"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"
Ale, dijous otra vez, parezco la Milá con un Gran Germà de esos que dan los jueves. Avui us parlaré del xicot del "colmadu", ese que os dije que está güenorro (espero que el meu Manolo no lea això). Aquí li vaig fer una foto amb la tia aquella que s'el vol lligar, la tigresa de vermell, però ell res, només té els ulls pels "eurus" (serà català segur!). Yo no he ido nunca a la botiga que té, per que el meu Manolo vol anar els dissabtes al "carreflús" por que dice que está más barato tot, i com em controla la pasta, pues nada, només passo per l'acera fent veure que paseo i així lo repaso al noi. Tiene un culete más mono que el de Banderas, que ja és dir, oi? M'encanta el llapis que porta a la orella, m'el menjaria, con la oreja incluída. Lástima que sea tan, tan, tan... rarito. No porta anell de "casao", ni se li coneix dona al veïnat, sempre va comptant els diners que porta a la butxaca, un montón de veces, i quan ho fa, somriu, como el "Escruge" ese del cuento. En el fondo me da pena. Ningú que l'esperi a casa, ni un gosset que li digui "guau", pero està tremendo, mira, n'hi han que neixen estrellados. Uis, que tard.... el Diario de la Patri, que comença ja! Au, con Dios. El jueves vengo otra vez, si eso, d'acord? Tinc més fotos de la penya aquesta del Blogville, hihihi, i sé moltes coses de "cotilleus", ya veréis, ya!
Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques. 
