Lluna de València....

Una estàtua

contempla la foscor.

La lluna riu....

________________________________

(Gràcies al Manel Marqués, aquí hi ha una explicació de l'estàtua)

Si no us fa res, aclariré el misteri de quí és el senyor de la corda al coll. És un dels Burgesos de Calais, un conjunt escultòric de Rodin (si, el del Pensador). L'escultor va fer més d'una còpia i una d'elles s'ha pogut veure recentment a Barcelona (el que no sabia és que també havia anat a València). Té la corda al coll perquè representa un episodi de les guerres de religió de França: una facció assetjava la ciutat de Calais i va anunciar que no arrassaria la ciutat si mitja dotzena de notables de la ciutat es presentavan amb la corda al coll per a ser penjats. Un grup de voluntaris ho va fer i els enemics, impressionats per la seva valentia, els van perdonar.

Ni una ceba més....

Aviat passarà

tot allò que fa plorar....

Plantem somriures?

______________________________________

Gràcies a aquells que estéu a les dures i a les madures, als qui m'aixequeu l'ànim només amb un hola (somrient) bé per telèfon, correu o "in person".... Gràcies "family", Clàudia, Nuria, Naia, Reme, Carol, Manu, Ramon, Carles, Dani, Jose, Laura, Cristi, Mª Jo, Assumpta, Índia, Montse, Mª Ángeles-Jose, Milo, Pili, Mayte, Jorge, Maider, Gustavo, Enrique, Rodrigo, Maria.... i a tots i cadascú que sempre deixeu la vostra per aquí.... o per allà :)

_________________________________________________

"TE QUIERO COMO UN MONTÓN DE MONTONES DE TORTILLAS DE PATATA"

(sin cebolla.... vale?)

Carnestoltes....

A casa meva sempre hi havia hagut aquesta tradició.... Quan erem petits, el meu germà i jo sempre ens disfressavem i anavem a "La Palma" de Teià a divertir-nos, ben macos.... M'ha costat decidir el "mostrari" però allà va: La primera de dalt de tot sóc jo, amb un amiguet, em van fer el vestit a mà (potser tenia 2 anyets), i aquell dia tenia una febrada important.... però, la mama em va donar una aspirineta, i a lluïr, que per alguna cosa havia estat enganxant "lentejuelas" no sé quantes setmanes.... La segona, el meu germà i jo, ell de torero (em matarà quan vegi la foto, ho sé). La tercera era la Tía Carme, que abans es feien unes disfresses fantàstiques. La de Geisha, la meva "Princeseta" (aquesta foto circula en un web de disfresses del món). La del mig sóc jo, galtes ben vermelles, segur que m'ho vaig passar de conya!. La futurista és la meva mare, quan encara no arribava als 20 anys i és de les primeres en B/N colorejades. La Caputxeta, la meva filla altre cop, encara guardem la disfressa. Les dues darreres, els meus pares, guapíssims, més joves, sempre causaven sensació al ball.... La foto on el meu pare surt amb un orinal a la mà, és la que més m'agrada per l'anècdota: li van dir que els homes havien d'anar amb "traje de noche" i ell, que és de la broma, així que s'en hi va anar, jajajaa. En fi, Aquest diumenge ells es disfressen, ja us posaré una foto, per que veieu que hi han tradicions que de vegades es retroben amb els anys.... La meva filla de 13 anys diu que ja no es disfressa, jo tampoc, però els pares, seran altre vegada la sensació del Ball. Bon Carnestoltes a tothom, divertiu-vos molt, eh?

______________________________________

En mi casa siempre había habido esta tradición.... Cuando éramos pequeños, mi hermano y yo siempre nos disfrazábamos e íbamos a "La Palma" de Teià a divertirnos, bien guapos.... Me ha costado decidir el "muestrario" pero ahí va: La primera de arriba de todo soy yo, con un amiguito, me hicieron el traje a mano (quizás tenía 2 añitos), y ese día tenía una fiebre importante .... pero, mamá me dio una aspirinita, y a lucir, que por algo había estado pegando "lentejuelas" no sé cuántas semanas. La segunda, mi hermano y yo, él de torero (me matará cuando vea la foto, lo sé ). La tercera era la Tía Carmen, que antes se hacían unos disfraces fantásticos.... La de Geisha, es mi "princesita " (esta foto circula en una web de disfraces del mundo). La del medio soy yo, mejillas rojas, seguro que me lo pasé de coña!. La futurista es mi madre, cuando aún no llegaba a los 20 años y es de las primeras en B / N coloreadas. Caperucita, mi hija de nuevo, todavía guardamos el disfraz. Las dos últimas, mis padres, guapísimos, más jóvenes, siempre causaban sensación en el baile.... La foto donde mi padre sale con un orinal en la mano, es la que más me gusta por la anécdota: le dijeron que los hombres tenían que ir con "traje de noche " y él, que es de la broma, así acudió, jajajaa. En fin, Este domingo ellos se disfrazan, ya os pondré una foto, para que veáis que hay tradiciones que a veces se reencuentran con los años .... Mi hija, de 13 años, dice que ya no se disfraza, yo tampoco, pero mis padres, serán otra vez la sensación del Baile. Feliz Carnaval a todos, divertiros mucho, vale?

Motivacions....

(sense ordre ni concert)

matinar, madurar, maldir, manar, manifestar, mantenir, maquillar, marcar, marxar, mastegar, mesurar, mencionar, millorar, mentir, merèixer, mirar, modificar, modular, mullar, moldre, molestar, muntar, mossegar, morir, mostrar, motivar, moure, movilitzar, mudar, murmurar, mutil·lar....

_____________________________

madrugar, madurar, maldecir, mandar, manifestar, mantener, maquillar, marcar, marchar, masticar, medir, mencionar, mejorar, mentir, merecer, mirar, modificar, modular, mojar, moler, molestar, montar, morder, morir, mostrar, motivar, mover, movilizar, mudar, murmurar, mutilar....