Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image
Hola a tothom! Hoy us parlaré d'uns nens i la mare que els va parir. Resulta que en el bloque del davant de casa, on hi viu toda la fauna que ya conocéis, també hi ha criatures (angelicos, como diu el meu Manolo).
Menuda tropa, per Dios, son como los Zipi y Zape però multiplicat per 3. Hi ha una mena de nena (com un cavallot és, nunca encontrará novio, com no s'arregli una miqueta). Sempre la veo llena de esgarrapadas y moratones, el pelo escaballado y pa postres es culé, tocat els pimientos! Mi Manolo no la soporta, por que es claro, él es periquito (si, què passa?). Doncs la nena, por llamarla de alguna manera, siempre le tira piedras con el tirachinas quan el meu Manolo arriba cansat de currar i mort de gana. Algún dia tindrem un problema, por que se arrejunta amb el seu germà i ja són la peste, eh, y que no sé si són del mismo padre, fíjate tú qué te digo, per que el nen, es pelirrojo, el cap colorao com una pastanaga i encara més trapella que la del Barça, tiene a los vecinos acojonaos, anda que no.
També hay otra nena, germana d'aquests dos d'abans i és más mala que la tiña, mireu quina cara té de no haber roto un plat a la seva vida, oi? Pues No! Es pitjor que un retortijón després de comer munchetas. Un dia em va ficar una cucaracha a la bossa del pa, cuando anava por la calle, menudo susto, yo tonta de mí, que pensaba que quería comerse el crustó!!
Y luego, la pobre mare que els va parir, està prenyada una altra vegada. Es increíble, i per postre, no se sap qui és o són el pare o els pares dels angelitos, segur que aquest sortirà xinès, que parece que haga "cole" de enanos, collons!! Ella els intenta tenir controlados, pero ná que hacer, son monstres per triplicat. En el fondo, la madre que los parió em fa una mica de pena, no sé si llegará a final de mes, y de vegades li donaria un vestido de la meva yaya, o unes espardeñas, porque sempre la veig igual vestida, modelito Penélope Cruz quan va fer la peli aquella de "Tornar", igualica, que no? Uy, ara que miro el reloj veo que comença el Diari de la Patri, hora de descansar una mica, así que fins un altre dia, valen? Ah, i si veieu a aquesta dona o a un dels nens, ja us podéis amagar a algún lloc, son de lo que no hay, palabra de Mari Puri. Estos del Blogville me tienen refrita!!!!!
19 comentaris:
Si els veig cridaré demanant auxili.
Petons.
Ains, Mari Puri, aquests nens, si, seran uns trastos, i més dolents que la quina, però .... a aquests els murri jo per banda, i s'anaven a assabentar del que és bo.
Serà que els de poble, som molt rucs, i més en aquests paratges perduts de la mà de déu, però ... de dues rejostios, els poso ferms, i que s'aixequin a trenc d'alba a munyir les vaques, a veure si els queden ganes de seguir ficant-se amb ningú.
I el seu amatxu ... a la meva pena, pena, el que es diu, pena ... ni gota, (amb els anys m'he tornat insensible), si li quit la xarxa i li dóna amb ella, això que avança, a la nana menys deixar pintar, ia la major ..... la poso de senyoreta en un tres i no res.
Ains, i no segueixo Mari Puri, que m'estic escalfant, i em surt la vena monchina. A veure que ens portes el proper dia.
(Muxus la meva nena, T'estimo):)
En aquest bloc no hi ha ningú "normal", oi? :-D Espero no trobar-me'ls!
no segueixo els capítols de la seria però quin barri més bèstia, a mi que m'agrada la tranquil·litat ja m'haurien tancat per assassí...
salut i barri! ;)
Joan
Noia, definitivamente això es Frikilandia ja ja ja
Petons i ens veiem ;)
JAJAJAJAJAJA!!! M'ENCANTA!!! m'estic convertint en una fant amb les historietes de Blogville. Petonets engatonats!!
Quina història més terrible!
3 i un més de camí! Aquesta dona és una santa!
*Sànset*
Jo no sé on la gent hi troba rareses.. casa meva és del més normal!!!
• Te veo haciendo un folletín para la tele...
• Descansa y pon una de tus buenas fotos... al menos, entre cada capítulo.
• petons
CristalRasgado & LaMiradaAusente
________________________________
•
Això mateix. La mare que els ha parit que els aguante.
Menudo vecindario jajajajajaja parece muy divertido.
Besazos.
Realment, jo em demano... no podria haver-hi selecció natural? És que hi ha nens que més valdria tenir-los tancats al Zoo. Per mi que el verdulero del barri deu deixar prenyada la dona aquesta...
BUENISIMO!!!!
UN BESO DESDE ARGENTINA
Espero no trobar-me'ls maaaai
Dis-li que el Sapateru ja no dona 2.500 euros per criatura. Igual se lo repiensa :-)
Ah! Visca el Barça.
Blogwhat?? Me n'he hagut d'anar al link que ens has posat, per lligar caps...
Mira que n'hi ha chent variopinta al món, eh? I aquella dona, que ara va i vuelve a estar prenyada tu; és que tiene bemoles la cosa!
¡El colmo!
Un bloque como ese, serio y de orden, como debe ser y hay una culé.
¡Pobre Manolo! Encima aguantando chinas del tirachinas. claro que, como es periquito, a lo mejor se piensan los nois que es un pájaro.
En fin. Que ha perdido mucho esa comunidad para mi.
Besos, Mari Puri.
em fan molta gràcia aquests veïns
La foto como mi casa..jaja..
Publica un comentari a l'entrada