El món....

Gira, il mondo gira,

nello spazio senza fine....

Con gli amori appena nati

- con gli amori già finiti -

con la gioia e col dolore

della gente come me....

_________________

(Jimmy Fontana - Il mondo)

Petits detalls....

Els detalls formen part d'un "tot". Detalls que no són els més valorats potser - els secundaris - però que sense ells, el resultat del "tot" no seria el mateix. Això també és aplicable a les persones.... Ens anem fent una mica d'aquí, una mica d'allà. Conformats per les experiències, els gens impostos, les persones que ens envolten.... Anomenem "tenir un detall" a rebre una cosa que no ens esperavem potser, o diem "quin detall més lleig" quan algú ens juga una mala passada. Petites coses que ens marquen amb un benestar-malestar interior. Els detalls no s'esperen, aparèixen.... I si són fets de cor, no hi ha res que ho superi.... Una trucada amiga per saber com estàs, un acudit per animar, un correu simpàtic, unes paraules sense cap altra pretensió que fer un bé o un copet a l'esquena amb complicitat.... Gràcies, no sabeu el bé que fan aquests petits detalls....

_________________________________________________________

Los detalles forman parte de un "todo". Detalles que no son los más valorados quizá -los secundarios- pero que sin ellos, el resultado del "todo" no sería lo mismo. Esto también es aplicable a las personas.... Nos vamos haciendo un poco de aquí, un poco de allá. Conformados por las experiencias, los genes impuestos, las personas que nos rodean.... Llamamos "tener un detalle" a recibir algo que no nos esperábamos tal vez, o decimos "qué detalle más feo" cuando alguien nos juega una mala pasada. Pequeñas cosas que nos marcan con un bienestar-malestar interior. Los detalles no se esperan, aparecen.... Y si están hechos de corazón, no hay nada que lo supere.... Una llamada amiga para saber como estás, un chiste para animar, un correo simpático, unas palabras sin otra pretensión que hacer un bien o una palmada en la espalda con complicidad.... Gracias, no sabéis el bien que hacen estos pequeños detalles....

Mirant....

Balada 27....

Els llums s´han apagat.

Costa obrir els ulls després de despertar.

Ja no hi ha ningú.

Poso els peus a terra i veig la realitat.

Ara sí que el somni s´ha acabat....

potser un dia torni a començar.

Només ens cal collir

tot allò que ningú ha aprofitat.

Només ens cal guardar

tot el foc que encara no ha cremat.

(Lletra de Balada 27 - SAU)

Perduda....

Si s'acaba el verd

cercarem altres colors....

És necessitat.

Puntals....

Hi han un parell de pilars fonamentals a la meva vida.... Un el composa el conjunt de persones que m'estimo (família, parella.... l'amor al cap i a la fi). L'altre pilar vindria a ser el trobar-me bé... bé no només físicament -que també és important- si no sentir-me bé, en pau amb mi mateixa, sense alteracions. No cal dir que intento que els meus dos puntals siguin ben ferms, però no sempre és senzill.... Si els meus estan bé, jo estic bé. Si la meva filla riu i està feliç, jo també ho estic.... Però no sempre estic així. Hi han actituds que em fan emprenyar, sobretot de gent que s'autoanomena "company de feina", gent que et fa passar males estones en un lloc on hi passes moltes hores al dia.... Apareix l'estrès, l'angoixa i la mala llet (oi XeXu?), em vinc avall, no suporto sentir-me impotent davant d'algú que no m'agrada com tracta a la resta d'un equip de persones i no hi puc fer res.... Aleshores un del meus puntals comença a corcar-se, a tenir foradets, com una biga malaltissa.... I és quan em suen les mans, apareixen nervis per no res i em passa com la poma podrida al cistell, que va encomanant la poma del costat, com si fos un cuc.... Aleshores la meva vida personal se'n resenteixi i no sé posar-hi remei, no en sé....

_________________________________________________________

Hay un par de pilares fundamentales en mi vida .... Uno lo compone el conjunto de personas a las que quiero (familia, pareja.... el amor al fin y al cabo ). El otro pilar vendría a ser el encontrarme bien.... bien no sólo físicamente -que también es importante- si no sentirme bien, en paz conmigo misma, sin alteraciones. Por supuesto, intento que mis dos puntales sean bien firmes, pero no siempre es sencillo.... Si los míos están bien, yo estoy bien. Si mi hija rie y está feliz, yo también lo estoy.... Pero no siempre estoy así. Hay actitudes que me cabrean, sobre todo de gente que se autodenomina "compañero de trabajo ", gente que te hace pasar malos ratos en un lugar donde pasas muchas horas al día.... Aparece el estrés, la angustia y la mala leche (no, XeXu?), me vengo abajo, no soporto sentirme impotente ante alguien que no me gusta como trata al resto de un equipo de personas y no puedo hacer nada.... Entonces uno de mis puntales empieza a carcomerse, a tener agujeros, como una viga enfermiza.... Y es cuando me sudan las manos, aparecen nervios por nada y me pasa como a la manzana podrida del cesto, que contagia la manzana de al lado, como si fuera un gusano.... Entonces mi vida personal se resiente y no sé poner remedio, no sé....

Homenatge....

Avui en fa 86, i és igual de guapa.... per dins, i per fora.

- sóc el que sóc gràcies a ella -

(com em dius tu, una artista de revista, oi yaya Adela?)

______________

Hoy cumple 86, y es igual de guapa.... por dentro, y por fuera.

- soy lo que soy gracias a ella -

2-10-1946....

Saps, mare? No tindré prou temps a la vida per agrair-te el que sempre has fet per mi -per nosaltres- sense demanar mai res a canvi. I res millor que veure dia a dia el teu somriure, que perdura en el temps, com quan eres una nina.... Gràcies per tot el que em dius i el que calles, per cada rialla i cada llàgrima, per les abraçades sense més ni més, per picar-me l'ullet, per parlar de tonteries o de coses importants.... per ajudar-me incondicionalment, sempre, sempre.... Només puc que donar-te les gràcies una i mil vegades, i no oblidis mai, si us plau, que

T'estimo, per molts i molts anys....

******* Felicitats *******