De vegades, fas una foto amb una única intenció, tenir un record. D'altres, però, hi ha alguna cosa més.... Intentaré traslladar imatges amb sentiments.... descriuré breument el que signifiquen per a mi....
18 -5 -10 – Cris, vist no vist ........... Al meu davant t’han posat Per dir-me que existeixes? Menudalla de duresa infinita T’arrodoní el vent, aigua i solanades I ara vols que et miri atent En ta petitesa inaudita. Unint-te a altres Floriria la gran roca Si ta voluntat i camí Fossin perfectes I esdevindries geganta En l’univers que et volta.. Ara, humil, davant meu Em clames ombra minúscula Com principi íntegre de nova idea. ................Anton
Sense pressa, però sense pausa. No et diré res, saps el que penso, com em sento, i totes aquestes coses .... te les deixo en petit comitè. M'encanta veure't així;) Sempre al teu costat, ho saps, oi? Maite zaitut, Nire neska polita, muxus:)
I si la pedreta se't fica a la sabata, només cal que t'aturis un moment, t'asseguis, et descordis la sabata, espolsis la pedreta i, calçada de nou, continuïs caminant. :)
• ¿Una piedra? Nunca podrá impedir nada. Con ella, y con otros obstáculos, se hace el camino y.... precisamente... • Mañana iré a Roncesvalles, desde dónde recomenzaré el Camino. Iré apartando piedras, o usándolas para hacer un mejor camino.
Veig que tots pareu atenció al camí i aquest "bony" que li ha sortit, però... i la pobre pedra, que no té sentiments, ella? Tothom la considera una nosa, un impediment per tirar endavant sense dificultats, però... i ella, pobre, que rodona com és, només pot tirar endavant (o enrere) si el camí és de baixada (o pujada)?
Me gusta esa actitud, de hecho creo que es la única que verdaderamente es válida para funcionar en la vida. Es un recurso a utilizar cuando nos llevamos algún revés pero de recursos y herramientas estoy segura de que tú dispones a montones, a que sí?????? Muchos besos, Cris!!!!
*Moltíssimes gràcies (com sempre) a tots i totes pels vostres comentaris.... Darrerament, i per motius personals, vaig una mica "de cul" i ni visito els vostres blocs amb la freqüència que voldria, ni contesto els comentaris un a un, però SEMPRE us estic agraïda de tot cor per que passeu a dir la vostra! Rebeu petons i abraçades :)
*Muchísimas gracias (como siempre) a todos y todas por vuestros comentarios.... Últimamente, y por motivos personales, voy un poco "de culo" y ni visito vuestros blogs con la frecuencia que quisiera, ni contesto los comentarios uno a uno, pero SIEMPRE os estoy agradecidad de todo corazón por que paséis a decir lo que os plazca. Recibid besos y abrazos :)
36 comentaris:
Una piedra
no impedirá nada.
Hagamos el camino....
(.... juntos, a "ratos", sin prisa)
___________________________________
*Va para ti, mi amor!
cris {D}
Les pedres i pedretes obliguen a fer petits desviaments en el camí però, mirant el got mig ple, també l'acaben fent una mica més entretingut.
Hay "tomate" en esta entrada y como está en clave muy personal no digo nada, que luego todo se sabe.
¡Ja, ja, ja, ja!
Pero, como bien dices, una piedra en el camino no es nada.
Así que, adelante.
Besos.
18 -5 -10 – Cris, vist no vist
...........
Al meu davant t’han posat
Per dir-me que existeixes?
Menudalla de duresa infinita
T’arrodoní el vent, aigua i solanades
I ara vols que et miri atent
En ta petitesa inaudita.
Unint-te a altres
Floriria la gran roca
Si ta voluntat i camí
Fossin perfectes
I esdevindries geganta
En l’univers que et volta..
Ara, humil, davant meu
Em clames ombra minúscula
Com principi íntegre de nova idea.
................Anton
Sense pressa, però sense pausa.
No et diré res, saps el que penso, com em sento, i totes aquestes coses .... te les deixo en petit comitè.
M'encanta veure't així;)
Sempre al teu costat, ho saps, oi? Maite zaitut, Nire neska polita, muxus:)
Una pedra no impedirà pas que feu camí! Tens raó!
Ni a vosaltres ni a ningú. :)
Bon post, Cris, molt bonic!
cert, passes pel costat i la deixes enrere, senzill! :)
salut
i gràcies pels comentaris
i si tenim mala sort, hi ensopegarem una vegada, però no dos.
*Sànset*
Patada a la pedra i cap a endavant.
Petons.
I si la pedreta se't fica a la sabata, només cal que t'aturis un moment, t'asseguis, et descordis la sabata, espolsis la pedreta i, calçada de nou, continuïs caminant. :)
Si es pequeña y está sola pues no suele ser un problema, pero cuando hay una detrás de la otra, eso ya influye más en nuestro trayecto.
Un saludo (con piedra)
• ¿Una piedra? Nunca podrá impedir nada. Con ella, y con otros obstáculos, se hace el camino y.... precisamente...
• Mañana iré a Roncesvalles, desde dónde recomenzaré el Camino. Iré apartando piedras, o usándolas para hacer un mejor camino.
• Petons y ... estaré ausente.
CR & LMA
________________________________
•
:-)
Ben trobat el títol, Cris: quasi tant bó com la fotografía... :-)
Petons.
A la piedra se la rodea o se le da una patada y a la cuneta y nosotros a seguir el camino como si nada.
Besos y ser felices.
I menys aquesta, que no fa res, jajaja.
Veig que tots pareu atenció al camí i aquest "bony" que li ha sortit, però... i la pobre pedra, que no té sentiments, ella? Tothom la considera una nosa, un impediment per tirar endavant sense dificultats, però... i ella, pobre, que rodona com és, només pot tirar endavant (o enrere) si el camí és de baixada (o pujada)?
* Comentari patrocinat per surrealistas.com ;)
Las "piedras" sirven para aprender en esta vida.
Lo único más duro que una piedra es el amor y si hay amor no hay piedra que se resista.
http://www.youtube.com/watch?v=bGsd_vDEjpw
Saludos afectuosos!
He tenido que abrir el blog para darme cuenta del tamño del pedrusco, me parecía una chinita de nada. Pero se ve que se puede rodear sin problemas.
Un abrazo.
A esta piedra le damos una buena patada y adiós, a nosotros piedras...
Una abraçada
Stones ....
Doncs m'ha fet pensar en els Rolling, si es que sempre penso en el mateix, ais.
Amb un bastó l'apartem del camí i continuem caminant...
Molt maco tot! petons wapa!
Tens raó, Cris. Hem de seguir fent camí, malgrat els obstacles que trobem. En això consisteix la nostra força.
De vegades veiem la pedra massa grossa i en cuinem pensaments negatius.
Dona, a mi alguna que altre "chinilla" si que m'ha afectat eh.
Chinilla de pedra, eh, no de les altres ja ja ja
Petos petrificats
amb amor i companyia totes les pedres s'aniran superant!
Jo estic amb en Ferran!! jeje... trobo que la foto és boníssima i m'agrada la pedra. Per una vegada, una senzilla i humil pedra és protagonista!! :-))
Ben trobat això de 'stones'! Segur que no. Segur que aquesta pedra no impedirà que facis aquest camí. És una pedreta de no res. Endavant.
Sort que sabem esquivar les pedres del nostre camí, i fins i tot, a vegades, saltar-les.
M'encanta. Preciosa la foto i les petjades dels cotxes que han passat abans i que esquiven la pedra. Molt xulo!!!!
Saludets
És curiosa, la foto! Per les roderes s'endevina que no és una pedra gaire grossa, però per com està feta em fa la sensació que és gran.
Preciosa la foto y tus palabras, todos sorteamos más de una piedra en nuestro camino.
Besos.
Dependrà de nosaltres. M'agraden els posts optimistes. Gràcies, Cris.
Me gusta esa actitud, de hecho creo que es la única que verdaderamente es válida para funcionar en la vida. Es un recurso a utilizar cuando nos llevamos algún revés pero de recursos y herramientas estoy segura de que tú dispones a montones, a que sí??????
Muchos besos, Cris!!!!
sobri i concís, està molt bé.
*Moltíssimes gràcies (com sempre) a tots i totes pels vostres comentaris.... Darrerament, i per motius personals, vaig una mica "de cul" i ni visito els vostres blocs amb la freqüència que voldria, ni contesto els comentaris un a un, però SEMPRE us estic agraïda de tot cor per que passeu a dir la vostra! Rebeu petons i abraçades :)
*Muchísimas gracias (como siempre) a todos y todas por vuestros comentarios.... Últimamente, y por motivos personales, voy un poco "de culo" y ni visito vuestros blogs con la frecuencia que quisiera, ni contesto los comentarios uno a uno, pero SIEMPRE os estoy agradecidad de todo corazón por que paséis a decir lo que os plazca. Recibid besos y abrazos :)
" Una pedra
no impedirà res. Fem el camí.... "
És veritat però jo estic tan triste que no crec en ningú ni en res... i la pedra m'impedeix seguir... un petonet maca.
Publica un comentari a l'entrada