A tots i totes... Molt Bones Festes!

Tants desitjos de prosperitat....
la tendresa es fa provisional.

Tan de bo tot això fos real
i es quedés aquí,

molt més enllà de Nadal.

"Cançó de Nadal" -Sau-

42....

Avui....

és el meu aniversari !!!!

Gisela....

La meva primera sessió de Retrat d'Estudi, amb una model d'excepció, la Gisela, un bombonet de 14 mesos que va posar com una professional per un grup de fotògrafs amateurs com jo durant quasi bé 2 hores. Una tarda magnífica per tal d'aprendre a fer fotos en un espai tancat, amb focus, amb teoria i pràctica, què més es pot demanar?. I com per mostra un botó, millor que un aquí en deixo dos, què us semblen les fotografies?

_________________________________________

Mi primera sesión de Retrato de Estudio, con una modelo de excepción, Gisela, un bomboncito de 14 meses que posó como una profesional para un grupo de fotógrafos amateurs como yo durante casi dos horas. Una tarde magnífica para aprender a hacer fotos en un espacio cerrado, con focos, con teoría y práctica, qué más se puede pedir? Y como para muestra un botó, mejor que uno aquí dejo dos, què os parecen las fotografías?

Contrallum....

A l'escola us havien fet la vostra cara en cartulina negra?

Aquesta foto m'ha recordat quan era petita i a la guarderia ens feien posar a la paret de perfil i amb una cartulina ens resseguíen la carona per fer-ne un quadre pels pares.

Una nena, mirava ahir vespre -bocabadada- com els Pirates arribaven a la platja de Premià de Mar (estem de Festa Major).... Ja era fosc i la seva cara no la vaig poder captar en una fotografia "robada", però era preciosa, tenia els ulls ben oberts, el pare la duia a braços, com una reina i així la recordaré. Una gran nit, de festa, aigua, somriures i sobretot, ulls de nens radiants de felicitat.... I, els dels grans, també!

Fem una partideta?....

Fa molts i molts anys jugava a billar. Al 1991 vaig federar-me i me'n vaig anar a jugar el campionat d'Espanya de Pool bola 8 a Fuengirola (Màlaga). Vaig ser subcampiona de fèmines. Medalla de plata, sortir a T5 de capçalera embocant 2 boles d'una tacada i uns quants calerons a la butxaca, just per pagar l'hotel on em vaig quedar.

És una altra de les meves gran passions, aficions, com li vulgueu dir. Tinc un tac negre preciós, que està tancat al seu fèretre i no té "sabatilla" (la vaig regalar, a algú, com a record.... si em llegeix, espero que la guardi sempre).

Recordo que m'escapava de l'institut per anar a jugar, entrenar, hores i més hores, però era un joc que realment m'apassionava. Quan vaig acabar aquell campionat, no vaig jugar més. Havia d'haver guanyat, era la favorita, però no, els nervis em van traïr i, bé, la resta només la conservo en forma de record medallístic i anècdota per "fardar" amb els amics i coneguts. Ara he recomençat a jugar de nou. Com moltes altres coses, de vegades només s'aparquen, per donar temps a respirar, prendre aire fresc i recomençar.

Ell m'ha posat una moneda a la taula, i jo la he agafat per començar una nova partida -la que em durà a obtenir la medalla d'or de les meves fites, ho sé- però serà medalla compartida, perque el meu "contrincant" és el millor que podia haver trobat.... i la partida durarà molts anys....

Verdad mi Amor? Tú abres....

Boia....

Tot està tranquil

- com una bassa d'oli -

És felicitat....

_____________________

Boia: Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.

Stones....

Una pedra

no impedirà res.

Fem el camí....

(.... junts, a estones, sense pressa)

Al vent....

Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.

La vida, ens dóna penes,
ja al nàixer és un gran plor.
La vida, pot ser eixe plor.

Però nosaltres,
al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.

(Autor: Raimon "Al vent")

Embarcant....

Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques.

-"Ítaca" Autor: Konstantínos Kaváfis-

1 any del V/N....

Un any ja, des de que aquest espai, casa meva-casa vostra, va obrir els seus ulls i va posar tota la intenció en que fos un lloc amable, càlid, on tothom hi tingués cabuda, en tots els idiomes i nacionalitats, per a gent que valora la fotografia d'una persona amateur com jo, gent de "casa nostra" que els hi agrada el que escrius (o no), gent que simplement s'han fet amics i seguidors amb el temps, aquest temps del que sempre parlo.... Aquí, per a celebrar el meu primer Aniversari al món dels blocs, algun apunt sobre la meva persona, coses, objectes molt meus, els llibres, les ulleres, la fotografia, el compromís, l'escriptura, i com no, dues copes de cava per brindar donada l'ocasió amb qui tingui a bé passar per aquí.... Vull agraïr al David el regal d'aquesta foto, per que em coneix, sap el què m'agrada i com m'agrada -sense ell, avui, això, no hagués estat possible- És el seu regal pel primer de molts anys (espero que en siguin molts, de debó).... Estic orgullosa d'haver lluitat contra algunes reticències i/o alguns dubtes, però el temps posa a tohom al seu lloc i a cadascú on ha d'estar.... I jo, estic al meu lloc, on em mereixo (em diuen).... Sóc feliç, molt i molt feliç.... Salut i gràcies, sempre gràcies, per ser i estar :)

____________________________________________

Un año ya, desde que este espacio, mi casa-vuestra casa, abrió sus ojos y puso toda la intención en que fuera un lugar amable, cálido, donde todo el mundo tuviera cabida, en todos los idiomas y nacionalidades, para gente que valora la fotografía de una persona amateur como yo, gente de "casa" que les gusta lo que escribes (o no), gente que simplemente se han hecho amigos y seguidores con el tiempo, este tiempo del que siempre hablo.... Aquí, para celebrar mi primer aniversario en el mundo de los blogs, algún apunte sobre mi persona, cosas, objetos muy míos, los libros, las gafas, la fotografía, el compromiso, la escritura, y como no, dos copas de cava para brindar dada la ocasión con quien tenga a bien pasar por aquí.... Quiero agradecer a David el regalo de esta foto, por que me conoce, sabe lo que me gusta y como me gusta -sin él, hoy, esto no hubiera sido posible- Es su regalo por el primero de muchos años (espero que sean muchos, de verdad).... Estoy orgullosa de haber luchado contra algunas reticencias y/o algunas dudas, pero el tiempo pone a todo el mundo en su sitio y a cada uno donde debe estar.... Y yo, estoy en mi sitio, donde me merezco (me dicen) y soy feliz, muy, muy feliz.... Salud y gracias, siempre gracias, por ser y estar :)

_______________________________________________

Can not you see me you're driving?
- and is just what I do -
No notice how hopelessly I'm lost?
That's why I'm following you ....

(Ella Fitzgerald - Misty-)

Verd....

Avui en verd

bategava el meu mar.

Cor d'escuma....

Des del meu balcó....

Ahir va fer una nit magnífica, amb una lluna plena bellíssima, que em va fer recordar que tots hi estem al seu empar, estem on estem, bé a Catalunya, a Àfrica, Bilbao, Madrid o a les Amèriques.... Deixem que ens il·lumini, que ens mostri la seva llum i que la poguem contemplar des de quelsevol lloc.... Si, com deia a l'anterior post, la lluna riu, no sé de què en realitat, però la miro i també somric, m'agrada veure-la tan lluny i tan aprop al mateix temps.... I excepcionalment, posaré un acudit que m'ha fet recordar el que dic:

- Un nen li pregunta al seu pare: "papà, què està més lluny, Sevilla o la Lluna?" i el pare li contesta: "fillet, tu des d'aquí veus Sevilla?" -

_________________________________

Ayer hizo una noche magnífica, con una luna llena bellísima, que me hizo recordar que todos estamos a su amparo, estemos donde estemos, bien en Cataluña, en África, Bilbao, Madrid, o las Américas.... Dejemos que nos ilumine, que nos muestre su luz y que la podamos contemplar desde cualquier lado.... Sí, como decía en el anterior post, la luna se ríe, no sé de qué en realidad, pero la miro y también sonrío, me gusta verla tan lejos y tan cerca al mismo tiempo.... Y excepcionalmente, pondré un chiste que me ha hecho recordar lo que digo:

- Un niño le pregunta a su padre: "papá, qué está más lejos, Sevilla o la Luna?" y el padre le contesta: "hijito, tú desde aquí ves Sevilla?" -

Carnestoltes....

A casa meva sempre hi havia hagut aquesta tradició.... Quan erem petits, el meu germà i jo sempre ens disfressavem i anavem a "La Palma" de Teià a divertir-nos, ben macos.... M'ha costat decidir el "mostrari" però allà va: La primera de dalt de tot sóc jo, amb un amiguet, em van fer el vestit a mà (potser tenia 2 anyets), i aquell dia tenia una febrada important.... però, la mama em va donar una aspirineta, i a lluïr, que per alguna cosa havia estat enganxant "lentejuelas" no sé quantes setmanes.... La segona, el meu germà i jo, ell de torero (em matarà quan vegi la foto, ho sé). La tercera era la Tía Carme, que abans es feien unes disfresses fantàstiques. La de Geisha, la meva "Princeseta" (aquesta foto circula en un web de disfresses del món). La del mig sóc jo, galtes ben vermelles, segur que m'ho vaig passar de conya!. La futurista és la meva mare, quan encara no arribava als 20 anys i és de les primeres en B/N colorejades. La Caputxeta, la meva filla altre cop, encara guardem la disfressa. Les dues darreres, els meus pares, guapíssims, més joves, sempre causaven sensació al ball.... La foto on el meu pare surt amb un orinal a la mà, és la que més m'agrada per l'anècdota: li van dir que els homes havien d'anar amb "traje de noche" i ell, que és de la broma, així que s'en hi va anar, jajajaa. En fi, Aquest diumenge ells es disfressen, ja us posaré una foto, per que veieu que hi han tradicions que de vegades es retroben amb els anys.... La meva filla de 13 anys diu que ja no es disfressa, jo tampoc, però els pares, seran altre vegada la sensació del Ball. Bon Carnestoltes a tothom, divertiu-vos molt, eh?

______________________________________

En mi casa siempre había habido esta tradición.... Cuando éramos pequeños, mi hermano y yo siempre nos disfrazábamos e íbamos a "La Palma" de Teià a divertirnos, bien guapos.... Me ha costado decidir el "muestrario" pero ahí va: La primera de arriba de todo soy yo, con un amiguito, me hicieron el traje a mano (quizás tenía 2 añitos), y ese día tenía una fiebre importante .... pero, mamá me dio una aspirinita, y a lucir, que por algo había estado pegando "lentejuelas" no sé cuántas semanas. La segunda, mi hermano y yo, él de torero (me matará cuando vea la foto, lo sé ). La tercera era la Tía Carmen, que antes se hacían unos disfraces fantásticos.... La de Geisha, es mi "princesita " (esta foto circula en una web de disfraces del mundo). La del medio soy yo, mejillas rojas, seguro que me lo pasé de coña!. La futurista es mi madre, cuando aún no llegaba a los 20 años y es de las primeras en B / N coloreadas. Caperucita, mi hija de nuevo, todavía guardamos el disfraz. Las dos últimas, mis padres, guapísimos, más jóvenes, siempre causaban sensación en el baile.... La foto donde mi padre sale con un orinal en la mano, es la que más me gusta por la anécdota: le dijeron que los hombres tenían que ir con "traje de noche " y él, que es de la broma, así acudió, jajajaa. En fin, Este domingo ellos se disfrazan, ya os pondré una foto, para que veáis que hay tradiciones que a veces se reencuentran con los años .... Mi hija, de 13 años, dice que ya no se disfraza, yo tampoco, pero mis padres, serán otra vez la sensación del Baile. Feliz Carnaval a todos, divertiros mucho, vale?

Darrer instant....

- Ulls que miren -

S'acabà la vida....

....vist i no vist

A contracorrent....

Darrerament em sento que vaig contracorrent. Quan al meu voltant la gent està feliç (que m'en alegro, i molt, només faltaria) jo no m'en sento, o quan algú es "queixa" de que la feina està parada, jo en tinc més que mai.... i així podria seguir massa estona.... No m'agrada queixar-me, ni ploriquejar, però em sento com si trontollés per una corda suspesa entre dues muntanyes -com un funambulista- i que a la mínima un peu em fallarà i cauré en picat fins esmicolar-me.... Són èpoques, ho sé, però la càrrega avui comença a pesar massa i m'agradaria ballar al mateix compàs que tothom.... Vull tornar a tenir il·lusions, vull anar cap amunt i no cap avall.... pujar i remuntar.... És difícil posar-se en marxa quan la moral està baixa....

_________________________

Últimamente me siento que voy a contracorriente. Cuando a mi alrededor la gente está feliz (que me alegro, y mucho, sólo faltaría) pues yo no me siento así, o cuando alguien se "queja" de que el trabajo está parado, yo tengo más que nunca.... y así podría seguir demasiado rato.... No me gusta quejarme, ni lloriquear, pero me siento como si me tambaleara por una cuerda suspendida entre dos montañas -como un funambulista- y que a la mínima un pie me fallará y caeré en picado hasta desmenuzarme.... Son épocas, lo sé, pero la carga hoy empieza a pesar demasiado y me gustaría bailar al mismo compás que todo el mundo.... Quiero volver a tener ilusiones, quiero ir hacia arriba y no hacia abajo.... subir y remontar.... Es difícil ponerse en marcha cuando la moral está baja....

Passant factura....

Per fi, per fi s'han acabat les festes, els dinars, sopars, esmorzars i berenars a tothora.... El meu cos se n'ha resentit, estic tipa de veure menjar allà per on passo, de que encara quedin neules i polvorons al rebost.... No he menjat pas massa de res, però els pantalons no queden tan "monos" com abans.... les cremalleres costen de cordar, i els jerseis semblen més cenyits que de costum.... Si, m'he engreixat. No estic acostumada a menjar coses tan bones com un tortell de nata.... Només va ser un bocí, però sé on s'ha quedat (si, allà on l'esquena perd el nom).... I com no penso menjar-ne cap altre fins els propers Nadals, li vull retre aquest petit homenatge: "Que bo que estaves, però ara, serà la fruita, la verdura i la llet desnatada amb els "specials k" els que hauràn de combatre el teu efecte". No es pot ser massa llaminer sense pagar-ne un preu.... A vosaltres, les festes us han "passat factura"?

________________________

Por fin, por fin se han acabado las fiestas, las comidas, cenas, desayunos y meriendas a todas horas .... Mi cuerpo se ha resentido, estoy harta de ver comida allí por donde paso, de que aún queden barquillos y polvorones en la despensa .... No he comido mucho de nada, pero los pantalones no quedan tan "monos" como antes .... las cremalleras cuestan de subir y los jerseys parecen más ceñidos que de costumbre.... Si, he engordado. No estoy acostumbrada a comer a menudo un roscón de nata.... Sólo fue un cachito, pero sé dónde se ha quedado (sí, allí donde la espalda pierde su nombre).... Y como no pienso probar ningún otro hasta las próximas Navidades, le quiero rendir este pequeño homenaje: "que bueno estabas, pero ahora, será la fruta, la verdura y la leche desnatada con los "specials k" los que tendrán que combatir tu efecto". No se puede ser goloso sin pagar un precio.... A vosotros, las fiestas os han "pasado factura"?

Ahir.... i demà

Un any nou que comença.

Aviat sortirà el sol com ahir

-altra vegada, ho sé-

encara que avui no el vegi,

plogui i faci fred....

....Potser demà?

_________________________

Un año nuevo que empieza.

Pronto saldrá el sol como ayer

-otra vez, lo sé-

aunque hoy no lo vea,

llueva y haga frio....

....Quizá mañana?

225 Gràcies.... Molt Bones Festes!

No estan tots els que han passat per aquí des de que vaig obrir el bloc a l'abril d'aquest any que s'acaba, però tots el que esteu a la llista de baix, en una ocasió o en moltíssimes ocasions, heu passat pel V/N a deixar la vostra opinió, comentaris, un somriure o simplement a saludar-me.... A tots i a totes, MOLTÍSSIMES GRÀCIES per haver-ho fet i ser tan amables sempre. Per tot això i per molt més:

Gràcies per ser-hi.... Molt Bones Festes a tothom!!!

_________________________________

No están todos los que han pasado por aquí desde que abrí el blog en abril de este año que se termina, pero todos los que estáis en la lista de abajo, en una ocasión o en muchísimas ocasiones, habéis pasado por el V/N a dejar vuestra opinión, comentarios, una sonrisa o simplemente a saludarme.... A todos y a todas, MUCHÍSIMAS GRACIAS por haberlo hecho y ser tan amables siempre. Por todo esto y por mucho más:

Gracias por estar.... Muy Buenas Fiestas a todos!!!

€stnom Abuelos Cris y Toño Acuarius Ahora soy Luz Albert Alepsi AlexB. Alma Álvaro Ángel Corrochano Annie Antoni Antoni Illa Antonio Antonio Benítez Antonio Marset Araceli Merino Arda assumpta Assumpta Autorretrato Azpeitia Barbollaire BB Be Belén Bielet Brilli-Brilli Caçador Calata Calitja Camaleona Caminante Carles Carlos CARLOS Carme Rosanas Carme Roura Carol López Cesar Cesc cesc Chanclas Clara Clídice Con un par de Sensores crisberman Crisis Cristina A. Cruz DANI Dani Salvà Danilo David david David Puente David Rogonza David Tello Déjà Vie DooMMaster Duschgel Efter El Jardín de Carmen El Paseante El Veí de Dalt Elmo Nofeo Els del PiT elur erker Estrip Eva Extraviada Fernando Fernando Pagán Fernando Santos Ferran Field of view Fra Miquel Fran frikosal Gaia Gaxiarte gerardeli glamboy69 Hapi Hiperión Hugo Humo iliamehoy Imogen Índia Ning Inés instints Isabel Membrado Jan Puerta Javier Javier Azul Javier S. Jesús Mª Tibau JM Ojeda Joan Calsapeu Joan Canal Joan González Joana Joanjo Jordi Casanovas jordim Jorreto José Ramón Josep Josep Cinèfil Josep M. Ferrer Jota Ele Jota Ene JS Juan A. Torrón Juan Carlos Juanjo JuanMa Julia Kat Khalina Koffee Kudifamily La Abuela Frescotona La Jardinera Lala L'Amo del tros lare Le Mosquito Leonardo L'escrividor Liliana LlunA Lola Lucas Mª Amelia Mª Ángeles y Jose Maite malena Malena Manel Manel Lenam Manel Marqués manuindiana Maria Mariluz Marina MarioISO mariona Marta Marta Sesé MeiA Mendo Mentes Sueltas Merce Merike Michelle Miguel Martínez Milo Miquel Mireia Moisés González Molon Labe Mónica Iriso Muy Señores Míos Nacho Carreras Naia Natacha Nessun Neuroscopetrix Nikté Noa Núr Nuria Núria Aupí Heredia Ñoco Le Bolo Odel Odiseo òscar Osselin Paco País Secret Paula P-CFACSBC2V Pepi Pili Princeseta Ramón Raúl Raúl Ballaró rebaixes Reme Ricardo Caballero Ricardo Colomer Ripley Rita rits Röberto Loigar rokins ruimnm ruseta Sànset i Utnoa Servando ShaO Six X Striper Tati Té la mà Maria Tony Trini ullfoll Un paseante Un Temps Unseen Rajasthan Ventana Indiscreta Vico Víctor M. Pizarro Violette Xavi Heredia Xavier XeXu Xitus XuanRata

*I als que no teniu bloc, gràcies també per venir, per simplement llegir o mirar fotos, però sé que hi sou :)

*Y a los que no tenéis blog, gracias también por venir, para simplemente leer o mirar fotos, pero sé que estáis :)

Papa.... Felicitats!!!!!!!!!

Que t'estimo, que encara que avui no pugui venir a fer-te un petó, sempre ets amb mi i et tinc present, que estic orgullosa del pare que tinc.... Gràcies per estar sempre aprop de "la teva rateta".... Ets una persona fantàstica, meravellosa, que m'agrada que sempre estiguis quan fas falta i amb un somriure.... Gràcies per haver-me cuidat 41 anys de la teva vida!!!! Passa un dia d'aniversari ben feliç i no deixis de somriure mai, d'acord?

T'estimo per sempre, papi !!

(fes click aquí dalt)

Tic.... Tac....

Un exèrcit

de sospirs derrocats.

I passa el temps....