25.3.10

A pas de tortuga....

"De mica en mica, em torno a posar en marxa"
-Poc a poc.... sense pressa-

41 comentaris:

Lala ha dit...

Es que todo tiene su ritmo.
Todo tiene un tiempo.

Me gustan las tortugas!
:D


Un besito


Lala

Naia ha dit...

Bon dia siguin, per tot, pel teu retorn aquí, a posar-nos fotos, tan boniques com aquesta, perquè et veig millor, perquè ...... em dóna la gana:)
I com tot en aquesta vida Cris, poc a poc, amb calma i si has de parar en el camí, reposar, prendre alè i tornar a caminar .... ja saps, sempre hi haura algú disposat a. .. (donar pel sac) , jajajaja.
Que es que m'has entès, que t'estimo i molts molts petons maca:)

PS ha dit...

És el segon bloc que visito avui que té per protagonista una tortuga.Em suggereix paciència, perserverància, tranquil·litat, menjar poc i pair bé. Que difícil que es fa això en primavera!

La foto és molt maca, transmet humitat i sobretot,molta vida.
Petons Cris!

JJMiracle ha dit...

Simpàtiques, les tortugues. Pobra tortuga grossa, a més de la closca ha de portar la petita :-)

Moltes coses requereixen un pas de tortuga per fer-les bé.

Assumpta ha dit...

Ja ho diu el refrany... poc a poc i bona lletra ;-))

rhanya2 ha dit...

Ai sí!!! De mica en mica s'omple la pica... Una dita popular que també és humida i fresca com la teva foto. Tu agafa't el teu temps, com les tortugues de la foto.
I potser aquest temps teu s'estirarà com el d'elles!
:)

Anònim ha dit...

Umm, millor que pas seria a nedada de tortuga...

A.L.Zarapico ha dit...

Poc a poc peò sense pausa.Salutacions

Cesc Sales ha dit...

poc a poc i bona lletra!

Єѕтnoм ha dit...

ñeñeñe... en Cesc m'ha robat el comentari.
Petons!

. ha dit...

Ei! jo en tenía dues però es van fer tan grans que no em deixaven dormir a la nit pels cops de las closcas a dins l'acuari. Van acabar en un col.legi i son gegants: nomès mengen bocatas de xoriço i pernil!.
Petonets!

Elfreelang ha dit...

A mi també m'agraden les tortugues i no creguis ,que poden córrer si volen...o sia que això de la lentitud és una mica mite...són lentes si les comparem a altre animals...si no que preguntin per les tortugues Ninja ...Doncs au a apoc a poc o depresa com tu vulguis ...Salutacions!

TORO SALVAJE ha dit...

Amb el munt d'anys que viuen no tenen pressa per res.

Petons.

◊ dissident ◊ ha dit...

Al meu blog es pot llegir al costat de l'imatge repreentativa allò de "No temas avanzar despacio, sólo teme permanecer quieto."
Poc a poc però no et pares.
Una abraçada.

romanidemata ha dit...

doncs poc a poc, va venint el temps de sortir, de córrer món...
sortir!
espero amb delit la foto! ;)

salut

Joan

DooMMasteR ha dit...

De miiiiica en miiiica, que la setmana santa està a prop i ara no ens estresarem ;-)
Hi ha tortugues a Atocha?

Tali_Eje ha dit...

OHHHHHHHHH!!!! m'encanta!!!!!!!!!! t'ha qudat genial la foto!!!

jejeje l'any passat quan vaig anar a Madrid.. el primer que vaig fer en arribar va ser anar a veure l'hivernacle amb les tortugues.. jejeje

i em sembla genial que encara que siui de mica en mica.. tot tiri endavant!!

muakas wapa!!

Sergi ha dit...

Doncs per tu molts ànims, i dir-te que segueixis al teu ritme. Però la foto de les tortugues és guapíssima!

rits ha dit...

no saps com m'identifico!!!! amb el post i amb l'animal!! és el que més em defineix!

fanal blau ha dit...

Ei,Tortu! Sense presses...que mai són bones, i massa que les fem anar!
Una abraçada!

Striper ha dit...

Si!! Que hi ha temps per tot!!

antonio ha dit...

Sin prisas pero sin pausa
Saludos!

DANI ha dit...

Tenim paciència ja ja ja no tinguis presa ;)

Petons esperançats

antonio ha dit...

Se me olvidaba

http://www.youtube.com/watch?v=Ch2symwuHGA

Josep Lloret Bosch ha dit...

Quan era petit, a casa hi havia una tortuga: només sortía a partir de la primavera: deien que tenía cent anys i li donava fulles d'enciam.

Però no era tan bonica com aquestes dues que has retratat, Cris.

Em va quedar l'imatge d'un animal misteriòs, que nomès veia amb el bon temps....

Petons.

rebaixes ha dit...

Un dia no llunyà
les fulles verdes
maduraran esquenes
i esdevindran
tortuguets
en record de la lenta
evolució del temps.
.............Anton.

Santi Bosch ha dit...

Hola Cris,he passat perquí desde el bloc "Generació" en Joan Calsapeu ..Awol...Romanidemata..etc
saps qui es no? m´agrada el que vist..!! tornaré a passar per quí,
tens un nou seguidor..
Salutacions.

Osselin ha dit...

Bon missatge. Saps que tinc quatre tortugues?

Merce ha dit...

No por mucho correr amanece mas temprano, no? (Debe ser por eso de que llego siempre tarde a trabajar jajajajaja)

Pues eso, con calma y buena letra, igual que cuando se saborea una cerveza. Si es que las tortugas son las liXtas...

Biquiños

GAIA ha dit...

Ves a poc a poc si vols anar lluny...

Rokins ha dit...

Endavant! em aquesta imatge i aquest text em venen al cap...
- sense presa pero sense pausa
- al teu ritme
- a poc a poc i bona lletra
- pas a pas
- de mica en mica s'omple la pica
;-)
Una abraçada!

Joana ha dit...

La meva ja sent la primavera però no corre per res...

Mª Angeles B. ha dit...

A mi el paso tortuga me pone de los nervios....pero hay que reconocer que a veces no es tan malo.

la foto muy bonita, con tanto verde.

Besos

maite ha dit...

copionaaaaaaaa!!!
petó guapi

Araceli Merino ha dit...

Ei guapa!
Una foto molt divertida.
El contrast de colors és molt maco i l'enquadranent manté la llei dels terços
que li dona força.

pepa mas gisbert ha dit...

YA, YA VEO.

Incluso a veces, unos pasitos atrás no vienen mal.

Una abraçada

Cris (V/N) ha dit...

*Lala, afortunadamente así es.... A mí me gustas tú :) Besotes!!

*Naia, sólo que te quiero, que t'estimo y maite zaitut, no sé que haría sin ti :)

*Pais Secret, deu ser la època de criança, la primavera, o que simplement són uns animals fascinants per retratar, per que no es mouen "massa". Gràcies pel teu comentari, petons grossos :)

*P-CFA, suposo que són "mare i cria".... i això ja passa :) Am la calma tot va molt millor, i tant que si.... Una abraçada gran!

*Assumpta, i vesteixe'm poc a poc que tinc pressa, oi? Petons reina!

*Anònim, tens tota la raó en aquest cas, suraven i anaven a cercar el solet :) Salutacions!

*Violette, tan de bo, que això és el que més necessito ara :) Gràcies preciosa, per venir sempre a dir-me la teva!

*Hydro, doncs si, per que quan t'atures, o t'aturen, malament :) Salutacions ben cordials!

*Cesc, bé, bona lletra no sé, però s'intenta, per que se m'entengui :) Petons!!

*€stom, vols el llibre de reclamacions? :) Petons grans nina!!

Cris (V/N) ha dit...

*Obdúlia, jo també en vaig tenir, quan era petita, però com aquesta grossa, només la recordo menjant enciam i pells de tomàquet tot el sant dia :) Les teves farien por a hores d'ara, jajajaja, més petons de tornada!

*Elvira, els mites són això, mites, ells al seu pas arriben a tot arreu, oi? Un petó :)

*Toro, potser encara que visquin molts anys, no ténen ni noció del temps que van passant.... Nosaltres si, per bé o per malament :) Més petons per a tu, i gràcies per passar per ca la Key !!

*Dissortat, molt maca la frase, i tant que si.... Gràcies per passar i una altra abraçada per a tu :)

*Joan Calsapeu, doncs si, quines ganes de sol i de sortir a "pasturar", um, jo també necessito deshivernar :) Un petó!

*DooM, que ja la tenim aquí ;) oeoeoe.... Surt a fer moltes fotos, i a veure quan sortim a fer-ne plegats, eh? I tant que hi ha tortugues, crec que mai n'he vist tantes de juntes....Petons grans !!

*Calitja, sabia que et tocaria la fibra, jajajaja, encara tinc una tortuga per a tu de València, ens hauriem de veure, no? Segur que en DooM s'apunta a un altre pà amb tomàquet ;) Petons, Pititona

*XeXu, gràcies, de debó, els ànims ara em són més necessaris que mai. M'en alegro que t'hagi agradat la foto, a mi la veritat és que també :) Petons grans!

*rits, lenta, dormilega, o amb la closca dura???? Ja m'ho aclariràs, però segur que ets fantàstica :) Petons reina!

*Fanal Blau, res de presses, que només ens fan fer tonteries :) Petons i abraçada gran!!

Cris (V/N) ha dit...

*Striper, de vegades, no n'hi ha, però l'hem de saber administrar, eh? :) Una abraçada!

*Antonio, cuánta razón, pausas sólo para coger aliento :) Saludos cordiales!

*DANI, gens de pressa, només ganes i motivació de tirar endavant :) Més petons per a tu!!

*Antonio, gracias, El Maestro Serrat me acompaña a menudo mientras ando "trasteando" por el blog, me relaja, me sugiere, me encanta :) Gracias, besos!

*Josep, doncs com jo, enciam i més enciam.... Ara n'he vist per a tot arreu de tortugues, és com quan vas ambel braç enguixat i sembla que "tothom" vagi com tu :) Petons atemporals!!

*rebaixes (Anton) gràcies, gràcies, gràcies.... Els teus trenets són fantàstics, com tu, i gràcies per la rebuda a la meva princesa ;) Una abraçada forta!

*Santi, sigues benvingut, és tot un plaer tenir-te per aquí, i si a més a més t'agrada el que t'has trobat pel V/N encara millor, en Joan si que en sap de fotografia, jo sóc una simple aficcionada.... Agraïda de debó, salutacions ben cordials :)

*Josep F., no ho sabia, però a veure si un dia ens les retrates i les coneixem, em color o en B/N :) Una abraçada, artista!

*Merce, esos 5 minutillos más en la cama saben a gloria, a que sí? De todas maneras, y a ésta hora tempranera, me quedo con un café con leche y un piti :) Biquipetons!!

*Gaia, bon consell, moltes gràcies, així ho faré :) Petons!

*rokins, me les quedo totes, són ara com el meu "vademecum".... Abraçades grosses preciosa :)

*Joana, tot just acabem d'entrar a la primavera, ja anirà obrint els ullets i se li treurà la son de les "orelles" :) Petons grans!

*Mª Ángeles y Jose, yo siempre voy "como las locas", pero he decidido que hay que hacer pequeños-grandes cambios para que las cosas las veámos con un poco más de perspectiva.... Gracias, celebro que la foto os guste chic@s, y gracias por la acogida a mi "Key", sois estupendos, ya se lo he dicho, que aprenda de vosotros :) Besos enormes!

*maite, uissssssssss, perdó? ;) muasssssss!!!!

*Araceli, gràcies reina, tinc bons mestres en molts blocaires i gent estupenda com tu, que si que en sabeu :) Petons grans i una abraçada!

*Alma, otro día serán cangrejos, sí? jajajaa, abraçades, gracias por pasar, como siempre :) Petons!

Anònim ha dit...

Poc a poc, con un poco de suerte, yo te imito.

Besos.

Cris (V/N) ha dit...

*Caminante, no sé si soy un buen modelo a seguir, pero ahí que vamos :) Muassssssss