23.8.09

Entre oliveres....

Vinc de passar uns dies per terres d'Extremadura.... Desconnectada de tot, m'he perdut en una caseta, al bell mig del camp, on només escoltava el crit del gall matiner, una multitud de grills i algunes aus no identificades.... He pogut trasplantar plantes, recollir ametlles i raïm, fins i tot dedicar-me a un parell de rosers que no sé si sobreviuran, però ho he intentat.... Coses d'aquestes, insignificants, malgrat que no puc fer-les mai, m'ha deixat un molt bon regust de boca.... Un dels matins, vaig bocabadar-me amb aquesta imatge.... el cel de primera hora ple de colors càlids, les oliveres retallant-lo, una tassa de cafè.... i jo mirant-m'ho en mig d'un camí ben sec.... Només ho volia compartir....
__________________________________________________________
Vengo de pasar unos días por tierras de Extremadura.... Desconectada de todo, me he perdido en una casita, en medio del campo, donde sólo oía el grito del gallo madrugador, multitud de grillos y algunas aves no identificadas.... He podido trasplantar plantas, recoger almendras y uva, hasta dedicarme a un par de rosales que no sé si van a sobrevivir, pero lo he intentado.... Cosas como estas, insignificantes, pese a que no pueda hacerlas nunca, me han dejado un buen sabor de boca.... Una de las mañanas, me quedé absorta con esta imágen.... el cielo de primera hora lleno de colores cálidos, las oliveras recortándolo, una taza de café.... y yo mirándolo en medio de un camino reseco.... Sólo quería compartirlo....

25 comentaris:

Imogen ha dit...

ohhhhhh, quina preciositat!!!
Jo també he vist oliveres al final de les meves vacances, a una finca al Delta de l'Ebre. Pero no tinc una foto com aquesta, jeje
petons!

pepa mas gisbert ha dit...

Sin que sirva de precedente y viviendo en Valencia capital, veo oliverales cerca, resistiendo al embite de las nuevas urbanizaciones, la gente pasea y se detiene siempre a contemplarlos, cuantos años de vida, cuanta historia, cuanto deseo que permanezcan allí, que nos sobrevivan.

Saludos

assumpta ha dit...

Les teves són unes fotografies precioseeeeees!, m'ha agradat de coneixer-te. En la mesura que el temps em permeti, vindré a pasejar-me per aquí.
Si amb una càmera com tu dius: senzilla, ets capaç de captar així... no vull pensar de que ets capaç amb una de "bona"!
Ànims i un autoregal, perquè no???
;)

Cris (V/N) ha dit...

*Imogen, ja has estat a London i tot? caram, si que has voltat eh? M'en alegro de tornar-te a llegir, un petó i ara aniré a mirar si tenim cançoneta nova :)
*Alma, en julio estuve en tu ciudad.... además de palmeras, naranjos y vides, algún olivo creo que también vi por las afueras.... me encantan estos árboles, si pudieran hablar, verdad? Un beso :)
*Assumpta, benvinguda, i molt agraida per les teves paraules.... passa quan et vingui de gust, que seras sempre ben rebuda :) Un petó per tu

DANI ha dit...

La gent que som de mar a vegades necessitem veure terra. Jo sempre alterno Pals i Benasque.

Tot i així, sempre reconec que les montanyes més d'una setmana m'estressen. Necessito veure l'horitzó.

Petons planers

Cris (V/N) ha dit...

*Dani, jo com tu, més d'una setmana sense veure mar, s'em fa raro, raro.... i necessito veure el "meu" Mediterrani.... Gràcies per passar :)

Déjà vie ha dit...

les coses mes insignificants son les que donen significat a les nostres vides. ;)

Pepi ha dit...

Hola Cris, la imagen que has puesto es preciosa, el contacto con la madre tierra siempre nos viene bien, y eso que te lo dice alguien que está rodeada de mar.
Gracias por tu visita, me alegro de que te gustara ésta versión de Morente, a mi me enamoró desde la primera vez que la escuché. Besitos. Pepi.

Єѕтnoм ha dit...

S'agraeix el compartir.
Petons.

David ha dit...

Hola Cris, gràcies per visitar el meu bloc. Acabo d'entrar al teu i trobo que fas fotos molt emotives.
Felicitats i ja ens anirem trobant per la xarxa

Cris (V/N) ha dit...

*Déjà vie, ja és ben veritat que no veiem el que tenim davant dels nassos moltes vegades.... la importància de les coses es tan relativa.... gràcies per venir :)
*Pepi, adoro el mar, vivo al lado, pero pisar "terra firme" de vez en cuando no está nada mal. Gracias por tus palabras. Un beso :)
*Estnom, un petó per a tu també i les gràcies, com sempre :)
*David, benvingut, la foto del Serengeti és preciosa.... Ens anem llegint i gràcies per la teva visita :)

Eva ha dit...

Quina pau tot plegat!

Cris (V/N) ha dit...

*Eva, no ho saps prou bé.... i unes nits meravelloses, amb un cel tot ple d'estels.... gràcies per passar :)

Naia ha dit...

Gracias por compartirla con nosotros Cris, eso quiere decir, que un poquito te has acordado de tod@s nosotr@s. Es bueno desconectar y cambiar de aires, a veces hasta no se oye ni el telefono sonar :) Besos guapa

Cris (V/N) ha dit...

*Naia, desconectar del todo ya sabes que imposible, a la gente que quieres siempre la llevas contigo.... :) más besos para ti

ShaO ha dit...

mmm veo que somos compañeras de taza y nubes ;)
No sé si lo ves pero yo veo que tus nubes tienen una forma de abrazote que no pueden con ella...

Cris (V/N) ha dit...

*ShaO.... nubes con forma de abrazo, café, amanecer... todo reconforta, eh? Gracias por tu visita, bienvenida.... el café, sólo o cortado? :)

Josep ha dit...

Fa temps que vull fer una adaptació "extremenya" d'aquesta cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=kt7IIqnj750

Mol·laria, oi?

Cris (V/N) ha dit...

*Josep, jajajajjaa, ostres, quehe vist el video i.... mare de deu!!!!!! No sé com caram faries la adaptació, però.... un tema de la movida com aquest, ja t'el regalo :) jajajajaa

Azpeitia poeta y escritor ha dit...

Hablo el francés correctamente y con el castellano, entiendo perfectamente tu catalán culto...muy bella y fresca tu descripción, hasta el olor de las oliveras y de tu café me han llegado...ese es el éxito de escribir bien...llegar a quien te lee...un beso de azpeitia

Cris (V/N) ha dit...

*azpeitia, mil gracias por tus palabras.... Si te ha llegado, es lo mejor, aunque no sepa ni escribir ni echar buenas fotos, pero, al menos es algo que me gusta mucho hacer y me compensa.... Sé bienvenido, de verdad :)

Alada ha dit...

Qué suerte leerte, y poder haber disfrutado de lo que has narrado. Gracias

Cris (V/N) ha dit...

*lola, gracias a ti por venir, bienvenida, coge abanico y.... :) un beso!

koffee ha dit...

La foto me ha parecido una maravilla, y por lo demás, envidia sana la que siento! ;)
Un beso.

Cris (V/N) ha dit...

*kofee, ver un amaner o un atardecer en estas tierras es algo precioso, soy de mar, pero, el campo tiene imágenes impagables :)