el regust dolç-amarg dels anys que han passat.... Aleshores toca -sense voler- somriure per dins, empassar saliva i que la pell es torni de préssec.... Ves a saber, saps María? Potser si que hi haurà algú que llegirà "un pedacito de Alma", la de dues persones anònimes i també un petit retall del teu passat....

(Gràcies per deixar-me posar imatge a la teva paraula.... Espero estar a l'alçada)__________________________________________________________

María y Salva, Salva y María. ... Hace mil años escribían a cuatro manos. ... Horas "perdidas" en un bar de un pueblo cualquiera, componiendo poemas y canciones, las que nunca sonarán en ningún sitio.... letras a dos que nunca nadie más leerá.... Garabatos pulcros en una débil servilleta de papel, que a buen seguro el paso del tiempo sólo se lo reservará en su memoria como un grato recuerdo.... Hay tanta gente que almacena "ratos". ... tanta, que a veces abrimos la "caja de los truenos" y allí es cuando reaparece aquel tesoro escondido hace ya una eternidad, aquello que el viento finalmente no se llevó.... Retorno de la nostalgia que hace aflorar los sentimientos más profundos y el regusto dulce-amargo de los años que han pasado. ... Entonces toca -sin querer- sonreír por dentro, tragar saliva y que la piel se vuelva de melocotón.... Vete a saber, sabes María? Quizás sí que habrá alguien que leerá "un pedacito de Alma", la de dos personas anónimas y también un pequeño recorte de tu pasado....

(Gracias por dejarme poner imágen a tu palabra.... Espero estar a la altura)

Aviat....

Aviat vacances! Una setmana per davant i repetir destí per cinquena vegada.... Endevina, endevinalla, jugues? És una ciutat, costanera, amb regust a poble i aroma mediterrani.... El seu casc antic és ideal per endinsar-s'hi i passejar fins no poder més.... arribar a la Plaça Rodona, mirar betes i fils, trobar-te de morros amb la casa més estreta d'Espanya.... I de nit a la Plaça de l'Ajuntament fer-li una foto a la lluna (que és igual de famosa que el seu fruit més preat) mentre fas cua per assaborir un dolç gelat artesà.... Té un campanar més conegut que la pròpia catedral.... També una xurreria "realment" centenària on no hi cap ni una agulla per Sant Josep, data per cremar "Ninots" i fer que el cel sigui de mil colors i tot faci olor a pólvora.... S'ha fet una altra Ciutat dins la ciutat.... fins i tot es por veure-viure un Gran Premi de F1 per terra, i per mar la Copa Amèrica de Vela.... I si encara no ho saps (que ho dubto) et diré, que a la seva platja més famosa, després d'un bany, res millor que anar a dinar un bon arròs a Ca la Pepica.... Au, 3, 2, 1.... ja?

__________________________________________________________

Pronto vacaciones! Una semana por delante y repetir destino por quinta vez.... Adivina, adivinanza, juegas? Es una ciudad, costera, con regusto a pueblo y aroma mediterráneo.... Su casco antiguo es ideal para adentrarse en él y pasear hasta no poder más.... llegar a la Plaza Redonda, mirar betas e hilos.... darte de morros con la casa más estrecha de España.... Y de noche en la Plaza del Ayuntamiento, hacerle una foto a la luna, que es igual de famosa que su fruta más preciada, mientras haces cola para saborear un dulce helado artesano.... Tiene un campanario más conocido que la propia catedral.... También una churrería "realmente" centenaria donde no cabe ni una aguja por San José, que también es fecha para quemar "Ninots" y hacer que el cielo sea de mil colores y todo huela a pólvora.... Se ha hecho otra Ciudad dentro de la ciudad.... hasta se puede ver-vivir un Gran Premio de F1 por tierra, y por mar la Copa América de Vela.... Y si todavía no lo sabes (que lo dudo) te diré, que en su playa más famosa, después de un baño, nada mejor que ir a comer un buen arroz en Ca la Pepica.... Ale, 3, 2, 1.... ya ?

Artista de carrer....

M'encanta anar de museus.... encara que hagi de fer cua i aquí no siguin de franc com a Londres.... Entrar del dret al National Gallery sense passar per cap taquilla i poder plantar-me al davant d'un quadre com "Els girasols", no té preu.... Fa unes setmanes, vaig descobrir el magnífic Museu Picasso.... Dissabte, migdia i bon temps (claror-escalfor)... tu, jo i la preciosa Esglèsia de Santa Maria del Mar.... Asseure's al Fossar de les Moreres, en silenci, passejar pels vells/bells carrerons del Born, escoltar de fons el brogit de llengües desconegudes per arreu.... i, com qui no vol la cosa, descobrir a un dels molts artistes sense nom, cantant una cançó nostàlgica....

Yo soy un hombre sincero

de donde crece la palma,

y antes de morirme quiero

echar mis versos del alma.

Mi verso es de un verde claro

y de un carmín encendido,

mi verso es un ciervo herido

que busca en el monte amparo.

Cultivo una rosa blanca,

en junio como en enero,

para el amigo sincero

que me da su mano franca.

Y para el cruel que me arranca

el corazón con que vivo,

cardo ni ortiga cultivo,

cultivo una rosa blanca.

Con los pobres de la tierra

quiero yo mi suerte echar,

el arroyo de la sierra

me complace más que el mar.

("Guantanamera".... Versionada per un Artista de Carrer)

*Per cert.... gràcies una altra vegada per un dia inoblidable....

Llatí....

De vegades, amb uns ulls que no són els meus, recordo quan estudiava .... Encara tinc present a la ment a professors, amics de classe i estones memorables, com anar al Museu de la Ciència, a les mines de sal de Cardona, al pantà de Sau, el final de curs a Mallorca i l'intercanvi cultural amb Normandia.... Guardo encara treballs fets, entre papers i més papers.... M'hagués agradat ser filòloga, aprendre un munt d'idiomes i rodar per aquest món de Déu.... potser algún dia ho faci (sospir). Però, vaig suspendre llatí -ego te absorbo?- i sense l'arrel, res de res.... un somni més que es va quedar pel camí.... És massa tard per re-inventar-se?....

__________________________________________________________

A veces, con unos ojos que no son los míos, recuerdo cuando estudiaba.... Todavía tengo presente en la mente a profesores, amigos de clase y ratos memorables, como ir al Museo de la Ciencia, a las minas de sal de Cardona, al pantano de Sau, el final de curso a Mallorca y el intercambio cultural con Normandía.... Guardo todavía trabajos hechos, entre papeles y más papeles.... Me hubiera gustado ser filóloga, aprender un montón de idiomas y rodar por este mundo de Dios .... quizás algún día lo haga (suspiro). Pero, suspendí el latín - ego te absorbo? - y sin la raíz, nada de nada.... un sueño más que se quedó por el camino.... Es demasiado tarde para re-inventarse?....

Formigues....

(De la Wikipèdia: "Les societats de formigues es caracteritzen per la divisió del treball, la comunicació entre individus i la capacitat de resoldre problemes complexes. Aquests paralelismes amb les societats humanes han estat durant molt de temps font d'inspiració i objecte de nombrosos estudis").... Ja és ben veritat que treballar en equip no és feina fàcil.... tenir un bon tarannà és imprescindible.... Saber comunicar-se amb l'altre, explicar-entendre.... Divideix i guanyaràs.... Intenta resoldre un problema tu sol, que sempre serà més fàcil trobar-ne la solució amb d'altres "cervellets" que pensin.... Hi ha algú, molt proper a mi, que li té pànic a les formigues.... potser ara se les mirarà d'una altra manera....
_________________________________________________________
(De la Wikipedia: "Las sociedades de hormigas se caracterizan por la división del trabajo, la comunicación entre individuos y la capacidad de resolver problemas complejos. Estos paralelismos con las sociedades humanas han sido durante mucho tiempo fuente de inspiración y objeto de numerosos estudios").... Ya es verdad que trabajar en equipo no es tarea fácil.... tener buena sintonía es imprescindible.... Saber comunicarse con el otro, explicar-entender.... Divide y ganarás.... Intenta resolver un problema tú solo, que siempre será más fácil encontrar la solución con otros "cerebritos" que piensen.... Hay alguien, muy cercano a mí, que le tiene pánico a las hormigas.... quizás ahora se las mire de otra manera....

Illes al cel....

Només dimarts i ja tinc ganes de fugir, només una mica, només un temps, petit.... Tancar els ulls i transportar-me a un racó de món, blanc i solitari, on no pensés en res.... Voldria deixar-me gronxar per l'aire, com un globus de colors.... creuar el cel, fent una passa, tranquil·la, sense pressa, sense pressió.... descansar els ulls i només veure en blau.... aigua i núvols.... amb un sol amagat, que deixi passar la justa escalfor per no tenir fred.... Buidar, renovar i tornar a omplir.... Aleshores, em llençaré des d'aquestes illes embastades amb fils de plata, i on s'escolta ben fluixet la música d'un violí.... agafaré aire uns segons i sé que et trobaré a la meva vora quan respiri un altre cop.... Tindràs paciència per mi?

Princeseta....

A tu i per tu, per ser com ets,

cada dia més i més el meu tot,

per sempre....

Tu ets jo, i jo sóc tu,

i així serà,

per sempre....

Mira't als meus ulls,

- que són teus -

i veuràs com i quant t'estimo....

Agafa la meva mà,

la tindré a prop de la teva si et cal....

Deixa'm sentir una altra vegada

el teu dolç petó a la galta....

I de fons, com la millor cançó,

el so d'una rialla clara....

------

No oblidis mai, mai,

que t'estimo fins a dalt del cel

i més amunt de les estrelles....

(Princeseta meva, gràcies per existir i ser meva.... jo, sempre teva)