Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques.
-"Ítaca" Autor: Konstantínos Kaváfis-
38 comentaris:
Un text preciós.
Això.
Petons.
vaja, vaja, vaja... la teva zodiac?
X¬DDDD!
De Kavafis no descobrirem res ara.
La foto és preciosa! Amb aquests núvols i aquest color!
Genial! una passada!
Preciosa (i la foto, també) X¬DDDDDDD!
;¬P
Petonet dolç :¬)*
Sempre que es emprèn un viatge, es vol el millor, viure aventures, guanyar experiències, i si el viatge és bo, es desitja que no acabi mai.
Saps que et desitjo de cor, que en aquest "viatge" que emprens, vives les millors experiències, aventures, etc, del món. Ni se't passi portar monstres, que aquests pesen i no serveixen per a res a la maleta;)
A més, per monstre .... ja està teu representant, lalala.
Petons maca, i de cor ..... T'estimo Nireos neska polita:)
Impressionant, preciós. Que tinguem tots un bon viatge, i que trobem la nostra Ítaca dia a dia...
un text per tenir sempre present, gràcies. La fotografia molt bona :)
Esto sí es filosofía de vida.
Una bonita manera de entender el caminar a través de los años.
Ítaca sólo es la excusa para viajar, pero lo importante sigue siendo el viaje en si mismo.
:D
Un besito
Lala
Kaváfis: Genial
Carles Riba: Genial
Lluís Llach: Genial
Sempre m'ha agradat moltíssim. Sempre m'he quedat amb:
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Gallina de piel, com deia aquell!
*Sànset*
yo no se Itaca, pero esta fotografia tiene una gran belleza,ese cielo y la luz son preciosos.
Felicidades.
Besos
te'n vas?...
mira, no sé de què va, però et desitjo el millor!
i si te'n vas amb aquesta "zodiac", com diu el Barbollaire, el Blauet tindrà moooolts gelos ;)
Una abraçada!!
Desde el más riguroso luto que me corroe por acontecimientos recientes, he decidido hacerte caso y emprender un largo viaje a Ítaca desafiando a Poseidón para, por lo menos, encontrar esos bellos perfumes, ya que la cosa pinta y huele mal.
¡Ja, ja, ja, ja!
Besos.
No hay mal que cien años dure.
Unas bellas palabras las del autor que invitan a una profunda reflexión. A mi modo de ver son muy sabias. Y la foto, Cris, es preciosa ... Ese cielo es inquietante, al menos.
Mi sincera felicitación y ... buen viaje!!
Aquest cel tan espectacular i amenaçador sembla que vulgui ficar por al cos per no anar-hi, però amb aquestes paraules no hem de tèmer res!
Quina foto més bonica! :-o
I el text… sense paraules! I amb una mica de música…
Tant de bo que trobis moltes Ítaques!
Una fotografia preciosa i un relat millor encara... ;)
Petons!
La primera oobra de teatre que vaig veure ja de adolescent va ser la iliada i sortia entre altres el Homar i recordo el tros on cantaven " Anem capa Itaca"
Mare de Deu, que be has definit a qui jo se, amb aquest fragment.
Petons viatjers
Molt guapa la foto, Cris. Molt.
Petons.
que el camí sigui ben llarg abans d'arribar a Ítaca.....preciós!
Val. Si el teu iot és el de la foto, ja podem sortir cap a Itàca i cap a les Amèriques, si cal.
Sí, per tenir-ho present!!!
;-D
Quien pudiera hoy realizar uno de esos viajes, detenindose en los mercados, decubriendo ciudades y puertos ignorados y llegar así a viejo.
besos
La bellesa de la poesia de Kavafis és inigualable. Els seus coneixements mitològics, històrics... i la seua sensibilitat...
El cel de la foto és preciós.
• Me gustan las tonalidades apagadas, como las de tu foto. Y creo que es una buen foto.
• Petons
CristalRasgado & LaMiradaAusente
________________________________
•
Esperaaaaaaaa que pujooooooo!! ;-)))
Bien buscada la perspectiva y con esas nubes oscuras del fondo te ha quedado una foto estupenda.
Un abrazo.
Sinduda es un bello texto, una preciosa metáfora de la vida. Como ya dijo alguien, lo que importa es el camino.
Y la foto es perfecta, me encanta ese cielo encapotado.
Besos.
Quina foto més bonica! I les paraules, una passada! M'hauria d'escriure aquestes lletres ben gran, tenir-les a l'estudi penjades i recordar-les cada dia!
Gràcies!
mmm, que xulo!!!
ja carrego piles, que a finals d'estiu cap allí vaig!!!!
Magnífica foto, Cris. Bellas y profundas palabras aunque mi conocimiento del catalán no sea tan bueno como desearía.
Saludos
sempre el viatge, sempre en marxa. Fantàstica filosofia de vida.
Abraçades.
Que tots puguem gaudir d'un viatge a Ítaca tan vell com el que expliquen aquestes paraules... I que sigui llarg, molt llarg!
*Gràcies a tots pels vostres comentaris, per cada paraula vessada, i per cada somriure, petó i/o salutació! Espero que passeu un boncap de setmana.... Dir que la foto va estar feta ja fa uns mesos amb la petita Lumix, i es va portar, eh? Anem cap a Ítaca, però gaudim del viatge :) petons grans!!
*Gracias a todos por vuestros comentarios, por cada palabra escrita, y por cada sonrisa, beso y/o saludo.... Espero que paséis un buen fin de semama.... Decir que la foto fue hecha ya hará unos meses con la pequeña Lumix, y se portó, eh? Vamos hacia Ítaca, pero disfrutemos del viaje :) Besos grandes!!
mamaaaaaaaaaa
t'estimo molt, i aquesta foto és molt maca! 1 petó
en veiem allà adalt?
Això és viatjar. El que fem la majoria de nosaltres és "anar de vacances".
Madre mía un barco fantasma....
Saludos y un abrazo enorme.
Todos necesitamos de vez en cuando una Ítaca. Perseguirla, nos mide el alma, Cris.
Molt bona la combinació imatge-text, realment impressionant.
*Clàudia, Paseante, Frank (benvingut al V/N)....gràcies pels vostres comentaris, per cada paraula vessada, i per cada somriure, petó i/o salutació! Dir que la foto va estar feta ja fa uns mesos amb la petita Lumix, i es va portar, eh? Anem cap a Ítaca, però gaudim del viatge :) petons grans!!
*Hiperión, Raúl.... gracias por vuestros comentarios, por cada palabra escrita, y por cada sonrisa, beso y/o saludo.... Deciros que la foto fue hecha ya hará unos meses con la pequeña Lumix, y se portó, eh? Vamos hacia Ítaca, pero disfrutemos del viaje :) Besos grandes!!
Publica un comentari a l'entrada