9.12.09

Capvespre....

Cau el capvespre, entre branques seques d'ametllers adormits.... El sol se'n va, deixant l'escalfor a les seves arrels -arrels que tornaran a donar vida quan arribi la primavera i esclatin els colors altra vegada -
Davant d'una imatge com aquesta, molt poques paraules més puc afegir.
M'envolta la pau i la calma....
_____________________________________

Cae el anochecer, entre ramas secas de almendros adormecidos.... El sol se va, dejando el calor en sus raíces -raíces que volverán a dar vida cuando llegue la primavera, y estallen los colores de nuevo-
Delante de una imagen como esta, muy pocas palabras más puedo añadir.
Me envuelve la paz y la calma....

(Nuria, gracias por llevarme de nuevo a tu nido)
y pido disculpas por mi ignorancia agrícola, puse olivos y son almendros..... en fin, que perdón :)

48 comentaris:

el paseante ha dit...

Caram, sí que dona pau aquesta fotografia. I el text.

pepa mas gisbert ha dit...

El anochecer es uno de los momentos del día, es el momento del día que más me gusta, por su color y por la ausencia de color,

Una abraçada de a poqueta nit

assumpta ha dit...

Una preciosa fotografia Cris!!!

Aquests dies on la llum s'apaga poc a poc cada dia més d'hora, sembla que a nosaltres ens envaeixi un tel de pau i calma, és veritat.
Imagino que el viatge haurà anat força bé. Bona setmana!
:)))

Imogen ha dit...

Oh Déu meu,m'encanten les "puestas de sol" (com es diu en català?jaja). La foto es preciosa, sembla que els arbres es moguin,vale, potser no, pero a mi m'ho sembla.
Petons!!!

Joana ha dit...

Val la pena contemplar-lo i no dir gaire res...

Nuria ha dit...

Sin palabras...preciosa!!!....y así te quiero, envuelta en paz y calma. Ya sabes donde está ese lugar. Te quiero.

Mª Angeles B. ha dit...

La foto es muy bonita, me gusta mucho ese contraluz con esos colores tan maravillosos.

Son Olivos? ;| ó son Almendros?.

Besos

DANI ha dit...

Sembla que els capvespres tenen una magia especial. Ara fer magia està a les teves mans.

Petons magics

Raúl ha dit...

El descuido fotográfico -sonrío- no altera la paz que transmite el mensaje de tu texto.

Sergi ha dit...

Doncs si tu no tens paraules, imagina nosaltres...

Assumpta ha dit...

Ostreeees!!! Sí senyora!! què maca!! Aquest tipus de fotos amb arbres, cels... ufff m'agraden tant!! :-))

Striper ha dit...

Si que tenen magia es molt afortunada.

JJMiracle ha dit...

És preciosa, la foto! :-O El sol sembla que escalfi les soques dels ametllers.

sànset i utnoa ha dit...

Fa reflexionar...

I ja de pas, em recorda una cançó dels Pets!

*Sànset*

CARLOS ha dit...

preciosa foto,muy buen contraluz..
salu2

rits ha dit...

deixa't acaronar per aquesta pau. del teu escrit, tb m'arriba a mi!

ShaO ha dit...

A mí los atardeceres me caen bien en cualquier lugar, lo reconozco, pero mira por donde nunca he tenido uno entre almendros dormidos...bueno sí, ahora uno, gracias a tí : ) Nada más que añadir salvo una colina de besotes

Cesc Sales ha dit...

Es la millor hora del dia, sens dubte...

Lala ha dit...

Me haces preguntarme, por qué nos parece tan hermoso algo que significa el final de algo, en este caso del día?
Normalmente todos los finales son tristes (a no ser que finalice una tristeza)
Fíjate lo que da de si un atardecer...


Un besito


Lala

Merce ha dit...

Pues la foto es maravillosa y acompañada de esas palabras lo es todavia mas.

Me encanta ese degradado del cielo y las siluetas de los arboles.

Un abrazo.

DooMMasteR ha dit...

Molt bonic el text, Cris, i l'encuadrament inmillorable :-)

koffee ha dit...

Un atardecer relajante donde los haya; preciosa foto!. No te importe la confusión entre olivo y almendro: ambos son mediterráneos y con "seny".
Me preguntabas por cambios? sí, los hay. No sabes cómo me apetecería poder disfrutar de un ratillo mirando al horizonte, ese "dolce fare niente" que invita a meditar y a confiar en que volverá el día en que dispondré de mis horas. Y es que a veces los mayores se vuelven tan niños...
Molts petons, maca!.

Raul ha dit...

Pos si...
y a mi ademas me da sueño...
bonito contraluz, un saludete

BACCD ha dit...

Quina preciositat de foto! Realment, amb la imatge i les paraules, la calma t'envaeix.

Naia ha dit...

Preciosa foto, me encanta, es verdad que da lugar a la calma, a pensar sin agobios, es una parte del dia que parece decir: relajate, que tienes tiempo, mañana sera otro dia.
Ademas...para revolverte, ya estamos otras:)
Maite zaitut, preciosa, petons :)

Єѕтnoм ha dit...

mmm... realment dones pau i relax.
Un petó!!

(Cris, seria possible tenir la veu de la dona recitant?)

Cris (V/N) ha dit...

*Paseante, va ser un capvespre de pelicula :)

*Alma, pues tú de las mías, vaya que sí, abrazo de oso, preciosa :)

*-assumpta- el viatge de conya, en 3 hores una ciutat magnífica per gaudir, plena de llum i que em fa sentir com a casa :) petons i gràcies pel comentari!

*Imogen, jajajajaa, a mi "lo de la puesta de sol" m'agrada igual en català que en castellà.... Petons i gracies reina :)

*Joana, doncs això em va passar, sense paraules, i vinga fer fotos per inmortalitzar el moment :) Una abraçada!

*Nuria (mi Anónima1 que ya sabes poner el nombre), no tengo suficientes palabras para agradecer lo que habéis hecho por mí y mi hija estos días.... tu familia es excepcional, tú eres adorable, y sabes que pronto volveré no? Ahora que, a ver si le metemos mano al tema piscina, que el verano está a la vuelta de la esquina, jajajajaa.... Te quiero preciosa :)

*Mª Ángeles y Jose, sois tremendos, gracias a vuestro comentario corregí el error garrafal de los "olivos".... Mi amiga tiene olivos, almendros y vides en un terrenito, pero pensé en olivos y eso salió, pero son almendros, que todavía estarán más hermosos en primavera! Gracias de nuevo y un abrazo para los dos :)

*DANI, moltes gràcies, la nova càmera s'està portant de meravella amb mi de moment i intentaré treure'n tot el suquet que pugui! Més petons de tornada :)

*Raúl, errare humanum est.... pero yo lo que soy es una alocada, y no eché cuentas, ya ves, pero rectifiqué y quedó bonito igual ;)
Gracias, un besote!

*XeXu, doncs in situ, ni t'explico, sensee sentir cap soroll.... um, va ser màgic :)

Cris (V/N) ha dit...

*Assumpta, m'encanta que t'agradi la foto :) Petons i molt bon cap de setmana reina

*Striper, gràcies, si que van ser uns dies molt productius i afortunats, i tant .... petons :)

*P-CFA.... gràcies, aquella posta va ser una passada, de debó, i els contrastos merevellosos :) Una abraçada!

*Sànset, quina cançó? Per buscar-la o recordar-la.... si m'ho dius la busco, gràcies, petons a tots dos :)

*CARLOS, muy agradecida, me alegra que te haya gustado, saludos :)

*rits, ets un cel, per si no t'ho havia dit encara.... petons nena :)

*ShaO pues todo tuyo, me alegra que te haya gustado, y me quedo con los besos, te mando más de vuelta :)

*Cesc, doncs les matinades també m'agraden, però com sóc dormilega de moment no n'he pescat cap :) Petons!

*Lala, tú eres una "feliz de la vida", seguro que a cualquier hora del día vas con la sonrisa plantada :) Besos y un abrazo gordote precisa!

*Merce, muchas gracias, la verdad es que estoy contenta con el resultado de la foto, gracias por pasar y comentar :) Un beso!

Cris (V/N) ha dit...

*DooM, venint d'un fotògraf com tu, és tot un "piropazo" :) Gràcies, un petó i bon cap de setmana!

*Koffee, nena, sé que es igual una tontería, pero si quieres "charlar" estoy aquí, vale? En la página de al lado (en ventanas) está mi correo, si lo necesitas, úsalo por favor.... Ánimos, no me gusta leerte "decaída", un enorme beso y un achuchón preciosa :)

*Raul, sueño? jajjaja, pues la próxima vez te hago un "mediodía luminoso" te hace? Saludos, gracias por pasar :)

*Dusch, gràcies preciosa :) un gran petó!

*Naia, a mi me encantas tú.... ojalá un día no muy lejano, nos puedas acompañar en estos paseos a Nuria y a mí.... Te echamos de menos, lo sabes no? Maite Zaitut, muxus polita y zorionak.... (ejem, & pikutara paticorta, jajajaja) :) Petons

*€stom, hola preciosa, gràcies pel comentari, em posaré en contacte amb la meva amiga, que segur que em passa la gravació, en quan la tingui t'ho comento i te l'envio, és realment magnífica recitada en italià, t'encantarà!! Petons nina, i bon cap de setmana :)

Angel Corrochano ha dit...

Delante de una imagen como esta sólo queda la admiración, la tranquilidad, el respeto por el buen hacer, la gratitud por compartir.
Un abrazo

Carme Rosanas ha dit...

La pau i la calma, arriben fins aquí, i en aquest cas tenen un color preciós. Pau i calma pintades de capvespre.

Josep Lloret Bosch ha dit...

La màgica llum del capvespre, el cel net de núvols, el sol que s'en va a dormir i uns bells mots a recordar.

¿Que més es pot demanar?

Un petó.

Azpeitia poeta y escritor ha dit...

Que bello y sutil lo que has escrito, es de una sensibilidad inmensa que habla de tu especial alma....un beso desde azpeitia

alfonso ha dit...

• con la mirada atenta...

Olivos o almendros... importa la sensación placentera que transmite la foto. ¿Sabe el atardecer distinguirlos?

• besos
____________________________
CR & LMA

Cris (V/N) ha dit...

*Angel, uf, me voy a ruborizar! muchísimas gracias por tu comentario, espero ir aprendiendo día a día a hacer buenas fotos, un beso :)

*Carme, pau i més pau, que mai ve malament, oi? Un petó reina, bon cap de setmana i gràcies per passar!

*Azpeitia, bueno, es sólo un texto sin grandes pretensiones, pero me alegra que te haya llegado.... Eso me gusta, gracias de nuevo, un abrazo :)

*Ñoco, ay, gracias por la comprensión, tienes toda la razón, al fin y al cabo el mismo sol nos calienta a todos, no? Saludos :) y un besote

Joanjo ha dit...

Una imatge que transmet diferents sensacions. Per un costat, i com bé dius, certa pau. Però per un altre, el fort contrast de les branques inquieta una mica. Bona foto.

PS ha dit...

Jo afegiria que amb una mica de sort no et caldrà que arribi la primavera per veure´ls florir.Pel gener o pel febrer podràs gaudir de la florida.
Un petó, Cris.

maite ha dit...

el silenci que transmet i que ens fa falta de tant en tant, i aquesta tardor que tant m'agrada!!!
un peto guapiii

Carlos ha dit...

bonica foto, aquesta tardor ens està deixant moltes tardes que ens fan emmudir i ens conviden a pensar amb tranquil·litat, quanta falta ens fa.
salut

Cristina Alconchel ha dit...

Cris et felicito altre cop per deleitar-nos no només amb una foto fantàstica sino per acompanyar-la d'un text meravellós. Si hi ha un blog que reuneixi bona literatura, bones imatges, bona filosofia i una gran inquietut cultural, aquest és sense cap mena de dubte el teu. Particularment he gaudit molt, com quan un llegeix a Garcia Lorca i el gust de llegir-lo surt de l'estòmac. La càmara bé...eh??? és evident.

Anònim ha dit...

Preciosa foto y precioso paisaje, me encanta ese juego de luces tan bien captado.

Besos

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Preciosa imagen poética entre almendros que duermen. La foto genial como siempre.


Saludos y un abrazo

Cris (V/N) ha dit...

*Joanjo, en els contrastos de vegada s'hi troba bellesa també, no? Gràcies per passar :) Un petó!

*Pais Secret, doncs tens tota la raó, espero poder-ho constatar, i portar una nova foto més florida, un petó i gràcies pel comentari! :)

*maite, m'en alegro que t'agradi la tardor.... és una etapa màgica de l'any, oi? Petons de tornada bonica :)

*Carles, una mica de reflexió davant d'un paisatge és una meravella de poder gaudri-lo encara més :) Un petó i gràcies per passar!

*Cristina, ais, carinyo, gràcies pel que em dius, però sóc només una "amateur" amb tot el que comentes, ara si, amb tot el carinyo que li poso intento que transmeti una mica també com sóc jo.... Ja veus que la càmera es porta bé, jajajaja. Un petó enorme reina, gràcies per estar per aquí, és un plaer llegir-te a tu també :) Espero que fins ben aviat, eh?

*Caminante, sólo hice "click".... Estaba ahí, el atardecer, y bueno, me regaló ésta imágen.... Gracias, celebro que te guste :) Un beso!!

*Hiperión, mil gracias, poeta :) otro abrazo de vuelta para ti!!

Rita ha dit...

Una imatge realment preciosa i les teves paraules l'arrodoneixen. Et felicito! :-)

India Ning ha dit...

M'agrada aquest moment del dia, sobre tot si puc estar ben acompanyada. Dóna molta pau, oi?

Molts petons!

Cris (V/N) ha dit...

*Rita, moltes gràcies per passar a comentar, un petó per a tu :)

*India, la pau sempre ens ve de conya, oi? Petons de tornada preciosa i gràcies!! :)

rebaixes ha dit...

On havia d'entrar eixos trenents em va desaparèixer la foto... Aquesta és similar... // Tenim una oposició
i no podem superar-la, però sabem que demà... tindrem la oportunitat de tornar a provar.
30 – 11 – 09
La paraula de la llum m’arribava neta i pura,
Mes no podia collir-la, abraçar-la amb bon fi.
Els filferros de filat i reixa, coent claror que supura,
en trenca la distància i fa llunyà aquell brill.
Vull assaltar l’obstacle que d’arribar-hi em priva.
cullo les peuades que enrere un dia vaig deixar
i quan travesso d’ull la barricada, la llum ja es sublima,
s’enterra en la muntanya per dormir-hi fins demà.
Pobre de mi que la fosca m’esvera caminada
I corro a peu coix darrera l’últim glop de jorn.
La fatiga em diu que no capfiqui la vesprada
que quan desperti de nou veuré altra claror.
............. Gràcies per una foto sublim.Anton

Cris (V/N) ha dit...

*Anton, gràcies a tu per posar-li tan belles paraules, que sempre em sembla fascinant la teva capacitat de narrativa i poesia.... T'envio una gran abraçada i l'agraïment per la feina ben feta :)