10.9.09

Tal qual....

M'he canviat alguns cops de casa -molts, crec- i ara visc a la meva vuitena adreça. Sé que com a mínim m'en queda una altra més (la definitiva?). Tres cases amb els pares, tres més de lloguer independitzada, i dues de ben meves.... Quantes coses he anat deixant pel camí, oblidades en un racó, coses que en el seu moment m'havien fet servei, segur.... Quantes parets he pintat, quants mobles he comprat, quantes reformes he fet.... No ho vull pensar. Sempre m'he dit que vull una casa per viure, no viure per una casa.... No m'espanta tornar a canviar de domicili, tot i que només de pensar-ho m'esgota.... Què hi deixaré aquí quan marxi? Són oblits conscients o necessaris? No m'agrada viatjar amb massa equipatge, pesa massa, pesa tot.... els records, l'esforç, les mudances (fes caixa, omple caixa, buida caixa, llença caixa).... Així ha estat sempre, i, tal qual tornarà a ser.... Qui va dir por?
__________________________________________________________
Me he cambiado algunas veces de casa -muchas, creo- y ahora vivo en mi octava dirección. Sé que como mínimo me queda otra más (la definitiva?). Tres casas con mis padres, tres más de alquiler independizada, y dos bien mías.... Cuántas cosas he ido dejando por el camino, olvidadas en un rincón, cosas que en su momento me habían servido para algo, seguro.... Cuántas paredes he pintado, cuántos muebles he comprado, cuántas reformas he hecho.... No lo quiero pensar. Siempre me he dicho que quiero una casa para vivir, no vivir para una casa.... No me asusta volver a cambiar de domicilio, aunque sólo de pensarlo me agota.... Qué dejaré aquí cuando me marche? Son olvidos conscientes o necesarios? No me gusta viajar con demasiado equipaje, pesa demasiado, pesa todo.... los recuerdos, el esfuerzo, las mudanzas (haz caja, llena caja, vacía caja, tira caja).... Así ha sido siempre, y, tal cual volverá a ser.... Quién dijo miedo?

54 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Caram, quants canvis! :-) Si canviar de casa només suposés traslladar-se un mateix d'un lloc a un altre, també em faria gràcia, però només de pensar a traslladar-ho tot… uf!!!
Bon cap de setmana llarg (i bona foto)!!!

Sergi ha dit...

Ets tota una nòmada, i d'aquesta darrera mudança te'n sortiràs tan bé com de les anteriors. Experiència no te'n falta. Però mira, espero que aquest cop sigui el definitiu, i que puguis trobar finalment el teu lloc.

David Puente Tripiana ha dit...

Carai Cris pot ser que paris ja....!!!
Al preu que estan els totxos no es gaire recomanable tants canvis jeje.
Es broma...espero que trobis el raconet que busques i si no, doncs ja saps...a per un altre.

Naia ha dit...

Jesus!!! eres un culo inquieto :)
Supongo que el cambio sera para mejor,y me alegro por ti. Atras quedaran cosas, pero los recuerdos......siempre estaran contigo, y en especial los buenos:)
(Ah, pon una habitacion con mi nombre, por si un dia voy de visita) Besos preciosa :)

Mª Angeles B. ha dit...

Solo de pensarlo , ya estoy agotada...espero que no tengas que cambiar de casa muchas veces mas, espero que pronto adquieras la definitiva.

La foto muy buena.


Saludos.

DANI ha dit...

Una vida a la maleta eh??

Petons teletransportats

Kudifamily ha dit...

Caram, noia, ets un cul inquiet, eh?
Sempre hi deixes coses, però també n'acabes trobant. La qüestió és endur-te el que més estimes...
Si necessites un cop de mà virtual... ja saps ;-D

hugo ha dit...

hola Cris:
¡Ara sí que té sentit, tot els sentits el haiku!

sort,
una abraçada
hugo

Lala ha dit...

Bueno, si los cambios son para mejorar, bienvenidos sean, no?
Además, hay que quitar esa especie de miedo a aquello que es nuevo para nosotros. Estar abierto al cambio es sinónimo, creo, de valentía entre otras cosas.
No imoprtan tanto los cambios como que uno se encuentre bien con lo que hace.
Eso sí...da pereza la mudanza, jajaja, cuántas cosas llevamos a cuestas, verdad?



Un besito


Lala

JuanMa ha dit...

Lo importante es, en cada casa, sentirte en casa.
Dentro de eso, cuanto menos equipaje, mejor.

Besos.

crisberman ha dit...

davant de casa han construit cinc cases unifamiliars, en quatre ja hi viuen... aquest matí en tres d'elles hi havia les parelles de cadascuna fent neteja de les finestres... clar son cases noves... parelles noves... feines repartides... ha estat curios veure que a les tres cases a l'hora tres dones y tres homes fent "dissabte"... elles els vidres de les finestres i ells els vidres dels balcons més grans. Clar, les cortines obertes, casa ventilada...
dos d'aquestes parelles han acabat més o menys alhora... han continuat la tasca de ficar la casa bonica... l'altra una, ha estrenat la casa i han fet l'amor.

lo important no és on vius, ni la casa que tens... sino amb qui vius i qui t'envolta... gaudir dl plaer de viure cada moment plenament, sigui on sigui i sempre amb aquella persona que estimes i al teu espai, també sigui quin sigui.

La sonrisa de Hiperion ha dit...

La foto dice mucho de ese peregrinar de sitio en sitio. La belleza puede encontrarse en cualquier lugar...

saludos

La sonrisa de Hiperion ha dit...

La foto dice mucho de ese peregrinar de sitio en sitio. La belleza puede encontrarse en cualquier lugar...

saludos

Els del PiT ha dit...

Quina mandra tant de canvi...
;-)

Jo ho dic: por! Hi hi hi...
:)

ShaO ha dit...

No hace tanto que estoy en la casa que espero sea la "refinitiva" aunque nunca se puede decir no? jaja y cierto es que uno deja cosas atrás pero también se va en busca de lugares más grandes, más blancos para poder volver a rellenarlos de más trozos de vida. Deberían de inventar una varita tipo Potter para lo de las mudanzas eso sí...
Unos besos al vacio para que no ocupen lugar en las cajas de traslado

Cris (V/N) ha dit...

*P-CFACSBC2, això és, TOT.... des d'els llibres fins.... uf, no hi pensem, va :) Celebro que t'agradi la foto!
*XeXu, jo també ho espero, més que res, per que no sé si d'aquí uns anys aguantaré tant de trote.... Mai se sap, oi? :) Un petó!
*David P. doncs mira, tens raó, ja et dic que al menys la por si que no m'acompanya.... :)
*Naia, para ti lo que sea, una habitación hasta con ventana, jajajajaa. :)** Muxus niña!!
*M Ángeles y Jose, la definitiva.... que bien suena eso, ainssss, para fotos chulas las vuestras! Un beso a los dos :)
*DANI, ojalà tot és pogués teletransportar com els petons :)
*Kudifamily, vosaltres ja en teniu prou amb criar dos angelets com els que teniu, moltíssimes gràcies i petons a 4 bandes :)
*hugo, tot té un perquè, no et sembla? fins i tot els haikús potser :) Salutacions!!

MUY SEÑORES MÍOS ha dit...

Pues, si no recuerdo mal, debo de andar por la docena de casas o más. Y también me produce un efecto parecido eso de ver la cantidad de trastos inútiles que acarreamos de toda la vida, que no te das cuenta de que los guardas, hasta que un cambio de vivienda te los pone delante de las narices: ¡¿Para qué querré yo aquel viejo juguete, si ya no voy a jugar más con él?! ¿Y aquel trozo del viejo mecanismos de...?... Y, los de más de ahora... eso trastos de informática que llenan cajones y cajornes: ¡vaya unos cajones (por no decir orchis)! En fin, que con tanto lastre, no es fácil tirar p'alante.

Saludos.

abueloscrisytoño ha dit...

Volver a empezar en un nuevo lugar eso es magnifico. Es una foto magnifica y la botella… toda una joya.

A.Cris

Cris (V/N) ha dit...

*lala, casi siempre se intenta que sean para mejor.... al menos es la intención, otra cosa es el resultado, pero, no somos caracoles, somos humanos y almacenamos cosas.... demasiadas? no sé.... Besitos :)
*JuanMa, desde luego, sin gente importante a tu lado, nada tiene sentido, ni un palacio. Un beso, gracias por pasar :)
*crisberman, veus? a cada casa "se cuecen habas" i "unos que vienen, otros que se van" (com la cançó.... la vida sigue igual) Unes molt bones paraules les que m'has deixat, i una bona història.... Moltes gràcies i un petó :)
*La sonrisa de hiperión.... mi hija escogió foto y título del post.... a mí me sugirió lo que he escrito.... quizás para ello hubiera puesto una maleta en lugar de una botella.... Salió así, tal cual :) Gracias por pasar, como siempre!
*Els del PiT.... benvingut-s una altra vegada, m'encanta el vostre "hihihi".... i no em parleu de mandra, que mira, tota la tinc jo :) Un petó per a tots "2"

Cris (V/N) ha dit...

*ShaO.... ojalá lo sea si es lo que deseas.... Y sí, una varita estaría genial!!!!! mucha suerte y me alegro por ti :) Besos!!
*MUY SEÑORES MÍOS, hola veí.... Quizás cambie de manera de actuar y me decida a dejar cosas por el camino que seguro ya no me aportarán nada. Añoro "viajar" ligera de equipaje, asi que, iré medítándolo ya :) Un saludo cordial
*abuelos Cris y Toño.... Un placer teneros por aquí, al menos tengo ilusión, más que pereza!! Un beso a los dos :) Me alegra que os guste la foto, a mí me gustó encontrarla donde la vi!!

Paco ha dit...

te entiendo perfectamente... yo he vivido algo similar.

saludos

Les Coses són com Som ha dit...

Em sembla que estem empatades, només canvien les circumstàncies. A mi la gent em pregunta on em queda per viure i a vegades admiren el meu coneixement territorial jajaja. Si faig un trasllat, no s'immuten. Però tens raó, esgota moltíssim (diuen que un trasllat de casa és la 3a causa d'estress més gran), i és un pal. Això sí, mai por.

alfonso ha dit...

___________________________________________
… con la mirada atenta…

No importan tanto lo que allí dejas como lo que te llevas. Y estamos en mudanza permanente... sin saber cual será nuestra última casa.

... saludos desde CR & LMA
___________________________________________

comunllum ha dit...

Be, com a mínim tens 8 col·leccions ben especials de finestres.

I si... les maletes, que sempre pesin poc.

pepa mas gisbert ha dit...

Te entiendo perfectamente, yo también he hecho bastantes mudanzas, algunas voluntarias, otras no tanto, pero todas tienen algo de pesado por el abandono y algo mágico por la novedad.

¿Agramunt? En mi primera mudanza, mis padres me llevaron a Balaguer, el mundo es un pañuelo.

Una abraçada

rebaixes ha dit...

Crec que cada dia canviem dins i fora de nosaltres. La casa pot ser semblant a la que teniem, nostre caràcter, el nostre geni, la voluntat, que fan que no siguem esrtrictament iguals a la casa que érem ahir.Qui sap si més perfectes...
Anton.

Cris (V/N) ha dit...

*Paco, pues ya ves, qué te voy a contar que no sepas? Saludos para ti también :)
*instints, encara que sembli mentida només m'he mogut en 3 pobles veins sempre.... al menys no he tingut que fer masses km :) Un petó !!
*Ñoco, mirado así, quien fuera caracol.... ains
*Albert, no guardo fotos de quasi cap de les mevess ex-cases.... potser millor així, no tot són bons records :) Gràcies per passar, salutacions!
*Alma, la foto és d'Agramunt, on tenen casa els tiets (vaig ser-hi fa unes setmanes) però jo sempre he estat visquent pel Maresme, millor platja que secà!! Una altra abraçada i un petó gran per a tu :)
*rebaixes, paraules sàvies les teves.... Gràcies per deixarme-les aquí. Salutacions :)

Tati ha dit...

Brutal la fotografia! I el text... bé, jo he viscut a 2 cases de moment, totes dues amb els pares... Tot i que aquest octubre m'independitzo! Els caps de setmana tornaré a casa els pares i per tant tindré com dues cases... però ja tinc ganes de tenir unes claus que siguin de "casa meva"!!

Malena ha dit...

Hola Cris. No he cambiado muchas veces de casa pero las que lo he hecho sé que allí han quedado imágenes y recuerdos míos. Siempre queda algo de nuestra vida.

Gracias por tu visita a mi tintero. Espero conocerte mejor.

Un petó.

rhanya2 ha dit...

Jo també he canviat de casa un munt de vegades. M'agradaria pensar que només m'en falta una, la caseta al bosc que vaig imaginar de petita...
Sempre hi penso, però per ara, em trobo bé on sóc. Sense por, per això.
;)

Anònim ha dit...

Así a botepronto, creo que no llego a tus ocho casas, me quedo por las 7..., no hace mucho escribí algo sobre las mudanzas, tienen un melancólico encanto, los recuerdos empaquetados, los hallazgos inesperados, la esperanza del adonde vas y la sensación inevitable de pérdida, de que algo te dejas entre esas fantasmales paredes sin muebles ni cuadros...

Pero tú lo has dicho, ¿Quién dijo miedo? Siempre queda una más.

Besos.

Jota Ele ha dit...

¡Hola Cris!

Aunque ya te he dado la bienvenida a mi blog y te he agradecido tu amable comentario, aprovecho este momento para hacerlo una vez más.

He estado viendo tu blog con detenimiento y he de confesarte que me encanta. Me gustan tus fotos y, sobre todo, tus vivencias que dejas plasmadas de forma muy entrañable.

Como podrás comprobar, he procedido a hacerme seguidor tuyo y, si no tienes inconveniente, voy a enlazarlo con los míos para poder seguirte puntualmente.

Espero que la casa de la foto de esta entrada no sea la tuya porque, de serlo, necesita un buen arreglo, ¿no crees?

¡Ja, ja, ja, ja!

Un cordial saludo.

Cris (V/N) ha dit...

*Tati, gràcies pel teu comentari, és una molt bona experiència viure sol, ara a més, comences la Uni i també és una vivència ben nova, oi? Moltissima sort i un gran petó :)
*Malena, lo mismo digo, sé bienvenida y gracias por tus palabras, veo, con todos los comentarios que no soy la única "viajera errante", es un consuelo! Un beso :)
*Violette, doncs si, qui no ha somiat amb una bella casa plantada al mig d'un bosc preciós? De totes maneres, jo, com tu, estic enamorada del meu entorn i m'hi sento a gust.... és el més important crec! Un petó i gràcies per la visita!
*Caminante, pues pasaré a repasar ese post, que seguro me aportará cosas interesantes, cada traslado es intenso y se vive de una manera muy distinta dependiendo también de la ilusión que tengas por el cambio! Saludos cordiales :)
*J.L. que alegría me has transmitido contu comentario! Muchas gracias, es un placer tenerte aquí y que te haya gustado lo que has visto, a mí tus fotos me encantan, así que es mutuo el sentimiento! Un abrazo y hasta pronto :)

phantom ha dit...

fantastic!

Araceli Merino ha dit...

Ostres Cris, tant el text com el complement de la imatge (preciosament escaient) m'han deixat una estona pensativa, com crec que li ha passat a tothom que t'ha escrit. Aquest post està ple de sensacions, de records, de canvis, de la mateixa essència de la vida... amb els seus moments bons i d'altres que no ho son tant.

Cris (V/N) ha dit...

*Leonardo, bienvenido y muchas gracias, me alegra que te guste :)
*Araceli, doncs si, exàctament és això.... Suposo que tu també hauras fet les teves mudances, i ja saps tot el que ens "emportem" .... no sempre en una maleta, oi?. Un petó :)

José Ramón ha dit...

Interesante imagen

Un Cordial Saludo desdé Creatividad e imaginación fotos de José Ramón. Saludos

Anònim ha dit...

No saps com t'entenc, però tingues clar que cada cop es porta menys equipatge i hi haurà aquelles petites coses que sempre portaràs, aquelles que sempre guardaràs en un calaix semblant, i les que mai recordaràs, i és que esgota canviar-se de casa, jo ja estic esgotat de fer-ho filla.

Cris (V/N) ha dit...

*José Ramón, bienvenido y gracias por tu comentario :)
*Cesc, tan de bo aquesta vegada no em costi de fer caixes ni de triar què m'enduc o què no.... al menys em vaig mentalitzant, però no és fàcil, no.... Salutacions :)

Josep M. Ferrer ha dit...

Déu n'hi do quants canvis. Només de llegir el text m'agafa de tot! La foto és fantàstica. Aquesta ampolla em suggereix quelcom de decadent ple de records. És una ampolla maca i decadent, és una ampolla que deixes enrere però molt a contracor! Una entrada molt interessant, Cris! Fins una altra!!!

Raúl ha dit...

Funcionmos al rvés decomo funcionan las cebollas. Nosotros no vamos desnudando más (descubriéndonos) cuantas más casas vivimos. Sigiendo esta teoría, tú estás muy cerca de encontrarte.
Sonrío.

Merce ha dit...

Bueno... quiza la primera y la segunda mudanza se hacen emocionantes, pero luego ya termina costando arrancar de un lugar a otro.

La foto es buenisima, buenisima.

Un saludo :)

Cris (V/N) ha dit...

*Josep M. gràcies per passar i pel teu comentari.... la foto la va triar la meva filla, de la carpeta d'Agramunt (on hi tinc família) i em va dir el títol.... el text va sorgir justament dels "records".... i canvis, neteja.... ja m'entens, oi? Fins quan vulguis :)
*Raúl, pues espero que tengas razón, por que la pereza cada vez es mayor :) Gracias por tus palabras y un saludo cordial
*Merce, pues sí, no sabes cuánta pereza.... Me alegra que te guste la foto :) Un abrazo y gracias por pasar!

Josep ha dit...

Ets nòmada?

Belén ha dit...

Te entiendo, yo he pasado muchas mudanzas si...

Besicos

Xavier ha dit...

Gracies per el teu comentari i content de que t’agradi el meu raconet.

Veig que les finestres et motiven ¿ no?.
Soc amant de portes i de finestres. Les finestres per guaitar i deixar-se veure i les portes per gaudir la part mes intima i personal.
M’agrada’t el entrar dins el teu espai, prometo seguir-te.

Agraït.

Cris (V/N) ha dit...

*Josep, doncs, quasi bé :) Tinc ganes de trovar el lloc definitiu, però hi ha les circumstàncies, i aquestes manen.... Salutacions!!
*Belén, gracias por tu comentario. Saber que hay gente que te deja escrito un "te entiendo".... eso llena, palabra : Un beso!
*Xavier, molt benvingut, i gràcies. Espero que et sentis còmode per aquí, i et convido a enviar alguna finestra interessant per a tu a l'altr bloc quan et vingui de gust! Salutacions :)

DooMMasteR ha dit...

Tant de bo el seguent trasllat sigui el definitiu :-)

Un petonàs! I mai tinguis por, que la vida és una aventura!

Cris (V/N) ha dit...

*DooM, espero que ho sigui, ja en tinc ganes, paraula.... Un altre petó per a tu, i por no, mandra o agobio si, però l'empenta no em falta de moment.... :)

Єѕтnoм ha dit...

Anims, reina.
I petons.

Cris (V/N) ha dit...

*€stom, moltes gràcies reina, petons "gordus" :) ja aniré explicant!!!
*Per a tots.... MOLTES GRÀCIES!! Sou fantàstics, de debó :) Petons a dojo!

the dear Zé ha dit...

Não percebo nada, mas me gusta la foto.

Cris (V/N) ha dit...

*Caçador, moito obrigada.... parabens :)

Cris (V/N) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.