Una imatge....

" Si us plau, no tindria un polzim de PAU pel món? "

" Por favor, no tendría una pizca de PAZ para el mundo? "

13 Rue de Blogville: La mare que els va parir!!!

Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image

Hola a tothom! Hoy us parlaré d'uns nens i la mare que els va parir. Resulta que en el bloque del davant de casa, on hi viu toda la fauna que ya conocéis, també hi ha criatures (angelicos, como diu el meu Manolo).

Menuda tropa, per Dios, son como los Zipi y Zape però multiplicat per 3. Hi ha una mena de nena (com un cavallot és, nunca encontrará novio, com no s'arregli una miqueta). Sempre la veo llena de esgarrapadas y moratones, el pelo escaballado y pa postres es culé, tocat els pimientos! Mi Manolo no la soporta, por que es claro, él es periquito (si, què passa?). Doncs la nena, por llamarla de alguna manera, siempre le tira piedras con el tirachinas quan el meu Manolo arriba cansat de currar i mort de gana. Algún dia tindrem un problema, por que se arrejunta amb el seu germà i ja són la peste, eh, y que no sé si són del mismo padre, fíjate tú qué te digo, per que el nen, es pelirrojo, el cap colorao com una pastanaga i encara més trapella que la del Barça, tiene a los vecinos acojonaos, anda que no.

També hay otra nena, germana d'aquests dos d'abans i és más mala que la tiña, mireu quina cara té de no haber roto un plat a la seva vida, oi? Pues No! Es pitjor que un retortijón després de comer munchetas. Un dia em va ficar una cucaracha a la bossa del pa, cuando anava por la calle, menudo susto, yo tonta de mí, que pensaba que quería comerse el crustó!!

Y luego, la pobre mare que els va parir, està prenyada una altra vegada. Es increíble, i per postre, no se sap qui és o són el pare o els pares dels angelitos, segur que aquest sortirà xinès, que parece que haga "cole" de enanos, collons!! Ella els intenta tenir controlados, pero ná que hacer, son monstres per triplicat. En el fondo, la madre que los parió em fa una mica de pena, no sé si llegará a final de mes, y de vegades li donaria un vestido de la meva yaya, o unes espardeñas, porque sempre la veig igual vestida, modelito Penélope Cruz quan va fer la peli aquella de "Tornar", igualica, que no? Uy, ara que miro el reloj veo que comença el Diari de la Patri, hora de descansar una mica, así que fins un altre dia, valen? Ah, i si veieu a aquesta dona o a un dels nens, ja us podéis amagar a algún lloc, son de lo que no hay, palabra de Mari Puri. Estos del Blogville me tienen refrita!!!!!

13 Rue de Blogville: "L'agüeli"

Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image

Bona tarda a todo el mundo, soy la Mari Puri, a hores d'ara ja em coneixeu un poco, no? Hoy os cotillearé d'una agüeli que té la seva casa plena de bichos, de tots els colors i tamanys. Me fa recordar aquell acudit que decía:

-Pues mira, Miguel, que ahora me ha dao por tener cerdos en casa
-En casa?
-Sí, sí, en casa
-Y dónde los tienes?
-Pos en mi cuarto, joé!!
-Uf, que peste, no?
-Que se aguanten!!!!!

Hihihi, es bueno eh? Ara, s'ha de dir con el acentillo del meu pueblo, que es de un grasioso que no te imaginas, mi arma.... Doncs resulta, que l'agüeli aquesta (en la foto que le hice porta la permanente canosa y unas antiparras que li resbalan pel nas) cuida bichos, crec que no té fills ni nietos, perque sempre està més sola que la una. De casa seva i per la finestra sempre sento sorolls, marrameus, crits, ladridos, yo qué sé.... M'enrecordo un dia que el butanero subió tres vegades a su casa, y ella emprenyada, li decía que no tenía bombona, que se largara. Resulta que el seu lloro cridava per la finestra: Butanero, dues al quintooooooooo.... Pobre bitxo, no l'he tornat a veure més, i crec que ellos acabaron en el tribunal. Si és el que dic, hay gente pa too!

Ja aneu veient com se les gasta el vecindario de Blogville que tengo, es pa mear y no echar gota, como dice mi Manolo. Uy, ahora que lo miento, que està a punt d'arribar i encara no està fet el dinar, m'en vaig a la cocina, que hoy comemos ligerito, unes monchetes del ganchillo amb una bona butifarra, ajo-i-oli y olé :)

Fem una partideta?....

Fa molts i molts anys jugava a billar. Al 1991 vaig federar-me i me'n vaig anar a jugar el campionat d'Espanya de Pool bola 8 a Fuengirola (Màlaga). Vaig ser subcampiona de fèmines. Medalla de plata, sortir a T5 de capçalera embocant 2 boles d'una tacada i uns quants calerons a la butxaca, just per pagar l'hotel on em vaig quedar.

És una altra de les meves gran passions, aficions, com li vulgueu dir. Tinc un tac negre preciós, que està tancat al seu fèretre i no té "sabatilla" (la vaig regalar, a algú, com a record.... si em llegeix, espero que la guardi sempre).

Recordo que m'escapava de l'institut per anar a jugar, entrenar, hores i més hores, però era un joc que realment m'apassionava. Quan vaig acabar aquell campionat, no vaig jugar més. Havia d'haver guanyat, era la favorita, però no, els nervis em van traïr i, bé, la resta només la conservo en forma de record medallístic i anècdota per "fardar" amb els amics i coneguts. Ara he recomençat a jugar de nou. Com moltes altres coses, de vegades només s'aparquen, per donar temps a respirar, prendre aire fresc i recomençar.

Ell m'ha posat una moneda a la taula, i jo la he agafat per començar una nova partida -la que em durà a obtenir la medalla d'or de les meves fites, ho sé- però serà medalla compartida, perque el meu "contrincant" és el millor que podia haver trobat.... i la partida durarà molts anys....

Verdad mi Amor? Tú abres....

13 Rue de Blogville: "La Mestressa de la Pensió"

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Holaaa, bon dia! Que he estat afuera, en el pueblo y no he pogut venir fins avui a comentar, así que anem per feina, que tengo que quitar la pols de tota la casa, ay, qué palo! Pues nada, aquí os traigo una afoto de la Mestressa de la pensió pirata que té al seu piset, per que veieu quina mena de bestiar hay por mi urbanización del Blogville. Ah, que soy la Mari Puri, suposo que ja em coneixeu. Pues bien, ésta tipa, que té un nas que s'hauria d'operar, como la Esteban (mira que me gusta esa xicota, eh? quan diu lo del pollo y su Andreíta me meo toa, toa, toa... com el temassu del Jezulín, us recordeu?) resulta que relloga una merda de quartet de planchar o parecido, als pobres que es deixen enredar. les cobra a precio de oro una asquerosa habitació, que m'han dit que fa una peste a cochiquera, que pa qué... Pero mira, ella ben tiesa, tibada y arrogante, va aconssenguint dinerots per tot arreu, i després és més garrepa que el xicot del colmadu (si, el macizorro aquell). Ja he avisado a los Mozos per que vagin a controlar, i li fotin una bona multa, o la metan en la prisión, a ver si així escarmenta, la senyorona... Jo, mira, cada cop que li veig el nas de lloro, tinc ganes de portar-la a la protectora d'animals salvajes, però penso que pobrets, ells (los animalillos del bosque) no en ténen la culpa, verdad? Ale, que m'en vaig a treure la pols, y a poner la ropa a la lavadora, que tants dies fora tengo un trajín, que luego mi Manolo s'emprenya si no està todo limpio, quina cruz, senyor!!