12.2.10

Carnestoltes....


A casa meva sempre hi havia hagut aquesta tradició.... Quan erem petits, el meu germà i jo sempre ens disfressavem i anavem a "La Palma" de Teià a divertir-nos, ben macos.... M'ha costat decidir el "mostrari" però allà va: La primera de dalt de tot sóc jo, amb un amiguet, em van fer el vestit a mà (potser tenia 2 anyets), i aquell dia tenia una febrada important.... però, la mama em va donar una aspirineta, i a lluïr, que per alguna cosa havia estat enganxant "lentejuelas" no sé quantes setmanes.... La segona, el meu germà i jo, ell de torero (em matarà quan vegi la foto, ho sé). La tercera era la Tía Carme, que abans es feien unes disfresses fantàstiques. La de Geisha, la meva "Princeseta" (aquesta foto circula en un web de disfresses del món). La del mig sóc jo, galtes ben vermelles, segur que m'ho vaig passar de conya!. La futurista és la meva mare, quan encara no arribava als 20 anys i és de les primeres en B/N colorejades. La Caputxeta, la meva filla altre cop, encara guardem la disfressa. Les dues darreres, els meus pares, guapíssims, més joves, sempre causaven sensació al ball.... La foto on el meu pare surt amb un orinal a la mà, és la que més m'agrada per l'anècdota: li van dir que els homes havien d'anar amb "traje de noche" i ell, que és de la broma, així que s'en hi va anar, jajajaa. En fi, Aquest diumenge ells es disfressen, ja us posaré una foto, per que veieu que hi han tradicions que de vegades es retroben amb els anys.... La meva filla de 13 anys diu que ja no es disfressa, jo tampoc, però els pares, seran altre vegada la sensació del Ball. Bon Carnestoltes a tothom, divertiu-vos molt, eh?

______________________________________

En mi casa siempre había habido esta tradición.... Cuando éramos pequeños, mi hermano y yo siempre nos disfrazábamos e íbamos a "La Palma" de Teià a divertirnos, bien guapos.... Me ha costado decidir el "muestrario" pero ahí va: La primera de arriba de todo soy yo, con un amiguito, me hicieron el traje a mano (quizás tenía 2 añitos), y ese día tenía una fiebre importante .... pero, mamá me dio una aspirinita, y a lucir, que por algo había estado pegando "lentejuelas" no sé cuántas semanas. La segunda, mi hermano y yo, él de torero (me matará cuando vea la foto, lo sé ). La tercera era la Tía Carmen, que antes se hacían unos disfraces fantásticos.... La de Geisha, es mi "princesita " (esta foto circula en una web de disfraces del mundo). La del medio soy yo, mejillas rojas, seguro que me lo pasé de coña!. La futurista es mi madre, cuando aún no llegaba a los 20 años y es de las primeras en B / N coloreadas. Caperucita, mi hija de nuevo, todavía guardamos el disfraz. Las dos últimas, mis padres, guapísimos, más jóvenes, siempre causaban sensación en el baile.... La foto donde mi padre sale con un orinal en la mano, es la que más me gusta por la anécdota: le dijeron que los hombres tenían que ir con "traje de noche " y él, que es de la broma, así acudió, jajajaa. En fin, Este domingo ellos se disfrazan, ya os pondré una foto, para que veáis que hay tradiciones que a veces se reencuentran con los años .... Mi hija, de 13 años, dice que ya no se disfraza, yo tampoco, pero mis padres, serán otra vez la sensación del Baile. Feliz Carnaval a todos, divertiros mucho, vale?

63 comentaris:

Naia ha dit...

Ainssssssss, que vaig a dir-te, esteu tots guapisimosssssss.
M'agraden totes, ja de petita eres un Pocholo, donen ganes de menjar-te, nyam. Si el teu germà no t'ha matat, dubto que ho faci ja;)
La teva filla, preciosa, m'encanta, (no surt a la mare), i dels teus pares ..... que vaig a dir, segur que són fantàstics, a més de divins, per tenir una filla com tu i aguantar, jajaja, així que estic segura, que on vagin, causessin sensació, però no només per les seves disfresses, sinó .... per la seva forma de ser:)
I per cert, et podries disfressar, eh?, Que la goma te la prest jo: P.
Petons guapa, t'estimo:)

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, els teus pares, a mi em semblen d'admirar moltíssim, mantenir les ganes i la Il·lusió de els disfresses després d'haver-se disfressat ells i haver-vos disfressat a vosaltres... tants i tants carnavals... en fi que segur que tornaran a ser la sensació del ball- Que conservin molts i molts anys les ganes i la marxeta.

Jo fa tant que no em disfresso, des de petita... sempre m'ha fet mandra. Quina mala cosa, la mandra!

ShaO ha dit...

Me ha encantado la postal porque es lo que te ha quedado; una señora postal llena de buen sabor y recuerdos, que al fin y al cabo es lo que cuenta no? Yo este año me da que solo me voy a dar a los "frixuelos" (una especie de crêpes típicos en mi tierra en estas fechas)porque el disfraz como no sea de oso para resistir el frío!!jajaja.
Disfrutadlo bien y mucho.
Abrazote cielo : )

TORO SALVAJE ha dit...

Que bo.
M'agraden totes, però com la de dalt a l'esquerra cap...
Que bona.

Petons.

Montse ha dit...

Oh! Nosaltres havíem estat molt carnavaleros, però ara ja se'ns ha passat "la dèria"... a veure si trobo i escanejo alguna foto... perquè la veritat és que ens ho havíem passat de conya! Felicita els teus pares, perquè s'ho mereixen :)

Bon Carnaval, reina mora!

Lala ha dit...

La de tu madre futurista es genial!!!
:D
Pero me gustan todas, y todas ahí en conjunto, para tener con un golpe de vista recuerdos variados.
Yo no soy muy festera, la verdad, y no suelo, pero alguna vez sí que me he disfrazado, fuera de cuando era chiqui, que no perdía un año!
:D

Muy simpática entrada.

Que lo pases muy bien y besitos para los papaes, que tienen mucho arte!



Lala

Assumpta ha dit...

Has fet una selecció simpatiquíssima i molt variada, que encara ho fa més interessant i divertit :-) Molt curiós! :-DDD

Ara bé... em deixes que en triï una? ;-) La caputxeta!! Què boniiiica, si us plaaau!! Està maquíssima!!

Striper ha dit...

Uhh jo m'he disfrassat tantes vegades , i no em fa res , i potser aquest any acabi improvisinat una disfressa.

Manel ha dit...

... A la tarda, amb un tros de pa i xocolata a cadascuna de les mans, baixàvem el pendent que desembocava a la riera, adornada ambdós costats d'uns frondosos plàtans al•lèrgics a la primavera. Van envair el centre de la riera, pols sense ciment per a jocs de nens en aquells anys, abans que arribessin les pluges torrencials.
Uns metres més avall, cap al mar, s'obria la pujada de terra que ens portava a l'església, confessió i perdó de no se sap quins pecats a aquella infantil edat.
L'església era freda, amable, magnànima, nua.
Molt a prop, un altre edifici deia la meva atenció, la seva façana assenyalava un any, 1911, potser l'any de la seva construcció. No només els números van cridar la meva atenció, sinó els seus dibuixos, que més tard vaig saber que es deien esgarrifats, emportant la meva atenció el dibuix d'unes mans a banda i banda de l'any.
Allà vaig conèixer a la meva "prima". Quan el monitor em va preguntar qui era la nena amb qui parlava, li vaig contestar sense vacil•lació que era la meva “prima”. A l'any següent i al següent, no vaig tornar a veure a aquesta nena de ulls clars i cabells de blat.
La Palma, majestuosa, vesteix el passeig de la Riera.

Feliç cap de setmana i Carnestoltes.

Mª Angeles B. ha dit...

Pero que guapos todos!

Puesn nada , a pasarlo bien, por aqui no hay mucha tradicion de carnaval y mas con el frio que se espera .

Besos

Carlos ha dit...

Molt bo el remember i les fotos ,per cert amb un aire a portada de national geographic, els records sempre són importants.

Salut i tapeu-vo. ;-)

Anònim ha dit...

Muy divertidas las fotos, Cris. Por cierto, tu hija y tú os parecéis un montón, me parece un pena que las dos vayáis a romper la tradición y no os disfracéis este año..., os queda el fin de semana por delante, así que, a recapacitar.

Besos.

rebaixes ha dit...

El cos empolistrat
de mil maneres
espetega en riures
de disbauxa.
Avui l'esperit
tapa la capsa
que tot l'any usa
i amaga en careta
i en disfressa
la burla hipòcrita,
el humor o la guasa.
............... Anton.
Un recull impressionant,un volgut record,i admirables pares...

JJMiracle ha dit...

Divertides, les fotos! Jo gairebé no m'he disfressat mai, no és una cosa que m'agradi gaire.

◊ dissident ◊ ha dit...

Una nena molt maca tu!!!! Jo avuí també he tingut carnestoltes a l'escola del meu fill. Les disfresses tenen alguna cosa d'especials ;-)

FJavier ha dit...

De alguna manera así nos haces partícipes de la fiesta y eso es muy de agradecer.
Que lo pases tan bien como cuando tenías dos añitos.
------------
D'alguna manera així ens fas partícips de la festa i això és molt d'agrair. Que ho passis tan bé com quan tenies dos añitos.

Sergi ha dit...

Caram amb els teus pares, com s'ho curren. Per què no t'hi animes tu també, si teniu tradició? Si t'agrada passaries una bona estona.

DANI ha dit...

Ja ja ja, a mi les disfresses me les feia la meva avia. Ara tot son princeses i spidermans comprats ;)))

Petons nostalgics

alfonso ha dit...


¡Mira tú donde está mi Tacirupeca Jaro! ¡Que lejos me la habéis llevado!
Voy a esperar por una foto más grande, para come..., para verla mejor.

Petons

CristalRasgado & LaMiradaAusente
________________________________

Rita ha dit...

Molt guapus tots! hehehehe

I tu ja no et disfresses?

BACCD ha dit...

Que bo, Cris! I els teu pare, jajaja, quins acudits! XD

La meva mare em feia sempre les disfresses. I es matava de valent, total per un parell de dies. Però l'afició li podia.

Jo fa molts anys que no em disfresso. Només em maquillo completament la cara si surto amb el meu trasto a veure el Carnestoltes.

Que tinguis molt bon cap de setmana!

Fernando Pagán ha dit...

Hola Cris:
Unos recuerdos muy grandes de la niñez que ahora con el paso de los años saborean nuestros hijos.
Eres tu la que vienes a la quedada de Monserrat? Si es asi nos vemos en la comida y por la tarde.

Jota Ele ha dit...

¡Ja, ja, ja, ja!

Estupenda entrada, Cris. Muy entrañable.

La verdad es que ya apuntabas muy buenas maneras de pequeñita. Eras preciosa. Ahora más, claro.

Y tu princesita, también un bellezón.

¡Y qué decir de tus padres! Lo único, el orinal.

¡Mira que tener que bailar toda la noche con el orinal en la mano...!

Besos.

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Bonito carnaval...

Saludos y un abrazo

vicente ha dit...

Pareix que has tingut grans carnavals, tu i la teua familia.

Passa-ho tu molt bé també aquesta nit? (Quan es? jaja, per a mi es una festa alïena!)

nur ha dit...

Que curiós, jo no he celebrat gaire el carnestoltes. Només recordo dues disfresses: de ben petita, d'infermera, amb una disfressa que va cosir ma mare, i a ja a l'insti de gheisa (una amiga em va deixar la disfressa).

En canvi, m'encantaria anar al Carnaval de Venècia i viure la festa de debò :)

Molt maca la composició que has fet: enhroabona :)

yraya ha dit...

Que fotos más bonitas y que recuerdos, verdad? yo en cambio cuando me he disfrazado de jovencita en Tenerife, no tengo ni una, que pena.
Bon cap de setmana

rhanya2 ha dit...

M'ha encantat el teu collage!!! La teva nena de caputxeta, deliciosa, tu de nena del nord amb manguitos, divina i què dir de la teva mare futurista, la bomba!!
De debò, els teus pares, uns artistes i tu ho havies heretat.
Quina pena que aquest any "no et disfressaràs...."

antonio ha dit...

Hola Cris!
Te ha quedado genial la postal,gracias por compartir tus recuerdos con nosotros.
Saludos!

Joanjo ha dit...

M'has portat un munt de records. Carnestoltes de joventut, disfressant els meus fills,....
La foto que més m'agrada es la de la tieta Carmen. M'has d'explicar com li has donat aquest virat tant autèntic. :)

assumpta ha dit...

Que maco aquest recull, nenaaaaa!!!
M'encantaaaaaaaa!!!

Quants records divertits que s'hi guarden amagats darrere de cada fotografia. Són guapíssimes totes!

La primera que esteu el dos, no té preu. La de la tieta, brutal! la de la geisha, preciosa! La de la teva mare sola uuuaaauuu! La caputxeta molt simpàtica i les dels teus pares... uns cracks!!!

Aaaiiisss, em sap greu d'arribar tard a veure-les!

Un post magnífic!

Un petonet ben dolç, preciosa!
;-)))

koffee ha dit...

Fantástica recopilació!. Disfruteu de la festa malgrat el temps que fa.
Petons.

Elfreelang ha dit...

Excel·lent mirada sobre la infantesa i els carnestoltes...a mi com que es veu que sóc rareta mai m'ha acabat del fer el pes això de disfressar-me...però bon diumenge post carnestoltes!

Cris (V/N) ha dit...

*Naia, mira que eres mala, eh? Así que la goma!! Ya te pillaré ya, jajaja, gracias por tus palabras, te mando un montón de muxus congelados :)

*Carme, abans si cada any de disfresses, però la mandra i el potser que tot té el seu moment, fa que ja ho hagi deixat de practicar.... Potser, com els pares, amb els anys m'hi reenganxi, però, ara per ara, no :) Gràcies i un petó!!

*ShaO, guardame un crêpe de esos, que me lo has puesto en los labios y me lo has quitado!! jajajaa, éste año no hay disfraz, pero ésta tarde voy a hacer fotos a mis padres, y a su grupo de compis, que esos, aunque jubilados, menuda energía gastan! Besos de domingo preciosa :)

*Toro, per a mi també has escollit quasi la millor, la veritat és que ja no es fan disfresses així, tan currades, ara anar als xinos, gastar-se 4 "duros" i au, a lluïr, que el més important és passar-ho bé :) petons grans!

*Arare, doncs tu com jo, i si, felicito i felicitaré als meus pares, que són uns craks, la seva disfressa aquest any, és la canya!!! petons a tu, reina :)

Cris (V/N) ha dit...

*Lala, muchas gracis preciosa, la de mi madre, es verdad, tiene su aquel, eh? pero es que es una artista hija, qué se le va a hacer, yo heredé otras cualidades, jajajjaa, gracias por tu comentario, mogollón de besos para ti, preciosa :)

*Assumta, aquest fotomuntatge-remember, és un petit homenatge a una tradició que quasi bé la tenim perduda.... Mira, la de la caputxeta, és la meva filla, i estava preciosa, i contenta de la vida, el seu somriure ho diu tot, oi? Un gran petó i gràcies per dir la teva :)

*Striper, de vegades és només questió de que t'engresquin, oi? jajajaja, ja m'explicaràs si has caigut a la temptació o no :) Una abraçada de diumenge!!

*Manel, aquest és el nostre Teià, la riera, la palma, l'esglèsia on al 77 hi vaig fer la comunió, la tenda de xuxes.... ais, quins records, eh? Gràcies, m'hi has tornat a fer pensar encara més.... petons enyorats :)

*Mª Ángeles y Jose, pues no tienen años la mayoría de las fotos, ahora sólo continuan con los disfraces mis padres, manda narices, jajajaja, gracias por pasar, como siempre, y un gran beso a los dos, taparos, que hace un frio que pela :)

Cris (V/N) ha dit...

*Carlos, m'en alegro que t'hagi agradat, no en sé fer més de coses d'aquestes, tot i que un dia m'hi poso, escanejo i faré un video recull, que serà la repera, ja veuràs! I gràcies per passar i recontinuar al llapis i paper :) Petons!!

*Caminante, gracias, lo del parecido sí nos lo dicen a menudo, aunque ella dice que yo soy más guapa (mentira, es amor de hija) jajajaja, ayer nos conformamos con cenar juntas una pizza y ver una peli abrazadas, eso estuvo también genial, quizás el próximo año :) Gracias por tus palabras y un abrazo grande!

*rebaixes (Anton), com sempre, amable i encisador, ets un cel, i m'encanta sempre trobar els teus versos a casa meva, t'envio una forta abraçada i els millors desitjos de que la recuperació del teu fill continuii endavant :)

*P-CFA, tu escriu, que això si que s'et dona bé, tens un do, i fas màgiques cadascuna de les teves entrades.... Disfressar-se és el de menys, que no ens manqui l'humor a diari, això si que és importat :) Un petó!!

*Dissortat, gràcies.... Abans, quan havia de disfressar a la nena, em feia pal, de debó, però veure-li la carona després no tenia preu :) ais.... els records, eh? Petons!!

Cris (V/N) ha dit...

*Javier, moltes gràcies, aquest any m'ho he passat bé fent aquest petit i humil homenatge a la família, que s'ho mereix tot :) Una abraçada!!

*XeXu, com tot hi han èpoques, tu bé ho saps, aquest any doncs no ha tocat, a saber el proper, però esl pares és que són de la gresca, del ball i que coi, que els hi agrada, doncs jo els aplaudeixo!! :) Un petó gran per a tu!

*DANI, quanta rao tens, però l'esperit en alguns hi és hi és, potser això és el que compta, no? si, petons enyorats, i tant.... :)

*Ñoco, si te "com".... "ves" a mi tacirupeca jaro.... te da un síncope, jajajaja, nada que ver con la tuya, la mía es una delicia, buena y maravillosa :) Gracias, me hiciste sonreir con tu comentario, besos, artista!

*Fernando, lamentablemente, problemas de salud me han impedido ir a la kedada, y no sabes como lo siento, espero que lo pasárais en grande y que el día os haya acompañado. Espero que en un futuro no muy lejano, pueda compartir una jornada fotográfica con todos vosotros, los maestros de la cámara! Un beso, y gracias por pasar :)

Cris (V/N) ha dit...

*Rita, ja no, fa anys que només disfressava a la meva "nina", però aquest any ja no ha volgut, què hi farem :) Ara si, la van posar de jurat del concurs de disfresses de l'insti, suposo que saben que té bon criteri i bon humor!! petons, preciosa :)

*Dusch, i ho has fet aquest any? Tenim foto que ho demostri? mira, de vegades quedar-se amb el bon gustet de boca és millor que fer les coses per obligació, així que.... plantar un somriure sincer encara que no sigui Carnestoltes, és molt millor, oi? Petons reina :)

*Jota Ele, gracias por tus piropos, zalamero, jajajaja!!! mira, mi padre, sólo hizo la gracia un rato (con lo del traje de noche).... Se fue a cambiar a casa, que estaba al lado, se puso un traje estupendo, corbata, e hizo bailar a mi madre como siempre, de maravilla :) Gracias por pasar y dejarme tu sonrisa, besos artista!!

*Hiperión, en plural, ahí hay un montón de carnavales, no sé ni si recordaría los años, pero es una pequeña recopilación de momentos agradables en esta semana carnavalera :) Un abrazo, poeta!

*Vico, suposo que ahir era la "gran nit" però la vaig canviar per pizza & peli amb la nena, i una bona estona de soffing :) Ens ho vam passar de conya tapadetes amb una manta! Gràcies per passar, una abraçada, poeta-gamberro i a veure si tornes a fer algún haiku, eh? :)

Cris (V/N) ha dit...

*nur, a Venècia també hi voldria anar jo, però per fer cents de fotos, que segur que té que ser un espectable increïble, o sigui, que podriem muntar alguna cosa per anar-hi l'any que ve, no? petons, veïna :)

*yraya, y nadie tiene alguna foto para escanar y pasártela, ni que sea por correo electrónico? Seguro que si piensas recordarás nombres y.... quien sabe, pero un carnaval en Tenerife, como en Venecia o Sao Paulo, tiene que ser la repera :) Un petó gran!!

*Violette, aquest any no, ja t'ho vaig dir a casa teva, però espero que tu si ho fessis, i suposo que ja ens ho explicaràs! M'en alegro que el recull d'imatges t'hagi agradat, a mi fer-lo també :) Petons grans, preciosa!

*antonio, gracias a vosotros por pasar a verlo, y comentarlo, es un placer de veras :) Un abrazo!!

*Joanjo, gràcies!! La foto de la tieta, encara que "flipis" no té res més que un bon estat de conservació i una escanejada com deu mana, altra cosa que ens agrada a casa és conservar els records fotogràfics en bon estat, així, que està tal qual :) Me'n alegro que t'hagi agradat, un dia en posaré d'altres de les antigues que són alucinants! Petons i gràcies per passar :)

Cris (V/N) ha dit...

*assumpta, tu mai fas tard enlloc, així que no pateixis, que no tenim contracte signat de passar a un dia determinat, ja n'hem parlat, oi? De vegades ens mirem dos o tres posts endarrerits, el temps és or, i el teu ara més que mai!! M'en alegro que t'hagi agradat veure els meus records, per a mi són importants, i si t'he fet somriure, estic feliç, no em cal més :) Gràcies sempre per deixar-me paraules, comentaris i carinyo, ets un cel, reina, petons grans!!!

*koffee, res de disfrutar de la festa, ahir nit casolana, de les millors, amb manta, pizza & peli i la mona i jo ben a gust! M'en alegro que el recull t'hagi agradat, de debó :) Un petó!!!

*Elvira, no ets pas rareta nina, com tu, jo, i moltíssima gent que passa d'aquestes "tradicions" cada cop més comercialitzades, com el dia d'avui el sant valentín (alies dia del corte inglés).... En fi, s'han de fer les coses quan ve de gust, i ves a saber si l'any que ve t'engresquen i et fan posar d'infermera sexy la teva colla, jajajjaa :) petons i gràcies per passar bonica!

Déjà vie ha dit...

stic segura q causaran sensació els teus pares, pro q passa q filla i neta ja stan massa crescudetes per passar-ho beeee???? ;)

Cris (V/N) ha dit...

*Déjà, aisssssssssss, que ens fem grans, o jo què coi sé, però grans de dins, no com el pares, que segueixen sent "adolescents" :) petonssssssss mona!!

Nuria ha dit...

Cris...qué guapos estáis!!!. Este año, como los anteriores, iré a buscar a mis hijos al cole con una pincelada de carnaval. Aún recuerdo sus caritas el primer día que me vieron así. Aún no sé el punto que me dió ese día, pero la cosa es que antes de entrar al cole, me puse una narizota de payaso y me coloqué en el patio esperando su salida. Veía sus cabecitas intentando sortear todo lo que se le ponía por delante, para lograr verme...veía sus caritas de asombro...sus sonrisas...su inocencia. Ahora ya empiezan a pedirme que no lo haga...Y los entiendo, porque en el fondo, Carnaval, es un ejercicio para perder vergüenzas, romper momentaneamenete relaciones jerárquicas, privilegios, reglas y tabúes...en una palabra....LIBERTAD.Y a veces la libertad cuesta.
Hacemos una fiesta pagana, Cris????...te quiero.

Angel Corrochano ha dit...

Lo procuraremos.
Una fotos entrañables, una gozada verlas, gracias por compartir.
Un abrazo

zel ha dit...

Jo, aquest any, m'he disfressat de boicot, però, com que no tenia clar el com, he anat vestida com sempre...jejeje

sànset i utnoa ha dit...

És ben maco que no perdin aquest sa costum. Es mantenen joves.

Jo, més o menys als 13 anys, també vaig deixar de desifressar-me. I ara ja no m'hi trobo.

A qui li agradi, que no ho deixi i que ho gaudeixi!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

És ben maco que no perdin aquest sa costum. Es mantenen joves.

Jo, més o menys als 13 anys, també vaig deixar de desifressar-me. I ara ja no m'hi trobo.

A qui li agradi, que no ho deixi i que ho gaudeixi!

*Sànset*

marta sesé ha dit...

caram! la tradició ve de ben lluny! i com lluiu tots :)
bé, tot i que ara sembla que es perd una mica, mai es sap quan tornara a començar aquesta dèria de disfressar-se

un petó

Fernando Santos (Chana) ha dit...

Olá Cris, belo Carnaval...Espectacular....
Um abraço

pepa mas gisbert ha dit...

Nunca me ha gustado disfrazarme, pero reconozco que esta galería que nos muestras es de lo más festiva y alegre. Se nota tu cariño.

Una abraçada

ALEX B. ha dit...

me encantan todas, pero la que más tu madre de galáctica sideral.
Tiene aun el traje?
besos

Unknown ha dit...

Madre mía, Cris, qué fotos!!
Qué divertidas son ... Me parece genial que tus padres ya de pequeñitos os enseñaran a pasarlo bien. No sé, yo siempre asocio los disfraces con diversión y pasárselo bien!!
Tu montaje es genial, tu hermano de torero es una pasada, el detalle del orinal de tu padre por lo del traje de noche super bueno y tu estás monísima!!!
Fue una pena que no pudieras venir a la kedada el sábado. Yo esperaba encontrarte por allí. Nosotros también lo pasamos muy bien. La próxima no te la pierdas, ok??????
Besotes,

Cris (V/N) ha dit...

*Nuria (mi niña)contigo al fin del mundo, con fiesta o sin fiesta.... Te quiero preciosa :)

*Ángel, gracias por pasar, y gracias por comentar, aquí sólo retales de un pasado carnavalesco, que ya casi no mantenemos, un placer ponerlas :) Saludos

*zel, de boicot? a què? jajajajaa, ara m'has deixat pensativa, espero que ho hagis passat bé, reina :) petons!!

*Sànset, els pares van ser la sensació del Casal, i cada any són més grans i es superen més, i menys vergonya ténen, jajajaa :) Petons a tu i a la Utnoa!!

*Marta, doncs igual quan em jubili, o m'engresquin els amics, a saber, de moment, rien de rien (com dirien els veins francesos) Petons preciosa, gràcies per passar :)

*Fernando, como siempre: Moito obrigada, y um beijo :)

*Alma, el día que no me quede cariño para los míos, me tiro de un acantilado :) Los adoro!!! Gracias por pasar, un enorme beso i una abraçada!!

*ALEX, lo dudo, pero sí creo que conservó muchísimos años (y quizás esté todavía) el de su boda, que usó para un carnaval 20 años después con una coliflor envuelta en un velo como ramo: DIVINA, jajajajaa, se lo preguntaré :) Besos preciosa!

*Isabel, ais, a mí sí me dio pena, por que me hubiera puesto las botas aprendiendo de todos vosotros, los que sabéis.... Espero que a no mucho tardar hagáis otra, y mi enana y yo estemos en condiciones de ir al fin del mundo si hace falta, de todas maneras, un honor que me hubiérais invitado, palabra!! un beso admirado :) Ah, y gracias por los comentarios sobre la "postal de carnaval" jajajaa, me gustó prepararla!!

Miguel Bueno Jiménez ha dit...

Qué bellos recuerdos y un ¡Hurra! por tus padres que siguen en la brecha.
Expresiones
Piedra

GAIA ha dit...

A casa també hi ha la tradició de celebrar el carnaval. Particularment, m'agrada molt i a la feina també puc gaudir d'aquesta festa. Fa 1 mes i mig que estic preparant les disfresses amb els nois del Centre especial de treball. Aquest any anem de flors i aquest divendres el celebrarem a la feina "por todo lo alto".
Bon carnaval!
A Olot és aquest dissabte!

el paseante ha dit...

Quina manera més brillant de presentar-nos la teva família. M'ho he passat molt bé llegint el teu text i pujant a mirar les fotos. Gràcies per aquest ratet agradable.

Cris (V/N) ha dit...

*Miguel, muchísimas gracias, ellos sí que saben, de disfrutar y reirse hasta de su sombra, es lo que tiene la edad :) Saludos cordiales!!

Unknown ha dit...

Un bel quadro!!!
Ciao
Vito

Manel Marqués ha dit...

Què maco, aquesta barreja d'èpoques i persones. jo no soc gens "carnavalero", però m'agrada veure la gent que s'ho passa bé amb això.

chanclas ha dit...

Bellos recuerdos, Cris.
Gracias por compartir las fotos y sus historias.
Un beso.
Ah! seguro que tu hermano no te mata. En el fondo hasta le hará ilusión. Luce muy bien de torero.

Cris (V/N) ha dit...

*Gaia, espero que us ho hagueu passat de conya, de debó, les tradicions com aquestes haurien de perdurar sempre, oi? Petons, gràcies per passar :)

*Paseante, gràcies a tu per deixar-me sempre les teves amables paraules :) Una abraçada!

*Vito, muchas gracias, de verdad :) Grazie tante y un baccio!!

*Manel, he fet alguna cosa semblant al que vaig fer amb tu amb el BI.... Aquestes estones, són de lo millor :) Gràcies i un petó!!

*Chanclas, pues no, no me ha matado, es más, me dice: coño! no había otro que no saliera de torero? jajajjajaaa, pero es lo que ha tocado :) Besotes!!

Merce ha dit...

Guapisisisimos todos, a mi el carnaval me encanta, es mi madre la que se encarga de transmitirnoslo. Mis hijas son de la edad de la tuya 13 (ufff la adolescencia jejejeje) pero se disfrazan todavia, espero que les siga gustando por muchos años.

Un fuerte abrazo :)

Cris (V/N) ha dit...

*Merce, muchísimas gracias, yo estoy OUT desde hace tiempo, pero quizás algún día re-emprenda la tradición, ya te contaré :) Biquipetons!!