Encara que estigui envoltada de tardor i fulles mortes que empaperen el terra, fent una catifa als meus peus, seguiré lluint el meu color (ara marcit) en un marc de núvols blanc-i-blaus.... Esperaré ufana mentre miro des del meu cim d'espines com passa l'estació pel meu davant, i caurà una altra fulla - i set mil fulles més - però aguantaré l'embranzida del vent, sense plorar i amb un somriure....
______________________________________________
Aunque esté rodeada de otoño y hojas muertas que empapelan el suelo, haciendo una alfombra a mis pies, seguiré luciendo mi color (ahora marchito) en un marco de nubes blanquiazules.... Esperaré ufana mientras miro desde mi cima de espinas como pasa la estación delante mío, y caerá otra hoja - y siete mil hojas más - pero aguantaré la embestida del viento, sin llorar y con una sonrisa....
43 comentaris:
Preciosa fotografia!!!.
Crec que estava esperant que hi anèssis tu per a regalar-te aquest bonic somriure.
Restarem pendents de les noves i boniques aportacions.
Bona estrena, Cris!
Petonets.
=)))
Tienes otoñalgia?
Así es como llamo yo a los efectos que causa el otoño.
Claro, hay que dejar que pase todo, incluso la otoñalgia,a poder ser, con la sonrisa puesta.
:D
Un besito
lala
*assumpta, estava tan soleta, i tan bonica, que no m'en he pogut estar.... Ja no en queden masses de roses de carrer.... Un petó gran reina :)
*lala, sí, sería eso mismo "otoñalgia".... me gusta, el próximo día te invitaré a propuesta de título :) Gracias nena, un beso otoñado!!
Ella sí que en sap de fer front a les adversitats!
Sempre hi ha una rosa solitària que ens recorda que l'esperança existeix. Un bon motiu per una bona reflexió. Gràcies :)
Tens l'ufanor interior que somriu
Tens cor tendre que dins riu
Tens la projecció del teu estiu.
Segueix caminant a pas viu.
Segueix ruta de ploma que escriu
amb l'encens que guarda ton caliu
Oh, rosa, segueix en el teu niu.
.................Anton
sempre a un somriure i si son dos un bon somriure horitzontal i... millor.
Eeeei!! Provant la càmera nova, eh? :-D
Ai, això de que aguantarà l'embranziada del vent sense plorar, m'ha fet com una sensació... no ho sé descriure, com ganes de protegir-la pobreta :-)
La tardor està aconseguint enfonsar-me. O ve el fred o aquesta melanconia acabarà amb mi ;))
Petons sense fret
*Dusch, doncs si, això m'ha ensenyat, i jo n'aprendré amb ella :) Un petó!
*Clídice, quan ja no en queda d'esperança, de vegades ens ho fem venir bé amb qualsevol excusa, per tornar a tenir ilusió :) Gràcies, un petó!
*rebaixes (Anton), és fantàstica sempre la teva aportació i els teus versos, agraida de debó. Una abraçada :)
*Striper, jajajaa, m'has fet riure, bona dita la teva, eh? :)
*Assumpta, siiiiiiiiii, provada i ben provada, apa que no em queda manual encara. Aquesta rosa és el meu homenatge a la tardor.... Petons grans :)
*DANI, aconssegueix ja una manteta, eh? després ens queixarem de massa fred, què t'hi jugues? Un petó ben càlid doncs :)
Han passat moltes tardors i moltes fulles caigudes des del darrer dia que ens vem veure. Sense cap dubte l'embranzida de molts vents han fet que aquesta tarda de diumenge, em trobés una persona espectacular, una millor dona i un somriure transparent i contagiós. Avui m'en vaig a dormir molt feliç!
Atardorada, resistent i valenta.
Una foto molt maca!
Tot i el marciment, ha ingut prou força per a cridar la teva atenció.
Bonica foto i boniques paraules, Cris.
Y con una sonrisa estaras hasta que llegue de nuevo la primavera, porque aunque se caigan todas tus hojas, volveras a lucir con todo tu esplendor.
Sabes que me encanta el otoño y el invierno, aunque luzcan mas las plantas en primavera. Besos guapa :)
aguantarem i el sol sortirà, i amb un somriure si cal, però si cal també podem plorar.
Em debato entre dir-te que t'abandonis a la tardor, que val la pena, i entre dir-te que conservis la teva bellesa.
Encara conserva allò que va ser :bella. El cap de setmana passat en vaig fotografiar una. La penjaré :)
bonica foto, però com diu alguns dels teus amics, si us plau que arribi el fred JAAAAAAA.
;P
Salut
Una rosa triste y solitaria,pero tu la haces bella.
Besos
Perquè saps que tornarà la primavera!
*Sànset*
*Cristina, no saps la ilusió que em va fer que ens retrobéssim ahir, i espero que no en caiguin moltes més de fulls per la propera vegada.... Realment un gran plaer que ens tornéssim a veure després de tants anys reina.... Fes moltes fotos a NY, i sobretot, passa-ho genial, ets un dona fantàstica, gràcies per ser-hi :)
*Carme, valenta com ella sola, doncs era la única que quedava al roser :) Gràcies i un petó!
*Trini, agraida jo per les teves de paraules, t'envio una forta abraçada :)
*Naia, gracias por entender tanto con tan poco.... muxus preciosa y p'alante :)
*rits, i tant que si, però no massa per que un cop comences, costa tant de parar algunes vegades! Un petó, gràcies :)
*XeXu.... gràcies, tu procura divertirte, i gaudir d'aquesta tardor allà on ets per celebrar-ho com deu mana! :) Un petó i felicitats al de l'aniversari!!
*Noa, doncs espero veure-la, ja no en queden masses de roses, oi? Un petó, gràcies per passar :)
*Carlos, ja signo per aquesta temperatura, tan de fred a mi m'agobia, per que no sé com treurem'el de damunt! jajajjaa, Salutacions :)
*Mª Ángeles y Jose, mil gracias, a ver si voy aprendiendo a manejar "el juguetito" mejor, por que da para mucho y no llego :) Un beso a los dos!!
*Sànset, mal anirà el dia que no arribi, eh? Petons per a tu i la Utnoa :)
quin text mes maco. Aguanta fort, ja veuras q el paisatge valdra la pena!
• con la mirada atenta...
Y como cada año, hay una primavera esperándome. Y no faltaré.
• un beso
____________________________
•CR & LMA•
Eso, dignidad y entereza. Bonita metáfora del tiempo, la vejez, la resistencia ...
Bella imagen
Un abrazo
I si has de plorar..doncs plora!
M'encanta la foto. Com sempre.
La meva estrena genial, vaig anar a BCN a veure-la en versió original. Ay Dios, quan recita Romeo y Julieta quasi em moro!!! jajajaja.
Potser aquest finde repeteixo, encara que sigui en castellà. Soc així de frikie.
I sí, la Kristen stewart es inexpressiva total, sempre ho dic.
Em cau bé la teva filla ;)
Petons!!!
A rose is a rose, is a rose, is
a rose...
Un beso
BB
HOLA CRIST...JO, QUE POETICA ESTASSSSSS...
LA ROSA...UN PEL PASADA...JEJE
SALUT
JOAN
Sonrisa que quedará otra vez envuelta en pétalos de colores antes de lo que espera, si hay algo que vuela casi tanto como el viento es el tiempo (jaja vaya pedorreta de frase que me ha quedado, pero vamos que seguro me entiendes ; )
Un arbusto de besotes cielo
Sembla una metàfora del final del bon temps. Una foto magnífica.
Una bonica fotografía, Cris, adornada per unes més belles paraules.
Un petó.
p.d.: Ja veig que has estrenat la Canon i que no vas tenir por de rascar-la amb les branques; tens bon ull per enquadrar...
Hay colores que nunca se aparecen marchitos.
Bella foto Cris.
Besos.
Cris...has hecho bien en comprarte esa nueva cámara.La foto es preciosa. Has sabido captar una instantánea de la efímera vida de esta rosa....porque cuánto dura una rosa???....quince días?. Pudiera ser que ese instante que has perpetuado fuese precisamente el momento por el que muchos estamos atravesando...ya no poseemos la tersura de la juventud...pero no por ello deja de ser bella. Pero detente a pensar lo poco que le queda de vida...tal vez una semana...crees que si se impregnara de melancolía sería tan bella?...crees que sería capaz de sacar pecho y decir aquí estoy...yo, la única?. Aprendamos de la naturaleza y no nos permitamos ver pasar estaciones por delante nuestro...participemos de ella...con ella...vivamos, sintamos...sólo entonces, cuando nos marchitemos del todo, podremos sentir que hemos vivido.
Creo que a veces, el don que nos fue concedido...la razón...nos nubla nuestros instintos más básicos...la vida. LLora...sonríe...grita...ama...goza...pero nunca veas pasar nada...no lo permitas...involúcrate. Y...que te quiero, eso es todo, amigos!!!!
(aisss...qué tonta me pongo a veces!!!!).
La anónima 1. (jejeje)
Como con todo lo cíclico, la clave está en la paciencia.
no deixis de somriure, encara que vingui mal temps. Estarem aquí per fer-te somriure, ja ho saps. Preciosa imatge. Muack!!!
Ja m'estas donant la recepta. Vull ser com tu! ;)
... nous vivions tous, les deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais...
No desmerecería nada si siguiese así.
Besos otoñales.
Un escrit preciós Cris, una rosa potser només pot fer això, esperar ufana... però noltros tenim cap i cames així que trobo que el que s'ha de fer és encalçar la felicitat i engrapar-la tan fort que no la deixem escapar mai més. En quant a la foto (m'imagino que és de les primeres que fas amb la teva nova adquisició... no??) trobo que està genial, `però potser provaria de reenquadrar la rosa més en el cantó inferior esquerra i així li quedaría més aire al davant, que benbé podría insinuar més futur... no sé paranoies meves... Una abraçada!!!
La sonrisa de la rosa es un preludio, lo es el otoño del invierno y este de la primavera en donde la rosa volverá a reir a carcajadas.
Una abraçada, me encanta el otoño
I és que el color, per marcit que estigui, guarda certa bellesa. Potser la bellesa del somriure… Bona foto!
Se puede sonreir y tambien llorar.
Preciosa foto ¿con la cámara nueva?
un beso otoñal.
las rosas están sobrevaloradas, yo me quedo con las espinas.. son menos engañosas..
hello... hapi blogging... have a nice day! just visiting here....
*Déjà, ja aguanto ja :) M'en alegra que t'hagi agradat, petons!!
*Ñoco, la primavera (ais) aunque "otoñada" me gusta ésta estación.... tú, con tus hojas la has captado de maravilla! Un beso :)
*Ángel, sí, sobretodo la resistencia, como una carrera de fondo, gracias por pasar, un abrazo :)
*Imogen, és veritat que plorar de vegades va bé, però m'en atipo aviat d'estar "encongida".... i si, l'escena de quan recita a Romeo y Julieta potser és la més maca :) Petons, mona!!
*BB, vaya que sí, y su aroma perdura hasta seca :) Beso grande, preciosa!
*JOAN, doncs si, poètica, a la meva manera, i la rosa, tenia el puntet que em va captivar :) Salutacions!
*Caminante, muchas gracias, no hay colores feos, verdad? Un beso :)
*Josep, agraida per les teves paraules.... i si, és la primera amb la càmera nova, ara toca experimentar més i més :) Un petó!
*Paseante, més o menys anava així la cosa, de metàfores :) I si per postres t'agrada la foto, genial! Una abraçada!
*ShaO, claro que te entiendo, jajajaja, nada de pedorreta de frase, mil gracias, guapa, de corazón, y otro saco de besos de vuelta a tu casa :)
*Anónima1 (mi Nuria).... Jo, nena, cuando leí tu comentario casi se me saltan las lágrimas, sé bien lo que me dices, y lo que no me dicese, por eso todavía lo agradezco más.... Gracias por tu sensibilidad, y hoy, además, felicidades por tu cumpleaños, te deseo todo lo mejor, por ser como eres, y tenerte siempre tan cerca. Te quiero preciosa :) Besos i petons!
*MUY SEÑORES MÍOS.... me encanta la frase en francés que has puesto, queda que ni pintada.... L'amour, toujours l'amour, n'est-ce pas? Besote, vecino :)
*instints, ho intento, eh? Algunes vegades costa, però.... "estoy en ello" :) petons grossos nina!
*India, i jo com tu, com ho fem això doncs? jajajajjaa, ets gran, nena :) Petons "abotonats"!!!!
*Miquel, moltes gràcies pel teu comentari, a poc que pugui, m'agrada tenir ben a prop la felicitat, d'una o altra manera.... En quan a la foto, sempre ajuda a aprendre una proposta com la que fas i a mi em queda un llarg camí.... Si dissabte la rosa encara hi és, probaré de fer el que em recomanes.... Moltes gràcies :) Un petó!!
*Alma, gracias, siempre sabes qué palabra exacta poner, eres estupenda :) Una abraçada ben atardorada per a tu!
*Raúl, ay, la paciencia.... carezco de ella, pero intento que no se note (mucho) :) Un beso y gracias por pasar!
*P-CFA, moltes gràcies, molt millorable la foto, però mira, aquí està :)
*ALEX B. siiiiiiii, jo, no llevo ni una tercera parte del manual, es casi más duro que el Quijote :) Y eso que no me lo terminé nunca! jajajaa, besos para ti de vuelta.
*jordim, tienes razón, al menos sabes que pinchan con total seguridad, pero, no son tan bellas como los pétalos que protegen :) Gracias por pasar!
*Hapi, thanks for your visit.... It's a pleasure :) Smile!
Publica un comentari a l'entrada