Hola una altra vegada, aquí la Mari Puri, os acordáis de mí? Avui us parlaré d'un veí de l'edifici raro del davant de casa, que li diuen "Rompetetxus" y no entiendo por qué si es más chiquitito que el de la calzada, paraula. ¿Sabéis que un dia s'em va colar al menjador de casa, es va asseure a la silla i em deixa anar amb tota la barra: "Bon dia, Mestressa, què hi ha avui de menú del dia?" Eh, que se quedó tan ancho! Imagineu-vos la meva sorpresa, esclaro, por que ese tipo da yuyu o repelús, això! Porta unes lentes amb uns vidres més gordus que els de la meva besavia (i ella té tots els años del mundo). La veritat és que em fa una mica de pena, todo y que sempre està amb un somriure plogui o nieve. Pobret, crec que va de luto, (cada dia lleva un traje de color negro, en el estiu o en el hivern) y sempre està desorientat, perdut, perdut, i aquell cony de Portera no para de darle con la escombra y de meterle caña (és una bruixa, palabra). Ah! un dia, el dia de la foto que os enseño, por lo visto, es va pujar a l'escala de netejar vidres, pensando que era la de su casa, i els hi vaig fer la foto, per denunciar a la portera por malos tratos pisicológicos (que no sé si se llaman asín, pero jo ho sento decirlo en al Diario de la Patricia moltes veces). Ara lo enviaré a La Vanguardia, que a lo mejor me ponen la foto a la portada de demà, us imagineu? Potser gano un Óscar, como los famosos, hihihi!!! Buenu, que me voy a la cuina, que tengo unos callos amb garbanzos y morcilla al foc (un dinar lleugeret, como siempre), por que cuando llega mi familia a dinar van per feina -dicen los catalans que a la taula y a la cama al primer crit, pero los dichos rimaban, creo, o no?- Ale, que faig tard. Un altre dia us cuento más coses del veinat de Blogville y que Dios y la Verge de Montserrat amparin al Senyor Rompetetxus i le den una mica de pels al cap (es calvo de cojones, mireu la foto!). Señor, com està el patio!
20 comentaris:
Hosti tu!!! Aquest tiu em sona???
Encara serem veïnes tu i jo!!!!!
;-D
Si surt a El Diario de la Patricia deu ser veritat.
Petons.
Quin personal! :-D
Un veinat d'allò més entretenidu. No com els d'ahora que cuando plegan no diuen ni burro ni bèstia en el ascensor.
Jajaja, m'encanta la manera de "parlotear" medio en català, medio en castellà, jajaja! ;)
Un altre veí? però "buenuuuuuuuuuu"!!!!
Ai ai ai, que he vist callos amb garbansos i se m'ha nublat la vista. Puuuuuc??
Em sembla que un senyor conegut com "maese Ibáñez" -que també deuria ser veí seu- en va escriure les seves aventures. Jo, de jovenet, me les cruspia a tota velociat. Em compadia d'aquell veí, perquè veia els meus ulls en els seus ulls miops.
*Sànset*
Mari Puri!!!, Que alegria saber de tu, de nou, em tenies preocupada, pensava que aquesta portera et havia agafat, mirant pel bé del veïnat i et havia tret a escombra.
Jo crec que aquest senyor, va voler lligar amb tu, eh?, Però el teu és que no et senceres de res noia.
A veure quan em comptes més del veïnat, que em tens intrigada.
(Cris, preciós, gràcies per les rialles, encara que aquest Rompetechos ... ha crescut més del compte, eh?) Muxus, maite zaitut polita:)
jajajajajajajaja.
Eres genial.
Besazos
¡Ay, Mari Puri!
¡Pero, qué gamberra eres!
¡Ja, ja, ja, ja!
Siempre a sus pies, bella dama.
Ah, però... encara fan el Diario de Patricia?!
Y yo sin enterarme!.
Sra Mari Puri, deje de enfocar con el telescopio a mi balcón o voy a tener que denunciarla!!!
Si tanto le gusta el cotilleo, llévese a nuestra portera a su casa!!
Mari Puri, em sembla que si puja al terrat li explicaré un munt d'històries sucoses...
Ei Cris!!!
Ostres, ara feia alguna setmana que no treia el cap per la teva casa virtual. Quins personatges més divertits hi fan acte de presència. La teva alegria i esperit positiu no saps com s'encomanen. Gràcies guapa!
Però quins veïns que tens xiqueta....
Una abraçada
Un gusto pasar por aquí y reirme un rato
escolti senyora, estic fins el cap de munt d'ensumar pel celobert el tuf dels borifarrons al foc!!! que els nens em tenen malsons!!! pot fer el fotut favor d'engegar l'estractor i tancar les finestres d'una punyetera vegada!!
Segons com et miris la foto, sembla el Carod-Rovira. Sí, dona, aquél que surt en la tele, ahora no sé si en lu del Salsa Rosa o en lu del Vendelreplà.
escenografia i atrezzo un 10!!!
petons guapita
este vecindario da cada vez más miedo...
Besos
Publica un comentari a l'entrada