3r. Haikú....

Vespre de tardor,

batec de cor insistent.

Juguem a l'amor?

Sia....

Ulls fets d'espurnes de mar-i-cel,

ets suau, dolça com una carícia....

Perseguidora incansable de taps de suro

i escaladora de cortines de menjador.

Va, miola, que t'obriré la porta

i fas "nonetes" al meu costat

mentre somies amb roses seques que escapçar....

____________

Ojos hechos de chispas de mar-y-cielo,

eres suave, dulce como una caricia....

Perseguidora incansable de tapones de corcho

y escaladora de cortinas de comedor.

Venga, maulla, que te abriré la puerta

y duermes a mi lado

mientras sueñas con rosas secas que decapitar....

Per pebrots....?

Tinc ganes d'escriure, però avui no em quedo satisfeta amb el que veig a la pantalla.... Normalment, trio una foto, i em va sortint tot el que vull dir, no sempre amb la mateixa intensitat, es clar.... Però, i quan no surt res, què passa? Quantes vegades has escrit al bloc (o blog) o hi has penjat una foto només per cumplir, per que toca, per que si? De vegades voldria escriure sobre coses més personals, per buidar, per compartir, per que no és a mi sola que em passa la vida per minuts, o segons (que 4 segons donen per molt, oi Lala?).... Escriure al bloc m'encanta, és una teràpia econòmica i una mica egocèntrica -doncs si, una mica ho és- però m'agrada.... Fins a quin punt això és sà? Hem d'escriure "per pebrots"?

__________________________________________________________

Tengo ganas de escribir, pero hoy no me quedo satisfecha con lo que veo en la pantalla .... Normalmente, elijo una foto, y me va saliendo todo lo que quiero decir, no siempre con la misma intensidad, claro .... Pero, y cuando no sale nada, qué pasa? Cuántas veces has escrito en el blog o has colgado una foto sólo para cumplir, por que toca, por que sí? A veces quisiera escribir sobre cosas más personales, para vaciar, para compartir, por que no es a mí sola que me pasa la vida por minutos o segundos (que 4 segundos dan para mucho, verdad Lala?).... Escribir en el blog me encanta, es una terapia económica y un poco egocéntrica -pues sí, algo lo es- pero me gusta.... Hasta qué punto esto es sano? Debemos escribir "por narices"?

_________

* Quisiera agradecer esta fotografía a mi buena amiga Naia, que los prepara, los fotografía, pero no se los come .... Nena, esta expresión "per pebrots" no la encontrarás en el traductor, lo siento.... Muxus y zorionak!

Bla, bla, bla....

No escribas nunca bajo estados alterados.

Esto es aplicable tanto a las entradas de tu propio blog

como a los comentarios que realices en otros blogs.

No escribas enfadado o desesperado,

ni bajo lo efectos del alcohol u otras drogas.

– José Luis Orihuela, profesor de comunicación digital y Bloguer-

____________________

Demà serà un altre dia.... Avui estic emprenyada!

Tal qual....

M'he canviat alguns cops de casa -molts, crec- i ara visc a la meva vuitena adreça. Sé que com a mínim m'en queda una altra més (la definitiva?). Tres cases amb els pares, tres més de lloguer independitzada, i dues de ben meves.... Quantes coses he anat deixant pel camí, oblidades en un racó, coses que en el seu moment m'havien fet servei, segur.... Quantes parets he pintat, quants mobles he comprat, quantes reformes he fet.... No ho vull pensar. Sempre m'he dit que vull una casa per viure, no viure per una casa.... No m'espanta tornar a canviar de domicili, tot i que només de pensar-ho m'esgota.... Què hi deixaré aquí quan marxi? Són oblits conscients o necessaris? No m'agrada viatjar amb massa equipatge, pesa massa, pesa tot.... els records, l'esforç, les mudances (fes caixa, omple caixa, buida caixa, llença caixa).... Així ha estat sempre, i, tal qual tornarà a ser.... Qui va dir por?

__________________________________________________________

Me he cambiado algunas veces de casa -muchas, creo- y ahora vivo en mi octava dirección. Sé que como mínimo me queda otra más (la definitiva?). Tres casas con mis padres, tres más de alquiler independizada, y dos bien mías.... Cuántas cosas he ido dejando por el camino, olvidadas en un rincón, cosas que en su momento me habían servido para algo, seguro.... Cuántas paredes he pintado, cuántos muebles he comprado, cuántas reformas he hecho.... No lo quiero pensar. Siempre me he dicho que quiero una casa para vivir, no vivir para una casa.... No me asusta volver a cambiar de domicilio, aunque sólo de pensarlo me agota.... Qué dejaré aquí cuando me marche? Son olvidos conscientes o necesarios? No me gusta viajar con demasiado equipaje, pesa demasiado, pesa todo.... los recuerdos, el esfuerzo, las mudanzas (haz caja, llena caja, vacía caja, tira caja).... Así ha sido siempre, y, tal cual volverá a ser.... Quién dijo miedo?

2n. Haikú....

I bufarà el vent

de tardor, que s'acosta.

Tot anirà bé.

De tres persones que m'estimen....

Avui, els meus pares i la meva filla m'han fet aquest regal, que vull transcriure

*Tal dia com avui, fa 41 anys, a dos quarts de cinc de la tarda, després d'haver-te esperat durant 9 mesos, per fi et vaig poder abraçar entre els meus braços. Eres la nena més bonica del món, i jo la mare més feliç i orgullosa de tot l'univers. Fins aquest dia, va ser la cosa més important que havia fet en tota la meva vida. (Mama)
__________________________________________________________

*Després de 41 anys, segueixo estimant-te igual que el primer dia. (Papa)

__________________________________________________________

*Com et pots imaginar, sóc la teva única i especial filla que has portat al món. Ja sé que de vegades ens enfadem, ja sé que de vegades m'engegaries a pastar fang (i jo també, jeje).... Però, malgrat tot, no et canviaria per a res del món, per que ets per a mi i vull que sempre sigui així. Que tu ets la persona en la que pugui depositar al llarg de la meva vida tot el carinyo i amor que et pugui donar (La teva Princeseta)

__________________________________________________________

Gràcies per aquest regal que m'heu fet.... Només puc donar-vos les gràcies a tots tres, per fer-me tan feliç SEMPRE.... (D'una persona que us estima)