Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un poble qualsevol del Maresme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un poble qualsevol del Maresme. Mostrar tots els missatges

20.6.09

El pas del temps....

María i Salva, Salva i María.... Fa mil anys escrivien a quatre mans.... Hores "perdudes" en un bar d'un poble qualsevol, composant poemes i cançons, les que mai no sonaran enlloc.... lletres a dos que mai ningú més llegirà.... Gargots polits en un dèbil tovalló de paper, que de ben segur el pas del temps només els hi reservarà a la seva memòria com a grat record.... Hi ha tanta gent que emmagatzema "estones".... tanta, que de vegades obrim la "caixa dels trons" i allà és quan reapareix aquell tresor amagat fa ja una eternitat, allò que el vent finalment no s'endugué.... Retorn de la nostàlgia que fa aflorar els sentiments més profunds i el regust dolç-amarg dels anys que han passat.... Aleshores toca -sense voler- somriure per dins, empassar saliva i que la pell es torni de préssec.... Ves a saber, saps María? Potser si que hi haurà algú que llegirà "un pedacito de Alma", la de dues persones anònimes i també un petit retall del teu passat....
(Gràcies per deixar-me posar imatge a la teva paraula.... Espero estar a l'alçada)__________________________________________________________
María y Salva, Salva y María. ... Hace mil años escribían a cuatro manos. ... Horas "perdidas" en un bar de un pueblo cualquiera, componiendo poemas y canciones, las que nunca sonarán en ningún sitio.... letras a dos que nunca nadie más leerá.... Garabatos pulcros en una débil servilleta de papel, que a buen seguro el paso del tiempo sólo se lo reservará en su memoria como un grato recuerdo.... Hay tanta gente que almacena "ratos". ... tanta, que a veces abrimos la "caja de los truenos" y allí es cuando reaparece aquel tesoro escondido hace ya una eternidad, aquello que el viento finalmente no se llevó.... Retorno de la nostalgia que hace aflorar los sentimientos más profundos y el regusto dulce-amargo de los años que han pasado. ... Entonces toca -sin querer- sonreír por dentro, tragar saliva y que la piel se vuelva de melocotón.... Vete a saber, sabes María? Quizás sí que habrá alguien que leerá "un pedacito de Alma", la de dos personas anónimas y también un pequeño recorte de tu pasado....
(Gracias por dejarme poner imágen a tu palabra.... Espero estar a la altura)