Amb la calma....

Des d'els meus 40 he après a viure cada dia com si pugés xino-xano un graó més de l'escala de la vida.... miro cap a baix i puc somriure’m pel que he aconseguit, pel que ja tinc o porto amb mi…. però millor encara és poder pensar en tot el que em resta per arribar.... a on? No tinc pressa, gens ni mica.... enlairar la vista, no veure encara el que hi haurà allà (com si fos una temptadora sorpresa per descobrir....un regal embolicat amb un llacet de color rosa). Que no em manqui barana per descansar i prendre alè si cal.... I beure'm glop a glop, al detall, les setmanes que conformen mesos i anar amunt, amunt.... però amb la calma.... M'agradaria seguir pujant aquesta escala amb tu.... t'hi animes?

__________________________________________________________

Desde mis 40 he aprendido a vivir cada día como si subiera despacito un peldaño más de la escalera de la vida.... miro hacia abajo y puedo sonreírme por lo que he conseguido, por lo que ya tengo o llevo conmigo.... pero mejor todavía es poder pensar en todo lo que me queda para llegar…. a dónde? No tengo prisa, ninguna.... alzar la vista, no ver todavía lo que habrá ahí (como si fuera una tentadora sorpresa por descubrir.... un regalo envuelto con un lacito de color rosa). Que no me falte barandilla para descansar y tomar aliento si es necesario.... Y beberme sorbo a sorbo, al detalle, las semanas que conforman meses e ir arriba, arriba.... pero con la calma.... Me gustaría seguir subiendo esta escalera contigo.... te animas?

Records....

Els meus avis tenien una casa amb eixida i safareig.... la iaia Adela rentava la roba a mà, quan encara no hi havia màquines que ho fessin.... Treia al pati els llençols i les coixineres.... els deixava en remull allà, al gran safareig.... A l'estiu, el meu germà i jo fèiem d'ell la nostra piscina particular.... Recordo que l'àvia deixava cubells d'aigua a assolellar i quan tornàvem de la platja dels pescadors ens hi banyàvem (per treure la sal de mar, deia) .... Mentrestant, l'avi Manel assegut a una cadira, escoltava música en un vell transistor.... portava samarreta de tirants, blanca o blau cel, prenia bitter kas i feia olor de Brummel.... Llegia sempre el TP.... Cap als volts del migdia, per la finestra de la cuina, sortia l'aroma del conill a la brasa, amb "all-i-oli negat", com cada diumenge.... I els llençols s'assecaven amb l'aire càlid de la tarda, ben blancs i polits....

Una foto....

No és només bonic el lloc concret que vas a visitar (aquell que sempre surt als rètols de les ciutats, a les guies dels viatgers i que tothom et recomana).... De vegades, el camí que t'hi porta, el que va donant-te l'avís de que vas a veure quelcom especial, també té el seu encant i fa que augmenti l' ànsia d'arribar-hi... Pot embadalir-te trepitjat el terra que et durà al teu destí.... Saps que al final et trobaràs un indret, en aquest cas absolutament fantàstic, com és Cabo da Roca.... amb el seu far, els seus penya-segats i l'oceà immens al teu davant.... El dia va acompanyar i vam poder veure el sol reflectit sota les nostres passes.... enlluernador.... banyant-se en un bassal en mig d'una via empedrada.... assecant l'aigua estancada que un ruixat potser va deixar ahir.... Fem una foto?
_________________________________________________________
No es sólo bonito el lugar concreto que vas a visitar (aquel que siempre sale en los rótulos de las ciudades, en las guías de los viajeros y el que todo el mundo te recomienda).... A veces, el camino que te lleva, el que va dándote el aviso de que vas a ver algo especial, también tiene su encanto y hace que aumente el ansia de llegar... Puede embelesarte pisar el suelo que te llevará a tu destino.... Sabes que al final encontrarás un sitio, en este caso absolutamente fantástico, como es Cabo da Roca.... con su faro, sus acantilados y el océano inmenso ante ti.... El día acompañó y pudimos ver el sol reflejado bajo nuestros pasos.... deslumbrante.... bañándose en un charco en medio de una vía empedrada.... secando el agua estancada que un chaparrón quizás dejó ayer.... Hacemos una foto?

T'espero....

Espero que arribi el moment que em vinguis a buscar.... El temps s'ha parat.... Sense tu m'empara només solitud, que m'oprimeix l'ànima.... com el collar que no porto si no m'el poses.... Restaré en quietud, aquí, on m'has deixat.... Esperaré en silenci, al meu racó.... Passa gent, em miren, però ningú em fa una festa que em faci obrir els ulls com tu.... Fa un segon, una noia m'ha fet una foto, com les que em fas de vegades quan estem junts.... Anava acompanyada d'un noi que la feia somriure.... ho he vist de reüll.... volia aixecar-me, moure'm, però no.... les meves ganes són per tu..... i reservaré les poques forces que tinc per quan et vegi aparèixer per al capdavall d'aquest carrer que puja des d'el riu.... No triguis, t'espero....

B/V ells amics....

Saps, amic meu? Quan vius com jo a l'hivern.... quan has deixat la primavera ben lluny, l'estiu ja ha passat de llarg i la tardor és just darrera teu.... Quan pots encara compartir bells records en silenci.... Quan pots romandre quiet, només observant a l'aire fred com fa ballar les fulles dels arbres més verds.... Quan es pot gaudir de la companyia d'algú com tu, en un indret assolellat i a l'esguard d'un mur eixut.... Quan pots dir que ho has aconseguit un dia més, sense treure les mans de les butxaques.... Quan això passa, és quan pots dir, vell amic, que la vida està plena de grans alegries, i que sóc feliç d'estar-me assegut aquí, al teu costat, a les nostres escales.... les de tota la vida....
__________________________________________________________
Sabes, amigo mío? Cuando vives como yo en invierno.... Cuando has dejado la primavera muy lejos, el verano ya pasó de largo y el otoño está justo detrás tuyo.... Cuando puedes todavía compartir bellos recuerdos en silencio.... Cuando puedes permanecer quieto, sólo observando al aire frío como hace bailar a las hojas de los árboles más verdes... Cuando se puede disfrutar de la compañía de alguien como tú, en un lugar soleado y al amparo de un muro reseco.... Cuando puedes decir que lo has conseguido un día más, sin sacar las manos de los bolsillos.... Cuando esto pasa, es cuando puedes decir, viejo amigo, que la vida está llena de grandes alegrías, y que me siento feliz de estar sentado aquí, a tu lado, en nuestras escaleras.... las de toda la vida....

___________________________________________________________

*Annex: Retoc de la fotografia fet el 23-8-10

Calma....

Alguns capvespres tenen una llum especial, ataronjada i groguenca.... Un far és testimoni d'una bella posta de sol a l'Atlàntic.... Les aigües calmes, llueixen serenor, es deixen admirar.... Repòs.... és una imatge que convida a seure en un pedrís i simplement disfrutar-la.... Hi han moments a la nostra existència que només has de contemplar-los per que venen a tu tan sols per fer-te un regal.... (Aquesta foto la vull regalar a certes persones que són i estan al meu costat en moments de tempesta, quan ells mateixos pateixen l'embat de les onades de la vida.... la calma sempre arriba.... tard o d'hora.... Gràcies.)
___________________________________________________
... Hay momentos en nuestra existencia que sólo tienes que contemplarlos por que vienen a ti tan sólo para hacerte un regalo....
(Esta foto la quiero regalar a ciertas personas que están a mi lado en momentos de tormenta, cuando ellos mismos sufren el embate de las olas de la vida... la calma siempre llega.... tarde o temprano.... Gracias.)

Colors de Portugal....

Verd i vermell.... combinació d'un terç de pau que es respirava per arreu, calma, quietud, serenitat.... esperança, que és el seu color.... i dues parts d'energia, intensitat.... el vermell desperta els sentits, la passió, la força, les emocions..... Lisboa és com la seva bandera, en aquest cas penjada en un mur cansat, on unes paraules qüestionen el sentit de néixer .... una frase impactant, al bell mig, com un símbol, que reclamava atenció en una composició cromàtica perfecta....

_______________________________________________________

Verde y rojo.... combinación de un tercio de paz que se respiraba por doquier, calma, quietud, serenidad.... esperanza, que es su color.... y dos partes de energía, intensidad.... el rojo despierta los sentidos, la pasión, la fuerza, las emociones.... Lisboa es como su bandera, en este caso colgada de un muro cansado, donde unas palabras cuestionan el sentido de nacer.... una frase impactante, en su centro, como un símbolo, que reclamaba atención en una composición cromática perfecta....

Descobridors....

Lisboa, ciutat encisadora, plena de monuments per gaudir-los amb els cinc sentits .... Un capvespre fred de gener em va traslladar a la època dels grans viatges, de les partides vers llocs desconeguts, dels somnis per realitzar, de les inquietuds pel saber i el conèixer, de l'immens blau de l'oceà.... Vaig descobrir, com els grans navegants i aventurers de la història, que hi ha un altre cel a l'altra banda del meu món, i és el mateix per a tots dos....
_______________________________________________________
Lisboa, ciudad encantadora, repleta de monumentos para disfrutarlos con los cinco sentidos.... Un atardecer frio de enero me trasladó a la época de los grandes viajes, de las partidas hacia lugares desconocidos, de los sueños por realizar, de las inquietudes por el saber y el conocer, del inmenso azul del océano.... Descubrí, como los grandes navegantes y aventureros de la historia, que hay otro cielo al otro lado de mi mundo, y es el mismo para los dos....

Plaer....

Una plaça gran, buida de tot, plena de res.... silenciosa... Una estàtua de bronze i granit (freda i altiva) observa, com jo, l'escalfor del beijo que arriba.... llavis besant-se, mans a les galtes i dos cossos en comunió. El plaer de "malgastar" el temps sense fer res.... només de mirar-se i sentir-se.... I jo, allà, voyeur d'excepció d'un instant màgic, que donava la vida a aquelles quatre escales....

"Més racons"

Postals.... en una botiga qualsevol.... retalls d'una ciutat, racons i més racons.... Enviar 4 lletres ("paraules d'amor, senzilles i tendres....) Sempre arriben després que ja sigui a casa, que és on sempre vull retornar. Viatjar, caminar al teu costat, descobrir noves costums i fer-les meves, aprendre paraules tan boniques com beijo, fado o moito obrigada.... fer fotos, de raconets interessants.... m'agraden els racons....

________________________________________________________

Postales.... en una tienda cualquiera.... retales de una ciudad, rincones y más rincones.... Enviar 4 letras ("paraules d'amor, senzilles i tendres....) Siempre llegan después de que ya esté en casa, que es donde siempre quiero regresar. Viajar, caminar a tu lado, descubrir nuevas costumbres y hacerlas mías, aprender palabras tan bonitas como beijo, fado o moito obrigada.... hacer fotos, de rinconcitos interesantes.... me gustan los rincones....

"Tempus Fugit"

Una ciutat absolutament deliciosa, plena de contrastos, vella, antiga, trencada.... fantàstica!! colors dolços, aroma de bodegues i de vinho verde.... un cel indefinit, rotund.... dues vides al damunt la pedra freda d'una muralla, observadores del pas del temps en un indret on als rellotges li manquen manetes.... "Tempus fugit" .... El temps vola, però no a Oporto.
__________________________________________________________
Una ciudad absolutamente deliciosa, llena de contrastes, vieja, antigua, rota.... fantástica!! colores dulzones, aroma de bodegas y de vinho verde.... un cielo indefinido, rotundo.... dos vidas en lo alto de la piedra fría de una muralla, observadoras del paso el tiempo en un lugar donde los relojes carecen de manecillas.... "Tempus fugit".... El tiempo vuela, pero no en Oporto.

Onde a terra acaba e o mar comença....

"Allà on la terra acaba i el mar comença" .... Així descrivia el poeta Luís de Camões aquest lloc increïble. El punt més occidental del continent Europeu. Viatge en bus, ulleres de sol, menjar castanyes calentes, i poder constatar, per fi, que la terra és rodona.... una corba inabastable als ulls, un far desafiant l'Atlàntic i el blau per a arreu.... m'agrada el blau.... m'agrades tu....

_________________________________________________________

"Allí donde la tierra acaba y el mar comienza".... Así describía el poeta Luís de Camões este sitio increíble. El punto más occidental del continente Europeo. Viaje en bus, gafas de sol, comer castañas calientes, y poder constatar, por fin, que la tierra es redonda.... una curva inabarcable a la vista, un faro desafiando al Atlántico y el azul por doquier.... me gusta el azul.... me gustas tú....

40 segons

Un tramvia a Lisboa.... una ascensió ràpida, massa ràpida. Una pujada o baixada impossible.... falta molt per arribar? 40 segons.... més o menys.

__________________________________________________________

Un tranvía en Lisboa... una ascensión rápida, demasiado rápida. Una subida o bajada imposible.... falta mucho para llegar? 40 segundos.... más o menos.