Una mirada....

Va mirar de ple,

fent que s'oblidés el fred.

Globus de colors ....

100....

I pensant que no arribaria, pel "desastre" que molts ja sabeu que va passar, aquí porto una foto digna (crec) d'un nombre tan màgic com és el del post d'avui, el 100!!!! Gràcies a tots als qui ho heu fet possible, amb la vostra LLUM, la vostra alegria, cada comentari vessat al V/N.... cada visita, i cada paraula de suport.... Va per vosaltres, per tota la màgia que teniu i per tot el que valeu. Màgia com la nit valenciana en Falles, que vagis per on vagis et deixa amb la boca oberta, com visitar els vostres blocs, on sempre hi aprenc alguna cosa, per que mai m'oblido que hi ha persones excel·lents al darrere d'una foto, d'un escrit o d'una reflexió.... Sou com aquesta avinguda, doneu llum i escalfor.... sobretot escalfor. I que per molts més, esperem :)

"GRÀCIES un cop més per ser i estar"

_____________________________________________

Y pensando que no llegaría, por el "desastre" que muchos ya sabéis que pasó, aquí traigo una foto digna (creo) de un número tan mágico como es el del post de hoy, el número 100!!!! Gracias a todos lo que lo habéis hecho posible, con vuestra LUZ, vuestra alegría, cada comentario derramado en el V/N.... cada visita y cada palabra de apoyo.... Va por vosotros, por toda la magia que tenéis, por todo lo que valéis. Magia como la noche valenciana en Fallas, que vayas donde vayas te deja con la boca abierta, como visitar vuestros blogs, donde siempre aprendo alguna cosa, por que nunca olvido que hay personas excelentes detrás de una foto, de un escrito o de una reflexión.... Sois como esta avenida, dáis luz y calor.... sobretodo calor. Y que por muchos más, esperemos :)

"GRACIAS una vez más, por ser y estar"

_____________________________________________

*Fotografia feta amb la petita LUMIX.... S'ha portat, eh?

*Fotografía hecha con la pequeña LUMIX.... Se ha portado, eh?

Lluna de València....

Una estàtua

contempla la foscor.

La lluna riu....

________________________________

(Gràcies al Manel Marqués, aquí hi ha una explicació de l'estàtua)

Si no us fa res, aclariré el misteri de quí és el senyor de la corda al coll. És un dels Burgesos de Calais, un conjunt escultòric de Rodin (si, el del Pensador). L'escultor va fer més d'una còpia i una d'elles s'ha pogut veure recentment a Barcelona (el que no sabia és que també havia anat a València). Té la corda al coll perquè representa un episodi de les guerres de religió de França: una facció assetjava la ciutat de Calais i va anunciar que no arrassaria la ciutat si mitja dotzena de notables de la ciutat es presentavan amb la corda al coll per a ser penjats. Un grup de voluntaris ho va fer i els enemics, impressionats per la seva valentia, els van perdonar.

Ni una ceba més....

Aviat passarà

tot allò que fa plorar....

Plantem somriures?

______________________________________

Gràcies a aquells que estéu a les dures i a les madures, als qui m'aixequeu l'ànim només amb un hola (somrient) bé per telèfon, correu o "in person".... Gràcies "family", Clàudia, Nuria, Naia, Reme, Carol, Manu, Ramon, Carles, Dani, Jose, Laura, Cristi, Mª Jo, Assumpta, Índia, Montse, Mª Ángeles-Jose, Milo, Pili, Mayte, Jorge, Maider, Gustavo, Enrique, Rodrigo, Maria.... i a tots i cadascú que sempre deixeu la vostra per aquí.... o per allà :)

_________________________________________________

"TE QUIERO COMO UN MONTÓN DE MONTONES DE TORTILLAS DE PATATA"

(sin cebolla.... vale?)

Un desig....

Obrim el cava, alcem les copes i mirem-nos als ulls!

Demanem un desig, o dotze desitjos....

Brindem pel Nou Any, brindem per nosaltres,

pels somnis futurs, per la vida mateixa i pel dia a dia....

- Txin Txin -

Feliç 2MIL10 a tothom!!!

_______________________________________

Abramos el cava, alcemos las copas

y mirémonos a los ojos!

Pidamos un deseo, o doce deseos....

Brindemos por el Nuevo Año, brindemos por nosotros,

por los sueños futuros, por la vida misma

y por el día a día....

- Chin Chin -

Feliz 2MIL10 a todo el mundo!!!

Rellotge d'aigua....

Rellotge d'aigua....

Com comptarà les hores

que batega el cor?
______________________

Cuando uno tiene sed,
pero el agua no está cerca....
Cuando uno quiere beber,
pero el agua no está cerca....

Qué hacer? tú lo sabes.
Conservar la distancia,
renunciar a lo natural y
dejar que el agua corra....

(Fragment cançó "Agua" - Jarabe de Palo)

Nusos....

Potser si que hi han nusos especials que t'uneixen amb algunes persones, lligams que no es trencaràn mai passi el que passi (o hagi passat el que hagi passat). Alguns nusos són de per vida, com un cordó umbilical que no es veu, però es sent, es nota, es viu, inclús es desitja.... Per molt que intentis deslligar-lo, segueix allà, present, ferm, indestructible, fins i tot fent-se més dur a mida que el temps passa.... El temps, sempre el temps.... (tic, tac)

I tu, sense rellotge....

________________________________

Quizá sí que hay nudos especiales que te unen con algunas personas, lazos que no se romperán nunca pase lo que pase (o haya pasado lo que haya pasado). Algunos nudos son de por vida, como un cordón umbilical que no se ve, pero se siente, se nota, se vive, incluso se anhela.... Por mucho que intentes desatarlo, sigue allí, presente, firme, inquebrantable, incluso haciéndose más duro a medida que el tiempo pasa.... El tiempo, siempre el tiempo.... (tic, tac....)

Capvespre....

Cau el capvespre, entre branques seques d'ametllers adormits.... El sol se'n va, deixant l'escalfor a les seves arrels -arrels que tornaran a donar vida quan arribi la primavera i esclatin els colors altra vegada -

Davant d'una imatge com aquesta, molt poques paraules més puc afegir.

M'envolta la pau i la calma....

_____________________________________

Cae el anochecer, entre ramas secas de almendros adormecidos.... El sol se va, dejando el calor en sus raíces -raíces que volverán a dar vida cuando llegue la primavera, y estallen los colores de nuevo-

Delante de una imagen como esta, muy pocas palabras más puedo añadir.

Me envuelve la paz y la calma....

(Nuria, gracias por llevarme de nuevo a tu nido)

y pido disculpas por mi ignorancia agrícola, puse olivos y son almendros..... en fin, que perdón :)

"La vie en rose...."

I de la major obscuritat

-reclosa en un món d'ombres i foscor permanent-

surt ella, a treure els colors....

A lluir-se al carrer,

a veure la llum del sol i a omplir-se de claror.

Mireu-la bé,
que preciosa, insultantment bella,

tan plena de vida....

....de vida rosa

Altres nius....

Aquests dies he estat a casa d'una amiga. M'havia ofert allotjament i cap allà que m'en he anat. He vist i disfrutat del seu entorn, on passa el seu dia a dia, conèixer a la seva família i sobretot gaudir de la seva companyia.... Em va portar per arreu.... al camp (on hi té un projecte que està realitzant mica en mica), vam passejar per camins on no hi va ningú i no existeix més soroll que el dels grills i el vent acaronant als arbres.... tastar ametlles verdes i veure com creix el raïm. Compartir amb ella estones de piscina memorables, que m'expliqués la història de la seva família (ja li he dit que l'ha d'escriure, és increïble).... Em va ensenyar on havia passat la seva infantesa, la casa dels avis al casc antic, i em va explicar les històries de poble que m'encanta escoltar. Tot això m'ha omplert, m'ha revifat.... Em feia falta descansar i descobrir altres nius, on gent senzilla -amable i propera- està envoltada de pau i de colors. Gràcies, amiga, per tot.... Mantindré l'anonimat del teu raconet....

__________________________________________________________

Estos días he estado en casa de una amiga. Me había ofrecido alojamiento y allí que me he ido. He visto y disfrutado de su entorno, donde pasa su día a día, conocer a su familia y sobre todo disfrutar de su compañía.... Me llevó por todas partes.... al campo (donde tiene un proyecto que está realizando poco a poco), paseamos por caminos donde no va nadie y no existe más ruido que el de los grillos y el viento acariciando a los árboles.... probar almendras verdes y ver cómo crece la uva. Compartir con ella ratos de piscina memorables, que se me explicara la historia de su familia (ya le he dicho que la tiene que escribir, es increíble).... Me enseñó dónde había pasado su niñez, la casa de los abuelos en el casco antiguo y me explicó las historias de pueblo que me encanta escuchar. Todo eso me ha llenado, me ha reavivado.... Me hacía falta descansar y descubrir otros nidos, donde gente sencilla -amable y cercana- está rodeada de paz y de colores. Gracias, amiga, por todo.... Mantendré el anonimato de tu rinconcito....