20.10.09

Balada 27....

Els llums s´han apagat.

Costa obrir els ulls després de despertar.

Ja no hi ha ningú.

Poso els peus a terra i veig la realitat.

Ara sí que el somni s´ha acabat....

potser un dia torni a començar.

Només ens cal collir

tot allò que ningú ha aprofitat.

Només ens cal guardar

tot el foc que encara no ha cremat.

(Lletra de Balada 27 - SAU)

52 comentaris:

Cris ha dit...

Traducción:

Las luces se han apagado.
Cuesta abrir los ojos después de despertar.
Ya no hay nadie.
Pongo los pies en el suelo y veo la realidad.
Ahora si que el sueño terminó....
quizás un día vuelva a empezar.
Sólo hace falta recoger
todo aquello que nadie ha aprovechado.
Sólo tenemos que guardar
todo el fuego que todavía no ha quemado.

Juan Carlos ha dit...

Esta es una foto de esas que tengo pendientes, un fuego y su gama de colores tan cálida. Me gusta.

Un abrazo.

Ñoco Le Bolo ha dit...


• con la mirada atenta…

• Todos los días están por comenzar y cada mañana, con los viejos rescoldos, iniciamos un nuevo fuego que nos caliente interiormente.
Estupenda foto. Tengo que hacer alguna así, como dice Juan Carlos.
¡hay tantas cosas pendientes!

• besos
CristalRasgado & LaMiradaAusente
__________________________________

Jota Ele ha dit...

Mmmmmmmmmmmm.

Dentro de muy poco va apetecer sentarse al amor de esa lumbre en una casita rural perdida y en buena compañía.

El poema muy bonito, Cris.

Un beso.

Cris ha dit...

*Juan Carlos, pues tú que sabes hacer fotos, ya me sorprende! Esta no es una buena foto, pero no pude pillar la llama más arriba. Otro día lo intento de nuevo, hoy se queda así :)

*Ñoco, tú que también haces fotografías de quitarse el sombrero, cómo no tienes ninguna? Pronto el invierno estará aquí, a ver si nos muestras fuegos estupendos y cálidos, de acuerdo? Gracias por tu comentario, aunque no es una buena foto, tu comentario sobre su significado me lo guardo en "reflexiones" vale? otro beso para ti :)

Imogen ha dit...

Oh, que bonica! I la foto m'encanta. Nena, ets una crack eh??
petons!

Cris ha dit...

*Jota Ele, sabes que esta foto (aunque rompa el romanticismo) está hecha en verano, y era un fuego para una buen barbacoa? :) Y el texto es de una canción de un buenísimo grupo catalán (Sau), que le venía muy bien a lo que quería transmitir con la imágen.... quizás te suene "boig per tu" que la cantaron con luz casal, un baladón de lo mejor que he oído nunca.... Gracias por pasar, un abrazo :)

Cris ha dit...

*Imogen, un dia et "robo" el tema de l'Audi i li poso foto :) Un petó guapa!

DooMMasteR ha dit...

Com m'agradaria fer l'amor davant d'una llar de foc!

Bonica foto!

rebaixes ha dit...

Cris, per trobar una cosa així s'ha de buscar molt i et quedes amb els llavis eixuts.
El foc té una gràcia especial.Hipnotitza i les comparacions i metàfores que porta lligades quan es lliuren un pot quedar embadalit, com jo quedo davant aquesta meravella... Senzillament m'ha deixat grogui... Quins moments més agradables... Qui sap si els eternitzo amb quatre ratlles.M'ha captivat. Preciós. Et felicito Anton.

Cris ha dit...

*DooM, doncs mira, la època de les llars de foc ja està a la cantonada.... el "pitjor" de desitjar una cosa és que la puguis aconseguir :) Gràcies per passar!

*rebaixes (Antón), com m'afalagues amb el que em dius! ja saps que aquí és casa teva i no has de demanar pas permís per a res, un honor de que t'agradi i en puguis treure el suc.... Gràcies per estar per aquí, de debó. Una càlida abraçada :)

cruz ha dit...

la letra preciosa, la foto aun mas. bsos.

Striper ha dit...

El foc deixa pas a les brasses i aquestes duren molt de temps i amb una mica de bufetra es potden fer reviure en un nou foc.

Cris ha dit...

*Cruz, muchas gracias, hoy escuché el tema por primera vez, y es precioso, aunque su letra es lo que más me ha atraído, hoy la inspiración no estaba de mi lado, y he tenido que tirar de recursos ajenos, menos la foto, pero, va en el mismo pack! Un beso, gracias :)

*Striper.... he llegit el que em dius, i només em surt un gran sospir de l'ànima....

Antoni Illa ha dit...

Una bona imatge del foc, un dels temes dificils, una llar de foc et fa pensar com be diuen tots en l'hivern.
Si pots fer fotos com aquesta vol dir que pots exprimir mes el teu "corsita", abans de cambiar has de estar segur del que no pots fer amb la teva camara, jo vaig trigar molt a decidir-me.
Una abraçada

Mª Angeles y Jose ha dit...

Bonito poema,acompañado de un fuego que invita para que nos recojamos junto a el.

Muy bonita

Besos

DANI ha dit...

Osties!! quina enveja de foc, tu ja ja ja.

Petons calentets (mmm sona malament això, no?? ja ja ja)

Lala ha dit...

Me gusta leerlo en V.O.

De despertares, sueños y posibilidades...y algo de tristeza o nostalgia que también veo.
Pero como sabemos todos, el ciclo se renovará, como siempre, y entonces se podrá volver a soñar y a compartir hoguera.

Es muyyyyyyy bonito!


Un beso


Lala

Mario ISO101 ha dit...

Bonita imagen... que ya empieza a apetecer, pues llega el frío!
saludos

Julia ha dit...

El fuego, buena compañía, unas cervecitas quizás y una charla que no acabe hasta el amanecer... Todo esto "me contó" tu preciosa foto. :)

Un beso.

Carme ha dit...

Una balada bonica per a una foto molt maca.

XeXu ha dit...

És maca aquesta cançó, però trista certament. Espero que no reflexi en res el teu estat.

Manel ha dit...

Apareixes com cuca de llum
encenent la tarda
flames tremoloses
ardents desitjos
quan et veig entre flames
un calfred s'estremeix dintre meu
els pins sense vergonya
airegen el repelús del vent
al mateix temps que el meu cos
espantat com flamarada de foc
acollit per el teu cos
queda atrapat
ebri d’aquesta llum
del meu somni.

Cris ha dit...

*Antoni, moltes gràcies.... Sóc dubtosa per natura, així que encara estic donant voltes al tema. Els macros s'em fan curts, res de nocturns, i les panoràmiques, doncs depèn del dia.... Continuaré pensant! Gràcies per passar :)

*Mª Ángeles y Jose, es la letra de un tema musical de Sau, un grupo catalán.... La foto, mía, claro, quedan bien juntos, verdad? Un beso para los dos!

*DANI, jo tinc a casa xemeneia, però de les de forja i tancada, no veig el foc, encara que l'escalfor si es nota.... potser avui la netegi i a veure si tira :) I els petons sempre són benvinguts, siguin com siguin, sé que és en referència al foc, així que, gràcies :)

*Lala, siempre dejas la chispa de la alegría por donde pasas, gracias por dejarme una poca por aquí, me viene genial. Besitos para ti guapa :)

*Mario, bienvenido, muchas gracias por comentar. Yo ya la hubiera puesto al empezar octubre, friolera que es una :)

*Julia, pues sí, aunque te cambio las cervezas por unas copas de vino, si no te importa.... El resto, genial :) Un beso

*Carme, gràcies reina, una abraçada :)

*XeXu, tan de bo pogués dir que no, que és només un post.... però tots els meus, volen dir el que volen dir, per una o altra cosa.... La tardor no ha començat gens bé, avui a més tenim tempesta i plou.... Jo què sé, ja passarà el baixón, suposo.... gràcies i un petonet :)

*Manel, això és poesia de la bona, moltissimes gràcies per deixar-la a casa meva, de debó, gràcies :)

calata ha dit...

el fuego otoñal, no?

bien captado y gracias por el poema, saludos

Naia ha dit...

La foto preciosa, i amb aquest temps tan frio, dóna gust imaginar-se a la riba del foc, calentita. Mai cal cremar-lo tot, sempre és bé mantenir alguna cosa, i de les cendres sempre se surt mes forta, com l'au fenix, no? ;) Petons maca :)

P-CFACSBC2V ha dit...

Maaaaco, aquest foc! Recordo la cançó, també.

ShaO ha dit...

Afortunadamente todo pasa y también todo llega... Voy a acercarme más a la foto que con estas tardes de otoño empieza a necesitarse calorcito y este tuyo es altamante apetecible ; ) El saco de besotes junto al atizador de la chimenea

Cris ha dit...

*calata, pues era en verano, pero ahora la quisiera en casa eh? Menudo frio tengo ya, uf! Gracias y un abrazo :)

*Naia, espero que sí, que tengas razón, sé que estás cerca, cerca.... gracias mil cariño. Un muxu "asín" de grande :)

*P-CFA, la cançó em va semblar un pèl "folk".... ara, la lletra, ummmm :) Salutacions!

*ShaO, que si se gastan te doy un toque y los repones, sí? Un abrazo grande!

Víctor Manuel Pizarro ha dit...

Cálida y otoñal, sugerente.

Un saludo

Víctor

mi nombre es alma ha dit...

Guardar el fuego si, pero para utilizarlo, quemar lo que sobra, eso es su fin.

Una abraçada

Cris ha dit...

*Victor, muchas gracias, tienes un blog excelente, saludos para ti también :)

*Alma, tomo nota, gràcies i un petó gran per a tu :)

Josep ha dit...

Contes a la vora del foc, que quasi bé ningú ja no explica i ningú pot escoltar, hores mortes lluny de la tele amb les orelles obertes i les mans fredes exteses cap al foc.

Quan només queda el caliu, esmorteit, es hora d'anar a dormir...

koffee ha dit...

Mmmmm... apetece contemplar el fuego desde el sillón,bajo una mantita de cuadros y escuchando a Sau. Oigo llover en el exterior.
Bonita foto, sí señora!.

Alepsi ha dit...

M'encanta aquesta foto! I acompanyada de la lletra d'aquesta cançó... fa que sigui un post molt adequat per a un dia com aquest... plujós i trist...

Six X ha dit...

Unes fotos precioses les que hi ha al teu blog...i també les paraules amb les que les acompanyes...

La sonrisa de Hiperión ha dit...

Fuego, siempre fuego, pero hoy me recordó a las brazas de los braseros, donde los abuelos quemaban semillas aromñaticas...

Saludos y un abrazo!

instints ha dit...

la llenya està posada així expressament o accidentalment? jeje. Una bona balada sens dubte per ballar-la al costat del foc. Gràcies Cris!!

GAIA ha dit...

Bonic poema! Cal tenir els peus a terra i no fugir de la realitat encara que de vegades convingui fer-ho

Cristina ha dit...

Absolutament sempre compensa el bo sobre el dolent. Si més no, fixa't en tots els textos que s'escriuen al blog. Al.lucinant és adonar-se'n que per sort existeixen persones amb bons sentiments i bones intencions ( i a més escriuen de conya !!!!!. Cris segur que saps quedar-te amb els missatges que t'enviem, ànims, sort, paciéncia i al.legria per quan ho necessitis i per altra moltes gràcies per fer-nos pensar i escriure el que pensem. Una molt bona activitat que ens potencies. Petons i bon cap de setmana.

Cris ha dit...

*Josep, jo si que dormiré aquest cap de setmana, amb o sense llar de foc.... en tinc tantes ganes.... i veure pelis :)

*kofee, y que el mundo siga girando a su ritmo, vale? Un petó, guapa :)

*Alepsi, avui ja ha sortit el sol, tard o d'hora sempre acaba per sortir.... però quina tempesta ahir, deu meu.... Bon cap de setamana, un petó i gràcies per venir :)

*Six X, benvinguda i gràcies, he passat pel teu bloc, i allà si que fa caloreta sense llar de fóc, h? :) M'ha agradat molt com escrius, felicitats :) Un petó

*Hiperión, entrar en una cama calentita cuando "fuera" hace un frio que pela, es lo mejor del mundo, verdad? Beso y buen fin de semana :) Gracias por venir, como siempre!

*instints, encara que no t'ho creguis està tal cual la van posar, era per fer una barbacoa amb els amics, i era estiu, però ara si que m'ha vingut de gust posar-la.... tan de bo en tingués una a casa, que ja l'hagués posat fa dies :) Un gran petó reina!

*GAIA, sempre s'ha de procurar, però com costa quan el "cor" tira més que la raó, eh? Petó gran, i gràcies altra vegada per la informació de Marrakesh :)

Cris ha dit...

*Cristina, tantes vegades tinc presents els comentaris que em deixeu, que em fan ser més forta, més serena.... només llegint als altres el que es pot arribar a aprendre, oi? Gràcies a vosaltres per ser-hi!! A tu un enorme petó reina, i bon cap de setmana :)

Six X ha dit...

Tens raó, Cris, els comentaris et reconforten. Ja saps, quan vulguis entrar en calor, sempre pots visitar el meu blog, m'alegra que t'hagi agradat.

Joan González ha dit...

MOLT GUAPO....SEMBLA QUE ESTIGUIN VALLAN...

SALUT
JOAN

Duschgel ha dit...

Entra malenconia amb una foto així i la lletra de la cançó. Gaudirem d'aquest foc tan esplèndid mentre duri.

Un petonàs!!

Caminante ha dit...

Es una bella canción, Cris, me ha costado encontrarla para escucharla, pero lo he conseguido, y lo es.

La foto me gusta, muestra ese hipnotismo del fuego, y evoca al mismo tiempo tranquilidad y pasión.

Besos.

Jorreto ha dit...

Debe de ser que el cuerpo, o ese reloj biologico que al parecer llevamos dentro, pide ya ese calorcillo de la chimenea, ese dulce sopor de las brasas, esa luz rojo/dorada que sale del fuego..
Pero todo eso me lo ha recordado tu foto... aun falta para eso un mes o dos, pero es una buena sensacion.
Gracias Cris.
Un abrazo

Cesc ha dit...

Foc que tot ho crema. Tranquila, et guardo el secret...

Josep Fábrega Agea ha dit...

Hola Cris,
Escriu-me un mail i t'enviaré els originals que t'agradin perquè els portis a revelar i els posis al menjador. Serà un plaer.

Josep Fábrega Agea ha dit...

Ja les tens al correu. Gràcies per valorar la meva feina!

Cesc ha dit...

uoooo m'encanta aquesta balada!

Cris ha dit...

*Six X, moltíssimes gràcies, ho faré :)

*Joan, ja saps l'encís que provoca una llar de foc doncs. Gràcies per passar, salutacions!

*Dusch, gràcies reina, al menys ho procurarem, oi? Un petó gran :)

*Caminante, la canción la conocí después de encontrar la letra, buscaba algo muy concreto y salió SAU. La letra me fascinó, y luego busqué el tema, que me ha encantado. El órden de los factores dicen que no altera el producto! Gracias por caminar por aquí :)

*Jorreto, sí, falta, pero ya apetece, y a veces se vive por y para las sensaciones.... Gracias por tus palabras, un saludo :)

*Cesc, jajaja, no m'esperava menys. El teu post em va encantar :) Un petó!

*Josep, dit i fet, són unes fotografíes esplèndides i un orgull que me les hagis enviat, de debó, una abraçada, ja t'explicaré el resultat :)

*Cesc, doncs, ja saps, vora el foc, i la música fluixeta.... ummm, que maco, oi? Gràcies :)