1.3.10

Des del meu balcó....



Ahir va fer una nit magnífica, amb una lluna plena bellíssima, que em va fer recordar que tots hi estem al seu empar, estem on estem, bé a Catalunya, a Àfrica, Bilbao, Madrid o a les Amèriques.... Deixem que ens il·lumini, que ens mostri la seva llum i que la poguem contemplar des de quelsevol lloc.... Si, com deia a l'anterior post, la lluna riu, no sé de què en realitat, però la miro i també somric, m'agrada veure-la tan lluny i tan aprop al mateix temps.... I excepcionalment, posaré un acudit que m'ha fet recordar el que dic:

- Un nen li pregunta al seu pare: "papà, què està més lluny, Sevilla o la Lluna?" i el pare li contesta: "fillet, tu des d'aquí veus Sevilla?" -

_________________________________

Ayer hizo una noche magnífica, con una luna llena bellísima, que me hizo recordar que todos estamos a su amparo, estemos donde estemos, bien en Cataluña, en África, Bilbao, Madrid, o las Américas.... Dejemos que nos ilumine, que nos muestre su luz y que la podamos contemplar desde cualquier lado.... Sí, como decía en el anterior post, la luna se ríe, no sé de qué en realidad, pero la miro y también sonrío, me gusta verla tan lejos y tan cerca al mismo tiempo.... Y excepcionalmente, pondré un chiste que me ha hecho recordar lo que digo:

- Un niño le pregunta a su padre: "papá, qué está más lejos, Sevilla o la Luna?" y el padre le contesta: "hijito, tú desde aquí ves Sevilla?" -


64 comentaris:

Manel Marqués ha dit...

Jajaja, no el sabia, l'acudit
Jo també vaig mirar la lluna ahir a la nit, però des del meu punt de vista no tenia a mà res més per a fer una foto amb una bonica composicióm, com la teva...

òscar ha dit...

Ahir nit (de veritat, eh!) el nen va cridar-me per sortir al balcó a veure-la. Varem estar-hi una estona i, segur, teniem molt més a la vista la lluna que no pas Sevilla.

PS ha dit...

És ben cert que la lluna sempre, sempre fa companyia, per allunyada que estigui.I és bonic pensar que des d´aqui no veiem Sevilla, però des de Sevilla també veuen la lluna.
M´ha agradat molt la foto, fins i tot les branques de l´arbre semblen més elegants amb la seva resplandor al darrera.

Naia ha dit...

La lluna, té una màgia especial, de vegades al mirar-la ens entra nostàlgia, ens porta records, però .... també ens dóna una calma, almenys a mi. I si a tu, et fa somriure ... ja saps, contemplala, i somriu, que aquests moments, són per gaudir:)
L'acudit, molt bo, eh? Jajajaja no el coneixia jo.
Molts petons maca, i segueix contemplant la lluna:)

Mª Angeles B. ha dit...

Magnifica fotografia, me encanta.

Los troncos en primer plano aun le dan mas belleza....

Cuando veas la luna con esa belleza pidele lo que quieras desde lo mas profundo de tu corazon....

Besos

Enhorabuena por esta belleza de fotografia.

JJMiracle ha dit...

Curiosament, ahir també m'hi vaig fixar, en la lluna. Molt bona, la foto!

sànset i utnoa ha dit...

La lluna ens il•lumina a tots. Mentre que Sevilla encara no...

*Sànset*

TORO SALVAJE ha dit...

El pare hauría estat un excel·lent ministre de foment.

Bonica lluna.
Si.

Petons.

Cris (V/N) ha dit...

*Manel, és molt vell, però a mi m'encanta :) venia "a huevo" que es diu!!M'en alegro que t'hagi agradat la foto, i gràcies per l'ajuda de l'anterior post :) Petons!!

*òscar, veus? els nens són així :) Estava preciosa realment, i feia un reflex al mar diví.... ais.... petons :)

*Pais Secret, moltíssimes gràcies, vaig fer 10 fotos, i aquesta, tot i que en gran està un pèl moguda, és la que més em va cridar l'atenció.... Un petó :)

*Naia, muchas gracias, es la misma que en Bilbo veías tú ayer también.... nos une mucho más que la luna preciosa :) Y el chiste, pues ya sabes, un día pondré uno de "Patxis" :) T'estimo, maite zaitut

*Mª Ángeles y Jose, viniendo de vosotros, maestros, que me halabéis la foto es una delicia, yo creo que está algo movida, sobretodo al hacerla en grande, pero, mira, la noche me confunde :) Besos a los dos y gracias chic@s, como siempre!

*P-CFA, com per no fixar-s'hi, i avui a lluïr el sol, era de preveure, alguns núvols, però ella els apartava tota "coqueta" per tal que l'admiréssim, oi? Un petó gran, gràcies per passar :)

*Sànset, jajajaa, ara m'has fet riure tu :) Gràcies, petons per a tots dos

Cris (V/N) ha dit...

*Toro, els pares de vegades també "fotem" la pota eh? jajajaa, gràcies pel teu comentari, suposo que tú i jo la vam veure damunt de BCN.... :) Un petó!

Molon labe ha dit...

Sense voler trencar l'encant, només dir que la lluna reflexa... no és un focus de llum ella mateixa...

Clidice ha dit...

Una foto molt interessant i si, la lluna ens il·lumina a tothom :) Una abraçada :)

Jordi Casanovas ha dit...

la lluna riu o se'n riu? que no es ben bé el mateix.

Rita ha dit...

La lluna porta uns dies preciosa! :-)

◊ dissident ◊ ha dit...

La lluna té tanta influència sobre nosaltres, que fins i tot pot canviar al potent mar. Jo també sóc un llunatic.

Anònim ha dit...

Molt bo el pare! Esperem que el noi no tingui problemes en la classe de geografia!

Lala ha dit...

Desde tu balcón ves eso?
Juuu, qué maravilla!
Yo es que soy lunática, me gusta la luna aunque no la vea! XD
Y seguramente, la siento también más cercana que Sevilla, por poner un ejemplo, jajajaja!


Un beso


Lala

GAIA ha dit...

La lluna és màgica.
Jo també et podria dir que sento més propera la lluna que Sevilla.
Molt bo l'acudit.
Salut

MIQUEL ANGEL LLOMPART AMELLER ha dit...

Aquesta entrada m'ha agradat especialment per diferents motius:
- la foto és molt xula, els tons aconseguit a la soca dels arbres,i com els núvols difuminen la lluna.
-la lluna en sí, és màgica i pels cáncer especialment, diuen que som un poc llunàtics....
-i per acabar el títol, tenc tota una sèrie de poemes amb aquest títol i tenc un amic que té tota una sèrie de fotografíes amb el mateix títol, m'ha resultat molt curiós veure'l escrit al teu blog.

Una bessada!!!

Cris (V/N) ha dit...

*Molon, tens tota la raó, per això també ho he posat en cursiva, moltes gràcies per l'aclariment :) Un petó lluminós!!

*Clídice, moltes gràcies reina, va ser just ahir la nit, era realment espectacular, però haig de comprar-me un teleobjectiu per "caçar-la" millor i veure el seu somriure :)

*Jordi, riu, no s'en riu, és ben diferent, però no vaig dubtar en posar que reia.... Pots comptar què deu veure per qui baix, eh? :)

*Rita, si, i com no hi han masses núvols, encara la podem veure millor, potser aquesta nit encara és més maca, estaré al cas :) Un petó maca!

*Dissortat, i tant que si, les marees amb la lluna.... A mi m'agrada quan està plena, i minvant.... sobretot a l'estiu, i banyarme a la platja, de nit, amb lluna plena és una de les meves majors satisfaccions (visc a metres de la platja).... Gràcies per passar i comentar, petons, veí.... que per cert, vinc del 12 al 14 a les falles.... Tens el meu correu, si creus que igual ens podem prendre un cafè, m'ho dius, seria un plaer :)

*Albert, jajajaja, l'acudit és dels dolentots, però mira, m'ha fet gràcia posar-lo, li esqueia a la foto :)

*Lala, pues ya somos dos, eh? parece que quieras tocarla con la punta de los dedos y casi rozarla, verdad? Y sí, es desde mi balcón, y mirando a la derecha, veo "mi Mediterráneo".... al ladito ;) No lo cambio por nada. Besos enormes preciosa !!!

*Gaia, jo que em pensava que l'acudit no li faria gràcia a ningú, i ric de pensar que heu rigut al llegir-lo :) M'encanta. Gràcies pel teu comentari, un petó gran i una abraçada!

Mª Angeles B. ha dit...

Es que en gran de no la habia visto.....pero en pequeña queda de lujo.

Besos

Cris (V/N) ha dit...

*Miquel, podria haver estat una gran foto, però si l'augmentes veuràs que està un pèl moguda, però vamos, la lluna tampoc s'estava quieta, eh? jajajaja. Els crancs si, sou llunàtics i tant, però la lluna té alguna cosa que una mica ens captiva a tots en algún moment, oi? Al respecte del títol, dir-te que es clar, la vaig tirar des del meu balcó, però ja saps, balcons, finestres, tot allò que surt a l'exterior m'agrada.... I el teu poemari no el conec, no el tens enlloc per veure'l? Haurem de posar copyrigth al títol o què? jajajaja, besades illenques :) Gràcies com sempre per venir!

Cris (V/N) ha dit...

*MªÁngeles y Jose, verdad que està movidita? pero bueno, en realidad, como no sé si las hace grandes mucha gente o si las clica, da como el "pego" verdad? jajajaja ;) gracias guap@s!!! más besos!

antonio ha dit...

Excelente foto Cris!

Cuando salga la luna
Cuando salga ponte alegre
Y ese traje que me gusta
Que por mi te pones siempre

-Los Puntos-

Jota Ele ha dit...

¡Ah! Pero... La luna que ves en Barcelona, ¿es la misma que vemos en Madrid?

Decía mi padre que nunca me acostaré sin saber algo nuevo.

Como aquella pareja que estaba toa amarteladita en el bando de un parque, de noche, y él le dice a ella.

- Mira María, esa es la luna.

Y ella le contesta toda celosa:

- ¡Uy! Pepe, tu has estado aquí con otra.

La foto desde el teu balcó, me sugiere, una vez ampliada, dos cosas.

La primera es que te metas, porque te vas a mojar y la segunda es que te ha debido coger el foco en el cielo y te ha salido el árbol un poco desenfocado.

Por cierto, el papá del niño tenía toda la razón. Las luna está más cerca que Sevilla. Sobre todo desde Barcelona.

¡Ja, ja, ja, ja!

Besos, belleza.

Sergi ha dit...

Tots estem sota la mateixa lluna, és un pensament que no hauríem d'oblidar mai. I s'ha de reconèixer que ara a l'hivern, les llunes que tenim són immenses, espectaculars. Jo també em quedo embadalit mirant-la. Té poder, la lluna té poder. Més que Sevilla segur.

Carme Rosanas ha dit...

Fa dies que hi ha una lluna fantàstica. I la teva foto també ho és.

Assumpta ha dit...

Ostres, noia!! quina foto tan xula!! :-))

No sé com has conseguit aquest efecte, però jo aniria pensant en buscar una feina molt ben pagada en alguna productora cinematogràfica... He vist la imatge i he vist un fotograma... el començament d'una peli... de por? :-)

L'acudit el sabia però el nen estava a Madrid i preguntava si estaba más cerca la luna o Barcelona (si és que la gent tot ho canvia!! jajaja)

Mireia ha dit...

Una foto genial. No sé que ho fa que la lluna ens cridi tant a tots plegats

joanfer ha dit...

Vaja, sempre havia pensat que la lluna era meva. Però sembla, en contra de la meva voluntat, que l'he de compartir amb massa gent... Mmmm... No sé, no sé. Hauré de parlar seriosament amb ella! ;P
No sé si realment està feta des del teu balcó. Però sigui com sigui, la foto és preciosa i la lluna la veig especialment maca...
Un petonet! ;)

Joana ha dit...

Hipnotitza oi?

Imogen ha dit...

Oh, m'encanta la foto. Jo que soc molt de vampirs...sembla que ara hagués de sortir algú de la foto, o potser un home llop?? a mi m'encanten també les nits amb la lluna ben gran. A vegades quan surto al balcó a fer un piti em quedo mirant les rajoles del terra, totes iluminades

Per cert, l'acudit es molt dolent!!!
petons guapa!

DANI ha dit...

Cris, la foto t'ha quedat genial!! i el texte m'ha recordat la meva filla, que sempre em diu que vol una lluna i una estrella ;)) Si es que son tannt doçament inocents ja ja ja

Petons nocturns

Jordi Tudó ha dit...

Està maquissima la lluna. Avui mateix, sortia d'un camí i la tenia al davant mateix, com si estés damunt del camí impedint el pas...

Salut i sort

www.miradesalvent.blogspot.com

el paseante ha dit...

Sí que era maca la lluna ahir. La vaig veure entre els terrats dels carrers estrets de Gràcia. I què bo l'acudit :-)

Nuria ha dit...

También la miré.... mmmm...la luna...siempre la he utilizado como nexo de unión...algo que podemos ver todos...a la vez. Algo que nos acerca.Hermosa...serena...elegante...espectante.
Por el contrario...las ramas de los árboles, me produden temor...creo que influenciado por algún cuento en el que toman personalidad...y siempre mala.
Hay que ver las cosas que se ven desde tú casa...jajajja. Un beso y te prometo que esa luna será vista desde el mismo punto por las dos en breve. TQ

Rokins ha dit...

Sí a mi també m'agrada contemplar la lluna... i sobretot quan es plena. ... és tan bonica i carregada de simbolisme...
Ptns!

Antoni Illa ha dit...

molt bona imatge, es un dels meus reptes, poder aconseguir capturar una imatge que representi tot el que es la lluna per les persones.
fins aviat

Merce ha dit...

Y que bonita es la luz de la luna, la de cosas que sabra la luna que se traman bajo su magica y bruja luz... :)

La foto es preciosisisisima con un aire de magia :)

El chiste... desde luego mira que pensar que está mas lejos la luna??? hay que ver... estos niños de ahora no saben nada eh?

Biquiñossss

Elfreelang ha dit...

Un apunt deliciós Cris! una lluna bellíssima i un acudit encantador...ho entenc molt bé jo que estic més aprop de la lluna que de la terra de vegades...

ALEX B. ha dit...

Preciosa la foto y el chiste genial.
Anda con el padre....!!!
besos.

El veí de dalt ha dit...

Perdó...estem parlant de la Lluna de València? És que ara hi torno.. ;-)

Raul ha dit...

Jaja, ese no me lo sabía...
La foto es espectacular
besetes

Cristina Alconchel ha dit...

Sempre hem jugat a agafar la lluna, o algú algun cop ens l´han regalada i posada als nostres peus. Extranya?, misteriosa?, llunyana? pot ser si però és innnegable que a tots ens exerceix una influència que no sabriem explicar i a sobra persones com tu CRIS, ens la mostreu en el seu aspecte més artístic. Diu molt aquesta foto, a més a més acompanyada d'un text com el que has escrit, és impossible no rendir-se als seus encants. Felicitacins gateta.

FJavier ha dit...

La lluna ens recorda que és possible mirar al mateix lloc àdhuc estant molt separats, i que algú ens observa a tots i a cadascun, i que és bé aixecar el cap del sòl, i que també som la llum que reflectim...
I Cris ens recorda a la lluna. Gràcies.
-------------
La luna nos recuerda que es posible mirar al mismo lugar aun estando muy separados, y que alguien nos observa a todos y a cada uno, y que es bueno levantar la cabeza del suelo, y que también somos la luz que reflejamos…
Y Cris nos recuerda a la luna.
Gracias.

Unknown ha dit...

A cambio de tu chiste, te cuento yo otro, también de Luna.

Un padre acompaña a su hijo desde Lepe a Huelva, en taxi, de madrugada, y arealizar el examen de ingreso del Bachillerato.
El niño se asoma por la ventanilla del taxi y pregunta.
"Oye papá...esta Luna es la misma de Lepe" ??

El padre, al taxista: "Dese usted la vuerta, que el niño ya está examinao"

Buenas tus reflexiones, me apunto.

Un abrazo Cris,

marta sesé ha dit...

fa dies que em miro la lluna amb calma, em tranquilitza.
i, realment, hi ha dies que es fa mirar amb la seva grandiositat i bellesa.
recordo força bé el primer cop que vaig sentir aquest acudit,
bona entrada Cristina,

salutacions

Anònim ha dit...

Pues sí, la luna nos cubre a todos, aunque planetariamente, sólo a la mitad cada vez..., eso sí, el chiste, con esa lógica tan aplastante, demuestra lo mismo que Alicia en el País de las Maravillas, la lógica es de un absurdo que aplasta.

Eso sí, esta vez con la foto, has estado sublime, me encantan los colores, el juego de sombras, todo. No tengo ni idea de fotografía, ya lo sabrás, pero me encanta.

Besos.

Cris (V/N) ha dit...

*Antonio, gracias, y un "extra" que me regalas que también me ha hecho sonreír :)

*Jota, tu chiste casi es más malo que el mío, que ya es decir, jajajaja, un día de estos aprenderé a manejar el "juguetito" e intentaré que no me pasen éstas cosas de los desenfoques, ésta vez, en pequeño, la foto gana.... Y si, estamos TODOS bajo su mismo manto.... eso de "De Madrid al cielo" sí te lo dejo para ti :) Besotes, y gracias!

*XeXu, i això que "Sevilla tiene un color especial" eh? És una ciutat preciosa, però la lluna té com un imán que ens fa aixecar el coll cap amunt, oi? Un petó!

*Carme, agraïda.... ara ja anirà minvant, però que no deixem de veure-la mai :) Petons preciosa!

*Assumpta, què més voldria jo que saber-ne, dona el pego la foto, només això, pel contrast que si m'encanta, però en gran és una mica "patata", moguts els arbres, però la mandra de treure el trípode, en fi, anirem tocant botons que potser un dia l'encerto :) I l'acudit el pots utilitzar amb la ciutat que vulguis, de fet anava a posar-ne una altra, però mira, a Sevilla li tinc carinyo i bons records! Petons enormes per a tu reina, muasssssssssss :)

Cris (V/N) ha dit...

*Mireia, serà el seu "influjo" que diuen per allà.... no sé, però atrau i molt :) Un petó nina

*JoanFer, et podria donar les coordenades exactes, el meu blacó tampoc és tan gran, però et dono la meva paraula que està feta des d'allà :) I si, l'has de compartir amb la resta dels mortals, ho sento, una abraçada!

*Joana, doncs si nena, i molt.... de vegades massa :) un petó!

*Imogen, quina barra, l'acudit no està tan malament dona, jajajaa.... I jo també surto a fer pitis al balcó, amb o sense lluna, però amb lluna el carrer es veu diferent :) Un petó enorme!

*DANI, moltes gràcies, això és que no la has posat en gran, si no, no diríes el mateix (ais) però l'essència si la he tret i el contrast.... la meva filla em diu: T'estimo fins a dalt del cel i més amunt de les estrelles.... i la Naia em diu que m'estima fins la lluna anar i tornar :) En fi, això és molt eh? :)

Cris (V/N) ha dit...

*Jordi Tudo, benvingut i moltes gràcies pel teu comentari, de vegades la lluna és tan gran que sembla que quasi la toquem amb la punta dels dits, oi? Salutacions ben cordials :)

*Paseante, si fa o no fa la hem vist quasi bé des de "casa nostra".... Gràcia m'encanta, bon lloc, i l'acudit, mira, per donar-li un puntet, i prou :) Petons!

*Nuria, creo que la semana que viene no habrá luna, pero sí te tendré a mi lado, y nos miraremos la de Valencia de nuevo, y las mascletás y las fallas y todo a tu lado.... qué ganas de que llegue el 12 ufffffff.... T'estimo preciosa :)

*rokins, benvinguda al club dels llunàtics doncs :) Un petó!!

*Antoni, doncs espero veure una foto com déu mana (no d'aficcionada com la meva) i poder-la contemplar amb tot el detall que segur la aconsseguiràs :) Gràcies i un petó!

maite ha dit...

no m'extranyaria que sortís un elfo darrera un arbre, jeje,
petons guapa
(em tens abandonada ya te vale!!!)

Cris (V/N) ha dit...

*Merce, pues sí, la verdad es que "esa" noche era realmente espectacular.... Gracias por pasar y te agradezco el comentario como siempre :) Bicos!!

*Elvira, doncs ja en som dues, jajajaja, al menys aquesta la veiem més cops al mes que no pas Sevilla, a no ser que visquis allà, es clar :) Petons!

*ALEX, si te he hecho sonreír es más que suficiente, besos preciosa :)

*Veí, que la lluna de València era al post de baix, no pas aquesta, que és maresmenca i també mediterrània :) M'en vaig a València per les falles la setmana que ve, en tinc unes ganes boges!!! Un gran petó per a tu rei :)

*Raul, pues es un chiste de esos ya "quemadillos" eh? así que me alegro que te haya gustado, pero para fotos chulas las tuyas amigo, que no veas como te las gastas :) Un abrazo y un beso!!

Cris (V/N) ha dit...

*Cristina, la meva Cristi, ets com un bon café, de bon matí, recomfortant per l'ànima.... Sempre em deixes unes paraules sentides, que no saps com t'agraeixo.... de debó, gràcies per estar tan aprop com la lluna :) Petons enormes preciosa!

*Javier, que maco noi, alguns teniu una habilitat per deixar comentaris que els hauria de posar al davant, al mateix post.... Gràcies de debó, i un petó de llunàtica :)

*Jorreto, jajajjaja, si mi chiste era malo el tuyo es muuuuuuuuuucho peor, jajajajaja, pero me ha hecho reír, ais, tremendo! Gracias por pasar, un beso grande :)

*Marta, doncs ja saps, tu que ets fotògrafa mostra'ns el seu somriure, per que el té.... jo no tinc material per arribar més lluny, però m'encantaria veure una lluna teva :) Petons reina, gràcies per venir!

*Caminante, yo tampoco tengo ni idea de fotografía, sólo sé que me encanta hacer fotos, y a veces, suena la flauta por casualidad, o causalidad.... hice una serie de 30-40 y ésta, aunque no es perfecta, me gustó el contraste de colores, pero prefiero seguir aprendiendo siempre :) Gracias, me quedo con las prisas del "conejo" de Alicia.... impaciente seré, no?

*maite, un elfo, no sé, però un mussol m'hagués encantat, fent uhhhhhh uhhhhhhhh allà a una branca, no n'he vist mai cap que no sigui en fotografia.... He passat per casa teva, ja t'explico una mica com està el tema darrerament, però com sempre, gràcies per venir, comentar i deixar-me bon gust :) Un gran petó!

Unknown ha dit...

Ahhhhh, ... la luna y su poderoso influjo. Todos estamos aunque no lo sepamos sometidos a ese influjo.
Qué maravilla que esté así siempre, dispuesta a que la fotografíemos, obsequiándonos con su belleza.
Un beso, Cris!!
Espero que estés ya recuperada.

Paco ha dit...

que buena... tiene algo se siniestro.

saludos

Cris (V/N) ha dit...

*Isabel, hola preciosa, gracias por tu bello comentario, yo voy "tirando", sigo de baja y mañana ya empiezo la rehabilitación para la contractura, así que espero en breve estar como una jabata otra vez :) Besos enormes, artista!

*Paco, sí, algo tiene, será la noche, o las nubes, o la luna? Gracias por pasar, un saludo cordial :)

Єѕтnoм ha dit...

Preciosa foto.
Com tu.

Raúl ha dit...

Atrae y mucho, la luna. Debe de ser porque es la única distracción nocturna de la que si te hartas, no das positivo en un control. Sonrío.

koffee ha dit...

Es fantàstica la foto i el text!.. Aplaudiments a tope. I jo me la vaig perdre, la lluna, es clar que no tinc gaire temps per sortir al balcó.... snif.

Petonets!.

Mª Angeles B. ha dit...

Hola cris!

Pasate por nuestro blog y recoge el premio que te esta esperando.

Besos

assumpta ha dit...

Ooooohhhh!!!!
Quina preciositat de fotografia, excel·lent!
La lluna ja pot estar-te ben agraïda, li has fet treure la seva millor cara hihihi

L'acudit el coneixia, però no el recordava.
Petons Reina.

alfonso ha dit...


Has conseguido un sorprendente resulta al unir la luz fría de la Luna con la calidez de la iluminación reflejada en los árboles.
¿Y tú? No te veo. ¿Estás también en Sevilla?

un beso

CR ____________________________________
LMA

Cris (V/N) ha dit...

*€stom, preciosa tu i el que escrius.... un sac de petons :)

*Raúl.... el mágico influjo de la luna, esté donde estés ;) Besets, gracias por tu "extra"....

*koffee, sempre s'hauria de trobar un minut per gaudir de la bellesa, la que sigui :) petons i relax, gràcies preciosa!

*Mª Ángeles y Jose.... sin palabras, pero GRACIAS de corazón (ya habéis visto lo que he tardado en ponerlo, ná y menos :) aisss, guapos!!) muassssssss

*assumpta, com sempre gràcies, per les paraules que em deixesde suport, i per que t'agrada el que trobes per aquí, un plaer sempre llegirt-te preciosa :) sac de petons grans per a tu!

*Ñoco, jajajjaa, esa es "mi luna", la de mi balcón, en El Maresme lucía así esa noche, cerquita de Barcelona y del Mar.... Gracias por tus palabras, un beso enorme :)