Rellotge d'aigua....
Com comptarà les hores
que batega el cor?
______________________
______________________
Cuando uno tiene sed,
pero el agua no está cerca....
Cuando uno quiere beber,
pero el agua no está cerca....
Qué hacer? tú lo sabes.
Conservar la distancia,
renunciar a lo natural y
dejar que el agua corra....
pero el agua no está cerca....
Cuando uno quiere beber,
pero el agua no está cerca....
Qué hacer? tú lo sabes.
Conservar la distancia,
renunciar a lo natural y
dejar que el agua corra....
(Fragment cançó "Agua" - Jarabe de Palo)
67 comentaris:
Eso. ¿Cómo contará las horas?
Bonito blanco y negro, Cris aunque, una vez ampliada la foto, veo que tiene algo de ruido. ¿Disparaste a un ISO alto?
Besos, guapa.
Que l'aigua corri és una de les millors opcions vitals.
Un rellotge que acompanya, que no marca.
*Sànset*
*Jota Ele, la recorté, y además la luz era malísima, era sólo una prueba del tema de la velocidad de obturación, justo estoy aprendiendo "cositas" de éstas.... y lo que me queda, pero, me gustó, y aquí está, prometo mejorar, eh? :) Un beso, gracias!!
*Sànset, que maca la darrera frase.... gràcies, m'has recordat al bolero de los Panchos, que deia "reloj no marques las horas.... " el recordes? Un petó :)
no porto rellotge, potser un d'aigua m'escau més. Un petó ;P
Doncs… haurem d'acostar el cor a l'aigua. M'encanta, la foto!
el cor no deixa de bategar més suaument o més ràpid, i el temps continua passant. Deixa que l'aigua vagi esmunyint-se, sinuosament i tranquil·lament, per donar pau al cor.
una gran cançó!!!!
que el cor bategui i no deixi de fer-ho. La cançó és preciosa, ja ho diu tot: "dejar que el agua corra...". Les coses a vegades han de fer el seu transcurs. Un petonet!
Som rellotges d'aigua
on camina el mineral.
El sento que m'excita
amb incessant tic tac
No paris les busques
que circulin per la sang
que em donin l'alegria
de veure el demà.
....... Improvisant Anton.
Gràcies a tu per aquesta meravella.
I dius que no en saps ? Que faràs...Avedon et mira de reüll...
*Clídice, si aconssegueixes retenir l'aigua entre les teves mans, avisa'm si us plau... Petons :)
*P-CFA, moltes gràcies, i el "clinc, clinc" del degoteig, la veritat és que si ve de la pluja m'encanta :) Una abraçada!
*rits.... el dia que el cor ens deixi de bategar, és que el nostre temps ha "fugit".... Gràcies pel teu comentari :) Un petó gran, preciosa!
Yo, que no sé nada de fotografía, estoy impresionada con tu foto. Captaste el agua, siempre tan ligera, en su momento de quietud. Las gotas fluyen siempre, pero es posible capturar alguna y pasarla a tu caudal de vida, para limpar y, quizá, hacernos un poco más trnasparentes.
Un abraz cálido.
*instints, vaja que si, i tant que tot té el seu temps, per molt que forcem les coses, no en treurem res :) Un petó gran reina, gràcies per passar!
*Anton (rebaixes), sempre em deixes amb la boca oberta, i calmes la sed de poesia.... Gràcies sempre per ser tan generós amb mi.... Hi he tingut que anar a Sant Google a mirar "Avedon" i permet que em somrigui, quina vergonya m'acaba de fer saber qui és aquest Senyor, jajajaa :) Una forta abraçada!
*Marina, que bonitas palabras me has dejado.... Me alegra que la foto te haya gustado, aunque sé que se podrá mejorar, era un simple experimento, que me gustó.... Ando aprendiendo y eso me gusta... Otro abrazo de vuelta :)
Me gusta el tema, la composición, la idea del B/N. Buena foto. Como veo que ya has contestado a Jota Ele sobre el ruído no entro en ello aunque quizá vendría bien pasarle un ligero suavizante por encima.
Un abrazo.
*Juan Carlos, muy agradecida por tu comentario, probaré lo que me dices, a ver si logro una mejora, sólo desaturé, recorté la imágen que era bastante más grande y.... nada más :) Es cuestión de ir aprendiendo de los que sabéis de fotografía, un placer que me ayudéis :) Un besote
Mi pasión imposible. No me refiero al control del tiempo -quién pudiera- sino a la fotografía.
Sonrío.
Excelente experiência, com um resultado brutal.
Parabéns.
La foto.....preciosa, m'encanta, i ja saps el que et comenti sobre ella. Les hores del corazon, que les marqui la seva bategar, que és el que importa. Perquè no et passi gens d'això, llevate una cantimplora, però et puc assegurar, que quan tinguis sed, per molt lluny que aquest l'aigua...sempre habra algú que deixi de beure per donar-te la seva aigua. La distància és bona, et deixa pensar, la renúncia...solament per a millorar. Petons maca :)
*Raúl, no lo puedes tener todo, jolin, escribir como lo haces y encima fotos.... a que no te atreves a hacer un combinado? :) El guante está lanzado, sin desmerecer ningún banner eh? Un beso, gracias por venir!
*ruimnm.... moito obrigada, gracias por venir, um beijo :)
*Naia, que gracias, por entender y estar siempre tan cerca mostrandome tu cariño, haga lo que haga o decida lo que decida.... Maite zaitut preciosa :) Muxus i petons
Que el cor bategui sempre amb aquest entusiasme i que l'aigua de vida sempre flueixi.
Personalment, la foto m'encanta!
Un petonet ben dolç, preciosaaa.
=)))
Molt, molt maca la foto!!!
Petons!
Dejar correr el agua es lo más inteligente. Lo malo es que nuestra inteligencia a veces se toma vacaciones y la que dejamos correr, aunque también es agua, sale de los ojos y tiene sal...
(la puta realidad que quiere bañarse...grrr...jejeje)
Preciosa la imagen :D
Un besito
Lala
Una foto estupenda, y un título para la misma, estupendo también.
Una abraçada
P.D. cuando uno tiene sed y el agua no esta cerca, pues bebe cerveza, y esto es una metáfora
L'aigua és vida. Deixe'm que corri!
Un petó d'aigua!
Hola Cris!
Yo no tengo que decirte...te lo han dicho ya todo jajajaja.
Para quitarle el ruido o disimularselo usa el " NOISEWARE", jejejeje ya me contaras.
la idea del blanco y negro genial.
Besitos simpatica!
Deu meu. Dos de dos....primers els nusos i ara l'aigua que està lluny i per molt que la vulgui beure no puc.....I tot aixó comptant les hores per trobar-me amb algú....;)
petons!!
Caram, quin moviment que té la foto!!! És molt imaginativa: m'agrada!!!
Difícil feina, la de comptar les hores que batega el cor...
Si vols demà li pregunto a la pluja com va ensenyar a comptar al rellotge d'aigüa ;))
Petons remullits
He visitat el teu blog quan he vist el comentari que m'has deixat i he al·lucinat de veure com s'assemblen els nostres blogs. Me n'he fet seguidor automàticament i t'he posat al meu blogroll. Ens veiem!
¡Ahora comprendo!
Perdóname, Cris.
Efectivamente, ha mejorado en la cuestión del ruido
¿Era eso lo que querías saber?
Ha mejorado mucho.
Besos.
*Demà contestaré els comentaris pendents, però dir-vos que ara a les 23h. he canviat la foto, intentant millorar la presència de molest "soroll" de la imatge en fer-la gran.... Els fotografs ja direu el què i agraïda per rebre ajuda :) tot i que no sé si he aconsseguit alguna cosa, eh?
*Mañana contestaré los comentarios pendientes, pero deciros que ahora, sobre las 23h. he cambiado la foto intentando mejorar la presencia del molesto "ruido" en la imágen al hacerla grande.... Los fotógrafos ya diréis qué tal y agradecida por recibir ayuda :) aunque no sé si he conseguido algo, eh?
Quina foto més PRECIOSA!! he llegit els comentaris per no ficar la pota perquè no estava segura si era teva!! jajaja
Pensava "ara la felicitaré i em dirà no, si la foto l'he copiat de tal lloc" jeje
Et felicito!! En saps molt, molt!!
Ni idea de si té "ruido", noia... però, en tot cas, és un "ruido" molt maco!! :-))
Tot arribant al final, entenc perqué no ho entenía, lo del soroll. ;-)
Es un bon cop d'ull, però, si no et fa res, diria que la foto està moguda, el que es gens estrany veient que la vas tirar a 1/4 de segon, insuficient per congelar el moviment de l'aigua.
La tonalitat B/N es potser massa suau, però, per contra, la gamma de grisos es amplísima.
No es pas una foto fàcil i t'en has sortit prou bé, per ser només un "experiment" per conneixer la teva nova càmera.
Un petó.
Hola Cris, de nuevo por tu blog.
Reconozco que me había despistado por la blogosfera y te había perdido la pista. Para que no vuelva a suceder te enlazo ¡¡ya!!.
He dado una vueltecilla por tus últimos posts. Veo que me he perdído cosas interesantes. ¡No volverá a pasar, prometido!
Tu última fotografía, ruidos o no ruidos, me parece un interesante experimento con un resultado más que notable.
Besos.
Cada gota és un batec, una emoció... un segon. :)
Bona foto!
Fas fotos meravelloses, Cris. M'encanten.
Que no les compti. Que corri, i que el cor bategui ben fort!
Preciosa fotografia, saludos y felices fiestas
Pot ser ara, la intenció és que ens permitis gaudir d'una fantàstica fotografia digne dels millors. O pot ser, la intenció de fer-nos gaudir d'unes lletres emotives que ens empenyin a pensar. En qualsevol cas Cristi, amb la mateixa passió que encomanes vull felicitar-te per regalar-nos sempre tanta serenitat. La resta com sempre, perfecte.
aiguaaaaaaaa....
mmm!
Petons!
P.D. Fantàstica la veu de la teva amiga. Felicíta-la de la meva part i moltes gràcies a les dues.
*assumpta, gràcies, no sé si ets massa objectiva, però sempre m'encanta el que em dius, jajajaa, un petó ben gran :)
*Rita, gràcies i una abraçada :)
*Lala, que me hiciste reír con "la puta realidad" jajjaja.... Agua que no has de beber, déjala correr, anda que no hay frases hechas para el agua? Besos acuosos preciosa :)
*Alma, o una coke 0, que las birras nunca he podido, pero vamos, anda que si tuviera sed de SED, me bebía una sin ningún problema! Gracias por pasar, como siempre, i un petó ben gran :)
*Joana, haig de trobar una "dita" que vaig veure a un poblet preciós de Vic, a un parc que hi han 7 fonts.... li vaig fer una foto, i parlava que amb poca aigua, quan es té sed, n'has de deixar pel següent que hi pari, algo així, ja t'ho diré :) Petons i gràcies per passar!
*Mª Ángeles y Jose, muchas gracias, ya he anotado el "nombre" que me habéis dicho, que supongo que es un programilla, no? Algún día aprenderé!! Gracias por comentar y siempre ayudarme :) Un beso a los dos y repito, un placer haber podido charlar con vosotros un ratillo !!
*Imogen, i com van els "batecs" de cor nena? això em sona a AMOR en majúscules eh? Gaudeix, i que passin ben aviat :) Petons grans!!
*geradeli.... vaja que si és difícil, i també com deia un altre tema musicar "larga es la espera para quien espera".... Gràcies per passar i comertar :) Una abraçada!
*DANI, plou? No em diguis que a més de fred amb aire hauré de treure el paraigues, que ja no sé si és el que em faltava :) petons grans per a tu de tornada!
*Manel, molt benvingut, gràcies per les teves paraules, tu tens un bloc molt familiar, acollidor i ple d'experiències, m'encanten els llocs així de càlids :) Salutacions ben cordials i ens llegim segur!!
*Jota Ele, de nuevo mil gracias, pronto iré mejorando más cositas, gracias a los que sabéis de "ésto de la fotografía" :) Eres un encanto, gracias y un beso!!
*Assumpta nena, en petit la veritat és que és mona, oi? però al fer-la gran, té això que anomenen "ruido" o "soroll" i es clar, la imatge no es veu tan nítida, però és qüestió d'anar aprenent, jajajaa, un petó i fantàstic que t'agradi (a mi també em fa peça eh?) Petons :)
*Josep, a més de cinèfil, fas bones fotos? Tu tens un "don" es clar.... ais, això dels segons m'has matat per que ni jo mateixa ho sabia (no sé ni d'on ho has tret tu, jajajajajaa) Gràcies, no pretenia congelació absoluta, però ho aconsseguiré aquests dies que tindré vacances i temps per a practicar més :) Molt agraïda i una abraçada!
*Chanclas, que alegría volver a tenerte por aquí :) Gracias por tu comentario, estoy aprendiendo con una nueva cámara, ahora Reflex, y bueno, lleva trabajo, pero de momento me siento contenta con "mis experimentos" .... Te envio un abrazo y hasta pronto :)
*DooM, si em dius bona foto, tu que ets fotògraf, doncs que m'agrada, eh? jajajaja, Gràcies :) un petó gran!
*Vico, molt agraïda de que t'agradin, de debó.... com van els haikús? :) Un petó!!
*Dusch, deu t'escolti.... per que si no.... petons dels "gordus" bonica, gràcies per passar :)
*Carmen, muchísimas gracias, hoy pasé por tu blog, que no sabía que tenías uno, y me he quedado encantada! Ya sabía que te gustaban las flores, y que las retratas de lujo, pero tu espacio me ha encantado :) Felices Fiestas a ti también, y un gran beso!!
*Cristina, tu ets un angelet vingut d'una altra galàxia només pe fer-me somriure i donar-me bon rotllo.... Gràcies preciosa, les teves paraules sempre m'alleugeren l'ànima.... Tinc ganes de tornar-te a veure, tan de bo fos aviat :) M'agrada la teva pau.... Petons nina!
*€stom, que maca, gràcies!!!! Li he fet arribar a la Corina el teu comentari, diu que avui justament l'ha animat el que li has dit :) Mega-petó per tu, muasssss!
quina foto mes xula, es tva????? m'encanta!!!
Me gusta mas la foto que el texto.
Saludos.
*Déjà.... i tan meva, jajajajaa, com totes les del bloc nena :) Era un experiment i va sortir prou bé eh? Petons nena :)
*Antonio, cuánto tiempo! Espero que sigas oscilando como antes, a ver si ahora que voy a tener vacaciones me pongo a revisar tu blog, que hace demasiado tiempo que no lo visito, gracias por pasar y comentar, saludos para ti también :)
MOlt xulo cris, molt guapa l'analogia entre l'aigua i els sentiments...
Una abraçada.
*rokins, moltíssimes gràcies, he aprofitat per visitar el teu bloc i m'ha encantat, t'he deixat un missatge allà, gràcies per comentar i benvinguda :)
Hola Cris!en mi blog te dejo mi felicitación navideña, si te apetece pásala a buscar,Gracias
quina foto més genial!
*Antonio, ya he pasado, y comentado, aunque de momento me sale un cuadro grande con una cruz roja.... :( Gracias y seguiré probando!!
*Mireia, gràcies reina :) Petons!!!
Las horas del corazón no se cuentan, nunca, sólo se viven..., el reloj de agua, para esas horas, se limita a poner la música.
Preciosa imagen.
Besos.
La fotografia també podria ser d'una llàgrima despenjant-se per una galta. Deixant rastre, com un caragol.
Doncs comptarà el temps igual que un rellotge dels clàssics... però purificant els llocs per on passa... (això si no està fet amb aigua del llobregat.. ¬¬)
Deixem que l'aigua corri... i tot arribarà.
Gràcies Cris.
He tratado de hacer fotos así un montón de veces... y ninguna me queda como yo quiero. Esta en B&N, preciosa.
Saludos y un abrazo
*Caminante, muchas gracias, y si sonara alguna canción, sé cual sería! me alegra que te haya gustado la foto, un beso :)
*El Paseante, doncs si, i tant que si, llàgrima dolça, sens dubte.... Un petó, gràcies per passar :)
*Alepsi, l'aigua del pobre Llobregat crec que mai ha sigut tan clara :) Gràcies a tu per venir i un petó molt gran !!
*Hiperión, en mi caso, sonó la flauta por casualidad, tengo el registro de cómo salió, te puedo hacer un making off :) Un abrazo y a practicar, que seguro que te saldrá.... Gracias!!
Aquesta és una de les ´meves´ canços, Cris.Com ja ha dit algú l´aigua és vida, que corri i no s´estanqui, però que no en falti mai.
Quina foto !
Tens un espai molt bonic, mi deixaré perdre mes vegades.
Gracies per entrar en el meu, benvinguda.
Pero ese correr del agua es para tomarla más fresquita?
Si es así de acuerdo, pero si es por dejarla irse, entonces si que no, depende nuestra vida de ello.
Un beso Cris
una foto maquíssima.
Els batecs del cor els poden comptar els metges, però els batecs d'amor són incomptables
CRIS , QUE FOTO¡¡¡¡. ABRAZOS DE NAVIDAD PARA TI Y TUS AFECTOS
En estos días, siempre pedimos y prometemos… pues entonces que cada deseo sea una flor, cada dolor una estrella y cada lágrima una sonrisa.
Mis mejores deseos de armonía y paz interior.
MentesSueltas
La foto és molt bonica i molt significativa.
Salut
Somos agua.
Bebemos y somos bebidos.
Y si por alguna razón la vida no viene…
… habrá que salir a buscarla.
Saludos navideños.
Javier.
*País Secret, moltes gràcies, i celebro que a sobre el tema musical (fragment) t'agradi :) petons i petons!!
*Xavier, sempre que et vingui de gust, serà un plaer tenir-te per aquí, una abraçada! :)
*Nikté, nos va la vida en el agua, en el aire, en el aliento.... que no nos falte nunca.... Besos de agua preciosa, gracias por pasar :)
*khalina, a mi de vegades m'entren taquicàrdies.... aquestes si que són incontables, jajajaa, gràcies reina, m'en alegra que la foto també t'agradi :) Un munt de petons!
*Mentes Sueltas, gracias por sacar un rato dentro de tu dolor para venir a dejarme unas palabras.... Siento mucho el momento que estás pasando, de verdad, ánimo y mi abrazo más cordial para ti en éstas fechas tan especiales, besos!
*Abu, gracias y gracias, Abrazo de vuelta, bien grande :)
*Gaia, moltíssimes gràcies, reb un gran petó :) i una abraçada!
*Javier, muy agradecida por tus palabras, tienes mucha razón con lo que has comentado!! mis saludos cordiales para ti también y felicitaciones navideñas!!! :)
Impresionant, molt xulo el retall!!
Guaaa me encanta la foto! Es increíble, yo con el agua estuve casi una tarde entera enfrente de una cascada y juraría que a última hora ya me sacaba un dedo y todo jajaja...
No sé que es peor, no tener agua y sí sed, o tener agua y no poder beberla... LO que sí voy a dejar correr van a ser los besotes, en abundancia y despilfarro XD
Gracias a tí siempre por tOdO (jaja dios mío, no veo ya ni las teclas...)
*Miquel, moltíssimes gràcies!!!! Un gran petó :)
*ShaO, preciosa, me encanta sumergirme en tu mar de azúcar, saborear cada una de tus palabras como un buen chocolate caliente, y deleitarme con tu saber hacer y harmonía que reina en "tu casa".... Gracias a ti, sólo faltaría :) Un montón de besos, dulces como tú!!
Bella abstracció en estàtic moviment.
Gràcies per les teves paraules al meu blog i feliç any!
*Odiseo, moltes gràcies, el mateix et desitjo i celebro que t'agradi la foto :) Salutacions!!
Publica un comentari a l'entrada