EL MEU PENSAMENT DIARI DE LES 7AM:
Apa, som-hi, que ja estan donant pel sac (com sempre!) Que si pujo, que si baixo; que si crido... Que si els nanos fastigosos amb la mare prenyada (una altra vegada, déu meu senyor l'ampari, cony de dona!); la pudor de bèsties que surt del pis de la iaia aquella que sembla que visqui en una cort; el de dalt de tot que no paga factures ni que el matin (segur que es català); la "millonetis" que em penso que relloga la cutre-habitació als pobres incauts que hi van a parar. Un dia la denunciaré, oh!, i tant que sí, vaja que sí... a més, té un nas que fa por de mirar; no pots deixar-lo de mirar. És com el d'en Depardieu o la Pamela Anderson, que li veus el que li veus, i res més. Quin cansament! Ja m'ho deia la meva pobra mare, al cel sia, que havia d'haver estudiat i ser alguna cosa més a la vida. Com el maromo de la botiga del costat. Aquest paio si que deu fer quartos, sobretot amb la pobra pomposa aquella que sempre estafa, que encara és més cegata que el veí tanoca i tap de bassa que no hi veu tres en un burro! Però es clar, una és ben polideta i ja sembla que hagués nascut amb l'escombra a la mà per treure la merda d'un veïnat que no té cap consideració envers una servidora. Un dia... un dia d'aquests s'enrecordaran de mi! I tant que sí. I faré vaga. I els denunciaré. Colla de porcs salvatges! I per postres, haver d'aguantar-los cada dia a totes hores. Perquè sé el que fan. Ho sé tot i tot d'ells (també sé què fa l'home misteriós que ve de nit -i de vegades a ple dia- amb un sac a l'esquena)... La meva venjança aviat serà apocalíptica, ha, ha, ha! (i, a més, penso el mateix que aquest senyor de la foto, si, si, el que només té dos pels al cap, PENSO EL MATEIX!!!!!!)
Apa, som-hi, que ja estan donant pel sac (com sempre!) Que si pujo, que si baixo; que si crido... Que si els nanos fastigosos amb la mare prenyada (una altra vegada, déu meu senyor l'ampari, cony de dona!); la pudor de bèsties que surt del pis de la iaia aquella que sembla que visqui en una cort; el de dalt de tot que no paga factures ni que el matin (segur que es català); la "millonetis" que em penso que relloga la cutre-habitació als pobres incauts que hi van a parar. Un dia la denunciaré, oh!, i tant que sí, vaja que sí... a més, té un nas que fa por de mirar; no pots deixar-lo de mirar. És com el d'en Depardieu o la Pamela Anderson, que li veus el que li veus, i res més. Quin cansament! Ja m'ho deia la meva pobra mare, al cel sia, que havia d'haver estudiat i ser alguna cosa més a la vida. Com el maromo de la botiga del costat. Aquest paio si que deu fer quartos, sobretot amb la pobra pomposa aquella que sempre estafa, que encara és més cegata que el veí tanoca i tap de bassa que no hi veu tres en un burro! Però es clar, una és ben polideta i ja sembla que hagués nascut amb l'escombra a la mà per treure la merda d'un veïnat que no té cap consideració envers una servidora. Un dia... un dia d'aquests s'enrecordaran de mi! I tant que sí. I faré vaga. I els denunciaré. Colla de porcs salvatges! I per postres, haver d'aguantar-los cada dia a totes hores. Perquè sé el que fan. Ho sé tot i tot d'ells (també sé què fa l'home misteriós que ve de nit -i de vegades a ple dia- amb un sac a l'esquena)... La meva venjança aviat serà apocalíptica, ha, ha, ha! (i, a més, penso el mateix que aquest senyor de la foto, si, si, el que només té dos pels al cap, PENSO EL MATEIX!!!!!!)
Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques. 
