
De vegades, fas una foto amb una única intenció, tenir un record. D'altres, però, hi ha alguna cosa més.... Intentaré traslladar imatges amb sentiments.... descriuré breument el que signifiquen per a mi....

Afgreki’ - Aku mencintaimu - Aloha i’a au oe - Ana Behebak - Ani o’he’vet ot’cha - Aš tave myliu - Ay Ayatenka - Bahibak - Cara 'ch - Dangsinul saranghee yo - Dusted daram - Ég elska þig - Ek is lief vir jou - Em ye^u anh - Es mīlu tevi - Eu te amo - Goa ai li - I love you - Ich liebe dich - Ik hou van je - Inħobbok - Is tú mo ghrá - Jag älskar dig - Je t’aime - Kanbhik - Kimi o ai shiteru - Kocham ciebie - Ljubim te - Ma armastan sind - Mahal kita - Maite zaitut - Mi aime jou - Mi amas vin - Milujem ťa - Miluji tě - Mwen renmen ou - Na Momoot ako sa imo - Nagligivaget - Nakupenda - Ne mohotatse - Ngo ai nong - Ngo oi ney - Noqa munani - Obicham te - Ohibouk - Quérote - Rakastan sinua - Sâ'ayapo - Seni seviyorum - Szeretlek - T’estimo - Ta gra agam ort - Taim i’ ngra leat - Tave myliu - Te dua - Te iubesc - Te kamelo - Te quero - Te vullc - Techihhila - Ti voglio bene - Tôi yêu bạn - Unë të dua - Volim te - Vos amo - Wo ai ni - Ya vas liubliu - Yes kez si’rumem - Σ 'αγαπώ - Волим те - Обичам те - Те сакам - Я люблю тебя - Ես քեզ սիրում եմ - אני אוהב אותך - أحبك - من شما را دوست دارم - میں آپ سے محبت کرتا - मैं तुमसे प्यार करता - ผมรักคุณ - მე შენ მიყვარხარ - わたしは、あなたを愛しています - 당신을 사랑합니다 - 我愛你-
(y.... Te quiero)
*A més a més:
-Tu mihi solus places (llatí)
Fa molts i molts anys jugava a billar. Al 1991 vaig federar-me i me'n vaig anar a jugar el campionat d'Espanya de Pool bola 8 a Fuengirola (Màlaga). Vaig ser subcampiona de fèmines. Medalla de plata, sortir a T5 de capçalera embocant 2 boles d'una tacada i uns quants calerons a la butxaca, just per pagar l'hotel on em vaig quedar.
"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"
Ale, dijous otra vez, parezco la Milá con un Gran Germà de esos que dan los jueves. Avui us parlaré del xicot del "colmadu", ese que os dije que está güenorro (espero que el meu Manolo no lea això). Aquí li vaig fer una foto amb la tia aquella que s'el vol lligar, la tigresa de vermell, però ell res, només té els ulls pels "eurus" (serà català segur!). Yo no he ido nunca a la botiga que té, per que el meu Manolo vol anar els dissabtes al "carreflús" por que dice que está más barato tot, i com em controla la pasta, pues nada, només passo per l'acera fent veure que paseo i així lo repaso al noi. Tiene un culete más mono que el de Banderas, que ja és dir, oi? M'encanta el llapis que porta a la orella, m'el menjaria, con la oreja incluída. Lástima que sea tan, tan, tan... rarito. No porta anell de "casao", ni se li coneix dona al veïnat, sempre va comptant els diners que porta a la butxaca, un montón de veces, i quan ho fa, somriu, como el "Escruge" ese del cuento. En el fondo me da pena. Ningú que l'esperi a casa, ni un gosset que li digui "guau", pero està tremendo, mira, n'hi han que neixen estrellados. Uis, que tard.... el Diario de la Patri, que comença ja! Au, con Dios. El jueves vengo otra vez, si eso, d'acord? Tinc més fotos de la penya aquesta del Blogville, hihihi, i sé moltes coses de "cotilleus", ya veréis, ya!
Koloretako ametsak, esna nagoenean, eta ezin loak hartu, gaua iristen denean. Saltoka hasita hegan egiteko gogoa, nire bihotza taupaka aire ertzera doa. Elkarrekin hankaz gora buruz behera jartzean, tunelean sartu eta irrintzika hastean, bitxiloreekin pultsera egin dizudanean,
begietara begira hauxe nahi dizut esan:
Maite zaitut,
maite- maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut. Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut.
Begietako dirdira, irribarrea ahoan, ezin ditut ezkutatu zu ikusterakoan; hanka eta eskuetan,gorputzean, dardara; nire bihotza taupaka aire ertzera doa. Elkarrekin ortzadarra margotu dugunean, ispiluan nire izena idatzi duzunean, irratia piztu eta doinu hau entzutean, begietara begira hauxe nahi dizut esan:
Maite zaitut,
maite-maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut.
Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut.
(Video i Lletra: Takolo, Pirritx eta Porrotx - "Maite Zaitut")


Gràcies al JoanFer, i al seu espai http://filojoanfer.blogspot.com/ . Voldria mostrar-vos el que m'ha regalat.... És tot un filòsof de la vida, i que per als qui no el conegueu, us recomano que el visiteu, doncs el seu modus de veure les coses, cada cita que posa, per fer reflexionar, fer comentar, o simplement explicar quelcom, et motiva a tornar-hi i envoltar-te de la calma que trasmet "casa seva".... Joan, gràcies per haver escollit al V/N per aquest premi tan dolç i especial. Em comenta que "Les normes d'aquest premi són:
Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques. -"Ítaca" Autor: Konstantínos Kaváfis-


I pensant que no arribaria, pel "desastre" que molts ja sabeu que va passar, aquí porto una foto digna (crec) d'un nombre tan màgic com és el del post d'avui, el 100!!!! Gràcies a tots als qui ho heu fet possible, amb la vostra LLUM, la vostra alegria, cada comentari vessat al V/N.... cada visita, i cada paraula de suport.... Va per vosaltres, per tota la màgia que teniu i per tot el que valeu. Màgia com la nit valenciana en Falles, que vagis per on vagis et deixa amb la boca oberta, com visitar els vostres blocs, on sempre hi aprenc alguna cosa, per que mai m'oblido que hi ha persones excel·lents al darrere d'una foto, d'un escrit o d'una reflexió.... Sou com aquesta avinguda, doneu llum i escalfor.... sobretot escalfor. I que per molts més, esperem :)
Des d'el blog de la Mª Ángeles i en Jose del blog http://jcasielles.blogspot.com/ han tingut a bé triar-me per endur-me un PREMI, a mi!!! mare meva :)

______________________________________
"TE QUIERO COMO UN MONTÓN DE MONTONES DE TORTILLAS DE PATATA"
(sin cebolla.... vale?)

madrugar, madurar, maldecir, mandar, manifestar, mantener, maquillar, marcar, marchar, masticar, medir, mencionar, mejorar, mentir, merecer, mirar, modificar, modular, mojar, moler, molestar, montar, morder, morir, mostrar, motivar, mover, movilizar, mudar, murmurar, mutilar....
Darrerament em sento que vaig contracorrent. Quan al meu voltant la gent està feliç (que m'en alegro, i molt, només faltaria) jo no m'en sento, o quan algú es "queixa" de que la feina està parada, jo en tinc més que mai.... i així podria seguir massa estona.... No m'agrada queixar-me, ni ploriquejar, però em sento com si trontollés per una corda suspesa entre dues muntanyes -com un funambulista- i que a la mínima un peu em fallarà i cauré en picat fins esmicolar-me.... Són èpoques, ho sé, però la càrrega avui comença a pesar massa i m'agradaria ballar al mateix compàs que tothom.... Vull tornar a tenir il·lusions, vull anar cap amunt i no cap avall.... pujar i remuntar.... És difícil posar-se en marxa quan la moral està baixa.... Últimamente me siento que voy a contracorriente. Cuando a mi alrededor la gente está feliz (que me alegro, y mucho, sólo faltaría) pues yo no me siento así, o cuando alguien se "queja" de que el trabajo está parado, yo tengo más que nunca.... y así podría seguir demasiado rato.... No me gusta quejarme, ni lloriquear, pero me siento como si me tambaleara por una cuerda suspendida entre dos montañas -como un funambulista- y que a la mínima un pie me fallará y caeré en picado hasta desmenuzarme.... Son épocas, lo sé, pero la carga hoy empieza a pesar demasiado y me gustaría bailar al mismo compás que todo el mundo.... Quiero volver a tener ilusiones, quiero ir hacia arriba y no hacia abajo.... subir y remontar.... Es difícil ponerse en marcha cuando la moral está baja....
Per fi, per fi s'han acabat les festes, els dinars, sopars, esmorzars i berenars a tothora.... El meu cos se n'ha resentit, estic tipa de veure menjar allà per on passo, de que encara quedin neules i polvorons al rebost.... No he menjat pas massa de res, però els pantalons no queden tan "monos" com abans.... les cremalleres costen de cordar, i els jerseis semblen més cenyits que de costum.... Si, m'he engreixat. No estic acostumada a menjar coses tan bones com un tortell de nata.... Només va ser un bocí, però sé on s'ha quedat (si, allà on l'esquena perd el nom).... I com no penso menjar-ne cap altre fins els propers Nadals, li vull retre aquest petit homenatge: "Que bo que estaves, però ara, serà la fruita, la verdura i la llet desnatada amb els "specials k" els que hauràn de combatre el teu efecte". No es pot ser massa llaminer sense pagar-ne un preu.... A vosaltres, les festes us han "passat factura"?
Veí, Gràcies mil vegades, ha estat un plaer haver estat la teva BI'09.... Gràcies per acollir-me tan bé al replà, per deixar-me que us conegui una mica més.... Gràcies per aquest Regal que no té preu.... has ajuntat imatges amb sentiments i la música del Mestre Serrat amb el "meu" Mediterrani ben blau.... Els meus pares ja l'han vist, i el meu germà amb la dona, i amics del "facebook".... Tothom n'està orgullós de la teva feina i a mi ja m'has robat el cor (en el millor dels sentits).... Anar-nos a capbussar tots per aquest el nostre Mar, seria una bona iniciativa per assolir al 2mil10, no et sembla? Un petó, gran com TU :) GRÀCIES de tot cor Veí de Dalt
-Si us plau, poseu la música ben alta i deixeu que el Mediterrani us envolti-
Manel, lamento no ser massa traçuda, però tenim una passió comú, la fotografia (jo també sóc una "plasta" de les fotos, bé ho sap qui em coneix).... Haig de dir que no coneixia el teu espai -casa teva- i que aquesta iniciativa del BI-09 m'ha permès de descobrir-te i poder gaudir de la teva bona fotografia i les teves reflexions.... Val a dir que m'he repassat el teu bloc de dalt a baix i que no sabia què regalar-te.... He fet proves per fer un power point.... no m'en he sortit, ni quan tenia a punt el recull (alguna cosa ha passat per que hi han imatges que no me les ha permès guardar) així que lamento que no hi siguin totes les teves fotografies del 2009, però si la major part que són una bona mostra d'algú que en sap, que té un molt bon ull, i que s'estima la seva terra.... Un plaer, haver-te descobert!! Passa un molt bon dia de Reis, amb la teva estimada família (bé, ho vaig "veure" al post del Nadal.... bona gent, bon humor.... com ha de ser) i que no deixis de fer mai el que t'agrada, de plasta res de res :) Un petó gran i una abraçada.... Ah, i del "regalet BI-09" només espero que t'agradi una "micona" .... Bon Any 2mil10 i ens anem seguint, d'acord?....
....Potser demà?
_________________________
Un año nuevo que empieza.