Reposant....

Dia de platja, mar reposant.... com jo....

Compartir estones amb qui et faci somriure (encara que no en tinguis moltes ganes).... Baixar a la platja, cremar-te la planta dels peus.... Omplir-te de sorra el banyador, arrebossar les penes i aclarir-les una mica submergint-les dins el mar.... Fer el dormilega sota la ombrel·la, escoltar el soroll de l'aigua mentre els pensaments es relaxen.... Menjar arròs al "xiringuito" i de postres un gelat.... retornar a la sorra, fer fotos de boies grogues i de coloms tafaners.... recollir a tota pressa per una nova tempesta d'estiu, mentre es perd una xancleta pel camí i s'obliden algunes penes a la vora del mar.... una orxata ben fresca i dolça per berenar.... reposar cinc minuts més.... Respirar en blau....

_______________________________________________________

Día de playa, mar reposando. ... como yo....

Compartir ratos con quien te haga sonreír (aunque no tengas muchas ganas).... Bajar a la playa, quemarte la planta de los pies.... Llenarte de arena al bañador, rebozar las penas y aclararlas un poco sumergiéndolas dentro del mar.... Hacer el dormilón bajo la sombrilla, escuchar el ruido del agua mientras los pensamientos se relajan.... Comer arroz en el chiringuito y de postres un helado.... volver a la arena, hacer fotos de boyas amarillas y de palomas entrometidas.... recoger a toda prisa por una nueva tormenta de verano, mientras se pierde una chancleta por el camino y se olvidan algunas penas cerca del mar.... una horchata bien fresca y dulce para merendar.... reposar cinco minutos más.... Respirar en azul....

Contrast de sentiments....

Estic apàtica, tristona, moixa, tova.... Em sap greu trobar-me així, per que tinc ganes d'escriure com sempre, però només em passen pel cap paraules malenconioses.... M'agradaria estar optimista.... pensar en colors vius, en música que em fes moure els peus.... però aquests estats d'ànim de vegades són incontrolables. Qui més qui menys els ha patit en algun moment de la seva vida.... No s'hi pot lluitar contra ells, almenys jo no n'he après, encara. Tot i que dic sovint allò de: "Si un problema té solució, per què amoïnar-se? I si no la té.... per què amoïnar-se?.... Doncs res, intentaré aplicar-me la meva pròpia medicina, i m'ho diré ben fluixet - a cau de cor - com una carícia tendra.... no se m'espanti pas i s'acabi de trencar.

Bon dia....

Alguna vegada em llevo abans de que soni el despertador, com avui.... (em sembla que he patit un malson, però no el recordo). Aleshores, descalça, he enfilat cap a la terrassa i m'he trobat amb un principi de dia esplèndit que m'ha robat un esborrany de somriure.... M'he recolzat a la barana i he respirat aire, profunda i lentament .... Hauria d'intentar esvair les teranyines del meu cap, que s'estan fent massa espesses.... -ara que m'hi fixo, també s'haurien de regar una mica els geranis-....

__________________________________________________________

Alguna vez me levanto antes de que suene el despertador, como hoy.... (creo que he sufrido una pesadilla, pero no la recuerdo). Entonces, descalza, he enfilado hacia la terraza y me he encontrado con un principio de día espléndido que me ha robado un boceto de sonrisa.... Me he apoyado en la barandilla y he respirado aire, profunda y lentamente.... Debería intentar desvanecer las telarañas de mi cabeza, que se están haciendo demasiado espesas.... -ahora que me fijo, también se tendrían que regar un poco los geranios-....

....

Que com estic ? Doncs, aixafada....ni més ni menys.

El pas del temps....

María i Salva, Salva i María.... Fa mil anys escrivien a quatre mans.... Hores "perdudes" en un bar d'un poble qualsevol, composant poemes i cançons, les que mai no sonaran enlloc.... lletres a dos que mai ningú més llegirà.... Gargots polits en un dèbil tovalló de paper, que de ben segur el pas del temps només els hi reservarà a la seva memòria com a grat record.... Hi ha tanta gent que emmagatzema "estones".... tanta, que de vegades obrim la "caixa dels trons" i allà és quan reapareix aquell tresor amagat fa ja una eternitat, allò que el vent finalment no s'endugué.... Retorn de la nostàlgia que fa aflorar els sentiments més profunds i el regust dolç-amarg dels anys que han passat.... Aleshores toca -sense voler- somriure per dins, empassar saliva i que la pell es torni de préssec.... Ves a saber, saps María? Potser si que hi haurà algú que llegirà "un pedacito de Alma", la de dues persones anònimes i també un petit retall del teu passat....

(Gràcies per deixar-me posar imatge a la teva paraula.... Espero estar a l'alçada)__________________________________________________________

María y Salva, Salva y María. ... Hace mil años escribían a cuatro manos. ... Horas "perdidas" en un bar de un pueblo cualquiera, componiendo poemas y canciones, las que nunca sonarán en ningún sitio.... letras a dos que nunca nadie más leerá.... Garabatos pulcros en una débil servilleta de papel, que a buen seguro el paso del tiempo sólo se lo reservará en su memoria como un grato recuerdo.... Hay tanta gente que almacena "ratos". ... tanta, que a veces abrimos la "caja de los truenos" y allí es cuando reaparece aquel tesoro escondido hace ya una eternidad, aquello que el viento finalmente no se llevó.... Retorno de la nostalgia que hace aflorar los sentimientos más profundos y el regusto dulce-amargo de los años que han pasado. ... Entonces toca -sin querer- sonreír por dentro, tragar saliva y que la piel se vuelva de melocotón.... Vete a saber, sabes María? Quizás sí que habrá alguien que leerá "un pedacito de Alma", la de dos personas anónimas y también un pequeño recorte de tu pasado....

(Gracias por dejarme poner imágen a tu palabra.... Espero estar a la altura)

Aviat....

Aviat vacances! Una setmana per davant i repetir destí per cinquena vegada.... Endevina, endevinalla, jugues? És una ciutat, costanera, amb regust a poble i aroma mediterrani.... El seu casc antic és ideal per endinsar-s'hi i passejar fins no poder més.... arribar a la Plaça Rodona, mirar betes i fils, trobar-te de morros amb la casa més estreta d'Espanya.... I de nit a la Plaça de l'Ajuntament fer-li una foto a la lluna (que és igual de famosa que el seu fruit més preat) mentre fas cua per assaborir un dolç gelat artesà.... Té un campanar més conegut que la pròpia catedral.... També una xurreria "realment" centenària on no hi cap ni una agulla per Sant Josep, data per cremar "Ninots" i fer que el cel sigui de mil colors i tot faci olor a pólvora.... S'ha fet una altra Ciutat dins la ciutat.... fins i tot es por veure-viure un Gran Premi de F1 per terra, i per mar la Copa Amèrica de Vela.... I si encara no ho saps (que ho dubto) et diré, que a la seva platja més famosa, després d'un bany, res millor que anar a dinar un bon arròs a Ca la Pepica.... Au, 3, 2, 1.... ja?

__________________________________________________________

Pronto vacaciones! Una semana por delante y repetir destino por quinta vez.... Adivina, adivinanza, juegas? Es una ciudad, costera, con regusto a pueblo y aroma mediterráneo.... Su casco antiguo es ideal para adentrarse en él y pasear hasta no poder más.... llegar a la Plaza Redonda, mirar betas e hilos.... darte de morros con la casa más estrecha de España.... Y de noche en la Plaza del Ayuntamiento, hacerle una foto a la luna, que es igual de famosa que su fruta más preciada, mientras haces cola para saborear un dulce helado artesano.... Tiene un campanario más conocido que la propia catedral.... También una churrería "realmente" centenaria donde no cabe ni una aguja por San José, que también es fecha para quemar "Ninots" y hacer que el cielo sea de mil colores y todo huela a pólvora.... Se ha hecho otra Ciudad dentro de la ciudad.... hasta se puede ver-vivir un Gran Premio de F1 por tierra, y por mar la Copa América de Vela.... Y si todavía no lo sabes (que lo dudo) te diré, que en su playa más famosa, después de un baño, nada mejor que ir a comer un buen arroz en Ca la Pepica.... Ale, 3, 2, 1.... ya ?

Artista de carrer....

M'encanta anar de museus.... encara que hagi de fer cua i aquí no siguin de franc com a Londres.... Entrar del dret al National Gallery sense passar per cap taquilla i poder plantar-me al davant d'un quadre com "Els girasols", no té preu.... Fa unes setmanes, vaig descobrir el magnífic Museu Picasso.... Dissabte, migdia i bon temps (claror-escalfor)... tu, jo i la preciosa Esglèsia de Santa Maria del Mar.... Asseure's al Fossar de les Moreres, en silenci, passejar pels vells/bells carrerons del Born, escoltar de fons el brogit de llengües desconegudes per arreu.... i, com qui no vol la cosa, descobrir a un dels molts artistes sense nom, cantant una cançó nostàlgica....

Yo soy un hombre sincero

de donde crece la palma,

y antes de morirme quiero

echar mis versos del alma.

Mi verso es de un verde claro

y de un carmín encendido,

mi verso es un ciervo herido

que busca en el monte amparo.

Cultivo una rosa blanca,

en junio como en enero,

para el amigo sincero

que me da su mano franca.

Y para el cruel que me arranca

el corazón con que vivo,

cardo ni ortiga cultivo,

cultivo una rosa blanca.

Con los pobres de la tierra

quiero yo mi suerte echar,

el arroyo de la sierra

me complace más que el mar.

("Guantanamera".... Versionada per un Artista de Carrer)

*Per cert.... gràcies una altra vegada per un dia inoblidable....

Llatí....

De vegades, amb uns ulls que no són els meus, recordo quan estudiava .... Encara tinc present a la ment a professors, amics de classe i estones memorables, com anar al Museu de la Ciència, a les mines de sal de Cardona, al pantà de Sau, el final de curs a Mallorca i l'intercanvi cultural amb Normandia.... Guardo encara treballs fets, entre papers i més papers.... M'hagués agradat ser filòloga, aprendre un munt d'idiomes i rodar per aquest món de Déu.... potser algún dia ho faci (sospir). Però, vaig suspendre llatí -ego te absorbo?- i sense l'arrel, res de res.... un somni més que es va quedar pel camí.... És massa tard per re-inventar-se?....

__________________________________________________________

A veces, con unos ojos que no son los míos, recuerdo cuando estudiaba.... Todavía tengo presente en la mente a profesores, amigos de clase y ratos memorables, como ir al Museo de la Ciencia, a las minas de sal de Cardona, al pantano de Sau, el final de curso a Mallorca y el intercambio cultural con Normandía.... Guardo todavía trabajos hechos, entre papeles y más papeles.... Me hubiera gustado ser filóloga, aprender un montón de idiomas y rodar por este mundo de Dios .... quizás algún día lo haga (suspiro). Pero, suspendí el latín - ego te absorbo? - y sin la raíz, nada de nada.... un sueño más que se quedó por el camino.... Es demasiado tarde para re-inventarse?....

Formigues....

(De la Wikipèdia: "Les societats de formigues es caracteritzen per la divisió del treball, la comunicació entre individus i la capacitat de resoldre problemes complexes. Aquests paralelismes amb les societats humanes han estat durant molt de temps font d'inspiració i objecte de nombrosos estudis").... Ja és ben veritat que treballar en equip no és feina fàcil.... tenir un bon tarannà és imprescindible.... Saber comunicar-se amb l'altre, explicar-entendre.... Divideix i guanyaràs.... Intenta resoldre un problema tu sol, que sempre serà més fàcil trobar-ne la solució amb d'altres "cervellets" que pensin.... Hi ha algú, molt proper a mi, que li té pànic a les formigues.... potser ara se les mirarà d'una altra manera....
_________________________________________________________
(De la Wikipedia: "Las sociedades de hormigas se caracterizan por la división del trabajo, la comunicación entre individuos y la capacidad de resolver problemas complejos. Estos paralelismos con las sociedades humanas han sido durante mucho tiempo fuente de inspiración y objeto de numerosos estudios").... Ya es verdad que trabajar en equipo no es tarea fácil.... tener buena sintonía es imprescindible.... Saber comunicarse con el otro, explicar-entender.... Divide y ganarás.... Intenta resolver un problema tú solo, que siempre será más fácil encontrar la solución con otros "cerebritos" que piensen.... Hay alguien, muy cercano a mí, que le tiene pánico a las hormigas.... quizás ahora se las mire de otra manera....

Illes al cel....

Només dimarts i ja tinc ganes de fugir, només una mica, només un temps, petit.... Tancar els ulls i transportar-me a un racó de món, blanc i solitari, on no pensés en res.... Voldria deixar-me gronxar per l'aire, com un globus de colors.... creuar el cel, fent una passa, tranquil·la, sense pressa, sense pressió.... descansar els ulls i només veure en blau.... aigua i núvols.... amb un sol amagat, que deixi passar la justa escalfor per no tenir fred.... Buidar, renovar i tornar a omplir.... Aleshores, em llençaré des d'aquestes illes embastades amb fils de plata, i on s'escolta ben fluixet la música d'un violí.... agafaré aire uns segons i sé que et trobaré a la meva vora quan respiri un altre cop.... Tindràs paciència per mi?

Princeseta....

A tu i per tu, per ser com ets,

cada dia més i més el meu tot,

per sempre....

Tu ets jo, i jo sóc tu,

i així serà,

per sempre....

Mira't als meus ulls,

- que són teus -

i veuràs com i quant t'estimo....

Agafa la meva mà,

la tindré a prop de la teva si et cal....

Deixa'm sentir una altra vegada

el teu dolç petó a la galta....

I de fons, com la millor cançó,

el so d'una rialla clara....

------

No oblidis mai, mai,

que t'estimo fins a dalt del cel

i més amunt de les estrelles....

(Princeseta meva, gràcies per existir i ser meva.... jo, sempre teva)

Ple de tot....

Arriba l'estiu, el bon temps, les ganes de sol i de lluir moreno, de musica als xiringuitos, de granissats de llimona, de migdiades, de sortir a passejar de nit i comprar un gelat dels de cucurutxo, de les revetlles, de quedar per l'excusa d'un cafè, de carrers engalanats, de festes majors, d'els "cavallitos" .... Passejar amb tu de la mà i prendre xocolata amb xurros.... Hi han llocs que són un regal per qui té la sort de viure-hi.... com jo. Tinc un poble ple de maco, amb una platja de sorra fina i l'aigua del Mediterrani (també la muntanya, només a dues passes).... La meva gent, el meu cinema, la meva vida.... els meus records.... Tot, convivint en perfecta harmonia, si.... I Barcelona allà, a l'abast de la mà.... Algú dóna més?

__________________________________________________________

Llega el verano, el buen tiempo, las ganas de sol y de lucir moreno, de música en los chiringuitos, de granizados de limón, de siestas, de salir a pasear de noche y comprar un helado de los de cucurucho, de verbenas, de quedar con la excusa de un café, de calles engalanadas, de ferias, de tiovivos.... Pasear contigo de la mano y tomar chocolate con churros.... Hay sitios que son un regalo para quien tiene la suerte de vivir ahí, como yo. Tengo un pueblo muy bonito, con una playa de arena fina y el agua del Mediterráneo (también la montaña, sólo a dos pasos).... Mi gente, mi cine, mi vida.... mis recuerdos.... Todo, conviviendo en perfecta armonía, sí.... Y Barcelona allí, al alcance de la mano.... Alguien da más?

Tots els camins hi porten....

Aquests dies, Roma ha estat als ulls del món, més que mai.... El futbol n'ha tingut la culpa, la famosa "Champions".... Els culés estem d'enhorabona, això si.... Paralitzar unes hores ciutats senceres no deu ser senzill.... Fer turisme futbolero, quines coses! Anar a l'antiga capital de l'Imperi Romà per veure a 22 homes en calces curtes (paraules de la yaya Adela) al darrera una pilota.... no sé què dir-te.... En conec d'una, que també hi va anar i davant del Coliseum, el monument més visitat d'Itàlia, diuen, doncs allà s'hi va quedar, on està presa aquesta foto.... Són necessàries algunes coses? Em vaig meravellar d'estar-m'hi al davant , però no em va caldre entrar-hi per admirar-lo totalment.... En fi, que no sé si m'he explicat, però, Barça gràcies.... A Rómulo i Remo també, només faltaria....
___________________________________________________
Estos días, Roma ha estado a los ojos del mundo, más que nunca.... El fútbol ha tenido la culpa, la famosa "Champions".... Los culés estamos de enhorabuena, eso sí.... Paralizar unas horas ciudades enteras no tiene que ser sencillo.... Hacer turismo futbolero, qué cosas! Ir a la antigua capital del Imperio Romano para ver a 22 hombres en calzones cortos (palabras de la yaya Adela) tras un balón.... no sé qué decirte.... Conozco a una, que también fue y delante del Coliseum, el monumento más visitado de Italia, dicen, pues ahí se quedó, donde está tomada esta foto.... Son necesarias algunas cosas? Me maravillé de estar ahí delante, pero no me hizo falta entrar para admirarlo totalmente.... En fin, que no sé si me he explicado, pero, Barça gracias.... A Rómulo y Remo también, sólo faltaría....