Aquest mes fa 3 anys que vaig obrir el blog.... El tinc ben parat, des de fa mesos, però em negava a tancar-lo (sentimental que és una). No recordo ni massa bé com van alguns dels botons que estan per aquí, però ahir s'em va tornar a despertat el cuquet. Una trobada de blocaires a Barcelona en té "la culpa". Ahir va ser una gran nit, plena d'emocions, de somriues, de trobades i retrobades, un nit d'aquelles de guardar a la memòria com una nit preciosa. A més d'agraïr a tothom que hi va ser i que ho va fer possible, m'ha servit també per intentar fer les paus amb aquest espai que tantes satisfaccions m'ha donat en aquests anys. No sé ben bé de quina manera m'hi reconciliaré, però em trobo predisposada i això és suficient. És com voler trobar la sortida del Metro -jo, que sóc de poble- Em costarà potser una mica, però la trobaré!
34 comentaris:
I tant!
:)
Patonets!
Quant temps....
:)
Petons.
La trobaràs i la compartirem...
Cris, no diré pas que no trobàvem a faltar les teves fotos, que també! però sobretot, sobretot el teu entusiasme i el teu afecte i com et deia al meu blog, el teu bon rotllo encomanadís...
Felicitats i gràcies per ser com ets.
Ben tornada als blogs... al teu ritme, al que et vingui de gust! :)
Fa il·lusió llegir-te, Cris. I veure´t amb ganes de seguir, l´abril és un bon mes per recomençar.
petons!
Jo no sóc gens de trobades d'aquestes, però si aquest és el motiu que t'ha fet tornar a escriure, benvingut sigui. A veure si realment et tornen les ganes i et tenim per aquí més sovint.
Doncs ben tornada al blog i per a mi ben trobada.
· Que satisfacción verte de nuevo publicando...
Deberes, para una correcta reconciliación: Publica una vez cada semana, y será suficiente. Más no, por si acaso nos cansas...
Yo soy de los que me sentaré a esperar
· Petöns
CR & LMA
________________________________
·
Pobre de tu que no tornis "partenaire"!!!
gràcies pel cop de mà...
pels somriures...
per l'estimació..
per venir
per ser-hi..
un potet de petons dolços i multicolors, carinyo...
Que bé que hagis tornat al blog! Tens raó, hi ha sortides del metro que són ben complicades.
Amb aquests ullarros i aquest somriure que tens trobaràs aigua al desert.
Un plaer wapa!!!!i bentornada
Què bé tornar-te a veure per aquí! Si has tornat perquè en tenies ganes, bentornada!!!
Veig que has trigat molt poc en escriure. Fantàstic!
Clar que per l'hora, no va ser la mateixa nit amb el gintonic jeje. Normal, jo estava rebentada.
Un plaer
No reculis ara que has agafat forces que la teva alegria no ens pot faltar, encara que sigui a petites dosis.
Petons.
I aquí que estarem amatents a cada incursió blogaire que facis!
Ja intuïa jo que tornaries al bloc..au vinga....tot un plaer conèixer-te in person i en directe!
abraçada!!! tres anys no s'obliden la catosfera et crida: criiiiiiss vist i no vist tornaa!
Neneta, que bé haver-te conegut i de passada descobrir-te. Quin bon rotllo desprens i quina alegria, tu i la Gerònima vau donar aquell toc rialler i lluminós a una nit ja de per si màgica. Ets un encant, Cris, i ara que has tornat queda't.
Un petó grandiós
Ostres tú, quina sorpresa m'has donat :)
Jo també tinc abandonat el meu blog, només entro de tant en tant :)
Petonàs
Ostres, moltíssimes gràcies tots i totes per les vostres generoses paraules, se m'havia oblidat què maco que és rebre.... Espero anar fent una mica de tot, i no tant d'una sola cosa, per que pel camí m'han quedat aficions tan bones com la del blog!! Un petó ben gran, i des de dins del cor :)***
Ei, binguera! li he de preguntar a la Xurri què eren aquells números escrits a l'estovalla ;)
A seguir i un plaer :)
Cris, guapa! et segueixo més del que no pas penses! una abraçada ben forta, ets la bomba!!
Anna.
Açò dels blogs va a temporades. M'alegre de veure't
Com m'agrada veure't tornar, Cris, encara que sigui de mica en mica, amb el teu ritme. Necessitaves una motivació, una inspiració per fer-ho, ja ho vam parlar si t'enrecordes. Potser aquesta trobada ha servit precissament per trobar aquesta motivació que necessitaves. I ja veus que molts et trobàvem a faltar... Bentornada, molt bentornada!! I gràcies per la teva visita al meu. Molts petons!! ;)
Jo, des de l'cotubre de l'any passat que no he escrit cap entrada al meu blog. Ara m'he tornat a "enganxar". Passes temporades però penso que això està bé. El blog no ha de ser una obligació
Petons
Dons benvinguda a aquesta casa que es la teva :)
Només et cal recordar una anècdota qualsevol que t'hagi passat durant el dia, escriure-la i compartir-la amb nosaltres. Espero que t'animis.
Bentornada! quina il·lusió llegir-te!!! i benvingudes les trobades que engresquen de nou!!!
Doncs queda dit, rapsoda de la nit!
(rodolí)
Cris t'he llegit al blog de Toro Salvaje, gràcies.
Sembla ser que retornes després d'un absència llarga.
M'agrada el teu blog.
Ptnsssss
Saps que m'alegro que t'animis, que ens tenies molt abandonades, i et mereixes una bufetada, jajajaja.
Sé que trobaràs la sortida del metro, tot i ser de puebo, t'ho diu una, que és més de poble que el teu, i troba la sortida, (l'entrada, em costa una mica més), jajaja.
Molts petons, i espero llegir-te més sovint, que sinó ...... et vaig a haver de donar, jajajaj.
I per cert .... com debò, la meva català ha millorat molt, jajajaj
Muxus maca
Naia
*Prenc nota de tot el que m'heu dit, no sabeu com n'estic d'agraïda de la nova benvinguda i del suport, com sempre! Us deixo un sac de petons ben grans :)***
Vinc a parar aquí des del blog de la Montse Clídice. De fer jo he aprofitat el seu mapa per anar-me'n a fer el meu de viatge mític... Un quwe ens prometíem fer de petits amb un amic. Biaxar el Mississippi des de ben amunt fins al Golf.
Li dono la raó. Pots fer molt de viatge en poca estona. I si zoomes massa, pots caure al l''aigua i et mulles..
El motiu del meu comentari és fer-te conèixer les 5 estratègies-consells que propos per mantenir viu el blog.
Mira si te'n convenç cap o te n'inspira alguna altra.
És aquí: Baudelairianismes. sgironaroig.wordpress.com
Feliciatts pel teu...
__________
Els blogs són com els óssos, Cris. Tan aviat pasturen com hivernen, i amb aquests canvis climàtics ja no hi ha calendari que hi valgui ;-)
Un plaer! Petons!
un gran plaer haver-te conegut personalment... i ens tornem a veure la propera ... o sigui que hauràs de mantenir el blog d'alguna manera :-)
No sé pas si ets de celebrar sants.
Però avui m'he recordat de tu... tant si el celebres com si no el meu desig de felicitat és el mateix.
Molta, molta molta felicitat, preciosa!
I una abraçadeta ben forta!
Publica un comentari a l'entrada