15.6.12

Pecat original....


I la poma pensà: Mossega'm!


21.5.12

19.4.12

Realitat....

"La vida no és de color de rosa "

15.4.12

Abril...



Aquest mes fa 3 anys que vaig obrir el blog.... El tinc ben parat, des de fa mesos, però em negava a tancar-lo (sentimental que és una). No recordo ni massa bé com van alguns dels botons que estan per aquí, però ahir s'em va tornar a despertat el cuquet. Una trobada de blocaires a Barcelona en té "la culpa". Ahir va ser una gran nit, plena d'emocions, de somriues, de trobades i retrobades, un nit d'aquelles de guardar a la memòria com una nit preciosa. A més d'agraïr a tothom que hi va ser i que ho va fer possible, m'ha servit també per intentar fer les paus amb aquest espai que tantes satisfaccions m'ha donat en aquests anys. No sé ben bé de quina manera m'hi reconciliaré, però em trobo predisposada i això és suficient. És com voler trobar la sortida del Metro -jo, que sóc de poble- Em costarà potser una mica, però la trobaré!

4.8.11

15 anys....


Els teus ulls són el meu TOT...
El teu somriure és la meva vida,
la meva vida ETS TU!!!!!
-Per molts anys, Princeseta MEVA-

30.5.11

Exposició....





M'encanta poder compartir amb els qui passeu per aquí, el que serà el cartell de la meva primera exposició de fotografia, tot i que encara s'ha d'acabar. La inauguraré la propera setmana. Serà una mostra de 15 imatges, fetes un cap de setmana de març a París. Un treball fet sense massa pretensions, però sí amb molta il·lusió. He fet un curs d'iniciació a la fotografia en aquest temps, he treballat molt en les fotos que exposaré, he dubtat molt en quines posar i quines no (encara dubto....) i, tot i que el local que no és cap galeria d'art, estic molt contenta de que m'hagin dit que si.




25.4.11

Enyor.... de bloc


Hola,

t'escric només 4 paraules,

ja saps que sempre és un vist i no vist, oi?

Disculpa'm per no venir sovint i

per no visitar-te com abans.

Estic bé. Espero que tu també.

Tornaré aviat -ho sé-

Estic enyorada, la foto t'ho dirà.

Un petó i un somriure.

Cris (V/N)

23.12.10

A tots i totes... Molt Bones Festes!



Tants desitjos de prosperitat....
la tendresa es fa provisional.


Tan de bo tot això fos real
i es quedés aquí,


molt més enllà de Nadal.

"Cançó de Nadal" -Sau-

29.9.10

B/N....


De sempre m'ha agradat en la fotografia el blanc i negre (B/N). Trobo que li dona una visió a una imatge molt més intimista. Evidentment hi ha racons de món que llueixen molt més en tot el seu esplendor d'espectre de colors.
El nom del meu bloc és en homenatge a aquest tipus d'imatge "monocrom" que tant em fascina, un joc de paraules entre el B/N i el V/N (Vist i no Vist....).
He pensat en preparar una petita exposició de fotografies que m'agradin, i posar-les en color i blanc i negre al mateix post per saber quina agrada més, m'ajudaria per tal de preparar un projecte que em volta pel cap.
Voldríeu opinar si us agradaria gaudir d'una doble visió tan diferent? Gràcies per endavant!

13.9.10

Provant, 1, 2 ....3!



POST refet....
Volia provar com quedava una fotografia en un tamany més gran al bloc, però, m'hauré de "barallar" una mica més amb la plantilla, el resultat, que m'ha fet adonar en XeXu, no ha sigut l'esperat: la fotografia havia sortit retallada, doncs res, seguiré provant.... o no :) Gràcies de totes maneres, aprofito i deixo una fotografia que m'agrada especialment.

* PD: Gracias Mª Ángeles, José.... al fin lo probé!

3.9.10

Tot depèn....



En este mundo traidor
nada es verdad ni mentira;
todo es según el color
del cristal con que se mira.

(Campoamor)

2.9.10

42....



Avui....


és el meu aniversari !!!!





23.8.10

Gisela....


La meva primera sessió de Retrat d'Estudi, amb una model d'excepció, la Gisela, un bombonet de 14 mesos que va posar com una professional per un grup de fotògrafs amateurs com jo durant quasi bé 2 hores. Una tarda magnífica per tal d'aprendre a fer fotos en un espai tancat, amb focus, amb teoria i pràctica, què més es pot demanar?. I com per mostra un botó, millor que un aquí en deixo dos, què us semblen les fotografies?
_________________________________________
Mi primera sesión de Retrato de Estudio, con una modelo de excepción, Gisela, un bomboncito de 14 meses que posó como una profesional para un grupo de fotógrafos amateurs como yo durante casi dos horas. Una tarde magnífica para aprender a hacer fotos en un espacio cerrado, con focos, con teoría y práctica, qué más se puede pedir? Y como para muestra un botó, mejor que uno aquí dejo dos, què os parecen las fotografías?

18.8.10

Miluji tě....



I, de sobte, el capvespre s'ens va tenyir color de brasa encesa.... com el meu cor.


(Dëkuji)



Afgreki’ - Aku mencintaimu - Aloha i’a au oe - Ana Behebak - Ani o’he’vet ot’cha - Aš tave myliu - Ay Ayatenka - Bahibak - Cara 'ch - Dangsinul saranghee yo - Dusted daram - Ég elska þig - Ek is lief vir jou - Em ye^u anh - Es mīlu tevi - Eu te amo - Goa ai li - I love you - Ich liebe dich - Ik hou van je - Inħobbok - Is tú mo ghrá - Jag älskar dig - Je t’aime - Kanbhik - Kimi o ai shiteru - Kocham ciebie - Ljubim te - Ma armastan sind - Mahal kita - Maite zaitut - Mi aime jou - Mi amas vin - Milujem ťa - Miluji tě - Mwen renmen ou - Na Momoot ako sa imo - Nagligivaget - Nakupenda - Ne mohotatse - Ngo ai nong - Ngo oi ney - Noqa munani - Obicham te - Ohibouk - Quérote - Rakastan sinua - Sâ'ayapo - Seni seviyorum - Szeretlek - T’estimo - Ta gra agam ort - Taim i’ ngra leat - Tave myliu - Te dua - Te iubesc - Te kamelo - Te quero - Te vullc - Techihhila - Ti voglio bene - Tôi yêu bạn - Unë të dua - Volim te - Vos amo - Wo ai ni - Ya vas liubliu - Yes kez si’rumem - Σ 'αγαπώ - Волим те - Обичам те - Те сакам - Я люблю тебя - Ես քեզ սիրում եմ - אני אוהב אותך - أحبك - من شما را دوست دارم - میں آپ سے محبت کرتا - मैं तुमसे प्यार करता - ผมรักคุณ - მე შენ მიყვარხარ - わたしは、あなたを愛しています - 당신을 사랑합니다 - 我愛你-


(y.... Te quiero)

*A més a més:

-Tu mihi solus places (llatí)




8.7.10

Contrallum....

A l'escola us havien fet la vostra cara en cartulina negra?

Aquesta foto m'ha recordat quan era petita i a la guarderia ens feien posar a la paret de perfil i amb una cartulina ens resseguíen la carona per fer-ne un quadre pels pares.

Una nena, mirava ahir vespre -bocabadada- com els Pirates arribaven a la platja de Premià de Mar (estem de Festa Major).... Ja era fosc i la seva cara no la vaig poder captar en una fotografia "robada", però era preciosa, tenia els ulls ben oberts, el pare la duia a braços, com una reina i així la recordaré. Una gran nit, de festa, aigua, somriures i sobretot, ulls de nens radiants de felicitat.... I, els dels grans, també!

23.6.10

Una imatge....



" Si us plau, no tindria un polzim de PAU pel món? "

" Por favor, no tendría una pizca de PAZ para el mundo? "

17.6.10

13 Rue de Blogville: La mare que els va parir!!!

Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image

Hola a tothom! Hoy us parlaré d'uns nens i la mare que els va parir. Resulta que en el bloque del davant de casa, on hi viu toda la fauna que ya conocéis, també hi ha criatures (angelicos, como diu el meu Manolo).

Menuda tropa, per Dios, son como los Zipi y Zape però multiplicat per 3. Hi ha una mena de nena (com un cavallot és, nunca encontrará novio, com no s'arregli una miqueta). Sempre la veo llena de esgarrapadas y moratones, el pelo escaballado y pa postres es culé, tocat els pimientos! Mi Manolo no la soporta, por que es claro, él es periquito (si, què passa?). Doncs la nena, por llamarla de alguna manera, siempre le tira piedras con el tirachinas quan el meu Manolo arriba cansat de currar i mort de gana. Algún dia tindrem un problema, por que se arrejunta amb el seu germà i ja són la peste, eh, y que no sé si són del mismo padre, fíjate tú qué te digo, per que el nen, es pelirrojo, el cap colorao com una pastanaga i encara més trapella que la del Barça, tiene a los vecinos acojonaos, anda que no.

També hay otra nena, germana d'aquests dos d'abans i és más mala que la tiña, mireu quina cara té de no haber roto un plat a la seva vida, oi? Pues No! Es pitjor que un retortijón després de comer munchetas. Un dia em va ficar una cucaracha a la bossa del pa, cuando anava por la calle, menudo susto, yo tonta de mí, que pensaba que quería comerse el crustó!!

Y luego, la pobre mare que els va parir, està prenyada una altra vegada. Es increíble, i per postre, no se sap qui és o són el pare o els pares dels angelitos, segur que aquest sortirà xinès, que parece que haga "cole" de enanos, collons!! Ella els intenta tenir controlados, pero ná que hacer, son monstres per triplicat. En el fondo, la madre que los parió em fa una mica de pena, no sé si llegará a final de mes, y de vegades li donaria un vestido de la meva yaya, o unes espardeñas, porque sempre la veig igual vestida, modelito Penélope Cruz quan va fer la peli aquella de "Tornar", igualica, que no? Uy, ara que miro el reloj veo que comença el Diari de la Patri, hora de descansar una mica, así que fins un altre dia, valen? Ah, i si veieu a aquesta dona o a un dels nens, ja us podéis amagar a algún lloc, son de lo que no hay, palabra de Mari Puri. Estos del Blogville me tienen refrita!!!!!

11.6.10

13 Rue de Blogville: "L'agüeli"

Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image

Bona tarda a todo el mundo, soy la Mari Puri, a hores d'ara ja em coneixeu un poco, no? Hoy os cotillearé d'una agüeli que té la seva casa plena de bichos, de tots els colors i tamanys. Me fa recordar aquell acudit que decía:

-Pues mira, Miguel, que ahora me ha dao por tener cerdos en casa
-En casa?
-Sí, sí, en casa
-Y dónde los tienes?
-Pos en mi cuarto, joé!!
-Uf, que peste, no?
-Que se aguanten!!!!!

Hihihi, es bueno eh? Ara, s'ha de dir con el acentillo del meu pueblo, que es de un grasioso que no te imaginas, mi arma.... Doncs resulta, que l'agüeli aquesta (en la foto que le hice porta la permanente canosa y unas antiparras que li resbalan pel nas) cuida bichos, crec que no té fills ni nietos, perque sempre està més sola que la una. De casa seva i per la finestra sempre sento sorolls, marrameus, crits, ladridos, yo qué sé.... M'enrecordo un dia que el butanero subió tres vegades a su casa, y ella emprenyada, li decía que no tenía bombona, que se largara. Resulta que el seu lloro cridava per la finestra: Butanero, dues al quintooooooooo.... Pobre bitxo, no l'he tornat a veure més, i crec que ellos acabaron en el tribunal. Si és el que dic, hay gente pa too!

Ja aneu veient com se les gasta el vecindario de Blogville que tengo, es pa mear y no echar gota, como dice mi Manolo. Uy, ahora que lo miento, que està a punt d'arribar i encara no està fet el dinar, m'en vaig a la cocina, que hoy comemos ligerito, unes monchetes del ganchillo amb una bona butifarra, ajo-i-oli y olé :)

8.6.10

Fem una partideta?....

Fa molts i molts anys jugava a billar. Al 1991 vaig federar-me i me'n vaig anar a jugar el campionat d'Espanya de Pool bola 8 a Fuengirola (Màlaga). Vaig ser subcampiona de fèmines. Medalla de plata, sortir a T5 de capçalera embocant 2 boles d'una tacada i uns quants calerons a la butxaca, just per pagar l'hotel on em vaig quedar.

És una altra de les meves gran passions, aficions, com li vulgueu dir. Tinc un tac negre preciós, que està tancat al seu fèretre i no té "sabatilla" (la vaig regalar, a algú, com a record.... si em llegeix, espero que la guardi sempre).

Recordo que m'escapava de l'institut per anar a jugar, entrenar, hores i més hores, però era un joc que realment m'apassionava. Quan vaig acabar aquell campionat, no vaig jugar més. Havia d'haver guanyat, era la favorita, però no, els nervis em van traïr i, bé, la resta només la conservo en forma de record medallístic i anècdota per "fardar" amb els amics i coneguts. Ara he recomençat a jugar de nou. Com moltes altres coses, de vegades només s'aparquen, per donar temps a respirar, prendre aire fresc i recomençar.

Ell m'ha posat una moneda a la taula, i jo la he agafat per començar una nova partida -la que em durà a obtenir la medalla d'or de les meves fites, ho sé- però serà medalla compartida, perque el meu "contrincant" és el millor que podia haver trobat.... i la partida durarà molts anys....

Verdad mi Amor? Tú abres....

7.6.10

13 Rue de Blogville: "La Mestressa de la Pensió"

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Holaaa, bon dia! Que he estat afuera, en el pueblo y no he pogut venir fins avui a comentar, así que anem per feina, que tengo que quitar la pols de tota la casa, ay, qué palo! Pues nada, aquí os traigo una afoto de la Mestressa de la pensió pirata que té al seu piset, per que veieu quina mena de bestiar hay por mi urbanización del Blogville. Ah, que soy la Mari Puri, suposo que ja em coneixeu. Pues bien, ésta tipa, que té un nas que s'hauria d'operar, como la Esteban (mira que me gusta esa xicota, eh? quan diu lo del pollo y su Andreíta me meo toa, toa, toa... com el temassu del Jezulín, us recordeu?) resulta que relloga una merda de quartet de planchar o parecido, als pobres que es deixen enredar. les cobra a precio de oro una asquerosa habitació, que m'han dit que fa una peste a cochiquera, que pa qué... Pero mira, ella ben tiesa, tibada y arrogante, va aconssenguint dinerots per tot arreu, i després és més garrepa que el xicot del colmadu (si, el macizorro aquell). Ja he avisado a los Mozos per que vagin a controlar, i li fotin una bona multa, o la metan en la prisión, a ver si així escarmenta, la senyorona... Jo, mira, cada cop que li veig el nas de lloro, tinc ganes de portar-la a la protectora d'animals salvajes, però penso que pobrets, ells (los animalillos del bosque) no en ténen la culpa, verdad? Ale, que m'en vaig a treure la pols, y a poner la ropa a la lavadora, que tants dies fora tengo un trajín, que luego mi Manolo s'emprenya si no està todo limpio, quina cruz, senyor!!

27.5.10

13 Rue de Blogville: El xicot del "Colmadu"

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"


Ale, dijous otra vez, parezco la Milá con un Gran Germà de esos que dan los jueves. Avui us parlaré del xicot del "colmadu", ese que os dije que está güenorro (espero que el meu Manolo no lea això). Aquí li vaig fer una foto amb la tia aquella que s'el vol lligar, la tigresa de vermell, però ell res, només té els ulls pels "eurus" (serà català segur!). Yo no he ido nunca a la botiga que té, per que el meu Manolo vol anar els dissabtes al "carreflús" por que dice que está más barato tot, i com em controla la pasta, pues nada, només passo per l'acera fent veure que paseo i així lo repaso al noi. Tiene un culete más mono que el de Banderas, que ja és dir, oi? M'encanta el llapis que porta a la orella, m'el menjaria, con la oreja incluída. Lástima que sea tan, tan, tan... rarito. No porta anell de "casao", ni se li coneix dona al veïnat, sempre va comptant els diners que porta a la butxaca, un montón de veces, i quan ho fa, somriu, como el "Escruge" ese del cuento. En el fondo me da pena. Ningú que l'esperi a casa, ni un gosset que li digui "guau", pero està tremendo, mira, n'hi han que neixen estrellados. Uis, que tard.... el Diario de la Patri, que comença ja! Au, con Dios. El jueves vengo otra vez, si eso, d'acord? Tinc més fotos de la penya aquesta del Blogville, hihihi, i sé moltes coses de "cotilleus", ya veréis, ya!

24.5.10

Boia....



Tot està tranquil

- com una bassa d'oli -

És felicitat....



_____________________

Boia: Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.

20.5.10

13 Rue de Blogville: La clienta del "Colmadu"

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"


Bona tarda, sóc la Mari Puri, ya me conocéis, no? Ara que todavía no ha comenzado el Diario de la Patri, aprofito i us cuento una cosa que he vist avui al matí. La señora de rojo (a que parece un capote de torero? Es como el de los espontáneos de mi pueblo cuando persiguen a las vaquillas, que no?) doncs resulta que cada dia baja al Colmado a comprar. En realitat, jo crec que vol lligar amb el xicot de la botiga, l'Amo, un home que està como un queso, más mono y más polidet que todas las cosas (está para menjarse'l, eso sí). Ella baja, "vestía pa matá", a les 8 del matí, emperifollada com una mala cosa, i tota coquetuela pone ojos de peix amb suc al Tendero, mentre li demana qualsevol cosa de menjar, però en realidad quiere tirárselo (menuda lagarta, la tengo clichá). La veritat, jo faria el mateix, però el meu Manolo no li semblaria massa bé, hay que entenderle al pobre, es de otra época. Total, que aquest matí, la rubia s'ha posat sombra de ojos de color azul, como si fos culé!!! Però res, el Tendero només té els ulls per la seva balança, debe tener una mena de fixació, pero ni puto caso le hace a la esperpéntica aquesta, compri el que compri.... A éste paso, se queda como la Loli del pueblo, para vestir sants.... Em fa un poco de cosa, eh? Però, què vol amb aquest careto estirat? Uis me voy pitant, que ya están los anuncios de la tele y me voy a repanxingar una mica al sofà. Con Dios y la Virgen, menudo veïnat aquest de Blogville. Ay, Señor, Señor!

18.5.10

Stones....


Una pedra

no impedirà res.

Fem el camí....


(.... junts, a estones, sense pressa)

13.5.10

13 Rue de Blogville: "En Rompetetxus"

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Hola una altra vegada, aquí la Mari Puri, os acordáis de mí? Avui us parlaré d'un veí de l'edifici raro del davant de casa, que li diuen "Rompetetxus" y no entiendo por qué si es más chiquitito que el de la calzada, paraula. ¿Sabéis que un dia s'em va colar al menjador de casa, es va asseure a la silla i em deixa anar amb tota la barra: "Bon dia, Mestressa, què hi ha avui de menú del dia?" Eh, que se quedó tan ancho! Imagineu-vos la meva sorpresa, esclaro, por que ese tipo da yuyu o repelús, això! Porta unes lentes amb uns vidres més gordus que els de la meva besavia (i ella té tots els años del mundo). La veritat és que em fa una mica de pena, todo y que sempre està amb un somriure plogui o nieve. Pobret, crec que va de luto, (cada dia lleva un traje de color negro, en el estiu o en el hivern) y sempre està desorientat, perdut, perdut, i aquell cony de Portera no para de darle con la escombra y de meterle caña (és una bruixa, palabra). Ah! un dia, el dia de la foto que os enseño, por lo visto, es va pujar a l'escala de netejar vidres, pensando que era la de su casa, i els hi vaig fer la foto, per denunciar a la portera por malos tratos pisicológicos (que no sé si se llaman asín, pero jo ho sento decirlo en al Diario de la Patricia moltes veces). Ara lo enviaré a La Vanguardia, que a lo mejor me ponen la foto a la portada de demà, us imagineu? Potser gano un Óscar, como los famosos, hihihi!!! Buenu, que me voy a la cuina, que tengo unos callos amb garbanzos y morcilla al foc (un dinar lleugeret, como siempre), por que cuando llega mi familia a dinar van per feina -dicen los catalans que a la taula y a la cama al primer crit, pero los dichos rimaban, creo, o no?- Ale, que faig tard. Un altre dia us cuento más coses del veinat de Blogville y que Dios y la Verge de Montserrat amparin al Senyor Rompetetxus i le den una mica de pels al cap (es calvo de cojones, mireu la foto!). Señor, com està el patio!

11.5.10

Zorionak.... Naia!!

Naia, Ya sabes que para siempre, no?


De colors són els meus somnis, tot i que ja m’he llevat, i la son no ve a veure'm, quan la lluna s’ha aixecat, salto i salto sobre els núvols, sembla que pugi volar, el meu cor fa pampallugues, i no deixa de ballar. Quan posem els peus enlaire, quan posem el cap per vall, quan et crido a la muntanya, un eco em va contestant, quan et faig amb margarides una polsera de colors, vull mirar-te als ulls i dir-te, que el que sento és això:

T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna i tornar t’estimo jo!



Els meus ulls són com bombetes, els meus llavis riuen fort, no puc amagar el que sento, quan em mires tan d’aprop, ara ja no sé que em passa, el cos m’està tremolant, el meu cor fa pampallugues, i no deixa de ballar. Quan s’uneixen els colors, per fer l’Arc de Sant Martí, quan escrius amb el teu dit, el meu nom en el mirall, diga'm un “calla a la radio”, i escolto aquesta cançó, vull mirar-te als ulls i dir-te, que el que sento és això:

Maite zaitut, maite, maite zaitut
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna i tornar t’estimo jo!



Koloretako ametsak, esna nagoenean, eta ezin loak hartu, gaua iristen denean. Saltoka hasita hegan egiteko gogoa, nire bihotza taupaka aire ertzera doa. Elkarrekin hankaz gora buruz behera jartzean, tunelean sartu eta irrintzika hastean, bitxiloreekin pultsera egin dizudanean,
begietara begira hauxe nahi dizut esan:

Maite zaitut,
maite- maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut. Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut.



Begietako dirdira, irribarrea ahoan, ezin ditut ezkutatu zu ikusterakoan; hanka eta eskuetan,gorputzean, dardara; nire bihotza taupaka aire ertzera doa. Elkarrekin ortzadarra margotu dugunean, ispiluan nire izena idatzi duzunean, irratia piztu eta doinu hau entzutean, begietara begira hauxe nahi dizut esan:

Maite zaitut,
maite-maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut.
Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut.

(Video i Lletra: Takolo, Pirritx eta Porrotx - "Maite Zaitut")

6.5.10

“13, rue de Blogville: La Portera”


"Foto cedida per David P. i arrenjada per Helena B. Gràcies a Cazcarre Image Group

"Hola, em dic Mari Puri, y estoy aprendiendo el català que le llaman. Em perdonareu que no lo escriba com Déu mana, però es que fa casi nada que visc aquí, a Blogville. Encontré un piset divino, i pensava que tot aniria de conya amb los vecinos. Amb els meus, bien, sí, (bien por que només tinc un senyor al pis de arriba y és molt bona gente) però just al davant de casa, hi ha un edificio que parece una casa de putas (perdó, que a veces soy molt brutota, que vinc de família de obreros yo). Bueno, a lo que iba: resulta que hay una tipa que neteja l'edifici aquest, una dona horrorosa, cridanera (se dice asín?) i que els porta a todos los demás vecinos igual de rectes que el pal de la seva escoba. Ella és la Portera, viu en los bajos, i escolto tot els dies las barbaridades que deixa anar per la seva boca (es peor que mi padre, pobriño meu). Es vesteix com el cul, un mal gusto que ni la Pantoja de Puertorrico, que ja és dir, eh?. Yo creo que porta un monyo que és com un perrucot, i no sé si tiene caspa o és que es renta poco, és color de gos com fuig, uix, fa angustia de verlo, eh? Tots els dies es baralla amb uno u otro, que si con los nens petits i la seva mare, critica a tothom, a la abuela que té animalets, o discute con una que té un nas com un lloro (collons, que la oigo desde el otro lado de la acera!), insulta al pobre noi de la botiga per cualquier cosa i, el pitjor, és la trifulca que té cada dia amb un que vive arriba, en el ático, que para joderle, deixa pujar a dalt de l'edifici a grupos de gente empreñaos como monas y que suben como locos, total, por unes facturetes de ná, que es veu que té deudas el chico, com tothom, no? En fi. Algún día cridaré a los "Mozos de la Escuadra" per que me tiene fins als pimientos, qué cruz de dona! Un altre dia os contaré como es la resta de fauna d'aquest edificio, palabra de Mari Puri... Ah, i he escrito una carta a la Ana Rosa Quintana i també al Diario de la Patricia, para que investiguin, hombre ya !!

30.4.10

Rebel·lió a Blogville!!!

EL MEU PENSAMENT DIARI DE LES 7AM:
Apa, som-hi, que ja estan donant pel sac (com sempre!) Que si pujo, que si baixo; que si crido... Que si els nanos fastigosos amb la
mare prenyada (una altra vegada, déu meu senyor l'ampari, cony de dona!); la pudor de bèsties que surt del pis de la iaia aquella que sembla que visqui en una cort; el de dalt de tot que no paga factures ni que el matin (segur que es català); la "millonetis" que em penso que relloga la cutre-habitació als pobres incauts que hi van a parar. Un dia la denunciaré, oh!, i tant que sí, vaja que sí... a més, té un nas que fa por de mirar; no pots deixar-lo de mirar. És com el d'en Depardieu o la Pamela Anderson, que li veus el que li veus, i res més. Quin cansament! Ja m'ho deia la meva pobra mare, al cel sia, que havia d'haver estudiat i ser alguna cosa més a la vida. Com el maromo de la botiga del costat. Aquest paio si que deu fer quartos, sobretot amb la pobra pomposa aquella que sempre estafa, que encara és més cegata que el veí tanoca i tap de bassa que no hi veu tres en un burro! Però es clar, una és ben polideta i ja sembla que hagués nascut amb l'escombra a la mà per treure la merda d'un veïnat que no té cap consideració envers una servidora. Un dia... un dia d'aquests s'enrecordaran de mi! I tant que sí. I faré vaga. I els denunciaré. Colla de porcs salvatges! I per postres, haver d'aguantar-los cada dia a totes hores. Perquè sé el que fan. Ho sé tot i tot d'ells (també sé què fa l'home misteriós que ve de nit -i de vegades a ple dia- amb un sac a l'esquena)... La meva venjança aviat serà apocalíptica, ha, ha, ha! (i, a més, penso el mateix que aquest senyor de la foto, si, si, el que només té dos pels al cap, PENSO EL MATEIX!!!!!!)






26.4.10

Al vent....


Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.

La vida, ens dóna penes,
ja al nàixer és un gran plor.
La vida, pot ser eixe plor.

Però nosaltres,
al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.

(Autor: Raimon "Al vent")

19.4.10

.... (glups)

Gràcies al JoanFer, i al seu espai http://filojoanfer.blogspot.com/ . Voldria mostrar-vos el que m'ha regalat.... És tot un filòsof de la vida, i que per als qui no el conegueu, us recomano que el visiteu, doncs el seu modus de veure les coses, cada cita que posa, per fer reflexionar, fer comentar, o simplement explicar quelcom, et motiva a tornar-hi i envoltar-te de la calma que trasmet "casa seva".... Joan, gràcies per haver escollit al V/N per aquest premi tan dolç i especial. Em comenta que "Les normes d'aquest premi són:

1. Publicar les regles: aquest punt és senzill, copiar i enganxar
2. Posar en dubte les regles i acabar fent el que es desitja: He optat per fer una entrada
3. Entregar-lo a les persones que ho mereixin, segons el vostre criteri: Aquesta part (com sempre) és la més difícil, però aquí van els meus tres (i un, em disculpareu, però té "enxufe")

- Clàudia (la meva Princeseta) Pel seu Bloc: Petits Instants
- XeXu, per que si, per que adoro el seu bloc: Bona Nit i Tapa't
-Barbollaire, pocs blocs són tan dolços com el seu: Un lloc per nosaltres


4. Informar amb un comentari als blocs escollits: Ara mateix ho farè :)
5. Escriure al vostre bloc 5 coses que us agradin: Gaudir dels 5 sentits, estar amb "la meva gent", la fotografia, el teatre i el món blocaire.... (només 5 és poquet, que consti)

*Doncs poc més a dir, ja sabeu a qui "us segueixo", això és "un joc" i adoro els vostres blocs i a vosaltres :)
_________________________

*Me ha hecho un regalo, el amigo JoanFer del blog http://filojoanfer.blogspot.com/ y quería mostrarlo aquí por que me ha parecido un bello detalle por su parte, aunque es complicado el tema de los "premios", bueno, de momento seguiremos las normas y cedo el testigo a 3 blogueros de los que adoro ir a a ver su trabajo. Es tan "sólo" un juego, pero me ha hecho ilusión compartirlo con vosotros, que ya sabéis a quienes os sigo que adoro igual vuestros blogs!
______________________________

Annex de l'1-5-2010

Vull agraïr també a
País Secret la seva deferència per regalar-me el mateix premi (vermella i tot com aquest color, us ho confeso).... No m'ho esperava, però si dir-vos que us recomano visitar "casa seva", un lloc meravellós com la seva propietària, fet amb molt bon gust, bons escrits i caliu humà, què més es pot demanar??
Gràcies preciosa, un sac de petons grans i una forta abraçada :)

Tu sais que moi aussi j'adore ton blog, n'est-ce pas? Merci Beaucoup une autre fois

12.4.10

Embarcant....

Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques.

-"Ítaca" Autor: Konstantínos Kaváfis-

7.4.10

Temps....



Tot és a punt
per si ha de ploure.
Desig de temps....

5.4.10

1 any del V/N....


Un any ja, des de que aquest espai, casa meva-casa vostra, va obrir els seus ulls i va posar tota la intenció en que fos un lloc amable, càlid, on tothom hi tingués cabuda, en tots els idiomes i nacionalitats, per a gent que valora la fotografia d'una persona amateur com jo, gent de "casa nostra" que els hi agrada el que escrius (o no), gent que simplement s'han fet amics i seguidors amb el temps, aquest temps del que sempre parlo.... Aquí, per a celebrar el meu primer Aniversari al món dels blocs, algun apunt sobre la meva persona, coses, objectes molt meus, els llibres, les ulleres, la fotografia, el compromís, l'escriptura, i com no, dues copes de cava per brindar donada l'ocasió amb qui tingui a bé passar per aquí.... Vull agraïr al David el regal d'aquesta foto, per que em coneix, sap el què m'agrada i com m'agrada -sense ell, avui, això, no hagués estat possible- És el seu regal pel primer de molts anys (espero que en siguin molts, de debó).... Estic orgullosa d'haver lluitat contra algunes reticències i/o alguns dubtes, però el temps posa a tohom al seu lloc i a cadascú on ha d'estar.... I jo, estic al meu lloc, on em mereixo (em diuen).... Sóc feliç, molt i molt feliç.... Salut i gràcies, sempre gràcies, per ser i estar :)
____________________________________________

Un año ya, desde que este espacio, mi casa-vuestra casa, abrió sus ojos y puso toda la intención en que fuera un lugar amable, cálido, donde todo el mundo tuviera cabida, en todos los idiomas y nacionalidades, para gente que valora la fotografía de una persona amateur como yo, gente de "casa" que les gusta lo que escribes (o no), gente que simplemente se han hecho amigos y seguidores con el tiempo, este tiempo del que siempre hablo.... Aquí, para celebrar mi primer aniversario en el mundo de los blogs, algún apunte sobre mi persona, cosas, objetos muy míos, los libros, las gafas, la fotografía, el compromiso, la escritura, y como no, dos copas de cava para brindar dada la ocasión con quien tenga a bien pasar por aquí.... Quiero agradecer a David el regalo de esta foto, por que me conoce, sabe lo que me gusta y como me gusta -sin él, hoy, esto no hubiera sido posible- Es su regalo por el primero de muchos años (espero que sean muchos, de verdad).... Estoy orgullosa de haber luchado contra algunas reticencias y/o algunas dudas, pero el tiempo pone a todo el mundo en su sitio y a cada uno donde debe estar.... Y yo, estoy en mi sitio, donde me merezco (me dicen) y soy feliz, muy, muy feliz.... Salud y gracias, siempre gracias, por ser y estar :)
_______________________________________________

Can not you see me you're driving?
- and is just what I do -
No notice how hopelessly I'm lost?
That's why I'm following you ....


29.3.10

Un inici....


Avui la meva filla ha obert un bloc, de fotografia, amb la seva pròpia iniciativa, i també motivada per l'estimació a la natura i els animals.... M'agradaria molt, que passessiu a donar-li una ullada i veure què us sembla "el seu treball" del qual n'estic molt orgullosa -no sabeu quant-

Estéu convidats a la inauguració del bloc de la Key.... (el nom, ja sabem ella i jo per què és)Trobareu alguna "petita coincidència" en el nom del seu espai amb el meu, però són els seus




Ella és la meva princesa, i a qui més m'estimo en aquest món!

25.3.10

A pas de tortuga....

"De mica en mica, em torno a posar en marxa"
-Poc a poc.... sense pressa-

19.3.10

Una mirada....





Va mirar de ple,

fent que s'oblidés el fred.

Globus de colors ....

15.3.10

100....

I pensant que no arribaria, pel "desastre" que molts ja sabeu que va passar, aquí porto una foto digna (crec) d'un nombre tan màgic com és el del post d'avui, el 100!!!! Gràcies a tots als qui ho heu fet possible, amb la vostra LLUM, la vostra alegria, cada comentari vessat al V/N.... cada visita, i cada paraula de suport.... Va per vosaltres, per tota la màgia que teniu i per tot el que valeu. Màgia com la nit valenciana en Falles, que vagis per on vagis et deixa amb la boca oberta, com visitar els vostres blocs, on sempre hi aprenc alguna cosa, per que mai m'oblido que hi ha persones excel·lents al darrere d'una foto, d'un escrit o d'una reflexió.... Sou com aquesta avinguda, doneu llum i escalfor.... sobretot escalfor. I que per molts més, esperem :)
"GRÀCIES un cop més per ser i estar"
_____________________________________________

Y pensando que no llegaría, por el "desastre" que muchos ya sabéis que pasó, aquí traigo una foto digna (creo) de un número tan mágico como es el del post de hoy, el número 100!!!! Gracias a todos lo que lo habéis hecho posible, con vuestra LUZ, vuestra alegría, cada comentario derramado en el V/N.... cada visita y cada palabra de apoyo.... Va por vosotros, por toda la magia que tenéis, por todo lo que valéis. Magia como la noche valenciana en Fallas, que vayas donde vayas te deja con la boca abierta, como visitar vuestros blogs, donde siempre aprendo alguna cosa, por que nunca olvido que hay personas excelentes detrás de una foto, de un escrito o de una reflexión.... Sois como esta avenida, dáis luz y calor.... sobretodo calor. Y que por muchos más, esperemos :)

"GRACIAS una vez más, por ser y estar"
_____________________________________________
*Fotografia feta amb la petita LUMIX.... S'ha portat, eh?
*Fotografía hecha con la pequeña LUMIX.... Se ha portado, eh?

9.3.10

Verd....


Avui en verd
bategava el meu mar.
Cor d'escuma....

8.3.10

Anton....

(Anton, una abraçada sentida, de tot cor.... lamento la mort del teu estimat fill)

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel seu lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perqué sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort....

(Cant de l'enyor - L.Llach)

4.3.10

Premi Sunshine Award....

Des d'el blog de la Mª Ángeles i en Jose del blog http://jcasielles.blogspot.com/ han tingut a bé triar-me per endur-me un PREMI, a mi!!! mare meva :)

"Chicos, sabéis de mi aprecio por vosotros, son muchos meses que visito vuestra casa, así que os doy las GRACIAS aquí también y en mayúsculas por vuestra deferencia y un saco de besos para los dos..... "

*Ara tinc que escollir 12 blocs que m'agradin o que cregui que poden lluïr bé una imatge tan colorida i un premi tan primaveral, i tot i que ja sabeu que us segueixo a molts de vosaltres, per a mi us l'endurieu cadascú dels que passeu per aquí, gràcies per ser-hi :)

*Ahora tengo que escoger 12 blogs que me gusten o que crea que pueden lucir bien una imágen tan colorida y un premio tan primaveral, y aunque ya sabéis que os sigo a muchos de vosotros, , por mí os lo llevaríais cada uno de los que pasáis por aquí, gracies por estar :)


Els 12 blocs/blogs són aquests:

http://estnom.blogspot.com/


*Les "normes" diuen que: Cadascú ha d'escollir 12 blocs pel premi, que s'ha de crear un enllaç al bloc que us ha triat i deixar a cada un d'ells un comentari per que el passin a recollir, res més!


*Las "normas" dicen que: Cada uno tiene que escoger 12 blogs para el premio, que se tiene que crear un enlace al blog que os ha escogido y dejar en cada uno de ellos un comentario para que lo pasen a recoger, nada más!

1.3.10

Des del meu balcó....



Ahir va fer una nit magnífica, amb una lluna plena bellíssima, que em va fer recordar que tots hi estem al seu empar, estem on estem, bé a Catalunya, a Àfrica, Bilbao, Madrid o a les Amèriques.... Deixem que ens il·lumini, que ens mostri la seva llum i que la poguem contemplar des de quelsevol lloc.... Si, com deia a l'anterior post, la lluna riu, no sé de què en realitat, però la miro i també somric, m'agrada veure-la tan lluny i tan aprop al mateix temps.... I excepcionalment, posaré un acudit que m'ha fet recordar el que dic:

- Un nen li pregunta al seu pare: "papà, què està més lluny, Sevilla o la Lluna?" i el pare li contesta: "fillet, tu des d'aquí veus Sevilla?" -

_________________________________

Ayer hizo una noche magnífica, con una luna llena bellísima, que me hizo recordar que todos estamos a su amparo, estemos donde estemos, bien en Cataluña, en África, Bilbao, Madrid, o las Américas.... Dejemos que nos ilumine, que nos muestre su luz y que la podamos contemplar desde cualquier lado.... Sí, como decía en el anterior post, la luna se ríe, no sé de qué en realidad, pero la miro y también sonrío, me gusta verla tan lejos y tan cerca al mismo tiempo.... Y excepcionalmente, pondré un chiste que me ha hecho recordar lo que digo:

- Un niño le pregunta a su padre: "papá, qué está más lejos, Sevilla o la Luna?" y el padre le contesta: "hijito, tú desde aquí ves Sevilla?" -


24.2.10

Lluna de València....


Una estàtua
contempla la foscor.
La lluna riu....
________________________________
(Gràcies al Manel Marqués, aquí hi ha una explicació de l'estàtua)

Si no us fa res, aclariré el misteri de quí és el senyor de la corda al coll. És un dels Burgesos de Calais, un conjunt escultòric de Rodin (si, el del Pensador). L'escultor va fer més d'una còpia i una d'elles s'ha pogut veure recentment a Barcelona (el que no sabia és que també havia anat a València). Té la corda al coll perquè representa un episodi de les guerres de religió de França: una facció assetjava la ciutat de Calais i va anunciar que no arrassaria la ciutat si mitja dotzena de notables de la ciutat es presentavan amb la corda al coll per a ser penjats. Un grup de voluntaris ho va fer i els enemics, impressionats per la seva valentia, els van perdonar.

18.2.10

Ni una ceba més....



Aviat passarà

tot allò que fa plorar....

Plantem somriures?

______________________________________


Gràcies a aquells que estéu a les dures i a les madures, als qui m'aixequeu l'ànim només amb un hola (somrient) bé per telèfon, correu o "in person".... Gràcies "family", Clàudia, Nuria, Naia, Reme, Carol, Manu, Ramon, Carles, Dani, Jose, Laura, Cristi, Mª Jo, Assumpta, Índia, Montse, Mª Ángeles-Jose, Milo, Pili, Mayte, Jorge, Maider, Gustavo, Enrique, Rodrigo, Maria.... i a tots i cadascú que sempre deixeu la vostra per aquí.... o per allà :)

_________________________________________________

"TE QUIERO COMO UN MONTÓN DE MONTONES DE TORTILLAS DE PATATA"

(sin cebolla.... vale?)

12.2.10

Carnestoltes....


A casa meva sempre hi havia hagut aquesta tradició.... Quan erem petits, el meu germà i jo sempre ens disfressavem i anavem a "La Palma" de Teià a divertir-nos, ben macos.... M'ha costat decidir el "mostrari" però allà va: La primera de dalt de tot sóc jo, amb un amiguet, em van fer el vestit a mà (potser tenia 2 anyets), i aquell dia tenia una febrada important.... però, la mama em va donar una aspirineta, i a lluïr, que per alguna cosa havia estat enganxant "lentejuelas" no sé quantes setmanes.... La segona, el meu germà i jo, ell de torero (em matarà quan vegi la foto, ho sé). La tercera era la Tía Carme, que abans es feien unes disfresses fantàstiques. La de Geisha, la meva "Princeseta" (aquesta foto circula en un web de disfresses del món). La del mig sóc jo, galtes ben vermelles, segur que m'ho vaig passar de conya!. La futurista és la meva mare, quan encara no arribava als 20 anys i és de les primeres en B/N colorejades. La Caputxeta, la meva filla altre cop, encara guardem la disfressa. Les dues darreres, els meus pares, guapíssims, més joves, sempre causaven sensació al ball.... La foto on el meu pare surt amb un orinal a la mà, és la que més m'agrada per l'anècdota: li van dir que els homes havien d'anar amb "traje de noche" i ell, que és de la broma, així que s'en hi va anar, jajajaa. En fi, Aquest diumenge ells es disfressen, ja us posaré una foto, per que veieu que hi han tradicions que de vegades es retroben amb els anys.... La meva filla de 13 anys diu que ja no es disfressa, jo tampoc, però els pares, seran altre vegada la sensació del Ball. Bon Carnestoltes a tothom, divertiu-vos molt, eh?

______________________________________

En mi casa siempre había habido esta tradición.... Cuando éramos pequeños, mi hermano y yo siempre nos disfrazábamos e íbamos a "La Palma" de Teià a divertirnos, bien guapos.... Me ha costado decidir el "muestrario" pero ahí va: La primera de arriba de todo soy yo, con un amiguito, me hicieron el traje a mano (quizás tenía 2 añitos), y ese día tenía una fiebre importante .... pero, mamá me dio una aspirinita, y a lucir, que por algo había estado pegando "lentejuelas" no sé cuántas semanas. La segunda, mi hermano y yo, él de torero (me matará cuando vea la foto, lo sé ). La tercera era la Tía Carmen, que antes se hacían unos disfraces fantásticos.... La de Geisha, es mi "princesita " (esta foto circula en una web de disfraces del mundo). La del medio soy yo, mejillas rojas, seguro que me lo pasé de coña!. La futurista es mi madre, cuando aún no llegaba a los 20 años y es de las primeras en B / N coloreadas. Caperucita, mi hija de nuevo, todavía guardamos el disfraz. Las dos últimas, mis padres, guapísimos, más jóvenes, siempre causaban sensación en el baile.... La foto donde mi padre sale con un orinal en la mano, es la que más me gusta por la anécdota: le dijeron que los hombres tenían que ir con "traje de noche " y él, que es de la broma, así acudió, jajajaa. En fin, Este domingo ellos se disfrazan, ya os pondré una foto, para que veáis que hay tradiciones que a veces se reencuentran con los años .... Mi hija, de 13 años, dice que ya no se disfraza, yo tampoco, pero mis padres, serán otra vez la sensación del Baile. Feliz Carnaval a todos, divertiros mucho, vale?

5.2.10

Motivacions....

(sense ordre ni concert)

matinar, madurar, maldir, manar, manifestar, mantenir, maquillar, marcar, marxar, mastegar, mesurar, mencionar, millorar, mentir, merèixer, mirar, modificar, modular, mullar, moldre, molestar, muntar, mossegar, morir, mostrar, motivar, moure, movilitzar, mudar, murmurar, mutil·lar....
_____________________________

madrugar, madurar, maldecir, mandar, manifestar, mantener, maquillar, marcar, marchar, masticar, medir, mencionar, mejorar, mentir, merecer, mirar, modificar, modular, mojar, moler, molestar, montar, morder, morir, mostrar, motivar, mover, movilizar, mudar, murmurar, mutilar....

29.1.10

Darrer instant....


- Ulls que miren -

S'acabà la vida....

....vist i no vist