Surts de la ciutat, agafes el cotxe i les ganes que portes acumulades de la setmana, carregades com una motxilla que no pesa.... Mitja tarda i el divendres que acaba per donar pas al desig de descansar, del fer-no-res.... Vaig al teu costat, a passar un cap de setmana dels nostres, de jugar a les cartes, de rascar-nos la panxa, fer-nos la manicura, beure un got de vi (o dos si són petits), pujar a la piscina, gastar-nos quatre "duros" al bingo casolà o simplement dedicar-nos a la contemplació i a les confidències. Ja fa més de 30 anys que fem coses semblants, oi?.... Quantes coses hem passat plegades i quantes n'hem de passar encara.... Aquesta imatge és la que a tu t'agrada, la que veus cada setmana quan t'escapes, la que et fa estar en pau amb el món.... Gràcies per compartir-la amb mi, poder-la fotografiar, tan bella, tan magnífica.... com ets tu, la meva Laura.... T'estimo per sempre -per molts i molts anys-.... Felicitats en el teu dia, amiga....
5 comentaris:
cuánto amor, a mantenerlo.
Es nota com us estimais en aquesta lectura,enhorbuena a ambdues per aquesta amistat i com bé dius Cris,que duri molts anys.
Encara que no te conozca,permiteme que em una a la felicitacion de Cris, felicitats Laura :) Petons a ambdues.
*jordim.... desde los 9 a sus 42 recién cumplidos.... somos más hermanas que amigas a estas alturas, y para siempre :) gracias por pasarte, un saludo cordial para ti ....
*Naia, gràcies nena.... se lo diré de tu parte (un buen zorionak).... para ti, un montón de muxus, preciosa!
El castell de Montesquiu, a que sí?
No sé com es diu, jajajaja, està al Montseny, arribant a Arbúcies, no sé més ni ni he estat Veí :) petons "gordus".... que també tens insomni com jo avui?
Publica un comentari a l'entrada