No recordo amb quina edat vaig pujar per primera vegada a un escenari, si no em falla la memòria potser als 7 o 8 anys i interpretant un paper a "El malalt imaginari" d'en Molière (se m'esmicola, se m'esmoixina, s'em fa xixina!!).... Ja ha plogut des de llavors, però la meva afició segueix intacta.... Moltes obres de teatre ja gaudides a diversos teatres de poble -faig teatre amateur, és clar- però no podria recordar tot el que he fet i no em voldria deixar cap actuació ja que cadascuna ha estat un nou repte.... Des d'el silenci que imposa un teatre buit de tot, des de sobre de l'escenari -que no tothom té el plaer de trepitjar- això és el que veig.... Tan de bo estigui ple de gent el dia de l'estrena.... Aquest és un dels "meus teatres", i, el meu respecte (TOT) és per a les persones que s'asseuràn en aquestes butaques, i, també per als meus companys de feina.... Al cap i a la fi, som una petita família....
....Amunt el teló i que comenci la funció!
________________________________
No recuerdo con qué edad me subí por primera vez a un escenario, si no me falla la memoria quizá los 7 u 8 años e interpretando un papel en "El enfermo imaginario" de Molière.... Ya ha llovido desde entonces, pero mi afición sigue intacta.... Muchas obras de teatro ya disfrutadas en varios teatros de pueblo -hago teatro amateur, claro- pero no podría recordar todo lo que he hecho y no quisiera olvidar ninguna actuación por que cada una ha sido un nuevo reto.... Desde el silencio que impone un teatro vacío de todo, desde arriba del escenario -que no todo el mundo tiene el placer de pisar- esto es lo que veo.... Ojalá esté lleno de gente el día del estreno .... Este es uno de los "mis teatros", y, mi respeto (TODO) es para las personas que se sientan en estas butacas, y también para mis compañeros de trabajo. Al fin y al cabo, somos una pequeña familia....
....Arriba el telón y que empiece la función!
42 comentaris:
Jo ja tincel guio i rel meu paper en la proxima obra. Bones festes.
i aquelles pessigolles a l'estómac abans de sortir? i mira que n'és de diferent buit que amb la remor de la gent que s'asseu a les butaques :) una emoció fantàstica, t'envejo! Molta merda! :)
molta Merda!
Quina afició més maca, la del teatre com a actor/actriu. N'havia fet a l'escola, fa uns quants... segles? Tot i això, si hi penso encara recordo l'emoció de pujar a l'escenari, fer el teu paper davant del públic...
Molta sort per a la pròxima estrena!
Puedo sentirlo.
Cada mañana, cada desafío, un momento antes, miro sereno el escenario vacío.
La función comienza, la vida no espera.
Y cada uno en su papel.
Puc sentir-lo.
Cada matí, cada desafiament, un moment abans, miro serè l'escenari buit.
La funció comença, la vida no espera.
I cadascun en el seu paper.
Segur que ho faràs molt bé! Jo, el teatre, com a molt des de la butaca :-)
Molta merda Cris, (es diu asi, no?) La foto és preciosa, com ja et comenti. Et desitjo el millor el dia de l'estrena, i es que ho haras de meravella, com tot el que et proposes. Solament lament, no poder estar en una d'aquestes butaques, al fons, viendote actuar, saps que em encantaria. Petons i a per totes maca :)
Hosti, que bé que us ho deveu passar!
Pues enhorabuena porque hacer lo que haces no es fácil, y además debe ser muy gratificante (sobre todo si hay gente en las butacas, jiji...).
Un saludete
T'envejo...!!! Que tinguis, que tingueu un bon, gran èxit.
Jo també soc home que gaudia dalt de l'escenari i tot el que comporta... És una situació i situacions indescriptibles... Quants records. Ja en parlarem un altre dia més llarg i amb calma... Bones festes, Anton.
Osti! Jo també viag "dirigir" El malalt imaginari" a l'institut (totalment amateur, clar)
Mon Dieu! Elle est une actrice du théatre, adepte du Moliére! Oh, la, la! Je suis étonné!
Ton ami/amie invisible. ;-)
Teatro de sueños... donde todo lo imposible se hace realidad. Preciosa la foto.
Saludos y un abrazo enorme
Sempre he pensat que cal ser molt valent per pujar dalt d'un escenari a representar una obra. I també ha d'agradar molt, perquè deus passar una vergonya...
A mi me encantaba el teatro cuando era pequeña. Bueno, la interpretación! De hecho, yo jugaba a eso...
Si no me hubiera metido en la música, estaría en arte dramático, desde luego :D
Aunque eso de tocar en un escenario es lo mismo! La adrenalina, los aplausos, los nervios, la euforia, la satisfacción, la interactividad!!!
Me encanta!
Mucha mierdaaaaaaaaaaaaa!!! XD
Y un beso
Lala
Mucha MIERDA y que todo marche perfecto.
Yo no se si podria, creo que me pondria tan nerviosa que la mente se quedaria en blanco.
Besos
Per cert,i l'obra és....
Guau! Molta merda! :)
Segur que tot anirà sobre rodes! :)
Quina passada de foto... ha d'impressionar quan és ple de gent!! :-)
Què vagi MOLT bé!! :-))
*Striper, jo la faig demà per Sant Esteve i diumenge, tu per quan? Molta merda a tu també, i petons :)
*Clídice, aquestes són les sensacions que em donen l'empenta per pujar-hi i.... uf, un "subidón" del millors, de debó, gràcies i un petó :)
*antonio, gràcies, jajajaa, demà, demà, ja us explicaré :)
*Ferran, agraida, segur que no fa tants anys d'això eh? i diuen que "quien tuvo, retuvo".... un dia, torna't a engrescar i a veure què en treus :) Un petó, gràcies!
*Javier, això mateix, sisisi.... la vida es puro teatro :) Un beso i un petó!
*P-CFA, doncs mira, millor això que quedar-se a casa, si no, ningú ens vindria a veure, eh? Gràcies per passar :) petons!!
*Naia, ya sabes que uno de los sitios de honor de la fila cero es para ti, gracias por el apoyo, por los ánimos y por llamarme a las 3 de la madrugada para desearme Feliz Navidad, jajajaja, eso sólo lo haces tú, petarda! Maite Zaitut y mogollón de muxus!!! :)
*Dusch, doncs molt, som com una família de debó, i ens enstimem i respectem molt, així la feina sempre surt bé :) petons i una forta abraçada!!
*Raul, pues un aplauso sincero del patio de butacas es el mejor reconocimiento, ojalá mañana haya mucha gente, aunque aquí en Catalunya es festivo y no sé yo.... quizás en la segunda, el domingo por la tarde.... ya os contaré :) Gracias y un beso!
*rebaixes (Anton) quan vulguis, serà un plaer compartir experiències! Una abraçada, artista!!
*Dissortat, dirigir és la meva assignatura pendent, potser ara amb el nou any agafo empenta i.... A veure si m'animo :)
*Anònim, ejem, tens un accent francés de la cerdanya que.... xD jajajaja, m'encanta!
*Hiperión, gracias, me alegra que te haya gustado la foto, es un teatro muy especial para mí, y bellísimo :)
*XeXu, diuen que la vergonya era verda i se la va menjar un ase.... Tot és tenir-ne ganes i gaudir moltíssim, per que la sensació és única!! Un petó gran :)
*Lala, también hice mis "pinitos" en una orquesta de salsa, haciendo coros, y bailando.... Un día, la solista se puso mala, y teníamos un bolo contratado, pues me tocó cantar delante de 700 personas en una fiesta mayor, uf.... pero me dije, Cris, valor y p'alante, y quedó de coña :) Besotes, artistaza y gracias por el apoyo!!!
*Mª Ángeles, hoy éste "nerviosa" te ha delatado y va por ti, jajajajaja, es cuestión de "tablas" y de relajarse.... A veces brindamos con media copa de cava antes de salir, para "entrar en calor" jajajjaa :) Gracias por los ánimos y un gran beso para ti (a Jose le das otro de mi parte)
*Molon Labe, és una adaptació de la peli "Smoke".... no sé si la coneixes, de Paul Auster.... Després també hem fet arranjaments de contes breus de Sergi Pàmies, Isabel-Clara Simó.... etz, però és una "obreta" sense masses pretensions, per cobrir l'expedient nadalenc.... Ja et diré què tal ens ha anat!! En 24 hores ja haurem acabat l'estrena, això si :)
*DooM, esperem, la veritat és que aquesta vegada no hem assajat pas massa temps, però és una obra "curteta" i ens ho sabem bastant bé :) Un petó gran, gràcies pels ànims!
*Assumpta, gràcies, és demà i demà passat, ja us explicaré què tal ha anat, i si s'han assegut moltes persones en aquestes butaques :) Petons reina i una abraçada!
Fa tant de temps que no pujo a un escenari que quasi bé ni m'enrecordo...
¡Es mentira! El formigeig del assaig general, es inolvidable, i em sobta que hagis tingut la idea de fer una fotografía del pati de butaques (per altre banda, molt ben feta, equilibrant la llum artificial) i a més, que no et surti moguda, demostrant una manca de nervis que et permet un bon pols.
¿sortirà tot bé?¿vindrà molta gent?
Sí: segur que ompliu: es tradició el dia de Sant Esteve anar al teatre, i segur que els aplaudiments et faràn tocar el cel.
Un petó plè d'enveja... :-)
Mi respeto y mi admiración para vos y todos los artistas que se dedican al oficio del teatro (un arte que admiro y ME ENCANTA disfrutar).
Espero que hayas pasado una MUY FELIZ NAVIDAD y que en el NUEVO AÑO que ya está cerquita se concreten tus mejores deseos!!!
Besotesss.
Avui vinc de teatre, però d'espectadora (tot i que també sigui farandulera). Es tradició anar-hi la nit de Nadal. Obres per fer pair els turrons.
Recordo haver vist Smoke, i que hi havia gags. Quina mala memòria.
Molta merda!
On és aquest teatre?
Per cert, bones festes i gràcies per la felicitació del post anterior
*Josep, mira per on no m'ha extranyat gens el teu comentari, jajajaa, què menys per un cinèfil i amant del 7è art com tu.... La foto està feta amb trípode (que també n'estic aprenent) i esperant als companys per l'assaig.... aquella calma, aquella buidor.... el teatre i jo, uf.... un "subidón" :) Ja et dirè el què, a veure si omplim o si més no, fem passar-ho bé als qui s'animin a sortir avui i demà de casa seva!! Un altre gran petó de tornada, i com els "Mosqueters" uno para todos y todos para uno! Aquesta dedicada a TOTS els artistes que estéu per "aquests mons de Déu", que passis un molt bon dia de Sant Esteve :)
*Julia, cariño, muchísimas gracias!!! Me hace ilusión ver que "estás ahí".... Pasa tú también unas dulces fiestas y recibe un cálido abrazo desde Barcelona :) Mil besos y Feliz 2010!!!!
*Khalina, doncs, gent com tu és la que avui espero ens ompli aquest pati de butaques.... És un teatre del meu poble, antic i bastant ben conservat, tot i que fa molt de fred, el sistema de calefacció es pot dir que no el van instal·lar, jajajaja, però m'encanta! Gràcies pels teus desitjos i celebro que t'hagués agradat la felicitació que us vaig fer :) Molts petons també per a tu reina!!
Hola!
Em sembla que no ens coneixem, he arribat al teu blog i m'ha interessat molt felicitats per la feina! M'he fet seguidor del teu i aviat et seguiré molt sovint ja que m'agraden molt els teus continguts. El meu blog és un blog d'actualitat i tendències culturals, espero que t'agradi tant com a mi el teu.
Per cert, el divendres 1 de gener faig un “Especial 2010” amb les novetats culturals i tendències d'aquest nou any que comença, espero que t'interessin.
Molt bones festes i molt bona entrada d'any des de “L'imperdible” :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
MMMMM, hola de nuevo, que sepas, que hoy a las 22 horas, estare pensando en ti y deseandote........lo mejor :)
MUCHA MIERDAAAAAA, besos guapa :)
Un teatre dels que conserven la memòria de cents d'obres i mols anys de fred i alegries, de plors i emocions. Molta sort en l'estrena i Bon Nadal.
Esperando pues la crónica del evento que seguro habrá sido un exito.
Gracias por el enlace que me pasaste, una ilustración maravillosa
Un abrazo y suerte
Anira genial, ho se!! a mi tb m'agrada molt el teatre, veure'l i actuar tb. A temporades puc sguir més fent cosetes xo ara no es una d'elles. Gaudeix de la obra maca!!
jo vaig estar uns quants anys amb un grup, també amateur, però el meu paper era la taula de so i llums. sempre amagadet no cal que se'm vegi.
Per cert molt bon nadal i gràcies per la felicitació.
Ja ens explicaràs com ha anat! Com es diu l'obra que has fet? I de que feies?
Esperem impacients!
Quina entrada més maca Cris. Un cant a la força que tenen totes aquelles coses que ens estimem de debò. El teatre, la literatua, la fotografia i tantes altres.
Que el 2010 et sigui propici i que et segueixi fent irradiar esperit positiu.
Cris avui em vaic a fer de tramoia per els pastorets dels petits, em sap greu el rififafe a Cats pero hi han coses que em poden.Un peto ben gros.
Per fer això cal tenir allò "d'un parell de c....", no ja ja ja
Una abraçada, milers de petons i un bonic nadal per els teus.
*jordi.... benvingut al V/N, ja he passat per casa teva, i espero les novetats del dia 1 :) Gràcies, ens anirem llegint segur!!
*Naia, gracias, gracias y gracias :) eres de lo mejor que tengo a mi lado! Muxus cariño y gracias por tu mensaje!!!
*Joanjo, és una de les millors aficions que tinc, gràcies per passar i comentar! Un petó :)
*Alma, celebro que te gustara el enlace, me acordé al momento de ti, y.... una cosa por otra, y tú te mereces eso y más, petons i una fota abraçada :) Y la obra salió genial, mucha gente y todo salió GENIAL :)
*Déjà, gràcies rebonica, m'ho vaig passar en gran, de debó, gràcies pel recolzament nina, petons :)
*Carlos, gràcies a tu per ser-hi, i els tècnics de so són molt i molt importants, sense vosaltres res sortiria bé :) Un petó gran!!
*Gaia, era una adaptació que vam titolar nosaltres mateixos, d'una película del Paul Auster "Smoke".... es barrejaven amb històries curtes d'en Pàmies, I.Clara Simó, etc.... Jo feia dues històries, era la Dona1 :) Gràcies, tot va sortir genial, i amb ganes de començar nous projectes!!! Un gran petó nina :)
*Araceli, gràcies carinyo, el mateix et desitjo per a tu i els teus, un plaer de debó descobrir-te en aquest any que ja s'acaba!! :) Un sac de petons grans!!!
*Striper, com et van anar els pastorets? segur que de conya, oi? I per l'altre tema, no t'escalfis la sang, que no val la pena rei, d'acord? Un petó i bona entrada d'any!! :)
*DANI, igualment, gràcies per passar i deixar-me les teves paraules, un gran petó i bon 2010 :) a fer fotos eh???
Tinc uns quants tomàquets madurs :-) Molta sort, o molta merda.
*Paseante, quina mala folla tenim alguns, eh? jajajaja, la funció va anar de conya, moltíssimes gràcies, un petó i boníssima entrada d'any per a tu :)
Actriz? calla que todavía me tiemblan las piernas de las funciones de fin de curso en el salón de actos del colegio y eso que era jugar en casa, pero siempre me pillaban "voluntaria" jaja y sufría como una condenada, me sudaban las manos y tenía pánico a quedarme en blanco. Duro oficio, me gustaría verte, prometo estar quieta en la butaca hasta que haya que aplaudir... Se abre el telón, hay un saco enorme que dice, de ShaO para Cris... qué hay dentro? jajaja síiii
*ShaO, no me lo creo!!! Una ARTISTA como tú no podía tener miedo.... aunque, si te pillaban es que te dejabas, eh? Y eso del sudor de manos es fruto de la ansiedad suficiente para luego poder disfrutar de lleno en lo que estás.... Recibo pues tu saco de aplausos, besos, mimos y cariño, eso seguro, por que viviendo en un Mar de Azúcar no podía ser de otra manera :) Gracias por pasar, como siempre querida ShaO!!
Vaya, una nueva sorpresa, yo, por mi parte, pese a tener mi parte exhibicionista, nunca me he atrevido con un escenario. Sin duda es un reto y una gran afición. Mi aplauso y mi admiración.
Besos.
*Caminante, me perdí éste comentario, discúlpame :) El escenario es un magnífico sitio para dejar nuestros miedos entre sus bambalinas.... y quien prueba casi siempre repite! Mil gracias por tus cálidas palabras y un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada