31.8.09

En plata....

Sol i Platja.... L'aroma de les vacances comença a esvair-se, però com un bon perfum, que deixa la seva essència a la pell.... Un Mediterrani esplèndid de tarda, com un mirall ben polit que em recorda el "caminar sobre les aigües".... Castells de sorra fina, passejades tonificants, ombrel·les de mil colors i repòs necessari.... Rialles a quatre boques i complicitat de migdiades sense aclucar els ulls.... Si, s'han acabat, però, que bé em sento avui....


"Somric en plata i ja t'enyoro altre cop...."

__________________________________________________________
Sol y playa.... El aroma de las vacaciones empieza a desvanecerse, pero como un buen perfume, que deja su esencia en la piel.... Un Mediterráneo espléndido de tarde, como un espejo bien pulido que me recuerda el "caminar sobre las aguas".... Castillos de arena fina, paseos tonificantes, sombrillas de mil colores y reposo necesario.... Sonrisas a cuatro bocas y complicidad de siestas sin cerrar los ojos.... Sí, se han acabado, pero, que bien me siento hoy....

26.8.09

Cadenats....

Sevilla.... Preciosa i exultant com la recordava de fa 20 anys.... Vaig tenir la sort d'anar-hi amb una bona amiga, que hi havia estat fa no pas massa. Tornar a gaudir de la bellesa de la Torre del Oro a peus del Guadalquivir, la magnífica Catedral i la Giralda, caminar pel barri de la Juderia per admirar els seus carrerons, el Parc de Murillo, això si, acompanyades de tota la calor del món.... Parada per a refrescar-nos al carrer Sierpes i davallada cap al famós barri de Triana. Malgrat que em va decebre, suposo que per la immensa xafogor que feia (45º) i les obres per arreu, em va captivar el pont que ens hi portava. El Pont d'Isabel II, que va oferir-me als ulls promeses d'amor etern.... Els enamorats hi posen cadenats, i llencen la clau al riu verdós que creua la ciutat. No sé si és una mena de moda, però em va semblar molt emotiu, imaginar la de parelles que s'hauran fet vots muts d'estimar-se per la resta de la seva vida.... I, com si fos un llibre de família, d'alguns d'ells n'hi penjaven altres de més petits.... Tots hi duien escrits dos noms i una data.... No hi havia arròs al terra, ni pètals de roses, ni convidats, només quedava el record d'un dia d'amor a Sevilla.... ( el meu sospir recordant-te, també si va quedar....)
__________________________________________________________________________________
Sevilla.... Preciosa y exultante como la recordaba hace 20 años.... Tuve la suerte de ir con una buena amiga, que había estado no hacía demasiado. Volver a disfrutar de la belleza de la Torre del Oro a pies del Guadalquivir, la magnífica Catedral y la Giralda, caminar por el barrio de la Judería para admirar sus callejuelas, el Parque de Murillo, eso sí, acompañadas de todo el calor del mundo.... Parada para refrescarnos en la calle Sierpes y descenso hacia el famoso barrio de Triana. Aunque me decepcionó, supongo que por el inmenso bochorno que hacía (45º) y las obras por todas partes, me cautivó el puente que nos llevaba. El Puente de Isabel II, que ofreció a mis ojos promesas de amor eterno.... Los enamorados ponen candados, y tiran la llave al río verdoso que cruza la ciudad. No sé si es un tipo de moda, pero me pareció muy emotivo, imaginar la de parejas que se habrán hecho votos mudos de amarse para el resto de su vida.... Y, como si fuera un libro de familia, de algunos de ellos colgaban otros de más pequeños.... Todos llevaban escritos dos nombres y una fecha.... No había arroz en el suelo, ni pétalos de rosas, ni invitados, sólo quedaba el recuerdo de un día de amor en Sevilla....
"El corazón que a Triana va,
nunca volverá.... Sevilla.
Con que pasión te enamorará
y te embrujará.... Sevilla "
-M.Bosé

24.8.09

Haikú.... o no

Esclat de dolçor,
són colors de verema.
Enyor de petons.

23.8.09

Entre oliveres....

Vinc de passar uns dies per terres d'Extremadura.... Desconnectada de tot, m'he perdut en una caseta, al bell mig del camp, on només escoltava el crit del gall matiner, una multitud de grills i algunes aus no identificades.... He pogut trasplantar plantes, recollir ametlles i raïm, fins i tot dedicar-me a un parell de rosers que no sé si sobreviuran, però ho he intentat.... Coses d'aquestes, insignificants, malgrat que no puc fer-les mai, m'ha deixat un molt bon regust de boca.... Un dels matins, vaig bocabadar-me amb aquesta imatge.... el cel de primera hora ple de colors càlids, les oliveres retallant-lo, una tassa de cafè.... i jo mirant-m'ho en mig d'un camí ben sec.... Només ho volia compartir....
__________________________________________________________
Vengo de pasar unos días por tierras de Extremadura.... Desconectada de todo, me he perdido en una casita, en medio del campo, donde sólo oía el grito del gallo madrugador, multitud de grillos y algunas aves no identificadas.... He podido trasplantar plantas, recoger almendras y uva, hasta dedicarme a un par de rosales que no sé si van a sobrevivir, pero lo he intentado.... Cosas como estas, insignificantes, pese a que no pueda hacerlas nunca, me han dejado un buen sabor de boca.... Una de las mañanas, me quedé absorta con esta imágen.... el cielo de primera hora lleno de colores cálidos, las oliveras recortándolo, una taza de café.... y yo mirándolo en medio de un camino reseco.... Sólo quería compartirlo....

13.8.09

Regal II ....

Quan vaig conèixer aquesta ciutat, crec que no existien les càmeres de fotos digitals i no he trobat les fotos d'aquell any. Vaig demanar-li a una coneguda que em fes una foto des d'un lloc encisador, el "Pierre Loti Café".... Diuen que és la única ciutat que uneix dos continents (Europa i Àsia).... Poques vegades un poble m'ha captivat tant com la preciosa i enigmàtica Istambul. Veure el Cuerno de Oro, navegar pel Bósforo amb una copeta de raki o poder visitar una mesquita tan increible com Santa Sofia (la mesquita blava) o la torre Galata.... Perdre't en un laberint soterrat com el Gran Basar, ple de carrers iluminats per l'or i aroma de narguiles de tota mena, mentre es regateja per qualsevol cosa i et conviden a un saborós turquish tea.... Deixar que els nens t'enredin per comprar un "Chanel nº 5" per dos duros.... Omplir-te de l'aroma d'espècies, i gaudir d'un hammam reparador envoltada de marbre blanc.... I, quan menys t'ho esperes, sona per arreu, el crit a resar. Tothom deixa les sandàlies a l'entrada de les esglèsies i demanen que.... ves a saber, però una pau inquietant t'envolta durant uns instants.... Un dia hi tornaré amb una càmera com Déu -Allāh- mana....
_________________________________________________________
Cuando conocí esta ciudad, creo que no existían las cámaras de fotos digitales y no he encontrado las fotos de aquel año. Le pedí a una conocida que me hiciera una foto desde un lugar encantador, el "Pierre Loti Café".... Dicen que es la única ciudad que une dos continentes (Europa y Asia).... Pocas veces un pueblo me ha cautivado tanto como la preciosa y enigmática Istambul. Ver el Cuerno de Oro, navegar por el Bósforo con una copita de raki o poder visitar una mezquita tan increible como Santa Sofía (la mezquita azul) o la torre Galata.... Perderte en un laberinto sepultado como el Gran Bazar, lleno de calles iluminadas por el oro y el aroma de narguilas de toda clase, mientras se regatea por cualquier cosa y te invitan a un sabroso turquish tea.... Dejar que los niños te enreden para comprar un "Chanel nº 5" por dos duros.... Llenarte del aroma de especias, y disfrutar de un hammam reparador rodeada de mármol blanco.... Y, cuando menos te lo esperas, suena por todas partes, el grito a rezar. Todo el mundo deja las sandalias en la entrada de las iglesias y piden que....vete tú a saber, pero una paz inquietante te rodea durante unos instantes.... Un día volveré con una cámara como Dios -Allāh - manda....

10.8.09

París, toujours París....

Tinc ganes de tornar-hi.... Anar a veure el Musée du Louvre i extasiar-me davant d' obres d'art com La Gioconda.... passejar xino-xano per Montmartre, fer fotos al Sacré Coeur.... admirar l'alçada de la Tour Eiffel sota la seva estructura de ferro.... pujar a un dels molts bateaux mouche en qualsevol punt del Sena que m'acosti a Notre-Dame i a la estàtua de la Llibertat.... passar per davant del Moulin Rouge i també arribar al centre Georges Pompidou per gaudir dels artistes que habiten a la seva plaça.... asseure'm a un bar dels Champs Elysées i fer un "café au lait" a prop de la Place de la Concorde i el seu Obelisc (más de mil cabezas rodaron bajo la guillotina en esta plaza, hoy la más grande y bella de París).... Entrar al Jeu de Paume i veure més quadres, més art.... Amb sort, visitar de bell nou Versailles -quan estigui ben florit- i recordar que T'estimo és Je t'aime, mentre escolto la veu de Charles Aznavour cantant La Bohème.... Aleshores tancaré els ulls i deixaré que una llàgrima de felicitat rellisqui per les meves galtes....
__________________________________________________________
Tengo ganas de volver.... Ir a ver el Musée du Louvre y extasiarme delante de obras de arte como La Gioconda.... pasear con la calma por Montmartre, hacer fotos al Sacré Coeur.... admirar la altura de la Tour Eiffel bajo su estructura de hierro.... subir a uno de los muchos bateaux mouche en cualquier punto del Sena que me acerque a Notre-Dame y la estatua de la Libertad.... pasar por delante del Moulin Rouge y también llegar al centro Georges Pompidou para disfrutar de los artistas que habitan en su plaza.... sentarme en un bar de los Champs Elysées y tomar un "café au lait" cerca de la Place de la Concorde y su Obelisco (más de mil cabezas rodaron bajo la guillotina en esta plaza, hoy la más grande y bella de París).... Entrar en el Jeu de Paume y ver más cuadros, más arte.... Con suerte, visitar de nuevo Versailles - cuando esté bien florido - y recordar que Te amo es Je t'aime mientras escucho la voz de Charles Aznavour cantando La Bohème.... Entonces, cerraré los ojos suavemente y dejaré que una lágrima de felicidad resbale por mis mejillas. ...

7.8.09

Aquarel·la....

No has tingut mai ganes d'agafar no res i marxar allà on es pon el sol? M'agradaria anar amb tu, a buscar l'horitzó o cercar un mar desconegut (pintat amb aquarel·les), sense cap altre preocupació que viure dia a dia.... passejar per carrers ben perduts, gaudir de qualsevol petit racó de món que trepitgem.... sense pressa, sense rellotge, només amb les ganes.... Oblidar totes "aquellas pequeñas cosas, que nos dejó un tiempo de rosas en un rincón, en un papel o en un cajón " .... aquelles que ens han fet patir més del compte.... llençar-les al fons de l'oceà, brindar pel futur amb copes de cristall, i, com si fos cap d'any, demanar un desig -o mitja dotzena- i pensar que tot anirà bé.... En fi, saps una cosa? que tinc ganes d'estar al teu costat....

4.8.09

13....

Fa 13 anys que estem juntes.... Vas néixer amb olor de llimones, tan bonica com t'imaginava dins meu.... I tu em dons les gràcies a mi? No, carinyo, les gràcies te les donaré jo sempre, per ser tan especial, tan bona nena, dolça com la mel i tan meva.... Gràcies Princeseta, per ensenyar-me a ser millor persona.... a ser mare - assignatura ben complicada - però tu i jo ens vam graduar juntes el mateix dia, oi? Aprenc cada dia coses noves, del teu somriure, de la lluentor dels teus ulls, dels teus xisclets d'alegria, de tot i més.... Avui només puc dir-te un altre cop, que ets el millor que m'ha passat mai, que estaré al teu costat pel que necessitis, i que no oblidis mai, mai, que procuro fer les coses de la millor manera possible, tot i que ningú m'en ha ensenyat, petita meva, d'acord? Moltes felicitats mi amor i que per molts anys més. T'estimo per sempre.... fins a dalt del cel i més amunt de les estrelles....

__________________________________________________________

Hace 13 años que estamos juntas.... Naciste con olor de limones, tan bonita como te imaginaba dentro de mí.... Y tú me das las gracias a mí? No, cariño, las gracias te las daré yo siempre, por ser tan especial, tan buena niña, dulce como la miel y tan mía.... Gracias Princesita, por enseñarme a ser mejor persona.... a ser madre -asignatura bien complicada- pero tú y yo nos graduamos juntas el mismo día, verdad? Aprendo cada día cosas nuevas, de tu sonrisa, del resplandor de tus ojos, de tus chillidos de alegría, de todo y más.... Hoy sólo puedo decirte otra vez, que eres lo mejor que me ha pasado nunca, de que estaré en tu lado para lo que necesites, y que no olvides nunca, nunca, que procuro hacer las cosas de la mejor manera posible, todo y que nadie me ha enseñado, pequeña mía, de acuerdo? Muchas felicidades mi amor y que por muchos años más. Te quiero por siempre.... hasta encima del cielo y más arriba de las estrellas....