25.6.09

Bon dia....

Alguna vegada em llevo abans de que soni el despertador, com avui.... (em sembla que he patit un malson, però no el recordo). Aleshores, descalça, he enfilat cap a la terrassa i m'he trobat amb un principi de dia esplèndit que m'ha robat un esborrany de somriure.... M'he recolzat a la barana i he respirat aire, profunda i lentament .... Hauria d'intentar esvair les teranyines del meu cap, que s'estan fent massa espesses.... -ara que m'hi fixo, també s'haurien de regar una mica els geranis-....
__________________________________________________________
Alguna vez me levanto antes de que suene el despertador, como hoy.... (creo que he sufrido una pesadilla, pero no la recuerdo). Entonces, descalza, he enfilado hacia la terraza y me he encontrado con un principio de día espléndido que me ha robado un boceto de sonrisa.... Me he apoyado en la barandilla y he respirado aire, profunda y lentamente.... Debería intentar desvanecer las telarañas de mi cabeza, que se están haciendo demasiado espesas.... -ahora que me fijo, también se tendrían que regar un poco los geranios-....

14 comentaris:

Naia ha dit...

Que madrugadora niña! Suelen decir que a quien madruga Dios lo ayuda,a ti seguro que lo hace:) Una foto preciosa. Petons guapa!

pepa mas gisbert ha dit...

Les petites coses de la vida, les més importants.

Salutacions

nachocarreras ha dit...

Hola Cris,
Gracias por tu amable visita y comentario. Volveré, con menos "prisas" que hoy, por tu espacio. Lo poco que he visto está muy bien. Nos veremos,
Saludos.

Cris (V/N) ha dit...

*Naia, y tú siempre al pie del cañón.... muxus polita!!
* Alma.... quina gran veritat, i cadascuna d'aquestes petites coses fan un TOT
*Nacho, bienvenido y gracias....

Paco ha dit...

un diá más lleno de luz y de calor.

saludos y gracias por tu comentario.

Cris (V/N) ha dit...

*Paco, gracias a ti por pasar, bienvenido.... enlazo tu página que es una delicia :)

Fran González ha dit...

Curiosas fotos y interesantes textos... buena combinación.. me gusta!! gracias por visitar mi blog!
saludos!

DANI ha dit...

Es un plaer haver nascut fent olor de sal ;))

Petons mariners

Anònim ha dit...

Que suerte..

Cris (V/N) ha dit...

*Fran, me alegro que te guste, vuelve cuando te apetezca.... :)
*Dani, el Mediterrani és el que té, oi?
*Jordim.... me encantan tus relatos.... aquí diríamos que "quina traça que tens!!" :) Gracias por venir...

Josep M. Ferrer ha dit...

Una llum molt maca la de la foto. Déu n'hi do les vistes tan mediterrànies que tens des del balcó!!!

Cris (V/N) ha dit...

* Josep M.....No, no és el meu bacó, què més voldria jo!! Això és d'un hotel fantàstic a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols... un cap de setmana fantàstic.... Jo estic al Maresme, a segona línia de mar.... les meves vistes ni de conya s'assemblen a aquestes :)

Raúl ha dit...

Esa frase final, es sencillamente acertadisima.

Cris (V/N) ha dit...

*Raúl, y real como la vida misma.... menos mal que los geranios son casi eternos, y no necesitan de grandes cosas para regalarnos colores....