De vegades, fas una foto amb una única intenció, tenir un record. D'altres, però, hi ha alguna cosa més.... Intentaré traslladar imatges amb sentiments.... descriuré breument el que signifiquen per a mi....
No me extraña, oiga usted, que quiera expiar sus culpas, después de los resultados de la Liga y del enfrentamiento en ese estadio cercano a usted que, recordando un antiguo correo suyo, más parece que se inclinara hacia el otro lado.
*Kleine, o t'has confòs de lloc, o de persona, o la teva ironia m'ha desarmat, jajajajajaa, penedits si que hauriem d'estar més d'un i més d'una.... ara però, tot té el seu què, aquesta entrada és només una "juguesca" amb el text, el títol, la imatge.... si l'has trobat, enhorabona :) si no, no pateixis, no era important!
*XeXu, tota la raó.... algún dia parlaré de les coses de les que no em penediré mai tot i tenir motiu :) Un petó!!
*Kleine, ara t'he entès.... jajajajaa, ostres, saps? estic molt orgullosa d'haver fet aquesta foto, estava al lloc correcte al moment correcte.... ara m'ho miro amb els teus ulls i t'entenc, si senyor, bona pensada.... :) gracies pels comentaris!
*rits, no, no tothom sap ni demanar perdó ni penedir-se de cop, però quan passa, uf, que bé que es queda un, eh? i qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra :) i si, Enigma, d'això va tot, muacks!
Ostres, hi havia una època que havia escoltat bastant aquest grup, fins i tot tinc algun vinil (quan tenir vinils era el més normal del món, o potser ja començava a ser més normal tenir CD).
La foto és bonica, amb l'home penedit agafant el protagonisme.
23 comentaris:
No me extraña, oiga usted, que quiera expiar sus culpas, después de los resultados de la Liga y del enfrentamiento en ese estadio cercano a usted que, recordando un antiguo correo suyo, más parece que se inclinara hacia el otro lado.
Me refiero al lado oscuro, claro.
Je, je, je.
Por lo demás, sin novedad, señora baronesa.
Reciba usted besos castos, no vaya a ser que...
Ejem, bella dama. No de momento, pero volveré.
Ya puedes ir preparándote para aguantarme.
Pero no podía por menos que comentar tu culposa entrada.
¡Mira que me gusta chinchar con jota!
En todas sus acepciones.
Em fa pena...
Petons.
Mmmmmmmmm la foto és molt xula... però no entenc l'enigma :-)))
Massa tard; per cert en quin banc treballa vostè?.
*JL, querido, regrese pronto, se le añora, un beso enorme y de corazón :)
*Toro, has clicat el "text" ? és una juguesca....
*Assumpta, la foto és preciosa si, i si cliques el "mea culpa" és un link.... i la resta hauria de ser senzill!!!
Pocs són els penedits, però els que ho són, ho senten molt.
*Kleine, o t'has confòs de lloc, o de persona, o la teva ironia m'ha desarmat, jajajajajaa, penedits si que hauriem d'estar més d'un i més d'una.... ara però, tot té el seu què, aquesta entrada és només una "juguesca" amb el text, el títol, la imatge.... si l'has trobat, enhorabona :) si no, no pateixis, no era important!
*XeXu, tota la raó.... algún dia parlaré de les coses de les que no em penediré mai tot i tenir motiu :) Un petó!!
Bé, la pregunta anava pel senyor en qüestió. Serà algun empleat de Goldman Sacchs?.
Molt buida, no? tots tenim coses x les quals penedir-nos o demanar perdó. I és ben difícil, xò sovint cal. I no tothom sap.
Enigma!!! quant de temps!!
*Kleine, ara t'he entès.... jajajajaa, ostres, saps? estic molt orgullosa d'haver fet aquesta foto, estava al lloc correcte al moment correcte.... ara m'ho miro amb els teus ulls i t'entenc, si senyor, bona pensada.... :) gracies pels comentaris!
*rits, no, no tothom sap ni demanar perdó ni penedir-se de cop, però quan passa, uf, que bé que es queda un, eh? i qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra :) i si, Enigma, d'això va tot, muacks!
Ostres, hi havia una època que havia escoltat bastant aquest grup, fins i tot tinc algun vinil (quan tenir vinils era el més normal del món, o potser ja començava a ser més normal tenir CD).
La foto és bonica, amb l'home penedit agafant el protagonisme.
Bona foto i bon acompanyament musical... i els comentaris molt divertits, completen el post... he, he, he....
Un plaer de trobar-te aquí, preciosa!
*JJ, saps que encara en tinc de vinils, tipus Aznavour?.... com déu mana :)
*Carme, de vegades els comentaris són més sucosos que els posts, oi? Un petò, gràcies per passar!
Doncs no coneixia el grup, i sona bé!
:)
De vegades no sé si és més difícil perdonar o perdonar-se.
Un patonàs preciosa!
La foto "parla" molt, i cadascú podrem quedar retratats en "llegir-la". Per tant m'abstindré per respecte. :) És bona, però.
No ho havia fet...
Millor ara.
Em vaig comprar un d'aquests paios... ara m'ha fet tornar uns quants anys enrere senyora.
Sempre culpa teva, això ni ho dubtis, jajaja. El vídeo molt bonic, jo com que no tinc res de què penedir .... jijiji
Per cert, ja m'he adonat que has canviat el blog, molt xuli.
Muxus guapaaaaaaaaaaaaaaaaaa, maite zaitut.
Naia
Els pecats s'han d'expiar amb el patiment de la carn... i a tu et cal una bona penitència...
Muerte
Doncs jo crec que s'està cordant una sabata. La foto és magnífica.
Ui jo els vaig escoltar faaaaa molt de temps....
petons!
I am so glad i found your site. Fantastic photos - thank you!!
Publica un comentari a l'entrada