20.6.09

El pas del temps....

María i Salva, Salva i María.... Fa mil anys escrivien a quatre mans.... Hores "perdudes" en un bar d'un poble qualsevol, composant poemes i cançons, les que mai no sonaran enlloc.... lletres a dos que mai ningú més llegirà.... Gargots polits en un dèbil tovalló de paper, que de ben segur el pas del temps només els hi reservarà a la seva memòria com a grat record.... Hi ha tanta gent que emmagatzema "estones".... tanta, que de vegades obrim la "caixa dels trons" i allà és quan reapareix aquell tresor amagat fa ja una eternitat, allò que el vent finalment no s'endugué.... Retorn de la nostàlgia que fa aflorar els sentiments més profunds i el regust dolç-amarg dels anys que han passat.... Aleshores toca -sense voler- somriure per dins, empassar saliva i que la pell es torni de préssec.... Ves a saber, saps María? Potser si que hi haurà algú que llegirà "un pedacito de Alma", la de dues persones anònimes i també un petit retall del teu passat....
(Gràcies per deixar-me posar imatge a la teva paraula.... Espero estar a l'alçada)__________________________________________________________
María y Salva, Salva y María. ... Hace mil años escribían a cuatro manos. ... Horas "perdidas" en un bar de un pueblo cualquiera, componiendo poemas y canciones, las que nunca sonarán en ningún sitio.... letras a dos que nunca nadie más leerá.... Garabatos pulcros en una débil servilleta de papel, que a buen seguro el paso del tiempo sólo se lo reservará en su memoria como un grato recuerdo.... Hay tanta gente que almacena "ratos". ... tanta, que a veces abrimos la "caja de los truenos" y allí es cuando reaparece aquel tesoro escondido hace ya una eternidad, aquello que el viento finalmente no se llevó.... Retorno de la nostalgia que hace aflorar los sentimientos más profundos y el regusto dulce-amargo de los años que han pasado. ... Entonces toca -sin querer- sonreír por dentro, tragar saliva y que la piel se vuelva de melocotón.... Vete a saber, sabes María? Quizás sí que habrá alguien que leerá "un pedacito de Alma", la de dos personas anónimas y también un pequeño recorte de tu pasado....
(Gracias por dejarme poner imágen a tu palabra.... Espero estar a la altura)

10 comentaris:

Naia ha dit...

Preciós Cris,no em cansés de repetir-lo mai,m'has enganxat:) Tots tenim aquesta petita "caixa de trons" que de tant en tant ens porta a aquests records meravellosos,de amig@s del passat,i uns altres no tan bonics,però aquests....millor seguir dejandolos en la caixa,i quedar-se sempre amb el que té de bo la vida. Petons maca :)

Paco ha dit...

el pasado nunca desparece... y aveces en forma de letras nos recuerda que esta ahí.

saludos

Cris (V/N) ha dit...

*Naia, sigo agradeciendo inmensamente el "esfuerzo" para escribir en una lengua que no es la tuya, gente como tú sois increíbles.... un beso preciosa! (Y que la caja siga abriéndose de vez en cuando, que hasta de lo menos bueno se aprende!)
*Paco, bienvenido, gracias por pasar y comentar, tienes un blog estupendo, y tus cielos son increíbles.... lo dejo recomendado aquí, en mi rincón! Un saludo cordial

Єѕтnoм ha dit...

Nena, un blog preciós.
Passaré sovint.
Un petó des del Maresme.

pepa mas gisbert ha dit...

I aquestes paraules segur ajudarán algú a trovar allò que li falta.

Gràcies per visitarme, en agraïment un poema en la meua veu, prem aquí:

dia qualsevol

Cris (V/N) ha dit...

*Estnom.... agraida de debó, i passis quan passis seras molt ben rebuda.... He posat el teu bloc a la meva llista, molt ben muntat, de debó :) Petons
*Alma.... no he pogut escoltar el poema, no em deixa, i ara encara estic més intrigada per escoltar la teva veu.... per cert, ben aviat visito de bell nou la teva ciutat que m'encanta, fins i tot més abaix té un post per "ella soleta".... sigues molt benvinguda.... :)

Unknown ha dit...

El momento de sacar recuerdos del baul siempre es intenso, ya sea a diario, o tardes años en volver a ellos.
Un saludo

Cris (V/N) ha dit...

*Fernando, gracias por pasar y bienvenido.... Almacenar.... hoy leí un post, de un compañero bloguero, sobre el síndrome de Diógenes.... Cuántas cosas innecesarias guardamos en nuestras cajas de truenos? Un día, hago limpieza, palabra! :)

ShaO ha dit...

Me ha encantado esta caja de truenos tuya (gracias por dejar miguitas en el camino XD!) Yo conservo una servilleta en mi cartera escrita en la mesa de un bar que aún existe (el bar digo jaja), aunque parezca mentira y que como dices tú me deja la piel más que de melocotón.
Un servilletero de besotes : )

Cris (V/N) ha dit...

*Shao, pues sólo era para que vieras que es tan bonito lo que escribiste.... que me recordó a "ésta sevilleta"....Gracias por pasar preciosa, carretón de besos para ti!