Bona tarda a todo el mundo, soy la Mari Puri, a hores d'ara ja em coneixeu un poco, no? Hoy os cotillearé d'una agüeli que té la seva casa plena de bichos, de tots els colors i tamanys. Me fa recordar aquell acudit que decía:
-Pues mira, Miguel, que ahora me ha dao por tener cerdos en casa
-En casa?
-Sí, sí, en casa
-Y dónde los tienes?
-Pos en mi cuarto, joé!!
-Uf, que peste, no?
-Que se aguanten!!!!!
Hihihi, es bueno eh? Ara, s'ha de dir con el acentillo del meu pueblo, que es de un grasioso que no te imaginas, mi arma.... Doncs resulta, que l'agüeli aquesta (en la foto que le hice porta la permanente canosa y unas antiparras que li resbalan pel nas) cuida bichos, crec que no té fills ni nietos, perque sempre està més sola que la una. De casa seva i per la finestra sempre sento sorolls, marrameus, crits, ladridos, yo qué sé.... M'enrecordo un dia que el butanero subió tres vegades a su casa, y ella emprenyada, li decía que no tenía bombona, que se largara. Resulta que el seu lloro cridava per la finestra: Butanero, dues al quintooooooooo.... Pobre bitxo, no l'he tornat a veure més, i crec que ellos acabaron en el tribunal. Si és el que dic, hay gente pa too!
Ja aneu veient com se les gasta el vecindario de Blogville que tengo, es pa mear y no echar gota, como dice mi Manolo. Uy, ahora que lo miento, que està a punt d'arribar i encara no està fet el dinar, m'en vaig a la cocina, que hoy comemos ligerito, unes monchetes del ganchillo amb una bona butifarra, ajo-i-oli y olé :)
15 comentaris:
Estic per anar de vacances a Blogville.
Segur que m'ho passaría bé.
Petons.
Hola Mari Puri, que maca la Amon, aquí amb els seus animalets i aquestes coses, si se la veu tota dolçor i bondat. Probablement tens raó i aquest molt soleta la pobra, jo crec que si fos a una residència, estaria millor atesa, que allà les cuiden molt bé, i s'entretenen, i pels animalets que no es preocupi, que ja em faig jo càrrec de ells.
Jo t'ho dic, perquè sé que tu ets molt bona persona i et preocupes per ella, i pel pis no et preocupis, que la meva filla, es va per alla, en un tres i no res, i així el noi de l'botiga de queviures li queda més prop.
Encara que també em puc portar aquí a la velleta, que segur seus animals es farien amics dels meus vaques, gallines i demés .... que et sembla la idea? (El que cal fer, per col.locar una filla).
Et deixo fins a un altre dia, que he de organitzar la idea que se'm acaba de passar, i després em toca la matança del porc, fins a un altre estona Mari Puri:)
(Muxus, i petons meva nena;))
Mari Puri, si ho hagués vist abans em presento a dinar! :-D "Desde luego", quin veïnat…
¡Ja, ja, ja, ja!
¡Fotre amb el lloro, tu!
La verdad es que es un vecindario muy variopinto el de tu casa, Mari Puri.
Dile a tu Manolo que se lave la boca después de comer, que el ajo-i-oli repite mucho.
¡Ja, ja, ja, ja!
Besazos, gamberra.
Esta rue esta llena de personajes extraordinarios por lo cotidianos, absurdos y encantadores.
Una abraçada
Ai, penso que si hi visqués em divertia prou jeje. Sempre hi ha coses pitjors no? jeje
Jo també tinc col·lecció de peluixos, animals, cotxes, cors, ous kinder... "tengo una debilidad..."
ji, ji... és que hi ha gent per tot, ja se sap ;-p
Un pto!
Mari puri!
Con esa comida,pocos se nos arriman jajajajajaaj ni los vampiros.
Besotes enormes.
Queda algun piset en aquesta finca surrealista??? ja ja ja
Petons irreals
Mari Puri, m'encanta anar coneixent el veïnat
Lo mejor de cada casa!!!
"No tiene desperdicio" aquest veinat!!! I el pitjor és que tampoc es que estigui molt lluny de la realitat, o de moltes realitats...
Ai quines coses te de dir, vostè sobre mi, eh???
Sola? Amb aquest grapat d'amics que tinc, de sola no m'en sento gens...
Això li ha de dir a la seva amigueta Naia, que no fiqui el nas allà on no lo demanen, que ja en tinc prou de veïnes cotilles a l'escala!
Mari Puri,
i perquè no fas unes mandonguilles al romescu amb els pajarracus de l'agüeli aquesta? De pas, la poses a ella al forn, a veure si li treus les arrugues! Casumdena de veïnat!
Olá Cris, belo registo...Espectacular....
Beijos
Jajaja, es bueno el chiste. Y la flaireta de las monchetes me invitan a entrar en el edificio.
Publica un comentari a l'entrada