Illes al cel....

Només dimarts i ja tinc ganes de fugir, només una mica, només un temps, petit.... Tancar els ulls i transportar-me a un racó de món, blanc i solitari, on no pensés en res.... Voldria deixar-me gronxar per l'aire, com un globus de colors.... creuar el cel, fent una passa, tranquil·la, sense pressa, sense pressió.... descansar els ulls i només veure en blau.... aigua i núvols.... amb un sol amagat, que deixi passar la justa escalfor per no tenir fred.... Buidar, renovar i tornar a omplir.... Aleshores, em llençaré des d'aquestes illes embastades amb fils de plata, i on s'escolta ben fluixet la música d'un violí.... agafaré aire uns segons i sé que et trobaré a la meva vora quan respiri un altre cop.... Tindràs paciència per mi?