(Anton, una abraçada sentida, de tot cor.... lamento la mort del teu estimat fill)
Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel seu lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perqué sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel seu lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perqué sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort....
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort....
(Cant de l'enyor - L.Llach)
27 comentaris:
No coneixía aquest cant.
M'agrada molt.
Petons.
Gràcies, Cris. Varem connectar un dia i ja no ens hem separat...
Que lluny està el dia
quan tenim la fosca nit.
La llum no brolla clara
dins nostre esperit.
I el pit plora d'angoixa
i ja no vol seguir...
Gracies a la ma que em dones
Gràcies a tu, Cris.
................. Anton.
• 'aunque solo fuera' y reirnos de la muerte, o que ella se ría con nosotros.
• un abrazo sentido... también
• petons
CR ____________________________________
LMA
•
Oooooh, és preciosa aquesta cançó! Gràcies per recordar-la! (I la rosa també, preciosa!)
La foto preciosa, m'encanten les roses i més aquesta, que sembla haver estat captada, després de la pluja.
La cancion, no la coneixia, és bonica, encara que una mica melancòlica, o almenys a mi m'ho sembla, potser, la melancòlica sigui jo:)
Però ...... m'encanta, encara que no fos més que per incordiarte una mica més, durant tota la vida.
Que et vull guapa, molts petons:)
Cris m'has mort, m'has entristit "gratament" la plujosa tarda que ens envolta, quina cançó més preciosa, quina llàstima el motiu que et du a posar-la al blog, quina rosa tan encertadament enmarcada i amb les llàgrimes de l'enyor enganxades... Ben escollida la foto, ben escollida la cançó, ambdues il.lustrant un sentiment profund. Sincerament genialment resolt!!! Ánims a tots!!!
Cap dolor és comparable a la mort d'un amic que ha segut com un fill. Com serà el dolor de perdre un fill? Dir que ho lamentem no cal...
Un cant molt adequat si es que hi consol per aquest dolor.
Siempre he pensado que la canción de Llach "Si em dius adeu" es una de las mejores canciones, si no la mejor, de amor escritas y cantadas. Y esta que nos traes hoy, no le va a la zaga.
Una abraçada
También yo lo lamento ... allá donde estés, Antón.
Las palabras sirven de muy poco en momentos como este pero espero que te llegue una pizca del calor y la cercanía que necesitas ahora y yo te envío.
Cris, sigo sin palabras, cariño.
Un abrazo muy fuerte.
Cris, és una bella dedicatòria per a un fet tan terrible.
Des d'aquí envio el meu condol a l'Anton. I ja no em queden més paraules, perquè realment et quedes mut.
No puedo decir más que me uno al dolor que expresas, Cris y reconfortar en lo posible a Antón.
Besos.
El señor Llach tiene letras preciosas.
Seguro que algo de consuelo, a modo de mano tendida, son para tu amigo.
Las palabras, cuando se dan de corazón, también acarician.
Un abrazo
Lala
Hi ha moments que, malgrat no coneixis, ets incapaç de saber què dir. Només dir que em sap molt de greu...
Tot el nostre suport per a l'amic Anton, ens aquests tristos moments!
Una abraçada per a ell i una també per a tu.
Preciosa dedicatòria. estem dessolats.Una abraçada Cris i Anton!
Las palabras se las lleva el viento, mientras el lamento y la tristeza queda en los corazones.
Preciosa entrada.
Besos
Belleza con belleza.
Un beso, Cris
una bonica cançó que a l'Anton li ha arribat força.
Una abraçada.
Collons, m'he quedat "fotut" al llegir aquest post. Es preciós, segur que li agradarà ;)
Petons tristos
Cris... Antón.... m'he quedat de pedra. Darrerament estic molt desconectada de tot i tots... però m'ha colpit aquesta not-icia.
Una abraçada fortíssima
M'hi afegeixo...
ni que només fos...
una abraçada llarga i tendra per Anton.
Un petó ple de la teva tendresa, nina, ben dolç, per tu
:¬)**
Anton, sense conèixer-te t'envio una molt forta abraçada. Poc més podria dir per aliviar el teu dolor.
Cris, "riure junts la mort"... preciós.
Quina preciositat, Cris. Una foto maquíssima i unes paraules de poeta.
Una abraçada per a tu i una ben forta per l'Anton.
*Gràcies a tothom pels comentaris i el condol que segur li haurà arribat al cor a l'amic Anton.... res pot ser més dur per un pare, que la pèrdua d'un fill.... També des d'aquí una gran abraçada, estem amb tu Anton, segur....
*Gracias a todos por los comentarios y el pésame que seguro le habrá llegado al corazón al amigo Anton.... nada puede ser más duro para un padre que la pérdida de un hijo.... También desde aquí un gran abrazo, estamos contigo Anton, seguro....
Una preciosa canción y un bello regalo, no quiero ni imaginar ese dolor.
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada