Pecat original....

I la poma pensà: Mossega'm!

A tots i totes... Molt Bones Festes!

Tants desitjos de prosperitat....
la tendresa es fa provisional.

Tan de bo tot això fos real
i es quedés aquí,

molt més enllà de Nadal.

"Cançó de Nadal" -Sau-

Contrallum....

A l'escola us havien fet la vostra cara en cartulina negra?

Aquesta foto m'ha recordat quan era petita i a la guarderia ens feien posar a la paret de perfil i amb una cartulina ens resseguíen la carona per fer-ne un quadre pels pares.

Una nena, mirava ahir vespre -bocabadada- com els Pirates arribaven a la platja de Premià de Mar (estem de Festa Major).... Ja era fosc i la seva cara no la vaig poder captar en una fotografia "robada", però era preciosa, tenia els ulls ben oberts, el pare la duia a braços, com una reina i així la recordaré. Una gran nit, de festa, aigua, somriures i sobretot, ulls de nens radiants de felicitat.... I, els dels grans, també!

Boia....

Tot està tranquil

- com una bassa d'oli -

És felicitat....

_____________________

Boia: Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.

Verd....

Avui en verd

bategava el meu mar.

Cor d'escuma....

Des del meu balcó....

Ahir va fer una nit magnífica, amb una lluna plena bellíssima, que em va fer recordar que tots hi estem al seu empar, estem on estem, bé a Catalunya, a Àfrica, Bilbao, Madrid o a les Amèriques.... Deixem que ens il·lumini, que ens mostri la seva llum i que la poguem contemplar des de quelsevol lloc.... Si, com deia a l'anterior post, la lluna riu, no sé de què en realitat, però la miro i també somric, m'agrada veure-la tan lluny i tan aprop al mateix temps.... I excepcionalment, posaré un acudit que m'ha fet recordar el que dic:

- Un nen li pregunta al seu pare: "papà, què està més lluny, Sevilla o la Lluna?" i el pare li contesta: "fillet, tu des d'aquí veus Sevilla?" -

_________________________________

Ayer hizo una noche magnífica, con una luna llena bellísima, que me hizo recordar que todos estamos a su amparo, estemos donde estemos, bien en Cataluña, en África, Bilbao, Madrid, o las Américas.... Dejemos que nos ilumine, que nos muestre su luz y que la podamos contemplar desde cualquier lado.... Sí, como decía en el anterior post, la luna se ríe, no sé de qué en realidad, pero la miro y también sonrío, me gusta verla tan lejos y tan cerca al mismo tiempo.... Y excepcionalmente, pondré un chiste que me ha hecho recordar lo que digo:

- Un niño le pregunta a su padre: "papá, qué está más lejos, Sevilla o la Luna?" y el padre le contesta: "hijito, tú desde aquí ves Sevilla?" -

Darrer instant....

- Ulls que miren -

S'acabà la vida....

....vist i no vist

Tic.... Tac....

Un exèrcit

de sospirs derrocats.

I passa el temps....

Atardorada....

Encara que estigui envoltada de tardor i fulles mortes que empaperen el terra, fent una catifa als meus peus, seguiré lluint el meu color (ara marcit) en un marc de núvols blanc-i-blaus.... Esperaré ufana mentre miro des del meu cim d'espines com passa l'estació pel meu davant, i caurà una altra fulla - i set mil fulles més - però aguantaré l'embranzida del vent, sense plorar i amb un somriure....
______________________________________________
Aunque esté rodeada de otoño y hojas muertas que empapelan el suelo, haciendo una alfombra a mis pies, seguiré luciendo mi color (ahora marchito) en un marco de nubes blanquiazules.... Esperaré ufana mientras miro desde mi cima de espinas como pasa la estación delante mío, y caerá otra hoja - y siete mil hojas más - pero aguantaré la embestida del viento, sin llorar y con una sonrisa....

Benvinguda....

Ja la tinc -per fi- acabada d'arribar d'un llarg viatge, a les meves mans.... La meva nova Canon EOS 500D.... Tinc 288 pàgines de manual d'instruccions per endavant, moltes ganes d'aprendre, i molta il·lusió, així que, amb la calma i paciència espero anar gaudint d'ella.... La meva filla m'ha fet la "darrera" foto amb la petita Lumix. Aquí la deixo de record del dia d'avui....

Em queda bé?

Sia....

Ulls fets d'espurnes de mar-i-cel,

ets suau, dolça com una carícia....

Perseguidora incansable de taps de suro

i escaladora de cortines de menjador.

Va, miola, que t'obriré la porta

i fas "nonetes" al meu costat

mentre somies amb roses seques que escapçar....

____________

Ojos hechos de chispas de mar-y-cielo,

eres suave, dulce como una caricia....

Perseguidora incansable de tapones de corcho

y escaladora de cortinas de comedor.

Venga, maulla, que te abriré la puerta

y duermes a mi lado

mientras sueñas con rosas secas que decapitar....

Estic....

Als qui aneu passant pel meu "raconet":

Marxo uns dies de vacances.... Si teniu temps -i ganes, es clar- us convido a visitar les primeres entrades d'aquest bloc que ja està prenent forma després de 3 mesos.... Si voleu deixar un comentari (en qualsevol d'elles), bé per la foto, o el text que l'acompanya, sabeu que sempre serà un plaer de llegir-ho. Gràcies i una salutació cordial. Bon estiu i Bones vacances a tothom!!

_________________________________________________________

A los que vais pasando por mi "rinconcito":

Me marcho unos días de vacaciones.... Si tenéis tiempo - y ganas, claro - os invito a visitar las primeras entradas de este blog que ya va tomando forma después de 3 meses.... Si queréis dejar un comentario (en cualquiera de ellas), bien por la foto o el texto que la acompaña, sabed que siempre será un placer de leerlo. Gracias y un saludo cordial. Feliz verano y Felices vacaciones a todos!!

Cris :)

Vicis....?

"excessiva afició a alguna cosa, especialment si és perjudicial"

Doncs si, fumo... i encara que no ho sembli, m'encanta mossegar-me les ungles (és com menjar pipes de carbassa i les mandonguilles casolanes de la meva mare .... comences a menjar-ne una i ja no pares). També em passa amb un bon llibre, que no el puc deixar de llegir o quan escolto aquella música especial.... És un vici consultar la wikipedia quan tinc dubtes (massa sovint), tenir a mà un diccionari de català i "malgastar temps" en aquest bloc que tant m'aporta i m'ensenya.... Més que vici -obsessió- és sortir amb la càmera a fer fotos, ensenyar-te a a fer-les i que me les regalis.... I, parlant de tot i de res, escolta'm bé: un dia d'aquests ho deixo, paraula.... _________________________________________________________

"excesiva afición a algo, especialmente si es perjudicial"

Pues sí, fumo... y aunque no lo parezca, me encanta morderme las uñas (es como comer pipas de calabaza y las albóndigas caseras de mi madre.... empiezas a comer una y ya no paras). También me pasa con un buen libro, que no lo puedo dejar de leer o cuando escucho aquella música especial.... Es un vicio consultar la wikipedia cuando tengo dudas (demasiado a menudo), tener a mano un diccionario de catalán y "trabajar" en este blog que tanto me aporta y me enseña.... Más que vicio -obsesión- es salir con la cámara a hacer fotos, enseñarte a hacerlas y que me las regales.... Y, hablando de todo y de nada, escúchame bien: un día de estos lo dejo, palabra....

Reposant....

Dia de platja, mar reposant.... com jo....

Compartir estones amb qui et faci somriure (encara que no en tinguis moltes ganes).... Baixar a la platja, cremar-te la planta dels peus.... Omplir-te de sorra el banyador, arrebossar les penes i aclarir-les una mica submergint-les dins el mar.... Fer el dormilega sota la ombrel·la, escoltar el soroll de l'aigua mentre els pensaments es relaxen.... Menjar arròs al "xiringuito" i de postres un gelat.... retornar a la sorra, fer fotos de boies grogues i de coloms tafaners.... recollir a tota pressa per una nova tempesta d'estiu, mentre es perd una xancleta pel camí i s'obliden algunes penes a la vora del mar.... una orxata ben fresca i dolça per berenar.... reposar cinc minuts més.... Respirar en blau....

_______________________________________________________

Día de playa, mar reposando. ... como yo....

Compartir ratos con quien te haga sonreír (aunque no tengas muchas ganas).... Bajar a la playa, quemarte la planta de los pies.... Llenarte de arena al bañador, rebozar las penas y aclararlas un poco sumergiéndolas dentro del mar.... Hacer el dormilón bajo la sombrilla, escuchar el ruido del agua mientras los pensamientos se relajan.... Comer arroz en el chiringuito y de postres un helado.... volver a la arena, hacer fotos de boyas amarillas y de palomas entrometidas.... recoger a toda prisa por una nueva tormenta de verano, mientras se pierde una chancleta por el camino y se olvidan algunas penas cerca del mar.... una horchata bien fresca y dulce para merendar.... reposar cinco minutos más.... Respirar en azul....

Formigues....

(De la Wikipèdia: "Les societats de formigues es caracteritzen per la divisió del treball, la comunicació entre individus i la capacitat de resoldre problemes complexes. Aquests paralelismes amb les societats humanes han estat durant molt de temps font d'inspiració i objecte de nombrosos estudis").... Ja és ben veritat que treballar en equip no és feina fàcil.... tenir un bon tarannà és imprescindible.... Saber comunicar-se amb l'altre, explicar-entendre.... Divideix i guanyaràs.... Intenta resoldre un problema tu sol, que sempre serà més fàcil trobar-ne la solució amb d'altres "cervellets" que pensin.... Hi ha algú, molt proper a mi, que li té pànic a les formigues.... potser ara se les mirarà d'una altra manera....
_________________________________________________________
(De la Wikipedia: "Las sociedades de hormigas se caracterizan por la división del trabajo, la comunicación entre individuos y la capacidad de resolver problemas complejos. Estos paralelismos con las sociedades humanas han sido durante mucho tiempo fuente de inspiración y objeto de numerosos estudios").... Ya es verdad que trabajar en equipo no es tarea fácil.... tener buena sintonía es imprescindible.... Saber comunicarse con el otro, explicar-entender.... Divide y ganarás.... Intenta resolver un problema tú solo, que siempre será más fácil encontrar la solución con otros "cerebritos" que piensen.... Hay alguien, muy cercano a mí, que le tiene pánico a las hormigas.... quizás ahora se las mire de otra manera....