12.6.09

Llatí....

De vegades, amb uns ulls que no són els meus, recordo quan estudiava .... Encara tinc present a la ment a professors, amics de classe i estones memorables, com anar al Museu de la Ciència, a les mines de sal de Cardona, al pantà de Sau, el final de curs a Mallorca i l'intercanvi cultural amb Normandia.... Guardo encara treballs fets, entre papers i més papers.... M'hagués agradat ser filòloga, aprendre un munt d'idiomes i rodar per aquest món de Déu.... potser algún dia ho faci (sospir). Però, vaig suspendre llatí -ego te absorbo?- i sense l'arrel, res de res.... un somni més que es va quedar pel camí.... És massa tard per re-inventar-se?....
__________________________________________________________
A veces, con unos ojos que no son los míos, recuerdo cuando estudiaba.... Todavía tengo presente en la mente a profesores, amigos de clase y ratos memorables, como ir al Museo de la Ciencia, a las minas de sal de Cardona, al pantano de Sau, el final de curso a Mallorca y el intercambio cultural con Normandía.... Guardo todavía trabajos hechos, entre papeles y más papeles.... Me hubiera gustado ser filóloga, aprender un montón de idiomas y rodar por este mundo de Dios .... quizás algún día lo haga (suspiro). Pero, suspendí el latín - ego te absorbo? - y sin la raíz, nada de nada.... un sueño más que se quedó por el camino.... Es demasiado tarde para re-inventarse?....

4 comentaris:

Imogen ha dit...

Mai es massa tard!!!
Petons i bon finde!

Naia ha dit...

Se suele decir que nunca es tarde,si la dicha es buena,asi que.....ya sabes,nada de pensar en que es tarde,eres mayor o cosas de esas. Si tienes un objetivo...lanzate a el de cabeza,seguro que lo conseguiras y si no fuese así,al menos lo habrás intentado:)

Josep ha dit...

Gràcies al llatí sóc un home de ciències!

DooMMasteR ha dit...

Mai és tard per viatjar, mai. Ni per aprendre llatí ;-)