12.7.09

Altres nius....

Aquests dies he estat a casa d'una amiga. M'havia ofert allotjament i cap allà que m'en he anat. He vist i disfrutat del seu entorn, on passa el seu dia a dia, conèixer a la seva família i sobretot gaudir de la seva companyia.... Em va portar per arreu.... al camp (on hi té un projecte que està realitzant mica en mica), vam passejar per camins on no hi va ningú i no existeix més soroll que el dels grills i el vent acaronant als arbres.... tastar ametlles verdes i veure com creix el raïm. Compartir amb ella estones de piscina memorables, que m'expliqués la història de la seva família (ja li he dit que l'ha d'escriure, és increïble).... Em va ensenyar on havia passat la seva infantesa, la casa dels avis al casc antic, i em va explicar les històries de poble que m'encanta escoltar. Tot això m'ha omplert, m'ha revifat.... Em feia falta descansar i descobrir altres nius, on gent senzilla -amable i propera- està envoltada de pau i de colors. Gràcies, amiga, per tot.... Mantindré l'anonimat del teu raconet....
__________________________________________________________
Estos días he estado en casa de una amiga. Me había ofrecido alojamiento y allí que me he ido. He visto y disfrutado de su entorno, donde pasa su día a día, conocer a su familia y sobre todo disfrutar de su compañía.... Me llevó por todas partes.... al campo (donde tiene un proyecto que está realizando poco a poco), paseamos por caminos donde no va nadie y no existe más ruido que el de los grillos y el viento acariciando a los árboles.... probar almendras verdes y ver cómo crece la uva. Compartir con ella ratos de piscina memorables, que se me explicara la historia de su familia (ya le he dicho que la tiene que escribir, es increíble).... Me enseñó dónde había pasado su niñez, la casa de los abuelos en el casco antiguo y me explicó las historias de pueblo que me encanta escuchar. Todo eso me ha llenado, me ha reavivado.... Me hacía falta descansar y descubrir otros nidos, donde gente sencilla -amable y cercana- está rodeada de paz y de colores. Gracias, amiga, por todo.... Mantendré el anonimato de tu rinconcito....

8 comentaris:

Imogen ha dit...

Apa, València, la millor terreta del mon, segons diuen, no?? jejejeje
El duet era amb el cantant de Melocos, no?? La canço aquesta de: Y cuando me vaya.
La de El canto del loco no la trobo, ja em diràs :S
per cert...he aprovat el meu primer examen de les opos!!! I marxo a Londres!!!
petons guapa!

Cris (V/N) ha dit...

nenaaaaaaaaaaaaa, FELICITATS!!!!!!!!!!! i si, ains, deu meu, eren els Melocos.... quin cap que tinc :) Bon viatge i disfruta moltissim!!!

Anònim ha dit...

...cuando quieras volver a sentir esos paseos, en los que la naturaleza te envuelve y te deja poner tus pensamientos en orden...porque nigun ruido te interrumpe...aqui te estaré esperando. Gracias por escucharme y hacerte sentir tan cerca...gracias por vuestra presencia. Besos a las dos.
...y si mis dos hijos pudiesen trasmitir los que sienten con palabras...te inundaban el blog..jajajja

Cris (V/N) ha dit...

* Ains, loca mía, eres mágica, y los tuyos una delicia de familia.... GRACIAS, de corazón.... sabes que volveremos, verdad??.... no tardaremos :)

Naia ha dit...

Me alegra mucho que hayas descansado, y que de nuevo te sientas bien. Amig@s asi son los que te hacen mirar siempre hacia adelante, porque sabes que nunca estaras sola en esos dias no tan buenos. Besos guapa :)

Єѕтnoм ha dit...

Aquesta entrada té regust a amistat i intimitat amb calma.
Gairebé se senten els ocells i la remor de l'aigua de la piscina.

Un petó ben gran.

Cris (V/N) ha dit...

*Naia, gracias, como siempre.... Amigas como tú también :) muxus polita!!!

Cris (V/N) ha dit...

*ESTNOM.... justament és això mateix.... :) petons grans!!