21.5.09

Natura urbana....

Sortir a caminar m'agrada.... simplement passejar. No portar rellotge, ni preocupar-me del temps.... Posar un peu davant de l'altre.... mirar al meu voltant, gaudir dels paisatges verds, de boscos frondosos, caminar per la gespa.... retratar arbres i flors.... relaxar-me sense fer res més.... i anar descalça, si, això si m'agrada de debò.... notar a la planta dels peus l'escalfor de la sorra de platja, mentre miro el meu Mediterrani.... i perdre'm entre el meravellós cel de "casa meva".... Però, un tresor, com aquesta mala herba abraçada per unes rajoles, em fa pensar en les petites coses que ens perdem de vegades per no mirar una mica més enllà.... Oi que m'entens?
__________________________________________________________
Salir a caminar me gusta.... símplemente pasear. No llevar reloj, ni preocuparme del tiempo.... Poner un pie delante del otro.... mirar a mi alrededor, disfrutar de los paisajes verdes, de bosques frondosos, caminar por el cesped.... retratar árboles y flores.... relajarme sin hacer nada más.... e ir descalza, sí, eso si me gusta de veras.... notar en la planta de los pies el calor de la arena de playa, mientras miro mi Mediterráneo.... y perderme entre el maravilloso cielo de "mi casa" .... Pero, un tesoro, como esta mala yerba abrazada por unas baldosas, me hace pensar en las pequeñas cosas que nos perdemos a veces por no mirar un poco más allá.... Verdad que me entiendes?

12 comentaris:

Imogen ha dit...

He descobert el blog perque has comentat al meu i...he flipat amb les fotos, que boniques que son.
Ara ja t'he fitxat al Google reader, jejeje
Bye!

Anònim ha dit...

Me encanta tu blog,tus fotos y tus comentarios a ellas. Las que entiendo sobretodo y las que no....me imagino el sentimiento. Precioso blog,sigue asi. Besos.

Raúl ha dit...

Sucede también cuando de repente, caminando por una calle que recorremos diariamente, alzamos la vista y descubrimos en las ventanas, en los balcones, y en las fachadas, detalles de vida que nos habían pasado desapercibidos hasta ese momento.
Un saludo.

antonio ha dit...

VUELVO
ESPERO LEERTE MAS
NO TE VOTE AL TOP CATALA, NO LO NECESITAS.

js ha dit...

muy hermosas fotos, me gustaria saber catalán... salute!

erker ha dit...

hermoso blog y apasionantes palabras... aqui en mi buenos aires tambie hay mucho para ver mas alla de la vision...
te sigi a partir de ahora, visitame... ojocalle.blogspot.com
besos

Servando ha dit...

Great shot!

Cris (V/N) ha dit...

*Servando, muchas gracias, bienvenido, and thank you so much :)

Maria Rosa Ferré ha dit...

Entenc el que dius perquè a mi tambè m'agrada caminar, mirant al terra i al cel i descobrir allò que mai es veu, com aquesta petita herba que s'ha fet un forat per treure el cap. Gràcies per plsmar les petites coses de cada dia.
M.Rosa

Cris (V/N) ha dit...

*M.Rosa, moltíssimes gràcies i benvinguda al V/N.... espero que compartim més aficions.... Gràcies pel teu comentari, i un petó :)

fanal blau ha dit...

t'entenc! :)

bonica foto!
Gràcies, Cris!

imago ha dit...

Jjajaja! Què fort! Doncs si, depen com les miris, però veig que al final tots acabem passant per allà mateix.

Gràcies per la visita i el comentaris!