9.6.09

Illes al cel....

Només dimarts i ja tinc ganes de fugir, només una mica, només un temps, petit.... Tancar els ulls i transportar-me a un racó de món, blanc i solitari, on no pensés en res.... Voldria deixar-me gronxar per l'aire, com un globus de colors.... creuar el cel, fent una passa, tranquil·la, sense pressa, sense pressió.... descansar els ulls i només veure en blau.... aigua i núvols.... amb un sol amagat, que deixi passar la justa escalfor per no tenir fred.... Buidar, renovar i tornar a omplir.... Aleshores, em llençaré des d'aquestes illes embastades amb fils de plata, i on s'escolta ben fluixet la música d'un violí.... agafaré aire uns segons i sé que et trobaré a la meva vora quan respiri un altre cop.... Tindràs paciència per mi?

5 comentaris:

Imogen ha dit...

Oh, m'encanten aquestes fotos. Jo acostumo a fer-ne sempre que puc.
Anims, que ja queda poc pel finde!! ;)

jordim ha dit...

Hay días de las semana que sobran...

DooMMasteR ha dit...

Fes, fes, ja t'espero! :P

Bonica foto!

Naia ha dit...

Gràcies,un millon de gràcies pel teu traductor. Aquesta vegada si m'ha estat molt útil,per això ara t'ho escric en catalan (no t'acostumis),és la meva manera de donar-te les gràcies :) Sempre hi ha dias que es vol estar solament,però aquests dias tambien passen,i quan passen,els teus amics de debò,sempre t'esperessin :)

Cris ha dit...

Eres la leche.... ni más ni menos.... un orgull gaudir de la teva amistat Naia, i el més sincer aplaudiment per l'esforç! Petons i ben grossos!!! Zorionak!!!