Darrer instant....

- Ulls que miren -

S'acabà la vida....

....vist i no vist

A contracorrent....

Darrerament em sento que vaig contracorrent. Quan al meu voltant la gent està feliç (que m'en alegro, i molt, només faltaria) jo no m'en sento, o quan algú es "queixa" de que la feina està parada, jo en tinc més que mai.... i així podria seguir massa estona.... No m'agrada queixar-me, ni ploriquejar, però em sento com si trontollés per una corda suspesa entre dues muntanyes -com un funambulista- i que a la mínima un peu em fallarà i cauré en picat fins esmicolar-me.... Són èpoques, ho sé, però la càrrega avui comença a pesar massa i m'agradaria ballar al mateix compàs que tothom.... Vull tornar a tenir il·lusions, vull anar cap amunt i no cap avall.... pujar i remuntar.... És difícil posar-se en marxa quan la moral està baixa....

_________________________

Últimamente me siento que voy a contracorriente. Cuando a mi alrededor la gente está feliz (que me alegro, y mucho, sólo faltaría) pues yo no me siento así, o cuando alguien se "queja" de que el trabajo está parado, yo tengo más que nunca.... y así podría seguir demasiado rato.... No me gusta quejarme, ni lloriquear, pero me siento como si me tambaleara por una cuerda suspendida entre dos montañas -como un funambulista- y que a la mínima un pie me fallará y caeré en picado hasta desmenuzarme.... Son épocas, lo sé, pero la carga hoy empieza a pesar demasiado y me gustaría bailar al mismo compás que todo el mundo.... Quiero volver a tener ilusiones, quiero ir hacia arriba y no hacia abajo.... subir y remontar.... Es difícil ponerse en marcha cuando la moral está baja....

143è Joc Literari....

imatge: Google

Tot i haver-se quedat sense feina, no volia que el vencès la desesperança. Com cada matí, des de ja feia quatre mesos i mig, sortia de casa a la mateixa hora, com si anès a la oficina. No li havia pogut dir a la seva dona que l’havien fet fora…. Mentre creuava carrers, va recordar la conversa d’aquell dia amb el seu Cap de Vendes:

-Senyor Eudald, ho sentim, però hem de prescindir de vostè. Aquí té el comunicat, amb els quinze dies que diu la normativa dels acomiadaments.

-Però…. Jo què faré ara? Ja sóc gran, tinc família, el pis, la universitat del noi…. No em poden fer això….

-Són ordres d’amunt…. Bon dia.

Una altra passejada desesperada. D’on treurà diners per a tot?. A l’aparador d’una botiga es va mirar un cop més la jaqueta somniada per la seva dona, la que volia pel seu aniversari…. Va tocar-se la galta , tot recordant el petó amoròs d’ella, el de cada dia. Els darrers estalvis serien pel regal, no podía decebre-la, això si que no….

Va entrar a un nou edifici, per inèrcia, amb els ulls negats….

-Bon dia, necessiten algú per treballar?
-Potser si…. Passi, si us plau….

________________________

- Aquesta és la meva primera participació als jocs Literaris d'en JM Tibau. -

Passant factura....

Per fi, per fi s'han acabat les festes, els dinars, sopars, esmorzars i berenars a tothora.... El meu cos se n'ha resentit, estic tipa de veure menjar allà per on passo, de que encara quedin neules i polvorons al rebost.... No he menjat pas massa de res, però els pantalons no queden tan "monos" com abans.... les cremalleres costen de cordar, i els jerseis semblen més cenyits que de costum.... Si, m'he engreixat. No estic acostumada a menjar coses tan bones com un tortell de nata.... Només va ser un bocí, però sé on s'ha quedat (si, allà on l'esquena perd el nom).... I com no penso menjar-ne cap altre fins els propers Nadals, li vull retre aquest petit homenatge: "Que bo que estaves, però ara, serà la fruita, la verdura i la llet desnatada amb els "specials k" els que hauràn de combatre el teu efecte". No es pot ser massa llaminer sense pagar-ne un preu.... A vosaltres, les festes us han "passat factura"?

________________________

Por fin, por fin se han acabado las fiestas, las comidas, cenas, desayunos y meriendas a todas horas .... Mi cuerpo se ha resentido, estoy harta de ver comida allí por donde paso, de que aún queden barquillos y polvorones en la despensa .... No he comido mucho de nada, pero los pantalones no quedan tan "monos" como antes .... las cremalleras cuestan de subir y los jerseys parecen más ceñidos que de costumbre.... Si, he engordado. No estoy acostumbrada a comer a menudo un roscón de nata.... Sólo fue un cachito, pero sé dónde se ha quedado (sí, allí donde la espalda pierde su nombre).... Y como no pienso probar ningún otro hasta las próximas Navidades, le quiero rendir este pequeño homenaje: "que bueno estabas, pero ahora, será la fruta, la verdura y la leche desnatada con los "specials k" los que tendrán que combatir tu efecto". No se puede ser goloso sin pagar un precio.... A vosotros, las fiestas os han "pasado factura"?

Il·lusió de Reis....

Veí, Gràcies mil vegades, ha estat un plaer haver estat la teva BI'09.... Gràcies per acollir-me tan bé al replà, per deixar-me que us conegui una mica més.... Gràcies per aquest Regal que no té preu.... has ajuntat imatges amb sentiments i la música del Mestre Serrat amb el "meu" Mediterrani ben blau.... Els meus pares ja l'han vist, i el meu germà amb la dona, i amics del "facebook".... Tothom n'està orgullós de la teva feina i a mi ja m'has robat el cor (en el millor dels sentits).... Anar-nos a capbussar tots per aquest el nostre Mar, seria una bona iniciativa per assolir al 2mil10, no et sembla? Un petó, gran com TU :) GRÀCIES de tot cor Veí de Dalt

-Si us plau, poseu la música ben alta i deixeu que el Mediterrani us envolti-

Reis.... BI 2009

Pel Manel Marqués, del bloc http://elplastadelesfotos.blogspot.com

Manel, lamento no ser massa traçuda, però tenim una passió comú, la fotografia (jo també sóc una "plasta" de les fotos, bé ho sap qui em coneix).... Haig de dir que no coneixia el teu espai -casa teva- i que aquesta iniciativa del BI-09 m'ha permès de descobrir-te i poder gaudir de la teva bona fotografia i les teves reflexions.... Val a dir que m'he repassat el teu bloc de dalt a baix i que no sabia què regalar-te.... He fet proves per fer un power point.... no m'en he sortit, ni quan tenia a punt el recull (alguna cosa ha passat per que hi han imatges que no me les ha permès guardar) així que lamento que no hi siguin totes les teves fotografies del 2009, però si la major part que són una bona mostra d'algú que en sap, que té un molt bon ull, i que s'estima la seva terra.... Un plaer, haver-te descobert!! Passa un molt bon dia de Reis, amb la teva estimada família (bé, ho vaig "veure" al post del Nadal.... bona gent, bon humor.... com ha de ser) i que no deixis de fer mai el que t'agrada, de plasta res de res :) Un petó gran i una abraçada.... Ah, i del "regalet BI-09" només espero que t'agradi una "micona" .... Bon Any 2mil10 i ens anem seguint, d'acord?....

Ahir.... i demà

Un any nou que comença.

Aviat sortirà el sol com ahir

-altra vegada, ho sé-

encara que avui no el vegi,

plogui i faci fred....

....Potser demà?

_________________________

Un año nuevo que empieza.

Pronto saldrá el sol como ayer

-otra vez, lo sé-

aunque hoy no lo vea,

llueva y haga frio....

....Quizá mañana?