7.8.09

Aquarel·la....

No has tingut mai ganes d'agafar no res i marxar allà on es pon el sol? M'agradaria anar amb tu, a buscar l'horitzó o cercar un mar desconegut (pintat amb aquarel·les), sense cap altre preocupació que viure dia a dia.... passejar per carrers ben perduts, gaudir de qualsevol petit racó de món que trepitgem.... sense pressa, sense rellotge, només amb les ganes.... Oblidar totes "aquellas pequeñas cosas, que nos dejó un tiempo de rosas en un rincón, en un papel o en un cajón " .... aquelles que ens han fet patir més del compte.... llençar-les al fons de l'oceà, brindar pel futur amb copes de cristall, i, com si fos cap d'any, demanar un desig -o mitja dotzena- i pensar que tot anirà bé.... En fi, saps una cosa? que tinc ganes d'estar al teu costat....

11 comentaris:

òscar ha dit...

pensar que tot anirà bé no és pas cap ximpleria: jo cada dia miro de fer-ho un parell o dos de cops.

Naia ha dit...

Crec que tots hem tingut ganes d'això alguna vegada, oblidar el rellotge, els problemes, no mirar cap a atras i mirar sol cap a endavant, potser algun dia.... Petons maca :)

XeXu ha dit...

Sembla un crit desesperat, però és que de vegades cale les mesures dràstiques. Si el cos et demana que et desmarquis de tot i fugis, potser li hauries de fer cas.

Cris ha dit...

*Òscar, un plaer llegir-te per aquí.... pensar o no pensar: that's the question, que diuen, no? Salutacions cordials :)
*Naia.... todo llega, si tienes empeño.... de nuevo gracias por tu esfuerzo en el catalán.... se te quiere un montón, que lo sepas! muxus i petons :)^
*Xexu.... fugir no sempre és la solució, però les ganes hi són.... Agost és el que té, oi? Gràcies per passar i una salutació cordial, un dia t'envio la "meva finestra" :)

Juanjo ha dit...

Perderse es a veces otra forma de encontrarse.

Gracias por tu visita.

Saludos.

chanclas ha dit...

...Ir más allá el horizonte es una idea interesante sin embargo hoy me quedaré en el hermoso lugar que vieron tus ojos y fotografió tu cámara, disfrutando de la puesta de sol en el mar.
Como muy bién dices: "los sentimienos no saben de idiomas".
Saludos

Carme ha dit...

He trobat un blocaire que busca cels, com que jo no fotografio, sinó que intento fer dibuixets... si no et sap greu m'enduré aquest cel per a pintar-lo amb els meus colors, mirant de no destrossar-lo massa... que també jo! em proposo coses impossibles... dibuixar aquest cel... au va! carmeta...

Gràcies per la visita al meu blog i pel comentari. Una abraçada Cris. Tens fotos precioses i uns textos que emocionen.

Cris ha dit...

*Juanjo, mil disculpas, me perdí tu comentario.... sabes? me gusta perderme y encontrarme a partes iguales! Un saludo y gracias :)
*chanclas.... Ibiza es para vivirla en el momento de un atardecer como éste, maravilloso sin aditivos, conservantes o colorantes. Saludos y gracias :)
*Carme, t'he escrit al teu bloc, si vols la imatge original la tinc guardada, només me la has de demanar, serà un plaer veure com la treballes, d'acord? Petons :)

Carme ha dit...

Cris, l'he triada i he escrit el comentari, abans de fer-la gran, quan he vist els detalls encara m'ha agradat més, n'has fet una aquarel·la preciosa.

Però ja que t'ofereixes a enviar-me l'original, t'ho accepto i t'ho agraeixo. crosanas@gmail.com

koffee ha dit...

Está decidido: quiero una casita en la playa; hay visiones que no tienen precio... (aunque la casa sí lo tenga, snif!).

Cris ha dit...

*Carme, m'havia perdut el teu comentari d'aquí.... per a mi va ser un orgull que la posesis al teu bloc, un altre cop gràcies i un petó :)
*kofee.... Y estas puestas de sol ibicencas ni te cuento :) Gracias por tu comentario y un beso !