Potser si que hi han nusos especials que t'uneixen amb algunes persones, lligams que no es trencaràn mai passi el que passi (o hagi passat el que hagi passat). Alguns nusos són de per vida, com un cordó umbilical que no es veu, però es sent, es nota, es viu, inclús es desitja.... Per molt que intentis deslligar-lo, segueix allà, present, ferm, indestructible, fins i tot fent-se més dur a mida que el temps passa.... El temps, sempre el temps.... (tic, tac) I tu, sense rellotge....
________________________________
Quizá sí que hay nudos especiales que te unen con algunas personas, lazos que no se romperán nunca pase lo que pase (o haya pasado lo que haya pasado). Algunos nudos son de por vida, como un cordón umbilical que no se ve, pero se siente, se nota, se vive, incluso se anhela.... Por mucho que intentes desatarlo, sigue allí, presente, firme, inquebrantable, incluso haciéndose más duro a medida que el tiempo pasa.... El tiempo, siempre el tiempo.... (tic, tac....)
39 comentaris:
Bien captado, muy definida la cuerda.
Saludos.
És veritat que hi ha nusos d'amistat que no es trenquen mai. (i que bé poder viure sense rellotge!)
Son los hilos invisibles e inexplicables.
De algunos no podemos desatarnos, por desgracia. Y otros se desatan solos, por desgracia.
Son hilos con voluntad propia...Por desgracia.
Un beso
Lala
Hi ha nusos vitals que són tan forts com els de la imatge. I sort que hi són, son els que ens donen la vida i ens mantenen allà.
A vegades passa que et pensaves que un nus s'havia desfet i sona el telèfon.
I tant que hi ha nusos indestructibles :-)
Quina foto més maca!
Tens rao pero s'han de cuidar per que no arribin a escanyar.
Las ataduras tambien pueden ser peligrosas!.
Bonita entrada.
Besos
Se m'ha fet un nus a la gola llegint el teu post (jejeje). Molt bona foto i molt bon enraonament al voltant dels nusos. Quantes propietats ténen per bé i per mal...
De totes formes m'has fet pensar en una frase de Joan Baez que diu així "·...los árboles tienen sus pájaros fieles porque sus ramas no atan, ofrecen..." ummmm em fa dubtar de la conveniència dels nusos per assegurar les coses, a tu no???
I aquells nusos que un dia apareixen, i desitges que hi siguin per sempre i, a poder ser, que cada cop siguin més forts!
*Sànset*
• con la mirada atenta...
Perfecta.
Y también hay nudos que nacen como un desafío.
• petons
____________________________
•CR & LMA•
Uau, em sento tant identificada amb aquesta entrada d'avui....
Jo tinc un nus d'aquests i no el puc desfer, mira que ho intento, pero no hi ha manera....
Petons!!
Nudos que se desatan solos, nudos que peermanecen siempre.
Es la vida, Cris. Es la vida.
Un beso.
lligams, lligats i ben lligats!
sort que en tenim! ens podem sentir afotunades!!!
Qui sap si el gran nus
de pròpia vida
tem al temps
que el desfaci
per que temps i nus
son en la corda
la inefable vida.
.............Anton.
pro d vegades s'han d'anar tensant, a veure pensem q stan molt fort i s'afluixa amb el temps.
Que gran verdad!!!entrañables nudos..
Besos
Hi ha nusos que no saps ni tan sols com sobreviuen!
El tiempo! anda que, también haberle enseñado a ése la técnica de los nudos! menos mal que con los que están hechos de verdadero cariño no tiene por donde empezar... Me encanta la foto (es con la cámara nueva?), que cotillismo no? sorry jaja. PEro es que es perfecta, estoy tocando la pantalla y parece que se sienten hasta los cabos de tanta nitidez.
Un besote bien "anudao" : )
*Juan Carlos, muchas gracias, espero ir haciéndolo mejor cada vez :)
*P-CFA, doncs si, i que durin, eh?.... Conec molt poca gent que vagi sense rellotge, jo els dies de cada dia no podria anar pel món sense ell :) Un petó!
*Lala, bien visto, bien razonado, como siempre.... Gracias, y muchos besotes :)
*XeXu, això volia fer veure, un nus rotund com aquest, és molt difícil de deslligar, oi? :) I si, sort que hi són!
*Paseante.... ring, ring.... :) ais!
*Assumpta, gràcies, m'en alegra que t'agradi, petons grans! :)
*Striper, això mai, per que si no.... la meva llibertat comença on acaba la teva, diuen, no? o no era a l'inrevés?
*Mª Ángeles y Jose, muchas gracias :) Un beso a los dos
*Miquel, doncs si, m'ha encantat el que diu la Joan Baez (que no conec el tema per cert).... una frase també digna de ser analitzada i reflexionada.... Gràcies, m'ha encantat el teu comentari, un petó :)
*Sànset, això mateix.... i que el temps faci el que hagi de fer :) Petons per a tots dos!
*Ñoco, a mí los desafíos me encantan :) Petons para ti de vuelta :)
*Imogen, potser és per que el nus s'hi ha de quedar, romandre en el temps.... no? Espero que no sigui un nus a la gola, o a l'estòmag.... Petons nina :)
*Jota Ele.... pues tal cual, c'est la vie, que dirían nuestros vecinos galos, no? :) Un abrazo!
*rits, estic amb tu, si no els tinguéssim, els enyorariem, segur!! petons maca :) Gràcies per passar
*Anton (rebaixes), sempre trobant les paraules exactes.... Ets un cel, gràcies com sempre, per dir la teva :) Una abraçada gran, poeta!
*Déjà, si un nus no vols que es desfaci, s'ha d'anar tensant, revisar-lo, com el d'unes sabates de cordills.... si no, ensopegues.... Un petó gran :)
*BRILLI-BRILLI, gracias por pasar y comentar.... no sé si es una gran verdad, pero ahora es "la mía" :) Besos de vuelta!
*Dusch, ni com sobreviuen, ni com han aparegut i s'hi han quedat, i de vegades ni qui ni com els ha fet.... em lio sola.... ja veus, ais.... Petons reina :)
*Shao, el tiempo espero que sea "nuestro" aliado, la verdad, tiempo para ver si el nudo es fuerte, sólido y duradero, o ver si es como un lazo corredero, como si fuera un espejismo lo que nos ha mostrado, pero sólo él, el tiempo, nos dará o quitará la razón (toma ya!).... la foto con la Canon nueva sí, estoy feliz como una perdiz con ella, se nota? Me alegra un montón que te guste la foto, a mí también, la verdad :) besos y más besos en tu mar de azúcar!
Los nudos de los que hablas, deberían ser atados y desatados a voluntad porque a veces esos nudos que nos atan a pesar nuestro nos hacen daño y otros que deseariamos conservar con gusto, se dehacen en nuetras manos o en las tijeras de alguien.
Una abraçada, un placer leerte como siempre
Todos tenemos nudos, unos nos ayudan a no caernos, otros, son un lastre, otros...quisieramos soltarnos pero no podemos, o nos cuesta.
Pero como bien dices.....el tiempo, el tiempo ayuda, incluso a soltar esos nudos que no creemos que podamos soltar, poco a poco con el tiempo, se desgastan y se rompen, y la carga es mas ligera.
Perdona,pero yo me considero un nudo, de los que te ayudan a mantenerte en pie, y me encanta. Petons guapa :)
Vigila que hi ha nusos que fan mal de tant que s'estrenyen!
Cert... i sorprèn descobrir-ne dia a dia de nous... de sobte "coi, i aquest nus?". I resulta que està fet pel millor mariner... i costarà de desfer... o potser no es desfarà mai.
Veig que li estàs treient molt suc a la càmera!!
T'ha quedat fantàstic. El contrast és perfecto.
Petons liats
Mira que nos metemos con el tiempo, pero a veces (y más que a veces) tiene cosas buenas.
Besos
Tots els nusos tenen una història i mentre més vells més experiències acumulen, com el de la foto que ens mostra cada fibra que el forma, cada gra de pols acumulada que li dóna aquest caràcter, aquesta força.
Les coses petites també ens fan pensar, gràcies per mostrar-les.
Els millors nusos són aquells que lliguen fort, però que no costa desfer-los quan és necessari.
Magnífica foto i un punt de llum precís. Enhorabona!!!
¿Saps, Cris? No sé si m'agraden mes les teves fotografíes o els teus mots... :-)
Un petó.
Me he paseado por tu blog y lo he encontrado estupendo,transmite mucha sensibilidad y paz ,puro alimento para el alma.
Saludos.
M'encanta la foto. En quant als nussos, doncs millor desfer-los...
*Alma, muchas gracias por dejarme siempre tus bellas palabras.... Tienes razón, pero por eso mismo son nudos, a veces no hay dios que los deshaga por mucho que tú quieras, no? Besos, el placer es mío :)
*Naia, vaya que sí eres uno de mis nudos, y pobre de ti que dejes de serlo alguna vez, vale? Gracias, por entenderme y dejarme tu opinión, siempre tan válida para mí, ya lo sabes preciosa.... Montones de muxus, maite zaitut neska polita eta ez aldatu inoizez :)
*Veí, ho procuraré vigilar, gràcies :) Un petó!!
*Alepsi, doncs si, jajajaja, i hi han tants tipus de nusos, de gola d'estòmag, de cabell, d'amor.... ai, l'amor :) Petons, preciosa i gràcies per passar!
*DANI, anem probant, que ja és molt, però encara em "lio" (parlant de nusos) amb les isos, les f, i tot allò teòric, ais, però mica en mica! Moltes gràcies per comentar i petó gran per a tu :)
*Caminante, el tiempo, al igual que la vida, es lo que pasa mientras te empeñas en hacer otros planes.... tiempo al tiempo, sin prisa pero sin pausa :) Un abrazo!
*Carlos, gràcies per les teves paraules, la veritat és que potser m'agraden més les petites coses que algunes que no seria capaç d'abarcar.... Al menys, ho veig tal com ho poso aquí :) Salutacions!!
*GerarEli, gràcies!! M'encanta que t'hagi agradat la foto, i sobre els nusos, bé, que és veritat el que dius, i tant.... :) Una abraçada!
*Josep, doncs jo feliç de que t'agradi el que veus per aquí, de debó :) Petons de tornada i gràcies de debó!
*Antonio, bienvenido pues, muchas gracias por dejar tus palabras y por "invitar a merendar" con tu pan y chocolate para el alma.... Me ha gustado el nombre de tu blog, iré a investigar con tu permiso :) Saludos cordiales!
*Cesc, ai, picaró.... pensem en el mateix tipus de nusos? jajajjaa, gràcies, un petó :)
molt bon detall!
jo tinc una foto similar d'un nus i una corda :)
m'agrada la relació amb el text, com sempre. Lligar-se a quelcom ens fa sentir vius i li dona sentit a tot plegat però sovint els nussos massa forts acaben fent mal...s'ha de buscar l'equilibri.
un petó!
M'agrada creure que els nusos que em lliguen a d'altres persones són nusos trenats per ambdues parts, nusos fets amb cordes fermes, que no fermen, que es trenen amb altres cordes fins a fer una trama que, al cap i a la fi, és la teva vida. Un bon post per a la reflexió, gràcies :)
*Marta, tens la foto que dius al teu bloc? Per si em dius on buscar-la que m'encantarà veure (com sempre) la teva feina.... Moltes gràcies per trobar una estona i passar per aquí.... i l'equilibri, uf, aquí ja m'has pescat, hi han vegades que costa la vida de trobar, però s'intenta :) Moltes gràcies per comentar i un petó!
*Clídice, tens tota la raó noia, les coses fetes entre dos de vegades són millors i queden més ben fetes i més sòlides.... Gràcies a tu per venir a comentar i un petó gran :)
Tienes razón, hay nudos que son una pasada de buenos y sanos, otros... mejor no pensar en esos amarres...
Besicos
*Belén, pues como las meigas, haberlas hailas, no? Los nudos a veces hasta son o se tornan invisibles.... pero están ahí.... Hoy todo es gris, lo siento, el vaso se vacía a pasos agigantados.... Besote grande, me alegra verte por aquí :)
Se de esos nudos... me anudé a alquien para toda la vida...
Besos
BB
Publica un comentari a l'entrada