De vegades, fas una foto amb una única intenció, tenir un record. D'altres, però, hi ha alguna cosa més.... Intentaré traslladar imatges amb sentiments.... descriuré breument el que signifiquen per a mi....
*Antoni, un plaer, i benvingut.... Pensarem en cançons alegres avui, a mi al menys em fa falta.... :) *Xexu, saps? és molt més difícil del que em pensava.... He estat llegint darrerament sobre la composició dels haikús, i caram, lligar 17 síl·labes, en 5-7-5.... (o 4-6-4, que em sembla encara més complicat).... en fin, la primera incursió :) Gràcies !!
*Utnoa, gràcies!! Ja us heu recuperat de la "pensión horribilis"? jajajajaa, em vau fer riure de valent. Benvinguda, un petó :) *Paco, sí, uvas, raïm.... no lo pude traducir por la métrica dichosa de los haikús.... aunque vendría a ser algo así como: "Explosión de dulzor, son colores de vendimia. Añoranza de besos." Un saludo cordial :) *Antonio.... gracias a ti, me encanta tu espacio.... cómo cambia una palabra de la otra, eh? :) Saludos
M'has fet pensar i buscar a veure que caram era un haiku, al final és un resum d'una dita d'aquí, lo breu si és bo, dues vegades bo, i posats a deixar dites aquí tens una del poble de ma mare. "uvas con queso sabor a beso" salut
*Carlos, jajajajja tens tota la raó, y lo bueno si breve, dos veces bueno, o no.... no sé, jo només volia intentar-ho, m'he quedat bastant satisfeta :) i les dites són ben certes !! *Alma, sí, besos i petons.... espero que passin aviat els dies.... Una altra abraçada per a tu
Hola Cris! si es que el mundo es un pañuelo, la pena no habernos conocido antes verdad con el blog y despues haberlo hecho en persona, jeje. Te gusto Mérida?, Espero que sí. Yo visito Montserrat cada vez que subo que suelen ser casi todos los años ya que tengo familia allí. Buenas fotos, seguire visitandote. Besos.
*Alvaro, se me pasó contestarte, discúlpame.... gracias por venir y dejarme unas palabras, bienvenido :) *LILIANA G. Un placer recibirte, gracias y te sgo leyendo, claro :) Un beso
gracies per la ressenya a la vanguardia digital. la conyeta que he fet amb el mot spam es només això, una conyeta. m'ha agradat molt que recomanessis el meu blog, de veritat. que no em sap pas malament, al contrari. gracies.
*David, aclarado todo, ya se sabe que "tecleando" algunas veces no se entiende lo que el "otro" ha querido decir! Mil gracias y repito,felicidades por tu "GRAN" blog.... Un saludo :) *India, benvinguda.... i que mai s'aturi aquests cercle.... Una altra abraçada per a tu :)
*Josep, per ser el primer que faig, no sabia ni si ho havia fet bé, només he comptat sil·labes.... en Xexu i la Utnoa m'han dit que "quadrat" i ja m'he quedat més tranquila! Gràcies per passar :)
hola Cris, he estat per uns dies al poble de la foto del rellotge, jeje, no som veines pero em sembla que si ho serem virtuals, em quedo una estona per aqui, petons
*maite, molt benvinguda :) Un plaer tenir-te de veina virtual doncs !! *Ñoco Le Bolo.... dulce era esa uva, eso sí.... La foto recoge un momento de vendimia casera :)
*luz, no te vi :) Muchas gracias, sí que son complicados de hacer para el que no tiene mucha gracia escribiendo, pero lo quise intentar.... y me gustó! Seguro repito. Un beso y gracias por pasar :) *Dani.... He tingut que passar pel te bloc, per veure com era que estaves per aquí després de la teva darrera entrada.... Noi, m'he quedat de pedra.... Ara et contestaré per allà, però amb o sense accents, m'en alegro molt de que hagis trobat un moment per passar per aquí... El Mediterrani no es mourà,segur que t'espera, com la resta d la "teva gent".... ànims i una abraçada amb olor de pà amb tomàquet i pernil :)
*MUY SEÑORES MIOS.... muchas gracias, tú dibujas, yo intento ésto de los haikús :) Saludos cordiales sin lluvia ! *iliamehoy, què tindran els petons, oi? Gràcies i benvinguda :)
Hola Cris! te envie un mensaje el mismo día que me visitastes pero habra habido algún error. Que pequeño es este mundo verdad? de habernos conocido antes te hubiera servido de guía por Mérida, jeje, te gusto la zona verdad? Bueno me pasare por aquí mas amenudo. Besos y hablamos.
*Cruz.... era mi segundo viaje a tu bella tierra, y ya sabes el dicho: "No hay dos sin tres".... Aunque tuvimos suerte con el amigo-guía que tuvimos, arqueólogo! con eso te lo digo todo, jajaja. Gracias, y te sigo de cerca, bienvenida, un beso :) *arda, ja és ben veritat, i sobretot de colors i olors.... Gràcies per passar :)
38 comentaris:
Amb la foto i les 3 linies m'has fet assevorir un bon petó.
gràcies per la visita i una abraçada.
Haikú, no? Jo diria que sí, quadra. I ben maco que és.
*Antoni, un plaer, i benvingut.... Pensarem en cançons alegres avui, a mi al menys em fa falta.... :)
*Xexu, saps? és molt més difícil del que em pensava.... He estat llegint darrerament sobre la composició dels haikús, i caram, lligar 17 síl·labes, en 5-7-5.... (o 4-6-4, que em sembla encara més complicat).... en fin, la primera incursió :) Gràcies !!
Quadrat!
*utnoa*
que bueno, y son uvas.
saludos
gracias por visitarme,
arreglé lo del oído y lo del odio.
GRacias.
*Utnoa, gràcies!! Ja us heu recuperat de la "pensión horribilis"? jajajajaa, em vau fer riure de valent. Benvinguda, un petó :)
*Paco, sí, uvas, raïm.... no lo pude traducir por la métrica dichosa de los haikús.... aunque vendría a ser algo así como: "Explosión de dulzor, son colores de vendimia. Añoranza de besos." Un saludo cordial :)
*Antonio.... gracias a ti, me encanta tu espacio.... cómo cambia una palabra de la otra, eh? :) Saludos
Un petonet ben gros!!
*DooM, re-benvingut!! El teu comentari ha deixat per aquí la flaire del Mataró ben genuí :)
Gracias por tu comentario. Acabo de pasarme por tu otro blog y está de lujo. Un saludo tienes unas fotos realmente buenas.
Saludos.
M'has fet pensar i buscar a veure que caram era un haiku, al final és un resum d'una dita d'aquí, lo breu si és bo, dues vegades bo, i posats a deixar dites aquí tens una del poble de ma mare.
"uvas con queso sabor a beso"
salut
Entre la fotografía y el poema dan unas ganas de comer uvas y de besar...
Una abraçada
*Carlos, jajajajja tens tota la raó, y lo bueno si breve, dos veces bueno, o no.... no sé, jo només volia intentar-ho, m'he quedat bastant satisfeta :) i les dites són ben certes !!
*Alma, sí, besos i petons.... espero que passin aviat els dies.... Una altra abraçada per a tu
Hola Cris! si es que el mundo es un pañuelo, la pena no habernos conocido antes verdad con el blog y despues haberlo hecho en persona, jeje. Te gusto Mérida?, Espero que sí. Yo visito Montserrat cada vez que subo que suelen ser casi todos los años ya que tengo familia allí. Buenas fotos, seguire visitandote. Besos.
MUY BUENAS TUS IMAGENES. GRACIAS POR PASAR POR MI BLOG.
UN BESO DESDE ARGENTINA
*Alvaro, se me pasó contestarte, discúlpame.... gracias por venir y dejarme unas palabras, bienvenido :)
*LILIANA G. Un placer recibirte, gracias y te sgo leyendo, claro :) Un beso
Boniques paraules, i bonica foto, però......que complicat m'ho poses nena,jajaja, m'ha agradat molt, de debò, petons maca :)
*Naia, eres una campeona, que lo sepas.... Muxusssssssss i petons, que en nada te empadrono en Barcelona, eh? Gracias como siempre, guapa mía!
mmm... quina gana.
gracies per la ressenya a la vanguardia digital.
la conyeta que he fet amb el mot spam es només això, una conyeta.
m'ha agradat molt que recomanessis el meu blog, de veritat.
que no em sap pas malament, al contrari.
gracies.
Pel Penedès ja comença el moviment de tractors, colors, olors i una collita que diuen, serà ben bona.
El cercle de la vida...
Una abraçada!
*David, aclarado todo, ya se sabe que "tecleando" algunas veces no se entiende lo que el "otro" ha querido decir! Mil gracias y repito,felicidades por tu "GRAN" blog.... Un saludo :)
*India, benvinguda.... i que mai s'aturi aquests cercle.... Una altra abraçada per a tu :)
Encertada. És molt difícil fer un bon haiku, la majoria es limiten a dir dues cursilades seguides.
*Josep, per ser el primer que faig, no sabia ni si ho havia fet bé, només he comptat sil·labes.... en Xexu i la Utnoa m'han dit que "quadrat" i ja m'he quedat més tranquila! Gràcies per passar :)
Me encantan los haikus. Son portadoras de algo especial, algo que trasciende a lo evidente ...
Éste es precioso
Saludos, Cris
Mediterrani, com t'enyoro.
hola Cris, he estat per uns dies al poble de la foto del rellotge, jeje, no som veines pero em sembla que si ho serem virtuals, em quedo una estona per aqui,
petons
… con la mirada atenta…
Supongo que de una foto así saldrá un buen vino.
... saludos desde CR & LMA
____________________________
*maite, molt benvinguda :) Un plaer tenir-te de veina virtual doncs !!
*Ñoco Le Bolo.... dulce era esa uva, eso sí.... La foto recoge un momento de vendimia casera :)
*luz, no te vi :) Muchas gracias, sí que son complicados de hacer para el que no tiene mucha gracia escribiendo, pero lo quise intentar.... y me gustó! Seguro repito. Un beso y gracias por pasar :)
*Dani.... He tingut que passar pel te bloc, per veure com era que estaves per aquí després de la teva darrera entrada.... Noi, m'he quedat de pedra.... Ara et contestaré per allà, però amb o sense accents, m'en alegro molt de que hagis trobat un moment per passar per aquí... El Mediterrani no es mourà,segur que t'espera, com la resta d la "teva gent".... ànims i una abraçada amb olor de pà amb tomàquet i pernil :)
Qué artistez... yo es que las métricas...
Felicidades por tan sabroso haikú.
Si el dolç esclata, només pot deixar regust de petons.
Gràcies per la visita; m'ha agradat passar.
Un somriure
Si el dolç esclata, només pot deixar regust de petons.
Gràcies per la visita; m'ha agradat passar.
Un somriure.
*MUY SEÑORES MIOS.... muchas gracias, tú dibujas, yo intento ésto de los haikús :) Saludos cordiales sin lluvia !
*iliamehoy, què tindran els petons, oi? Gràcies i benvinguda :)
Olá Cris, bela fotografia...Espectacular....
Um abraço
*Fernando, moito obrigada.... También he visto uvas en tu blog, preciosa fruta para hacer buenas fotos, verdad? Un saludo :)
Hola Cris! te envie un mensaje el mismo día que me visitastes pero habra habido algún error. Que pequeño es este mundo verdad? de habernos conocido antes te hubiera servido de guía por Mérida, jeje, te gusto la zona verdad? Bueno me pasare por aquí mas amenudo. Besos y hablamos.
els regals que ens dóna la natura a finals d'estiu!
*Cruz.... era mi segundo viaje a tu bella tierra, y ya sabes el dicho: "No hay dos sin tres".... Aunque tuvimos suerte con el amigo-guía que tuvimos, arqueólogo! con eso te lo digo todo, jajaja. Gracias, y te sigo de cerca, bienvenida, un beso :)
*arda, ja és ben veritat, i sobretot de colors i olors.... Gràcies per passar :)
Publica un comentari a l'entrada