1942....

Avui el meu pare marxa a fer el Camí de Santiago, en bicicleta i per quarta vegada (de la primera en ja fa 5 anys). Sempre que pot, i és tot sovint, surt a pedalejar per on sigui.... Amant de les dues rodes, rodamón amb planell i motxilla a l'esquena, aquest és ell. L'admiro molt, per la seva empenta i la seva força de voluntat que m'ha demostrat tantes vegades.... De Roncesvalles a Santiago de Compostela.... Més de 700 quilòmetres per endavant i dues setmanes per re-conèixer noves pedres a la ruta prevista i nous imprevistos que no el faran retornar de ben segur sense el seu segell a La Compostela. Bon viatge i bon Camí....

(Papa: Et desitjo una nova experiència fantàstica.... Tan de bo un dia poguem fer aquest recorregut plegats, tu i jo.... I que t'estimo moltíssim, per ser un home i un pare magnífic.... gràcies per estar sempre tan present.... Diverteix-te molt, d'acord? Ja saps que et trucaré cada dia, oi? -la teva rateta-)

__________________________________________________________

Hoy mi padre se va a hacer el Camino de Santiago, en bicicleta y por cuarta vez (de la primera hace ya 5 años). Siempre que puede, y es muy a menudo, se va a pedalear por donde sea.... Amante de las dos ruedas, "vagamundo" con plano y mochila en la espalda, ese es él. Lo admiro mucho, por su empuje y su fuerza de voluntad que me ha desmostrado tantas veces.... De Roncesvalles a Santiago de Compostela.... Más de 700 quilómetros por delante y dos semanas para re-conocer nuevas piedras en la ruta prevista y nuevos imprevistos que no le harán regresar seguro sin su sello en La Compostela. Feliz viaje, y buen Camino....

Heptagrama....

Tinc un dia gris.... un dia que ni plou ni fa bo, si no tot el contrari.... M'agradaria poder xiular cançons alegres i somriure un pèl, però no en tinc ganes.... Potser m'enfonsaré al sofà, i deixaré que passin les hores, fins que sigui demà.... Saps què faré? Trauré l'heptagrama i composaré mentalment una simfonia que m'animi aquest dijous.... En clau de sol.... que el sol sempre em fa bé.... Posaré una corxera aquí, una fusa allà.... notes blanques i negres.... sense ordre ni concert, per que no en sé de fer música, però me la imagino dins meu.... Avui estic com aquest cel tan tronat.... i si els fils elèctrics em donessin l'espurna que avui em manca, fins i tot podria reaccionar i sabria que no tot està perdut.... Posaré una nota més per si-fa-sol....

Una finestra qualsevol....

Hi han espais que ens aboquen al món exterior.... fora de la tranquil·litat i l'anonimat de casa nostra.... una trista finestra pot ser el contacte amb el carrer, el lloc on traiem el cap per tal de respirar aire fresc, passar estones observant a qui passa per sota de "l'aparador".... Recordo Brujas (la Venècia del nord), una ciutat que em va captivar .... envoltada de canals per navegar-hi i gaudir de l'espectacle de com es poden guarnir finestres exposant nines de porcellana, peluxos i joguines o cortines de ganxet meravelloses.... Un reflex fidel del que et podries trobar de portes endins.... M'imagino qui pot haver posat aquestes flors, o haver cosit la lona blanc-i-blava que tan bé llueix enmig de la majestuosa paret de pedra.... Un raconet petit, quasi discret, que em va cridar l'atenció mentre passejava per un poblet que és de conte de fades.... I, com és la teva finestra?

__________________________________________________________

Hay espacios que nos arrojan al mundo exterior.... fuera de la tranquilidad y el anonimato de nuestra casa.... una triste ventana puede ser el contacto con la calle, el lugar donde sacamos la cabeza para respirar aire fresco, pasar momentos observando al que pasa por debajo "del escaparate".... Recuerdo Brujas (la Venecia del Norte), una ciudad que me cautivó.... rodeada de canales para navegar por ellos y disfrutar del espectáculo de como se pueden adornar ventanas exponiendo muñecas de porcelana, peluches y juguetes o cortinas de ganchillo maravillosas.... Un fiel reflejo de lo que te podrías encontrar de puertas para dentro.... Me imagino quien ha podido haber puesto estas flores, o haber cosido la lona blanquiazul que tan bien luce entre medio de la majestuosa pared de piedra.... Un rinconcito pequeño, casi discreto, que me llamó la atención mientras paseaba por un pueblecito que es de cuento de hadas.... Y, cómo es tu ventana?

Amb la calma....

Des d'els meus 40 he après a viure cada dia com si pugés xino-xano un graó més de l'escala de la vida.... miro cap a baix i puc somriure’m pel que he aconseguit, pel que ja tinc o porto amb mi…. però millor encara és poder pensar en tot el que em resta per arribar.... a on? No tinc pressa, gens ni mica.... enlairar la vista, no veure encara el que hi haurà allà (com si fos una temptadora sorpresa per descobrir....un regal embolicat amb un llacet de color rosa). Que no em manqui barana per descansar i prendre alè si cal.... I beure'm glop a glop, al detall, les setmanes que conformen mesos i anar amunt, amunt.... però amb la calma.... M'agradaria seguir pujant aquesta escala amb tu.... t'hi animes?

__________________________________________________________

Desde mis 40 he aprendido a vivir cada día como si subiera despacito un peldaño más de la escalera de la vida.... miro hacia abajo y puedo sonreírme por lo que he conseguido, por lo que ya tengo o llevo conmigo.... pero mejor todavía es poder pensar en todo lo que me queda para llegar…. a dónde? No tengo prisa, ninguna.... alzar la vista, no ver todavía lo que habrá ahí (como si fuera una tentadora sorpresa por descubrir.... un regalo envuelto con un lacito de color rosa). Que no me falte barandilla para descansar y tomar aliento si es necesario.... Y beberme sorbo a sorbo, al detalle, las semanas que conforman meses e ir arriba, arriba.... pero con la calma.... Me gustaría seguir subiendo esta escalera contigo.... te animas?

Natura urbana....

Sortir a caminar m'agrada.... simplement passejar. No portar rellotge, ni preocupar-me del temps.... Posar un peu davant de l'altre.... mirar al meu voltant, gaudir dels paisatges verds, de boscos frondosos, caminar per la gespa.... retratar arbres i flors.... relaxar-me sense fer res més.... i anar descalça, si, això si m'agrada de debò.... notar a la planta dels peus l'escalfor de la sorra de platja, mentre miro el meu Mediterrani.... i perdre'm entre el meravellós cel de "casa meva".... Però, un tresor, com aquesta mala herba abraçada per unes rajoles, em fa pensar en les petites coses que ens perdem de vegades per no mirar una mica més enllà.... Oi que m'entens?
__________________________________________________________
Salir a caminar me gusta.... símplemente pasear. No llevar reloj, ni preocuparme del tiempo.... Poner un pie delante del otro.... mirar a mi alrededor, disfrutar de los paisajes verdes, de bosques frondosos, caminar por el cesped.... retratar árboles y flores.... relajarme sin hacer nada más.... e ir descalza, sí, eso si me gusta de veras.... notar en la planta de los pies el calor de la arena de playa, mientras miro mi Mediterráneo.... y perderme entre el maravilloso cielo de "mi casa" .... Pero, un tesoro, como esta mala yerba abrazada por unas baldosas, me hace pensar en las pequeñas cosas que nos perdemos a veces por no mirar un poco más allá.... Verdad que me entiendes?

Records....

Els meus avis tenien una casa amb eixida i safareig.... la iaia Adela rentava la roba a mà, quan encara no hi havia màquines que ho fessin.... Treia al pati els llençols i les coixineres.... els deixava en remull allà, al gran safareig.... A l'estiu, el meu germà i jo fèiem d'ell la nostra piscina particular.... Recordo que l'àvia deixava cubells d'aigua a assolellar i quan tornàvem de la platja dels pescadors ens hi banyàvem (per treure la sal de mar, deia) .... Mentrestant, l'avi Manel assegut a una cadira, escoltava música en un vell transistor.... portava samarreta de tirants, blanca o blau cel, prenia bitter kas i feia olor de Brummel.... Llegia sempre el TP.... Cap als volts del migdia, per la finestra de la cuina, sortia l'aroma del conill a la brasa, amb "all-i-oli negat", com cada diumenge.... I els llençols s'assecaven amb l'aire càlid de la tarda, ben blancs i polits....

Una foto....

No és només bonic el lloc concret que vas a visitar (aquell que sempre surt als rètols de les ciutats, a les guies dels viatgers i que tothom et recomana).... De vegades, el camí que t'hi porta, el que va donant-te l'avís de que vas a veure quelcom especial, també té el seu encant i fa que augmenti l' ànsia d'arribar-hi... Pot embadalir-te trepitjat el terra que et durà al teu destí.... Saps que al final et trobaràs un indret, en aquest cas absolutament fantàstic, com és Cabo da Roca.... amb el seu far, els seus penya-segats i l'oceà immens al teu davant.... El dia va acompanyar i vam poder veure el sol reflectit sota les nostres passes.... enlluernador.... banyant-se en un bassal en mig d'una via empedrada.... assecant l'aigua estancada que un ruixat potser va deixar ahir.... Fem una foto?
_________________________________________________________
No es sólo bonito el lugar concreto que vas a visitar (aquel que siempre sale en los rótulos de las ciudades, en las guías de los viajeros y el que todo el mundo te recomienda).... A veces, el camino que te lleva, el que va dándote el aviso de que vas a ver algo especial, también tiene su encanto y hace que aumente el ansia de llegar... Puede embelesarte pisar el suelo que te llevará a tu destino.... Sabes que al final encontrarás un sitio, en este caso absolutamente fantástico, como es Cabo da Roca.... con su faro, sus acantilados y el océano inmenso ante ti.... El día acompañó y pudimos ver el sol reflejado bajo nuestros pasos.... deslumbrante.... bañándose en un charco en medio de una vía empedrada.... secando el agua estancada que un chaparrón quizás dejó ayer.... Hacemos una foto?

Vols seure?....

Mitja tarda, a la ribera del Tamesis.... "Mira, aquí tenim una taula buida, vols seure i fem un cafè?.... acosta't una mica més.... vull tenir-te més a prop, beure'm els teus ulls.... (m'agrada tant com em mires i somrius....) La gent ens envolta, però sembla que només existim nosaltres.... no vull que aquest dia s'acabi.... M'encanta com es reflexa el sol en les llambordes d'aquell carrer, sembla un mirall.... Per cert, has vist el color tan bonic d'aquestes flors? No m'hi havia fixa't, i tu?.... "
__________________________________________________________
Media tarde, en la ribera del Tamesis.... "Mira, aquí tenemos una mesa vacía, quieres sentarte y tomamos un café? .... acércate un poco más.... quiero tenerte más cerca, beberme tus ojos.... (me gusta tanto como me miras y sonries....) La gente nos envuelve, pero parece que sólo existamos tú y yo.... no quiero que este día termine.... Me encanta como se refleja el sol en los adoquines de esa calle, parece un espejo.... Por cierto, has visto el color tan bonito de estas flores? No me había fijado, y tú?...."

Regal....

Buscava un banc com aquest, on fes massa temps que ningú s'hi hagués assegut.... On quan la llum del dia s'apagués, es poguessin veure els estels lluint dalt del cel i poder olorar la gespa (ben humida amb la rosada de la nit).... On quedéssim amagats del món i ningú veiés com recolzo el meu cap dolçament al teu pit.... i mentre m'acarones el cabell jo pogués tancar els ulls i sospirar.... Un banc on poder-nos fondre en un.... Fer d'ell el nostre petit racó per a dos, ple de fragàncies que convidéssin a volar junts.... perdre'ns aquí, minuts, hores o només temps.... Compartir rialles, menjar-nos a petons i confessar-nos secrets a cau d'orella.... Vine, asseu-te al meu costat....

T'espero....

Espero que arribi el moment que em vinguis a buscar.... El temps s'ha parat.... Sense tu m'empara només solitud, que m'oprimeix l'ànima.... com el collar que no porto si no m'el poses.... Restaré en quietud, aquí, on m'has deixat.... Esperaré en silenci, al meu racó.... Passa gent, em miren, però ningú em fa una festa que em faci obrir els ulls com tu.... Fa un segon, una noia m'ha fet una foto, com les que em fas de vegades quan estem junts.... Anava acompanyada d'un noi que la feia somriure.... ho he vist de reüll.... volia aixecar-me, moure'm, però no.... les meves ganes són per tu..... i reservaré les poques forces que tinc per quan et vegi aparèixer per al capdavall d'aquest carrer que puja des d'el riu.... No triguis, t'espero....

B/V ells amics....

Saps, amic meu? Quan vius com jo a l'hivern.... quan has deixat la primavera ben lluny, l'estiu ja ha passat de llarg i la tardor és just darrera teu.... Quan pots encara compartir bells records en silenci.... Quan pots romandre quiet, només observant a l'aire fred com fa ballar les fulles dels arbres més verds.... Quan es pot gaudir de la companyia d'algú com tu, en un indret assolellat i a l'esguard d'un mur eixut.... Quan pots dir que ho has aconseguit un dia més, sense treure les mans de les butxaques.... Quan això passa, és quan pots dir, vell amic, que la vida està plena de grans alegries, i que sóc feliç d'estar-me assegut aquí, al teu costat, a les nostres escales.... les de tota la vida....
__________________________________________________________
Sabes, amigo mío? Cuando vives como yo en invierno.... Cuando has dejado la primavera muy lejos, el verano ya pasó de largo y el otoño está justo detrás tuyo.... Cuando puedes todavía compartir bellos recuerdos en silencio.... Cuando puedes permanecer quieto, sólo observando al aire frío como hace bailar a las hojas de los árboles más verdes... Cuando se puede disfrutar de la compañía de alguien como tú, en un lugar soleado y al amparo de un muro reseco.... Cuando puedes decir que lo has conseguido un día más, sin sacar las manos de los bolsillos.... Cuando esto pasa, es cuando puedes decir, viejo amigo, que la vida está llena de grandes alegrías, y que me siento feliz de estar sentado aquí, a tu lado, en nuestras escaleras.... las de toda la vida....

___________________________________________________________

*Annex: Retoc de la fotografia fet el 23-8-10

Calma....

Alguns capvespres tenen una llum especial, ataronjada i groguenca.... Un far és testimoni d'una bella posta de sol a l'Atlàntic.... Les aigües calmes, llueixen serenor, es deixen admirar.... Repòs.... és una imatge que convida a seure en un pedrís i simplement disfrutar-la.... Hi han moments a la nostra existència que només has de contemplar-los per que venen a tu tan sols per fer-te un regal.... (Aquesta foto la vull regalar a certes persones que són i estan al meu costat en moments de tempesta, quan ells mateixos pateixen l'embat de les onades de la vida.... la calma sempre arriba.... tard o d'hora.... Gràcies.)
___________________________________________________
... Hay momentos en nuestra existencia que sólo tienes que contemplarlos por que vienen a ti tan sólo para hacerte un regalo....
(Esta foto la quiero regalar a ciertas personas que están a mi lado en momentos de tormenta, cuando ellos mismos sufren el embate de las olas de la vida... la calma siempre llega.... tarde o temprano.... Gracias.)

Cercant escalfor....

Necessito sentir-me embriagada de sol i omplir-me de llum.... Necessito mirar enlaire i gaudir d'un cel sense núvols grisos.... només aire pur, blau.... Necessito sentir brisa que m'acaroni el rostre i sigui càlida com un petó.... Aleshores, renaixeré, com un brot de primavera, deixant enrera les ombres per les nits que sempre arriben.... que em cals com el respirar.... Vine, abraça'm, necessito escalfor....

Colors de Portugal....

Verd i vermell.... combinació d'un terç de pau que es respirava per arreu, calma, quietud, serenitat.... esperança, que és el seu color.... i dues parts d'energia, intensitat.... el vermell desperta els sentits, la passió, la força, les emocions..... Lisboa és com la seva bandera, en aquest cas penjada en un mur cansat, on unes paraules qüestionen el sentit de néixer .... una frase impactant, al bell mig, com un símbol, que reclamava atenció en una composició cromàtica perfecta....

_______________________________________________________

Verde y rojo.... combinación de un tercio de paz que se respiraba por doquier, calma, quietud, serenidad.... esperanza, que es su color.... y dos partes de energía, intensidad.... el rojo despierta los sentidos, la pasión, la fuerza, las emociones.... Lisboa es como su bandera, en este caso colgada de un muro cansado, donde unas palabras cuestionan el sentido de nacer.... una frase impactante, en su centro, como un símbolo, que reclamaba atención en una composición cromática perfecta....

Al meu cor hi fa sol...

De vegades plou al cor

i no saps ben bé per què.

De vegades plou i fa sol,

plou i no vol ploure però plou.

Plou en el teu cor i prou,

sense pressa ni repòs.

De vegades plou i no fa fang.

Plou sense llamps i sense trons.

I l'ànima fuig com un gos xop

que no troba aixopluc enlloc.

De vegades plou sense fer enrenou,

plou i plou i plou al cor.

I hi ha llenya al foc i tall al plat,

i entre els llençols dorm un somni grat.

Però res d'això és prou,

quan vol ploure,

plou i plou i plou

i plou al cor.
(Joan Manuel Serrat - Plou al cor -Mô)

Descobridors....

Lisboa, ciutat encisadora, plena de monuments per gaudir-los amb els cinc sentits .... Un capvespre fred de gener em va traslladar a la època dels grans viatges, de les partides vers llocs desconeguts, dels somnis per realitzar, de les inquietuds pel saber i el conèixer, de l'immens blau de l'oceà.... Vaig descobrir, com els grans navegants i aventurers de la història, que hi ha un altre cel a l'altra banda del meu món, i és el mateix per a tots dos....
_______________________________________________________
Lisboa, ciudad encantadora, repleta de monumentos para disfrutarlos con los cinco sentidos.... Un atardecer frio de enero me trasladó a la época de los grandes viajes, de las partidas hacia lugares desconocidos, de los sueños por realizar, de las inquietudes por el saber y el conocer, del inmenso azul del océano.... Descubrí, como los grandes navegantes y aventureros de la historia, que hay otro cielo al otro lado de mi mundo, y es el mismo para los dos....

Plaer....

Una plaça gran, buida de tot, plena de res.... silenciosa... Una estàtua de bronze i granit (freda i altiva) observa, com jo, l'escalfor del beijo que arriba.... llavis besant-se, mans a les galtes i dos cossos en comunió. El plaer de "malgastar" el temps sense fer res.... només de mirar-se i sentir-se.... I jo, allà, voyeur d'excepció d'un instant màgic, que donava la vida a aquelles quatre escales....

"Més racons"

Postals.... en una botiga qualsevol.... retalls d'una ciutat, racons i més racons.... Enviar 4 lletres ("paraules d'amor, senzilles i tendres....) Sempre arriben després que ja sigui a casa, que és on sempre vull retornar. Viatjar, caminar al teu costat, descobrir noves costums i fer-les meves, aprendre paraules tan boniques com beijo, fado o moito obrigada.... fer fotos, de raconets interessants.... m'agraden els racons....

________________________________________________________

Postales.... en una tienda cualquiera.... retales de una ciudad, rincones y más rincones.... Enviar 4 letras ("paraules d'amor, senzilles i tendres....) Siempre llegan después de que ya esté en casa, que es donde siempre quiero regresar. Viajar, caminar a tu lado, descubrir nuevas costumbres y hacerlas mías, aprender palabras tan bonitas como beijo, fado o moito obrigada.... hacer fotos, de rinconcitos interesantes.... me gustan los rincones....

"Un altre cel"

Per terra, el mar i per sostre, el cel.... un altre cel, d'una altra ciutat.... enlairar els ulls i veure núvols.... fusió de bells tons, com una simbiosi perfecta.... cotó de caramel banyat en un mar de cel blau.... enlairar una mà i pensar en tastar-ne un trocet.... (segur que tindria el gust d'un petó teu) .... vull descobrir més cels com aquest, on, si t'hi capbusses, hi pots trobar regals insospitats.... ens veu algú?.... Qui sap....

Otro cielo

No existe esponja para lavar el cielo

pero aunque pudieras enjabonarlo

y luego echarle baldes y baldes de mar

y colgarlo al sol para que se seque

siempre faltaría el pájaro en silencio.

No existen métodos para tocar el cielo

pero aunque te estiraras como una palma

y lograras rozarlo en tus delirios

y supieras al fin como es al tacto

siempre te faltaría la nube de algodón.

No existe un puente para cruzar el cielo

pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla

a fuerza de memoria y pronósticos

y comprobaras que no es tan difícil

siempre te faltaría el pino del crepúsculo.

Eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo,

aunque sea impetuoso y desgarrado,

en cambio cuando llegue al que te pertenece

no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar

pero estarán el pájaro y la nube y el pino.

(M.Benedetti)

"Tempus Fugit"

Una ciutat absolutament deliciosa, plena de contrastos, vella, antiga, trencada.... fantàstica!! colors dolços, aroma de bodegues i de vinho verde.... un cel indefinit, rotund.... dues vides al damunt la pedra freda d'una muralla, observadores del pas del temps en un indret on als rellotges li manquen manetes.... "Tempus fugit" .... El temps vola, però no a Oporto.
__________________________________________________________
Una ciudad absolutamente deliciosa, llena de contrastes, vieja, antigua, rota.... fantástica!! colores dulzones, aroma de bodegas y de vinho verde.... un cielo indefinido, rotundo.... dos vidas en lo alto de la piedra fría de una muralla, observadoras del paso el tiempo en un lugar donde los relojes carecen de manecillas.... "Tempus fugit".... El tiempo vuela, pero no en Oporto.

Onde a terra acaba e o mar comença....

"Allà on la terra acaba i el mar comença" .... Així descrivia el poeta Luís de Camões aquest lloc increïble. El punt més occidental del continent Europeu. Viatge en bus, ulleres de sol, menjar castanyes calentes, i poder constatar, per fi, que la terra és rodona.... una corba inabastable als ulls, un far desafiant l'Atlàntic i el blau per a arreu.... m'agrada el blau.... m'agrades tu....

_________________________________________________________

"Allí donde la tierra acaba y el mar comienza".... Así describía el poeta Luís de Camões este sitio increíble. El punto más occidental del continente Europeo. Viaje en bus, gafas de sol, comer castañas calientes, y poder constatar, por fin, que la tierra es redonda.... una curva inabarcable a la vista, un faro desafiando al Atlántico y el azul por doquier.... me gusta el azul.... me gustas tú....

Mirall

Al costat de la Torre de Londres i de la Tower Bridge .... Un dia intens de passejades interminables, rialles, peus cansats i ment desperta.... a l'acabar la tarda, el sol es ponia, deixant aquest "mirall" sota les meves passes....

_________________________________

Al lado de la Torre de Londres y de la Tower Bridge.... Un día intenso de paseos interminables, risas, pies cansados y mente despierta.... al terminar la tarde, el sol se ponía, dejando este "espejo" bajo mis pasos....

40 segons

Un tramvia a Lisboa.... una ascensió ràpida, massa ràpida. Una pujada o baixada impossible.... falta molt per arribar? 40 segons.... més o menys.

__________________________________________________________

Un tranvía en Lisboa... una ascensión rápida, demasiado rápida. Una subida o bajada imposible.... falta mucho para llegar? 40 segundos.... más o menos.

Hi ha coses que no puc canviar, però la primera entrada del bloc si....