Fa molts i molts anys jugava a billar. Al 1991 vaig federar-me i me'n vaig anar a jugar el campionat d'Espanya de Pool bola 8 a Fuengirola (Màlaga). Vaig ser subcampiona de fèmines. Medalla de plata, sortir a T5 de capçalera embocant 2 boles d'una tacada i uns quants calerons a la butxaca, just per pagar l'hotel on em vaig quedar.És una altra de les meves gran passions, aficions, com li vulgueu dir. Tinc un tac negre preciós, que està tancat al seu fèretre i no té "sabatilla" (la vaig regalar, a algú, com a record.... si em llegeix, espero que la guardi sempre).
Recordo que m'escapava de l'institut per anar a jugar, entrenar, hores i més hores, però era un joc que realment m'apassionava. Quan vaig acabar aquell campionat, no vaig jugar més. Havia d'haver guanyat, era la favorita, però no, els nervis em van traïr i, bé, la resta només la conservo en forma de record medallístic i anècdota per "fardar" amb els amics i coneguts. Ara he recomençat a jugar de nou. Com moltes altres coses, de vegades només s'aparquen, per donar temps a respirar, prendre aire fresc i recomençar.
Ell m'ha posat una moneda a la taula, i jo la he agafat per començar una nova partida -la que em durà a obtenir la medalla d'or de les meves fites, ho sé- però serà medalla compartida, perque el meu "contrincant" és el millor que podia haver trobat.... i la partida durarà molts anys....
Verdad mi Amor? Tú abres....
38 comentaris:
Qué bien... Yo era más del billar francés, por lo de las carambolas, que me parecía más divertido y técnico que el de las troneras y embocar y demás, aunque con los años, me he divertido con los dos y no sabría decir cual es más tecnico.
aunque el francés siempre me parecerá más elegante y preciosista.
Beso
Quina crack!!!
No ho hauría imaginat mai.
Sort.
Petons.
era bona jo jugant a tres bandes, sense dobles sentits ;P, veig, però, que la partida que comences no és ben bé sobre un tapet, o sigui que l'enhorabona i que duri! :)
Espero que aquesta partida la guanyis "ex-aequo", Cris...
Petons.
Oooh, quina meravella de foto! :-O
Jo no he sigut mai bo, al billar (gens!), però no em desagrada. I també és bonic veure com juguen els que en saben.
*Futuro Bloguero, tengo pendiente jústamente que me enseñe a jugar a bandas, yo de esa modalidad ni idea, así que mejor que mejor :) Gracias por tu visita!
*TORO, i el que encara em guardo a la màniga :) Petons justiciers!!
*Clídice, a veure doncs si quan jo n'aprengui fem una partideta, què et sembla la idea?? Petons xata, gràcies per passar!
*Josep, jo també ho espero, m'esmeraré, i procuraré que el pols no em tremoli.... Gràcies de debó, petons, cinèfil :)
*P-CFA, gràcies, m'ha costat decidir-me per la foto, la sèrie era molt bona, però aquesta, on el guix serveix per que la tacada sigui precisa, m'ha semblat la més adient pel text :) petons, gràcies per comentar! Ah, i mai és massa tard per aprendre, però suposo que això ja ho saps, només han d'haver-hi les ganes!!
Tots tenim algun cop amagat, però reina, tu ets una caixa de sorpreses.
La partida que has començat segur que serà d'aquelles en que tot queda en "tablas" (aquest no és un terme d'aquest joc, però ja m'entens). A disfrutar-la!!!
Espero y deseo con todo mi corazon que esa partida dure todo el tiempo que tu desees y que seas inmensamente feliz.
Besos
*Laura, bé, això en realitat és sort, m'agrada fer moltes coses, i procuro no avorrir-me mai, i hi ha tantes coses per fer, aprendre i divertir-se que seria impossible enumerar-les totes, oi? Un petó gran, avui he flipat amb la teva bossa d'aire, jajajajaa.... I si, seràn tables segur :) Així ho esperem, petons enormes i gràcies reina!!
*Mª Ángeles y Jose, gracias por vuestros bellos deseos, ojalá sea así, sería mi mayor alegría :) Besos a los dos, sois magníficos chic@s, muasssssssssss!
Té molt de mèrit recomençar una activitat esportiva després de tants anys. Al principi és molt dur, perquè se sent frustració. El nivell és més baix que el de llavors i mentalment un s'ha de concentrar i pensar que amb el temps es podrà recuperar el nivell d'abans. Cal, però, molta constància i dedicació. Al principi, per culpa d'això, molts cops ni tan sols et diverteixes. Això ja arriba més endavant.
*Albert B. i R. moltíssimes gràcies pels ànims, ara no vull pas dedicar-m'hi de manera professional, com abans, tinc d'altres activitats, però si, li he retrobat aquell dolç gustet d'agafar el tac, apuntar i.... bé, ja saps :) Gràcies per les teves paraules, una abraçada!
Què calladet ho tenies!!! Retrobar-se amb les velles aficions és bonic. Disfruta-ho!!!!!!!
A mi también me gusta más el billar francés y, hace años, no lo hacía tan mal, claro que no como tu.
Espero y deseo que esa partida que has comenzado con tu "contrincante" dure todas vuestras vidas y el juego os depare la mayor felicidad. Lo mejor que os puede pasar es que empatéis. Y así, los dos seréis ganadores.
Besos, bella feliz.
Ets una caixa de sorpreses, ja veig! Doncs res, a seguir jugant i a tornar a ser la millor, encara que ara només ho vulguis demostrar a una única persona. No cal més.
M'ha encantat el tros final. Jo també jugo al billar, no tan bé com tu, pero m'agrada molt. Tenim un a la torre (tamany normal, no mini eh?) i de tant en quant hi jugo
Petons!!
mai havia conegut ningú que jugués en "serio" al billar. Una sorpresa!
Tb m'agrada molt el darrer paràgraf, preciós!
Ostres! tu eres la que em fotia els calers fent veure que no en sabies???
Ara començo a entendre moltes coses ;)))
Petons juganers
• ¿es difícil acertar con el palito a la bola? Supongo que si consigo superar ese obstáculo, todo se complicará.
• La foto insinúa que el juego es duro.
• petons
CR & LMA
________________________________
•
M'ha agradat molt aquest post!!! ;-))
Una història molt maca i una foto interessantíssima!!
Al meu pare també li agradava jugar al billar (purament com aficionat). A casa hi havia un tac seu, dins una funda d'una roba gruixuda :-)
Quant jo era petit al eu poble era una activitat molt frquemnt conjuntament amb el fronto , es clar que llavors era rarisim veure una dona jugant, jo la veritat no tenia gaire traça.
osti, ara sí que he al·lucinat amb tu. Ho tenies ben amagat!!
Clar que sí, tu segueix jugant-hi que gaudiràs moltíssim, tant com sempre.
Jo hi jugava també, sobretot quan anàvem al centre cívic amb la canalla que només hi havia billar, ping-pong (sempre ocupat) i cartes. Però sóc tant dolenta...
Realment com et diuen ets una capsa de sorpreses XD
Ai el billar! Soc tan dolent que encara recordo el dia que em vaig cremar el dit amb el tapete XD
Lalala, el teu vas quedar la segona ????? buah, com serien les altres, jijiji.
Jo de billar, no tinc ni idea, es que cal ficar la boleta, en el cercle i que la negra és l'última que es fica (almenys quan he fet que he jugat).
Aquesta medalla que vas a agafar, la vull veure jo, els dos enviats al podi amb aquesta medalleta, val? :) Jo anire amb la memòria cau a veure-us i amb el que calgui, però quan sigui vella, (més encara, si), podrem dir, jo vaig veure començar la partida de billar més llarga del món;)
Que T'estimo, ho saps oi? Petons, muxus, petons i. ... besarkadak, muaaaaaakkkkkkkkk:)
Ah, la foto preciosa, jiji
Mai n'he sapigut, gens ni mica! sóc un zero a l'esquerra amb tema billar, futbolí... però m'hagués agradat.
I espero que aquesta "partida", com tu dius, duri anys i anys!
Nena, tens cops amagats. No ho hagués dit mai ;-)
Aquest "contrincant" deu fer una truita de patates boniiiíissima, m´equivoco?
Un petó guapa!
Primer, et felicito per haver trobat tan digne contrincant!
I segon, et felicito per saber-ne tant!
Jo hi jugo de tant en tant, m'agrada. Però el meu estil sempre va sumat a l'aleatorietat del joc...
*Sànset*
*Dissortat, això s'intentarà, moltes gràcies :)
*Jota Ele, mi chulapo favorito, muchísimas gracias por tus buenos deseos, a ver si algún día tomamos ese café pendiente y echamos unas partiditas, hace? Un montón de besos, encanto!!
*XeXu, doncs si, però saps? no cal demostrar res, això és el millor :) Una abraçada gran!
*Imogen, doncs ja trigues a "convidar-me" a fer una partideta, eh? No hi ha masses noies que hagi vist jugar bé al billar, som bitxos raros, jajajaja :) Petons reina!
*rits, moltes gràcies, doncs mira, coses que agraden, prova-ho algún dia, és relaxant, com fer punt :) Petonets!!
Jo sóc dolentíssima amb el billar... Sempre que ho he provat ho he hagut de deixar per cremar-me els dits en intentar moure el mal... Un desastre!
Admiro la gent que hi sap jugar! Ho trobo tan complicat... De debò vas arribar tan lluny! Ostres! Així ets famossilla, no? ;)
hum... La pregunta és: si has fet servir la metàfora del billar per a una relació al final de l'article, pot ser que al principi també ho sigui? argh! Quin embolic!
*DANI, potser si, apa que no havia fet perdre partides a homes que deien allò de "a mi una dona no em guanya" ;) Petonets contents!!
*Ñoco, no me creo que no hayas jugado al billar, jajajaja :) La mayoría de veces, es mucho mejor jugar para aprender y divertirse, que para ganar, es lo de menos en realidad, a no ser que compitas, claro! Besos, amigo :)
*Assumpta, doncs fe una foto un dia i me l'ensenyes, segur que és una joia.... No hi has jugat mai? Un petò ben fort maca :)
*GURMET, doncs, ehem, encara que soni "pedant" però també era molt bona jugant a frontón , en equip de dos, jo abaix, i apa que no m'hi havia passat hores al Casino del poble, amb el Manel, el meu compi de joc, menjant entrepans de xoriço.... quins records :) (quan t'expliqui un dia que era la portera de l'equip de futbol dels nois fliparàs, jajajajaja, rareta que és una)
*instints, el més important és participar, i saber una micona de moltes coses, al menys a mi no m'ha anat gens malament :) petons carinyo!!
Billar i futbolí eren les dues activitats "de bar" que més malament se'm donaven.
El windsurf també se'm donava molt malament, però mai he gosta practicar-lo dins d'un bar per moltes copes que hagués begut :)
Gosto muito do jogo com a profundidade e o foque, muito bom.
Saludos.
Ostres noia, una professional! Teatre, fotografia, escriure... De tot!
A mi m'agradava jugar al billar americà d'adolescent, però anava a ratxes, hi havia dies que molt bé i altres... Ara fa molt que no hi jugo!
Està bé trobar un nou "contrincant"
¡Me encanta jugar al billar! Hace mucho que no juego, pero cuando íbamos en pandilla...hace...jo, demasiado, como soy pequeñaja, lo tenía todo en el punto de mira. Jugaba muy bien. Ahora...creo que este finde voy a decirle a mi chico que le echo un billar.
Un beso cielo.
Molta gent sense avia veig jo per aquí, fent el fantasma, vostè la primera... i molta menjamenta de polles i conys els uns als altres...
Au, publiqui'm-ho, publiqui, que la gent ho sàpiga.
No paras de sorprenderme Cris.
jaja Un beso
Si em dius que també jugues a la butifarra, ets la dona perfecta.
Ooohh!! Quan juguem??
Fantàstica fotografia, unes llums i colors genials.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada