De vegades, fas una foto amb una única intenció, tenir un record. D'altres, però, hi ha alguna cosa més.... Intentaré traslladar imatges amb sentiments.... descriuré breument el que signifiquen per a mi....
Òndia és curiós aquesta cançó amagada dins l'enllaç sempre m'ha agradat !!!! la poma pensa....que voldria ser ella la qui ens fes queixalada potser... feliç de tornar-te a llegir Cris!
*Estimats amics i amigues, aquesta entrada té un perquè.... com tot, normalment, i és que estic preparant una obra de teatre que es titula "Homes" de les T de Teatre i que estrenem ara pel 30 de juny... Resumint, volia dir tal que això:
"Tota la història és testimoni que des de la mossegada d'Eva, la felicitat de l'home depèn del menjar" -Lord Byron-
_____________________________
Ah, i no és un tomàquet, Josep, jajajajaja, m'has fet ben riure!
Moltes gràcies pels vostres comentaris, us deixo un súper petó i us desitjo un molt bon cap de setmana, muacsssss :)***
Que espiritual et ens has tornat, tanta religió, i totes aquestes coses, jajajaja. La cançó preciosa, m'ha agradat molt. Maite zaitut guapaaaaaa, muaksssssssssss
La poma de Guillem Tell, la d’Isaac Newton, la de la Blancaneus, la de la Guerra de Tròia, la del Pecat Original … la llista de pomes famoses és ben llarga.
"Adam era home; això ho explica tot. No desitjà la poma per la poma en si, sinó perquè era prohibida. L'error consistí a no prohibir-li la serp, perquè aleshores se l'hauria menjada" - Mark Twain -
*Clídice, Homes va ser tot un èxit, 500 persones en 2 dies, uf, subidón, subidón :)
*DooMMaster, com sempre un gust veure que m'acompanyes al teatre, des de platea, però ja és un clàssic, m'encanta, i gràcies sempre per venir, ets un grandíssim amic!
*Paseante, tota la raó.... així no li faran mal els canells, jajajajaa, m'encanten les dobles lectures, un tipus intel·lingent vostè, eh?
*Muerte, Muerte.... què farem de bo? millor em mossego la poma, vull dir la llengua.... No sigui tan groller home, de mares en tenim o n'hem tingut TOTS, fins i tot algú com en Muerte :) un muacs-muacs!
*Porquet, això de fotre la culpa als altres no, eh? jajjajajaaa ni que sigui una poma, pobreta!
*rits, la figura és bonica, però m'agrada més el que transmet al meu rebedor.... li dona pau :) i la obra va ser un èxit, gràcies de debó!!
*Alma, les dents sempre a punt, eh? petons grans, reina!
*F. Javier, que bonito tu comentario, gracias, haces bella una imágen :) besos de vuelta
23 comentaris:
Molt espiritual et veig darrerament...encara que un poma ben val una mossegada!
Bon cap de setmana guapa!
Molt ben trobada!.
Una abraçada
Una vegada que hi ha una poma que pensa i és perquè l'eliminin.
Bona foto, captant la "intensitat" de la poma.
Ui, ui, aquí a la feina no em deixa obrir aquest enllaç de la poma, és alguna pàgina prohibida! Dient-se així el post, a saber què serà!
Òndia és curiós aquesta cançó amagada dins l'enllaç sempre m'ha agradat !!!! la poma pensa....que voldria ser ella la qui ens fes queixalada potser...
feliç de tornar-te a llegir Cris!
I va mossegar!
Ah! sinó no haver-ho pensat... hi ha pensaments i desitjos que es compleixen inevitablement.
M'alegra veure't per aquí, Cris.
La cançó també m'ha agradat sempre!
La poma pensa: per què semblo un tomàquet?
I l'home, tan estúpid com quasi sempre, la mossegà... (a la poma? a la dona?)
I si penses i ho desitges, ho fas
*Estimats amics i amigues, aquesta entrada té un perquè.... com tot, normalment, i és que estic preparant una obra de teatre que es titula "Homes" de les T de Teatre i que estrenem ara pel 30 de juny... Resumint, volia dir tal que això:
"Tota la història és testimoni que des de la mossegada d'Eva, la felicitat de l'home depèn del menjar" -Lord Byron-
_____________________________
Ah, i no és un tomàquet, Josep, jajajajaja, m'has fet ben riure!
Moltes gràcies pels vostres comentaris, us deixo un súper petó i us desitjo un molt bon cap de setmana, muacsssss :)***
Que espiritual et ens has tornat, tanta religió, i totes aquestes coses, jajajaja.
La cançó preciosa, m'ha agradat molt.
Maite zaitut guapaaaaaa, muaksssssssssss
Naia
Una poma molt sensual oi?
Petons.
La poma de Guillem Tell, la d’Isaac Newton, la de la Blancaneus, la de la Guerra de Tròia, la del Pecat Original … la llista de pomes famoses és ben llarga.
Un gran escriptor també va dir....
"Adam era home; això ho explica tot. No desitjà la poma per la poma en si, sinó perquè era prohibida. L'error consistí a no prohibir-li la serp, perquè aleshores se l'hauria menjada"
- Mark Twain -
I us segueixo agraint els comentaris :)
Així que preparant "Homes"? Deus estar ben divertida :)
Nyaaaaaaammmm!!
Tinc ganes de que arribi el dia per tornar-te a veure a dalt de l'escenari ;-)
Jo crec que és una pilota medicinal. Fixa't en com s'agafa el braç amb l'altra mà.
Dues coses:
- Oh, ha descobert com canviar l'apertura de la càmera per fer fons difuminats! plas plas plas.. (mode irònic off).
- La traducció correcte diu que Eva no es va menjar una POMA sinó una POLLA, perquè ja sap... TOTES PUTES!
Fins aquí la meva valuosa aportació.
Però així la poma és la pecaminosa, no?
Anava a dir que la imatge, aquesta mirada de la figuereta era ben suggerent!
i trobo que has fet una obra de teatre i que l'estrenaves aquest finde!!! destijo que hagi estat tot un èxit!!!!!
Doncs si, a mossegar-la.
La manzana en la boca de Eva destila un placer que dios envidia, como un Pigmalión celoso de una Galatea que ya tiene dueño.
Besos de bolero.
*Clídice, Homes va ser tot un èxit, 500 persones en 2 dies, uf, subidón, subidón :)
*DooMMaster, com sempre un gust veure que m'acompanyes al teatre, des de platea, però ja és un clàssic, m'encanta, i gràcies sempre per venir, ets un grandíssim amic!
*Paseante, tota la raó.... així no li faran mal els canells, jajajajaa, m'encanten les dobles lectures, un tipus intel·lingent vostè, eh?
*Muerte, Muerte.... què farem de bo? millor em mossego la poma, vull dir la llengua.... No sigui tan groller home, de mares en tenim o n'hem tingut TOTS, fins i tot algú com en Muerte :) un muacs-muacs!
*Porquet, això de fotre la culpa als altres no, eh? jajjajajaaa ni que sigui una poma, pobreta!
*rits, la figura és bonica, però m'agrada més el que transmet al meu rebedor.... li dona pau :) i la obra va ser un èxit, gràcies de debó!!
*Alma, les dents sempre a punt, eh? petons grans, reina!
*F. Javier, que bonito tu comentario, gracias, haces bella una imágen :) besos de vuelta
Publica un comentari a l'entrada