De vegades, fas una foto amb una única intenció, tenir un record. D'altres, però, hi ha alguna cosa més.... Intentaré traslladar imatges amb sentiments.... descriuré breument el que signifiquen per a mi....
Me da escalofrío ese paso rápido del visto y no visto. Parece que todo es más efímero, y me despierta las ganas de comerme la vida de un sólo bocado...por si acaso...
*calata (Miguel) muchas gracias, mi hija me sugirió ésta foto, a saber dónde habrá ido ya hoy esa última hoja :) Besos
*Carme, nina, encara que no puguis comentar, ja veus que tot ho fem entre tots.... Agraïda del teu vers, preciós i més optimista que el meu!! petons grans, i que tot s'arregli amb els del blogger :)
*Striper, saps una cosa? A l'institut de la meva "mona" ja estan sortint les primeres flors dels ametllers.... Dilluns faré fotos, tot és un cicle, coses que s'acaben i d'altres que en comencen, i sempre igual :) Una abraçada!
*Juan Carlos, muchas gracias, tú sí que haces fotos bonitas :) Saludos y un beso!!
*P-CFA.... ais.... Ho pot semblar, però remuntaré i seguiré donant guerra, ho prometo :) Gràcies per passar sempre, un petó!
*Hiperión, y "después de la tormenta siempre llega la calma, pero sé que después de ti, después de ti no hay nada...." (A.Sanz).... Época boba tengo, sorry :) Besote grande, gracias por pasar!
*Jota Ele, gracias amigo.... lo sé, sólo que todo es gris, como mi anterior foto (con toque amarillo, color de la mala suerte, según Molière).... Casualidad, causalidad, me he dado cuenta al publicarla.... Ya hay nuevo brotes que germinan, los he visto :) Besos grandes!
*Lala, como el título de mi blog, todo es así, plis, plas.... Abre bien la boca, que con tu juventud tienes mucho que comer todavía preciosa mía.... La foto es mía, como todas las del blog, me alegra que te guste, niña :) Enormes besos llenos de primavera anticipada ( http://www.youtube.com/watch?v=-EG0F4u-yKY ) Para ti, con cariño, rubia!
madre mía qué preciosidad de foto!!!!!!!!!! Ahora que puedo cerrar un poco la boca aprovecho para decirte que se acaba pero la primavera volverá y con ella de nuevo la vida : ). Un abrazote para cualquier estación y momento. Insito: preciosa esa foto, pufff!
Una imatge que capta el temps vist i no vist. Vida l'impassible rostre granític ulls obert instint nas la boca engoleix el seu vent. Mort cobrint la seva estada perenne fulla caiguda.
*XeXu.... no vas tan desencaminat, l'altre dia veies un tauró en un pot de llet recremada.... Avui ens regales la teva versió d'un darrer instant.... Gràcies com sempre :)
*rits, els arbres que són els donadors de vida d'aquestes fulles, comencen a fer brots ara aviat ja, abans de març-abril.... Tenint en compte que aquesta era la darrera que li quedava (jo també tinc un arbre davant de casa "com una que jo em sé") i veig el seu cicle.... Aquest any, i mira que ha fet vent, et podria dir que deu tenir 9 mesos de vida, curiós, oi? Petons reina :)
*Joana, al vol m'hagués agradat, però es va "posar" al bell mig d'un pedrisset, no gosava arribar al terra crec :) Una abraçada, bon cap de setmana per a tu també!
*rebaixes (Anton) m'has regalat uns versos tan macos com sempre, quedo agraïda del teu carinyo cap aquest espai.... Una forta abraçada :)
*assumpta, doncs si, els ulls semblen tristos i fins i tot guenyos, com diu el Dani més avall, però té un posat mig somrient, com d'agradar-li acaronar el cos per darrera vegada a una "trista fulla".... Gràcies reina, i la foto és una de les que m'ha triat la nena, que és com la meva "segunda de a bordo", jajaja :) petons grans!!!
*Assumpta, doncs si, a saber ja on para, amb una bufada de vent, la veig pedre definitivament de vista, però aquí sempre la recordaré :) Petons preciosa!
*Mireia, si que ho sembla oi? Tot depèn sempre dels ulls amb els que es mirin :) Una abraçada, gràcies per passar!
*Mª Ángeles y Jose, la sonrisa, me la conseguís sacar gente como vosotros, que siempre estáis mimándome.... Muchas gracias, me alegro que os haya gustado la foto, os dejo un gran beso y una gran sonrisa :D
*Albert B. i R. .... ella m'esperava, ho sé, un darrer homenatge, crec que valia la pena.... la frase o haikú, el que vaig trobar que millor li esqueia, potser pelet trista, però així em va sortir :) Gràcies per passar, salutacions!!
*DANI, dons si, ben guenyo, m'ha fet gràcia com m'ho has posat ;) Gràcies i un gran petó per a tu!!
*Molon Labe, capturar un petit instant, pot ser una gran fita, per que jo el faré "etern" amb aquesta imatge, i tot el que m'heu dit sobre "ella" :) Gràcies i una abraçada!
*Fanal, gràcies reina, un click, i alguna cosa semblant a un haikú.... A mi també m'agrada :) petons de tornada, i bon cap de setmana a tu també preciosa!
*ShaO, nenita, me sacas los colores, pero te agradezo tanto tus palabras como si me las susurraras al oído :) Un enorme beso y que no nos falte nunca el azúcar, sí?
*Dusch, gràcies nina, de vegades de les cosetes més senzilles en podem treure alguna cosa positiva oi? A mi m'aixequeu els ànims, gràcies mil cops.... Petons preciosa :)
*Cristina, ais, que al final t'hauré de convencer per que et facis un bloc i pugis deixar anar tot això tan maco que ja portes sempre amb tu.... Només gràcies, m'arriba la teva energia i el teu positivisme, sempre.... Petons ben grans reina :)
*Manel, ets esplèndit i generós amb les teves paraules, sempre em sorprens gratament.... Et deixo una abraçada d'hivern i el meu agraïment :)
*antonio, sí, hoy es "adios" y quizá mañana será un "hola".... todo muere y renace de una u otra manera.... Un beso, gracias por tu comentario :)
*Sànset, la fulla era la darrera.... L'arbre està al davant de casa, però aviat rebrotarà, tornaran els ocells a fer-hi els seus nius, i el cicle de la vida recomençarà de bell nou.... i tan de bo sempre sigui així :) petons per a tu i la Utnoa si us plau!
*ruimnm.... moito obrigada por tus palabras, me alegra que te guste la fotografía, pero las tuyas sí que son realmente preciosas y con clase.... parabéns por tu blog :) Um beijo!!
Ya me intuyo antes del fuego estirado y muerto las manos frías los ojos ciegos el corazón helado ya sin tristezas y unas sillas vacías diciéndome adiós.
Cris es plasmat la terminació d'un període de vida, bonica imagen.Desde Creativitat i imaginació fotografies de José Ramón Gràcies pels comentaris Salutacions
"Ya pasó, ya he dejado que se empañe la ilusión de que vivir es indoloro ..." Este es un pequeño fragmento de una canción de Jorge Drexler. No sé porqué me ha venido a la mente al ver tu foto y leer tus palabras. A veces hay cosas muy básicas que no recordamos. Besos, guapa!!
Decía la abuela que no nos íbamos a quedar "pa' simiente de hilo negro!" y lo mismo les ocurre a las plantas. Solo que su belleza persiste aún cuando se secan. Una abraçaaaaaadaaaaaa!
I quantes coses és capaç d'evocar una fulla caiguda al terra, una fulla que donà vida i que ara... resta al terra... Els petit detalls.. els breus moments, els instants, el que tarda una fulla en baixar del cel.... un suspir... preciosa foto Cris!!!
Te diría un dicho de mi tierra que dice lo contrario: Ull que mo miren...". Pero no lo termino, porque es un poco guarrete el final, pero que seguro que te imaginas, si no es que lo tenéis por aquí también.
¿Tu tambien Cris? Lo efímero, el visto y no visto está presente en cada instante de nuestra vida. Pues a pesar de eso, ¡qué dificil resulta disfrutar de este instante vital que nos ha sido dado compartir!
Ja he vueltoooooooo, i la primera visita per a tu, la meva nena. La foto preciosa com totes les que poses, saps que m'encanten, el text .... si que aquestes tontorrona, però saps que t'estimo igual, oi bonica? Jo sóc d'aquestes persones, estranyes i rares, que crec que res acaba, només és una continuació de la vida, i aquesta mai s'acaba, sempre hi ha alguna cosa més:) Que et vull molt, que t'animis, i que molts, molts petons maca:)
Sempre hi ha un final però com deia la vella cançó : "cal que neixin flors a cada instant" Salutacions (Vas arribar a penjar les fotos?Tinc curiositat.)
*Javier, pues sí, la energía ni se crea ni se destruye, no? sólo se transforma.... gracias por tus palabras, me alegra que te gustara la foto y el "texto" :)
*Dissortat, jo també tinc una feina d'aquelles de.... uf, però és només un cicle, que ha de continuar, néixer per morir i a l'inrevés :) Gràcies, un petó!
*David, com tantes altres coses, com un sospir....
*Toro Salvaje.... Sempre hi haurà qui ens mirarà, segur.... Moltíssimes gràcies pels versos que em deixes, m'han semblat realment preciosos.... Més petons de tornada :)
*Ferran, tu com un que deia: "siempre positifo, nunca negatifo".... o era a l'inrevés :) Gràcies per passar rei, petons!
*Espérame en Siberia, un placer y gracias por venir tú también, un abrazo :)
*José Ramón, gràcies a tu, és un plaer descobrir blocs tan macos com el teu, així que fins ben aviat :) Salutacions per a tu també!
*Isabel, una bellísima frase, que bien podría acompañar a la hoja inerte.... Lo básico siempre acaba aflorando, está en nosotros.... Besos para ti, artista :)
*Fernando Santos, moito obrigada, gracias por venir y comentar, como siempre un placer verte por aquí, um beijo :)
*Koffee, tu también tienes rosas secas, o ramos secos? Yo sí, y me encantan.... Hace años, mi padre me hacía guardar hojas de amapolas en un viejo diccionario, ahora de mi propiedad, y todavía hay alguna dentro, como un papel de fumar :) Abraçades grans per a tu nina!!
*Estonetes, és un "vist i no vist".... per anar per feina, que de vegades ens costa trobar "estonetes" per a poder visitar espais que ens agraden :) Gràcies pel comentari, salutacions!
*Miquel, gràcies xato, per les teves paraules, realment semblava que m'estés esperant per inmortalitzar-la i poder seguir el seu camí :) Un petó!!
*Marta, ni + ni - (com un cartell que han tret sobre la igualtat dels sexes).... Gràcies per passar i deixar la teva opinió, un petó :)
*Índia.... tornaràn, com "las oscuras golondrinas".... i la música dels 80's, i tot torna, què queda per inventar? En la natura, ja veus, de vegades fragilitat, i d'altres uns roures que no els faràs caure amb res.... :) Petons preciosa, gràcies per ser-hi!
*Caminante, sí, por ahí iban los tiros, total, qué somos en comparación con el cosmos? NADA.... Gracias por pasar, como siempre y comentar.... Más besos de vuelta :)
*JoanFer.... gràcies, que maco el que em dius.... Si, comencem, respiraré fons i.... :)
*Barbollaire, si, la nova, s'està portant prou bé, tot i que encara no la conec massa, crec que al març caurà el curset :) Gràcies xato, m'en alegro que t'agradi, petons de tornada!!
*Ñoco, espero que la próxima foto y la próxima entrada sean ya más optimistas que las dos últimas, el invierno está haciendo mella en mi ánimo.... Necesito sol, luz, calor.... Gracias por tus palabras y por tus petons, recibe más de vuelta :)
*Paseante, "només" és una fulla, era una fulla, a saber on para.... Jo també necessito renovar-me per dins i per fora.... és necessitat, però em fa una mandra que.... Petons, gràcies per venir!
*DooM, doncs m'ho he plantejat, però no, crec que encara tinc molt a dir, i el desànim no em podrà, sóc més forta que ell, ja veuràs! Un gran petó :)
*Muy Señores Míos, no sé como termina, pero, la intención es lo que cuenta, y es arrancar una sonrisa, verdad? Lo conseguiste :)Gracias y petons!
*Toro, més petons.... ais, que bé senten, de debó :)
*Chanclas, todo pasa, y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo camino, camino sobre la mar.... (Serrat sabía mucho de eso).... Te envio algo de mis ánimos y un gran beso eso sí :) Gracias por pasar, un placer leerte siempre!
*MeiA, una cara una mica tristota, però així ha sortit :) Petons reina!
*Arda, gràcies pel teu comentari.... M'agrada fer fotos, però no en sé.... m'agrada escriure, però tampoc en sé.... observar si, semblo un mussol alguna vegada, i la sensibilitat darrerament massa a flor de pell.... total, que ja veus el combinat com va oi? Salutacions i gràcies per passar!
*Naia, me has asustado y todo, jajajaja, te he echado de menos, pero ahora ya está todo bien.... Tú no eres extraña ni rara, eres especial, por eso te quiero tanto.... y sí, siempre hay algo más, verdad? Tiene que haberlo.... Los ánimos me los dais y los siento y recibo como energía.... GRACIAS de corazón :) Muxus, maite zaitut preciosa mía!
*€stnom, justa la paraula, subtil.... no cal res més, oi? petons nina, gràcies per venir!
*Alma, gracias por tus palabras, siempre destilan poesía, aún con una "máxima" traspasas cariño.... Una forta abraçada :)
*Joan, tot el que comença té un final, diuen, ja rebrotaràn noves fulles, que tot just són ara un projecte per encetar a l'arbre de davant de casa :) Salut i una abraçada, gràcies!
*Manuel, pues sí, se queda como imágen, como un recuerdo.... como tantos recuerdos.... Gracias por pasar y comentar, saludos :)
*maite, a veure si la busco, o em deixes l'enllaç, si? m'encantaria veure-la.... la de la fulla desglaçant-se m'encantarà veure-la, per que natura i neu és una combinació fantàstica :) Més petons per a tu preciosa, gràcies per passar!
*Allek, gracias, he mirado por encima tu blog, y es una maravilla, escribes unos textos preciosos, me quedo con la página para leerte más detenidamente, un placer que me hayas visitado, saludos y gracias :)
*Josep Fábrega, aviat en tindrem els camps inundats de flors i de verd, que dona vida, oi? Les "teves fotos regalades" les vaig imprimir en paper de fotografia, però la seva qualitat no és la desitjada, no tinc una impresora massa bona, així que les porto a un pen per deixar que me les revelin a algún lloc que sigui més adient que el casolà, les imatges s'ho valen, i tant que si :) Un gran petó, gràcies per passar i comentar!
*Merce, tú también escribes según el estado de ánimo que tienes? Seguro me entiendes.... gracias por dejarme tus palabras, pero sobretodo por tus biquiños.... Recibe "petons" de vuelta, preciosa :)
La foto de esta entrada me parece magnifica, la hoja tiene un tono delicioso y las marcas que tiene la parez parecen unos ojos y una nariz, total que el conjunto parece una cara con un sonbreo que es la hoja Besos y hasta pronto. A.Cris
*maite, trobada i comentada :) petons preciosa, i una foto divina!!
*A.Cris, mil gracias, me encantaron tus bellísimas fotos, además no conocía el rayo verde, menudo fenómendo, felicidades por "cazarlo" tan bien, y por regalarme un trocito.... Bicos y besos :) y me alegra un montón que os haya gustado la foto, es sencilla, pero a veces la belleza radica en lo simple como decía algún amigo más arriba!!!
*Marina, un verdadero placer, ya lo sabes, admiro mucho como escribes, así que gracias por dejar siempre tu cariño aquí.... Un montón de besos, ya me contarás que haces con "la hoja" :) muasss!
*Ángel, quizá sólo acentué (subexponer?) un cachito que quedaba muy claro, no domino la técnica de la fotografía, sólo son pinitos de principiante, pero me alegra ver que el resultado te ha gustado.... Saludos y gracias por tu comentario :)
*jordim, muchísimas gracias, como tu comentario, conciso y justo :) Un beso!!
*Raúl, no, no me voy, quizás necesitaré un paréntesis, y aunque pensé a "toca retirada", me lo voy a repensar mejor éstos días, los bajones, con gente como vosotros y los más cercanos, se llevan mucho mejor y anima mucho.... Gracias a ti también por estar siempre cerca.... Petons :) nada de mal rollo, vale?
*Josep, bona aquesta.... si senyor, té el procés, ha fet el que havia de fer per l'arbre, per a mi que també la he utilitzat, i ara serà només un record meu.... Gràcies per les teves paraules, un petó ben gran :) i com deia la Bebe "P'afuera telarañas"
Hola Cris, pues yo veo una cara tumbada sin ojos y con una media sonrisa tipo Monalisa. La hoja, no es un sombrero sino una caracola pegada al oido que te hace llegar el sonido del mar,; y el mar simpre es la vida... un beso grande
*ALEX.... jajaja, la Gioconda? dios mio, si Don Leonardo levantara la cabeza.... gracias, por ver una caracola y el mar siempre es la vida, sí señora.... Un gran beso para ti también, preciosa :)
83 comentaris:
delicada escena que has captado con gran maestria y naturalidad, bss
(La Carme Rosanas em deixa aquest comentari que per problemes amb blogger el transcric aquí)
Ja que no puc allà te l'envio per aquí. Petonets, Cris
Ulls que miren
barret de fulla
llavis sorruts.
La vida tornara a reneixer.
Muy bonita.
Un abrazo.
Preciosa, la foto! :-O
I que no s'acabi el blog, eh! :-)
Todo lo que comienza, tiene un final...
Saludos y un abrazo enorme.
Me encanta la delicadeza de la toma, Cris.
Preciosa.
La vida volverá a renacer, tenlo por seguro.
Besos, bella.
Me da escalofrío ese paso rápido del visto y no visto.
Parece que todo es más efímero, y me despierta las ganas de comerme la vida de un sólo bocado...por si acaso...
La imagen es preciosa. Tuya también?
:D
Besitos
Lala
Això anava per 'cara del món', està clar.
*calata (Miguel) muchas gracias, mi hija me sugirió ésta foto, a saber dónde habrá ido ya hoy esa última hoja :) Besos
*Carme, nina, encara que no puguis comentar, ja veus que tot ho fem entre tots.... Agraïda del teu vers, preciós i més optimista que el meu!! petons grans, i que tot s'arregli amb els del blogger :)
*Striper, saps una cosa? A l'institut de la meva "mona" ja estan sortint les primeres flors dels ametllers.... Dilluns faré fotos, tot és un cicle, coses que s'acaben i d'altres que en comencen, i sempre igual :) Una abraçada!
*Juan Carlos, muchas gracias, tú sí que haces fotos bonitas :) Saludos y un beso!!
*P-CFA.... ais.... Ho pot semblar, però remuntaré i seguiré donant guerra, ho prometo :) Gràcies per passar sempre, un petó!
*Hiperión, y "después de la tormenta siempre llega la calma, pero sé que después de ti, después de ti no hay nada...." (A.Sanz).... Época boba tengo, sorry :) Besote grande, gracias por pasar!
*Jota Ele, gracias amigo.... lo sé, sólo que todo es gris, como mi anterior foto (con toque amarillo, color de la mala suerte, según Molière).... Casualidad, causalidad, me he dado cuenta al publicarla.... Ya hay nuevo brotes que germinan, los he visto :) Besos grandes!
*Lala, como el título de mi blog, todo es así, plis, plas.... Abre bien la boca, que con tu juventud tienes mucho que comer todavía preciosa mía.... La foto es mía, como todas las del blog, me alegra que te guste, niña :) Enormes besos llenos de primavera anticipada ( http://www.youtube.com/watch?v=-EG0F4u-yKY ) Para ti, con cariño, rubia!
però segur que ha disfrutat d'una vida ben intensa!
L'instant efímer captat al vol!
bon cap de setmana Cris!
Reposa en la lleixeta,
fulleta de groc color
Carona de pedra t'encisa...
Calma, calma-li el plor.
...................Anton.
La pedra la fulla besa
abans que l'allunyi el vent.
Ai, ventot, no tinguis pressa
no destronis el moment.
...................Anton.
La sort, és que aquests ulls ara tristos per la pèrdua, ben aviat tornaran a somriure en veure de nou el miracle de la vida.
Ja falta menys per a la primavera!
Una fotografia magnífica, que sembla parlar per ella sola!!!
Petonets.
;)
La foto és molt original, sembla un instant difícil de repetir amb l'equilibri de la fulla!!... :-)
Una cara el món. Una gran foto!
Hola cris!
La foto es triste,pero al mismo tiempo es preciosa,delicada,muy buena textura,el desenfoque del fondo de lujo....una composicion magnifica.
Quiero ver esa sonrisa dibujada en tu cara.
Besos
Una fotografia molt ben trobada. La frase, punyent.
No està una mica gueño?? ja ja ja
Creativitat al poder!!!!
Petos dolços
I mentre s'acaba la vida sense acabar una vida sencera, és el que tenen els temps no determinats, cadascú els pot fer el llargs que cregui....
Una fotografía genial!
Paraules que l'acompanyen...
I la miro i la miro i la miro...
Una abraçada, Cris! i bon cap de setmana!
madre mía qué preciosidad de foto!!!!!!!!!! Ahora que puedo cerrar un poco la boca aprovecho para decirte que se acaba pero la primavera volverá y con ella de nuevo la vida : ).
Un abrazote para cualquier estación y momento. Insito: preciosa esa foto, pufff!
Sí que és veritat que és com una cara del món, com diuen per allà a dalt.
M'encanten: la fotografia i el text. Fantàstic!!
Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern.
I amb el seu volar,te'n vas anar tu,
buscant altra terra,buscant altra llum.
Quan els ocells tornen,en morir el fred,la blanca muntanya es vesteix de verd.
Ara que has tornat, tot és diferent,
la vida desperta,i la neu es va fonent...
CRIS, SEMPRE ARRIBA LA PRIMAVERA, SEMPRE. PETONETES SIMPÀTICA!!!!
Una imatge que capta el temps
vist i no vist.
Vida
l'impassible rostre granític
ulls obert
instint nas
la boca engoleix el seu vent.
Mort
cobrint la seva estada
perenne fulla caiguda.
hoy nosotros estamos así,diciendo adiós.
Potser a la fulla sí que se li ha acabat la vida, però no pas a l'arbre. Encara li queden moltes fulles per caure, i moltes noves per néixer.
*Sànset*
Um pormenor fantástico, cheio de delicadeza e suavidade. Grande controlo de luminosidade.
Saludos.
*XeXu.... no vas tan desencaminat, l'altre dia veies un tauró en un pot de llet recremada.... Avui ens regales la teva versió d'un darrer instant.... Gràcies com sempre :)
*rits, els arbres que són els donadors de vida d'aquestes fulles, comencen a fer brots ara aviat ja, abans de març-abril.... Tenint en compte que aquesta era la darrera que li quedava (jo també tinc un arbre davant de casa "com una que jo em sé") i veig el seu cicle.... Aquest any, i mira que ha fet vent, et podria dir que deu tenir 9 mesos de vida, curiós, oi? Petons reina :)
*Joana, al vol m'hagués agradat, però es va "posar" al bell mig d'un pedrisset, no gosava arribar al terra crec :) Una abraçada, bon cap de setmana per a tu també!
*rebaixes (Anton) m'has regalat uns versos tan macos com sempre, quedo agraïda del teu carinyo cap aquest espai.... Una forta abraçada :)
*assumpta, doncs si, els ulls semblen tristos i fins i tot guenyos, com diu el Dani més avall, però té un posat mig somrient, com d'agradar-li acaronar el cos per darrera vegada a una "trista fulla".... Gràcies reina, i la foto és una de les que m'ha triat la nena, que és com la meva "segunda de a bordo", jajaja :) petons grans!!!
*Assumpta, doncs si, a saber ja on para, amb una bufada de vent, la veig pedre definitivament de vista, però aquí sempre la recordaré :) Petons preciosa!
*Mireia, si que ho sembla oi? Tot depèn sempre dels ulls amb els que es mirin :) Una abraçada, gràcies per passar!
*Mª Ángeles y Jose, la sonrisa, me la conseguís sacar gente como vosotros, que siempre estáis mimándome.... Muchas gracias, me alegro que os haya gustado la foto, os dejo un gran beso y una gran sonrisa :D
*Albert B. i R. .... ella m'esperava, ho sé, un darrer homenatge, crec que valia la pena.... la frase o haikú, el que vaig trobar que millor li esqueia, potser pelet trista, però així em va sortir :) Gràcies per passar, salutacions!!
*DANI, dons si, ben guenyo, m'ha fet gràcia com m'ho has posat ;) Gràcies i un gran petó per a tu!!
*Molon Labe, capturar un petit instant, pot ser una gran fita, per que jo el faré "etern" amb aquesta imatge, i tot el que m'heu dit sobre "ella" :) Gràcies i una abraçada!
*Fanal, gràcies reina, un click, i alguna cosa semblant a un haikú.... A mi també m'agrada :) petons de tornada, i bon cap de setmana a tu també preciosa!
*ShaO, nenita, me sacas los colores, pero te agradezo tanto tus palabras como si me las susurraras al oído :) Un enorme beso y que no nos falte nunca el azúcar, sí?
*Dusch, gràcies nina, de vegades de les cosetes més senzilles en podem treure alguna cosa positiva oi? A mi m'aixequeu els ànims, gràcies mil cops.... Petons preciosa :)
*Cristina, ais, que al final t'hauré de convencer per que et facis un bloc i pugis deixar anar tot això tan maco que ja portes sempre amb tu.... Només gràcies, m'arriba la teva energia i el teu positivisme, sempre.... Petons ben grans reina :)
*Manel, ets esplèndit i generós amb les teves paraules, sempre em sorprens gratament.... Et deixo una abraçada d'hivern i el meu agraïment :)
*antonio, sí, hoy es "adios" y quizá mañana será un "hola".... todo muere y renace de una u otra manera.... Un beso, gracias por tu comentario :)
*Sànset, la fulla era la darrera.... L'arbre està al davant de casa, però aviat rebrotarà, tornaran els ocells a fer-hi els seus nius, i el cicle de la vida recomençarà de bell nou.... i tan de bo sempre sigui així :) petons per a tu i la Utnoa si us plau!
*ruimnm.... moito obrigada por tus palabras, me alegra que te guste la fotografía, pero las tuyas sí que son realmente preciosas y con clase.... parabéns por tu blog :) Um beijo!!
Es lo que tiene esto de la vida, que se acaba.
Mejor, que se transforma. Como la energía. Como el pensamiento.
¿Seremos sólo una forma de expresión? Una de tantas.
Hermosa fotografía.
La filosofía de la hoja. Otro yo.
Un saludo.
Per la meua feina, veig moltes vides acabar. Tant de bo tots morirem tan bellament com ho fa eixa fulla, que meravellosament has captat
Sa vida és efímera, per molt que ens pese.
Quina pena.
Qui ens mirarà a nosaltres?
ANTES DEL FUEGO.
Ya me intuyo
antes del fuego
estirado y muerto
las manos frías
los ojos ciegos
el corazón helado
ya sin tristezas
y unas sillas vacías
diciéndome adiós.
Petons.
Darrera de "s'acabà la vida..." m'agrada aquest altre sintagma: "... y que nos quinten lo bailao!".
M'encanta la foto.
Muchas gracias por tu visita, darling.
Muá.
Cris es plasmat la terminació d'un període de vida, bonica imagen.Desde Creativitat i imaginació fotografies de José Ramón Gràcies pels comentaris
Salutacions
"Ya pasó, ya he dejado que se empañe la ilusión de que vivir es indoloro ..." Este es un pequeño fragmento de una canción de Jorge Drexler. No sé porqué me ha venido a la mente al ver tu foto y leer tus palabras.
A veces hay cosas muy básicas que no recordamos.
Besos, guapa!!
Olá Cris, bela fotografia de um pormenor espectacular....
Um abraço
Decía la abuela que no nos íbamos a quedar "pa' simiente de hilo negro!" y lo mismo les ocurre a las plantas. Solo que su belleza persiste aún cuando se secan.
Una abraçaaaaaadaaaaaa!
Quantes imàgens amb tan poques paraules!
I quantes coses és capaç d'evocar una fulla caiguda al terra, una fulla que donà vida i que ara... resta al terra... Els petit detalls.. els breus moments, els instants, el que tarda una fulla en baixar del cel.... un suspir... preciosa foto Cris!!!
en un tancar i obrir d'ulls et mires hi ets a terra.
m'agrada molt.
No, no, només s'acabà una estació. Tornen les fulles, un cop i un altre...
Preciosa foto, reflejas maravillosamente la fugacidad del tiempo, lo poco que dura lo que vemos y vivimos. Muy lograda.
Besos.
Una nova vida floreix.
No tanquis els ulls; obrel's.
Començar és continuar un final.
Comencem, doncs...
quina meravella de foto!!
Feta amb la càmera nova??
Si ja ho dic jo sempre, la foto la fa l'ull no la màquina.
És brutal, brutal...
La vida que naixerà a partir de la vida que s'acaba...
Petonet dolç, nina
• En un instante... un soplo. Ella terminará su recorrido e iniciará otro tipo de existencia.
• Y nosotros pendemos de ese mismo instante.
• petonts
CristalRasgado & LaMiradaAusente
___________________________________________________________
És maca la fotografia. Només és una fulla, l'arbre continua viu. Renova el seu vestuari.
Uff! Pensava que tancaves la paradeta!
Bona foto! :-)
Te diría un dicho de mi tierra que dice lo contrario: Ull que mo miren...". Pero no lo termino, porque es un poco guarrete el final, pero que seguro que te imaginas, si no es que lo tenéis por aquí también.
Besos.
:)
Petons.
¿Tu tambien Cris?
Lo efímero, el visto y no visto está presente en cada instante de nuestra vida.
Pues a pesar de eso, ¡qué dificil resulta disfrutar de este instante vital que nos ha sido dado compartir!
M'agrada la foto!! i si, jo també hi veig una cara!!!
Es necessiten bones dots d'observació i sensibilitat.
Estic segura que tens les dues coses.
Una bonica foto i un preciós text!.
Ja he vueltoooooooo, i la primera visita per a tu, la meva nena.
La foto preciosa com totes les que poses, saps que m'encanten, el text .... si que aquestes tontorrona, però saps que t'estimo igual, oi bonica?
Jo sóc d'aquestes persones, estranyes i rares, que crec que res acaba, només és una continuació de la vida, i aquesta mai s'acaba, sempre hi ha alguna cosa més:)
Que et vull molt, que t'animis, i que molts, molts petons maca:)
Oh, qué subtil...
Mil petons.
Una foto maravillosa, ojos que no ven contemplan la eternidad.
Una abraçada
OH NOOOOOOO... TAMBE POT COMENÇAR
SALUT
JOAN
Una hoja que deja de ser hoja para ser todo y nada a la vez...
m'has recordat una roca somrient que vaig posar fa molt al bloc, es maco trobar ho oi? ja te l'ensenyare,
petons cris
ah, i també una fulla que fa unes setmanes vam contemplar com es defeia el glaç que la adornaba, potser la poso un dia d aquets,
ale, mes petons
me ha encantado esta fotografia...
hojas que caen...
Sempre hi ha un final però com deia la vella cançó : "cal que neixin flors a cada instant"
Salutacions
(Vas arribar a penjar les fotos?Tinc curiositat.)
Desde luego que hermosa la fotografia, llena de sencillez y acompañada de tus palabras con un fuerte significado.
Sigue subiendo fotos, en un visto y no visto habrá nuevos brotes abriendose camino y otras hojas se bañaran de la luz del sol :)
Biquiños, miles ;)
*Javier, pues sí, la energía ni se crea ni se destruye, no? sólo se transforma.... gracias por tus palabras, me alegra que te gustara la foto y el "texto" :)
*Dissortat, jo també tinc una feina d'aquelles de.... uf, però és només un cicle, que ha de continuar, néixer per morir i a l'inrevés :) Gràcies, un petó!
*David, com tantes altres coses, com un sospir....
*Toro Salvaje.... Sempre hi haurà qui ens mirarà, segur.... Moltíssimes gràcies pels versos que em deixes, m'han semblat realment preciosos.... Més petons de tornada :)
*Ferran, tu com un que deia: "siempre positifo, nunca negatifo".... o era a l'inrevés :) Gràcies per passar rei, petons!
*Espérame en Siberia, un placer y gracias por venir tú también, un abrazo :)
*José Ramón, gràcies a tu, és un plaer descobrir blocs tan macos com el teu, així que fins ben aviat :) Salutacions per a tu també!
*Isabel, una bellísima frase, que bien podría acompañar a la hoja inerte.... Lo básico siempre acaba aflorando, está en nosotros.... Besos para ti, artista :)
*Fernando Santos, moito obrigada, gracias por venir y comentar, como siempre un placer verte por aquí, um beijo :)
*Koffee, tu también tienes rosas secas, o ramos secos? Yo sí, y me encantan.... Hace años, mi padre me hacía guardar hojas de amapolas en un viejo diccionario, ahora de mi propiedad, y todavía hay alguna dentro, como un papel de fumar :) Abraçades grans per a tu nina!!
*Estonetes, és un "vist i no vist".... per anar per feina, que de vegades ens costa trobar "estonetes" per a poder visitar espais que ens agraden :) Gràcies pel comentari, salutacions!
*Miquel, gràcies xato, per les teves paraules, realment semblava que m'estés esperant per inmortalitzar-la i poder seguir el seu camí :) Un petó!!
*Marta, ni + ni - (com un cartell que han tret sobre la igualtat dels sexes).... Gràcies per passar i deixar la teva opinió, un petó :)
*Índia.... tornaràn, com "las oscuras golondrinas".... i la música dels 80's, i tot torna, què queda per inventar? En la natura, ja veus, de vegades fragilitat, i d'altres uns roures que no els faràs caure amb res.... :) Petons preciosa, gràcies per ser-hi!
*Caminante, sí, por ahí iban los tiros, total, qué somos en comparación con el cosmos? NADA.... Gracias por pasar, como siempre y comentar.... Más besos de vuelta :)
*JoanFer.... gràcies, que maco el que em dius.... Si, comencem, respiraré fons i.... :)
*Barbollaire, si, la nova, s'està portant prou bé, tot i que encara no la conec massa, crec que al març caurà el curset :) Gràcies xato, m'en alegro que t'agradi, petons de tornada!!
*Ñoco, espero que la próxima foto y la próxima entrada sean ya más optimistas que las dos últimas, el invierno está haciendo mella en mi ánimo.... Necesito sol, luz, calor.... Gracias por tus palabras y por tus petons, recibe más de vuelta :)
*Paseante, "només" és una fulla, era una fulla, a saber on para.... Jo també necessito renovar-me per dins i per fora.... és necessitat, però em fa una mandra que.... Petons, gràcies per venir!
*DooM, doncs m'ho he plantejat, però no, crec que encara tinc molt a dir, i el desànim no em podrà, sóc més forta que ell, ja veuràs!
Un gran petó :)
*Muy Señores Míos, no sé como termina, pero, la intención es lo que cuenta, y es arrancar una sonrisa, verdad? Lo conseguiste :)Gracias y petons!
*Toro, més petons.... ais, que bé senten, de debó :)
*Chanclas, todo pasa, y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo camino, camino sobre la mar.... (Serrat sabía mucho de eso).... Te envio algo de mis ánimos y un gran beso eso sí :) Gracias por pasar, un placer leerte siempre!
*MeiA, una cara una mica tristota, però així ha sortit :) Petons reina!
*Arda, gràcies pel teu comentari.... M'agrada fer fotos, però no en sé.... m'agrada escriure, però tampoc en sé.... observar si, semblo un mussol alguna vegada, i la sensibilitat darrerament massa a flor de pell.... total, que ja veus el combinat com va oi? Salutacions i gràcies per passar!
*Naia, me has asustado y todo, jajajaja, te he echado de menos, pero ahora ya está todo bien.... Tú no eres extraña ni rara, eres especial, por eso te quiero tanto.... y sí, siempre hay algo más, verdad? Tiene que haberlo.... Los ánimos me los dais y los siento y recibo como energía.... GRACIAS de corazón :) Muxus, maite zaitut preciosa mía!
*€stnom, justa la paraula, subtil.... no cal res més, oi? petons nina, gràcies per venir!
*Alma, gracias por tus palabras, siempre destilan poesía, aún con una "máxima" traspasas cariño.... Una forta abraçada :)
*Joan, tot el que comença té un final, diuen, ja rebrotaràn noves fulles, que tot just són ara un projecte per encetar a l'arbre de davant de casa :) Salut i una abraçada, gràcies!
*Manuel, pues sí, se queda como imágen, como un recuerdo.... como tantos recuerdos.... Gracias por pasar y comentar, saludos :)
*maite, a veure si la busco, o em deixes l'enllaç, si? m'encantaria veure-la.... la de la fulla desglaçant-se m'encantarà veure-la, per que natura i neu és una combinació fantàstica :) Més petons per a tu preciosa, gràcies per passar!
*Allek, gracias, he mirado por encima tu blog, y es una maravilla, escribes unos textos preciosos, me quedo con la página para leerte más detenidamente, un placer que me hayas visitado, saludos y gracias :)
*Josep Fábrega, aviat en tindrem els camps inundats de flors i de verd, que dona vida, oi? Les "teves fotos regalades" les vaig imprimir en paper de fotografia, però la seva qualitat no és la desitjada, no tinc una impresora massa bona, així que les porto a un pen per deixar que me les revelin a algún lloc que sigui més adient que el casolà, les imatges s'ho valen, i tant que si :) Un gran petó, gràcies per passar i comentar!
*Merce, tú también escribes según el estado de ánimo que tienes? Seguro me entiendes.... gracias por dejarme tus palabras, pero sobretodo por tus biquiños.... Recibe "petons" de vuelta, preciosa :)
hola cris, te la paso perque no la trobaries, es al meu antic bloc, i la vaig publicar fa dos anys!!!
http://no-hay-dolor.blogspot.com/2007/09/esa-sonrisillaaaaa.html
petons guapi
Te regalo un rayo verde pasa y sera tullo
Besos
A.Cris
Me gustan tus fotos, tus palabras y las frases que llevas a mi blog. me enriquecen.
Esta hoja es genial...¿Me la puedo quedar? Vale, me la quedo, ya veré que hago con ella.
Besos corazón.
La foto de esta entrada me parece magnifica, la hoja tiene un tono delicioso y las marcas que tiene la parez parecen unos ojos y una nariz, total que el conjunto parece una cara con un sonbreo que es la hoja
Besos y hasta pronto.
A.Cris
Absolutamente fantástica. La encuentro delicada y bella, con un procesado perfecto
un abrazo
conciso y justo.
Suena a despedida. Mal rollo.
Molt bonic, però hi ha un matís: no s'acabà la vida, en tot cas s'acabà la seua vida.
La vida segueix, trista i bonica, ferma i flexible, aliena a les nostres pors i tristors.
*maite, trobada i comentada :) petons preciosa, i una foto divina!!
*A.Cris, mil gracias, me encantaron tus bellísimas fotos, además no conocía el rayo verde, menudo fenómendo, felicidades por "cazarlo" tan bien, y por regalarme un trocito.... Bicos y besos :) y me alegra un montón que os haya gustado la foto, es sencilla, pero a veces la belleza radica en lo simple como decía algún amigo más arriba!!!
*Marina, un verdadero placer, ya lo sabes, admiro mucho como escribes, así que gracias por dejar siempre tu cariño aquí.... Un montón de besos, ya me contarás que haces con "la hoja" :) muasss!
*Ángel, quizá sólo acentué (subexponer?) un cachito que quedaba muy claro, no domino la técnica de la fotografía, sólo son pinitos de principiante, pero me alegra ver que el resultado te ha gustado.... Saludos y gracias por tu comentario :)
*jordim, muchísimas gracias, como tu comentario, conciso y justo :) Un beso!!
*Raúl, no, no me voy, quizás necesitaré un paréntesis, y aunque pensé a "toca retirada", me lo voy a repensar mejor éstos días, los bajones, con gente como vosotros y los más cercanos, se llevan mucho mejor y anima mucho.... Gracias a ti también por estar siempre cerca.... Petons :) nada de mal rollo, vale?
*Josep, bona aquesta.... si senyor, té el procés, ha fet el que havia de fer per l'arbre, per a mi que també la he utilitzat, i ara serà només un record meu.... Gràcies per les teves paraules, un petó ben gran :) i com deia la Bebe "P'afuera telarañas"
La imatge li resta paraules.
*Gaia.... la feblesa de la fulla i de la meva ànima fan aquestes coses.... enyor de primavera serà.... petons bonica, gràcies per passar :)
la fragilitat de la fulla mostra aquest perfil efimer... "vis i no vist", una expressió preciosa...
Una abraçada!
*rokins, l'expressió em va agradar tant com per que fos el nom del meu bloc :) petons i bon cap de setmana preciosa!
Hola Cris, pues yo veo una cara tumbada sin ojos y con una media sonrisa tipo Monalisa.
La hoja, no es un sombrero sino una caracola pegada al oido que te hace llegar el sonido del mar,; y el mar simpre es la vida...
un beso grande
*ALEX.... jajaja, la Gioconda? dios mio, si Don Leonardo levantara la cabeza.... gracias, por ver una caracola y el mar siempre es la vida, sí señora.... Un gran beso para ti también, preciosa :)
Publica un comentari a l'entrada